Gènere i corrupció: les dones principals víctimes i lluitadores en contra?

Camp de refugiats a Somàlia (Foto: EFE)

Com passa sovint no hi ha xifres fiables. Moltes nenes i dones no denucien els fets per vergonya i per no quedar estigmatitzades. Però de quins fets parlem?

Posarem alguns exemples que no són, ni de lluny, excepcionals. Generalment, a la base, sempre hi ha l'explotació sexual.

• Nena lliurada en matrimoni a un jutge afganès a canvi de deixar en llibertat al seu pare prés (promesa per altra banda no complerta)

• Escolars sexualment assetjades pels seus professots i obligades a mantenir relacions sexuals a canvi d'obtenir les notes que es mereixen. Un fet habitual a Botswana

• Dones que obligades a oferir favors sexuals a canvi de paquets d'aliments i ajuda humanitària (ho denuncia en un informe les Nacions Unides)

• Per no parlar de la trata de blanques on tot el procès de compra, venda i explotació de nenes i dones és impossible sense el sobron sistemàtic i generalizat perquè una llarga llista d'agents (policies, advocats, guardes fronterers, hotels...) facin la vsta grossa.

Les principals víctimes de la corrupció són les persones pobres. I les dones són desproporcionadament pobres!

La utilització privada dels recursos públics atempta contra els drets bàsics i afecte de manera diferenciada els drets de les dones

El mes passat es va celebrar una trobada de persones expertes per a tractar el tema de la corrupció i les dones. Ho hem sapigut a través de TrustLaw.

Font:Women the main victims an often most effectives enemies of corruption - experts

Les dones podem acabar amb la corrupció?

La conferència tambè va plantejar-se aquest tema sense poder oferir una resposta inequívoca i contundent. No obstant això sembla que es pot afirmar que, en determinades circumstàncies, el paper de les dones en la gestió del comú comporta una reducció de la corrupció.

I van posar l'exemple del Perú, on l'entrada de dones a la polícia de trànsit (un dels sectors més corruptes del pais) ha comportat una caiguda important dels soborns exigits.

"En relativamente poco tiempo, las mujeres policías han pasado de luchar por ingresar en el Cuerpo de la Policía a ser requeridas para tareas específicas porque aseguran que aportan más transparencia, mayor sensibilidad en el trato y suelen ser menos corruptas que algunos hombres." Tu voz

I també el milió i mig de dones (es diu aviat!) elegides per als panchayats  a la Índia que ha fet possible una resposat més ràpida i eficaç a les necessitats de la gent....

Panchayat de Kanaipur (Bengala occidental)

I a Europa, a casa nostra més concretament, 
les dones som més eficaces en la lluita contra la corrupció? 

Deixo la pregunta a l'aire. Qui la vol entomar?

10 de desembre: 24 hores d'acció feminista a través del món

Ésser dona és viure en un una guerra constant

Marxem
Ens organitzem i resistim

Marxem
I ens rebel·lem

Marxem
I construïm altres maneres de viure

Marxem
I ens unim

Marxem
Ens reconeixem i decidim

Marxem
Parlem i cridem

Marxem
I generem una altra economia

Marxem
Ballem i cantem

Marxem
I estem als carrers

Marxem
Recordem i ens descobrim

Marxem
I des de les nostres arrels, som

Marxem
I vivim la sexualitat en llibertat

Marxem
I reafirmem el feminisme per a solucions reals

Marxem
Lluitem,

Marxem i construïm el bon viure

Fins que totes siguem lliures,
estarem unides fins a aconseguir-ho!

Avui, 10 de deesembre de 2012, nosaltres activistes de la Marxa Mundial de les Dones realitzarem accions a les nostres comunitats. Començant a Nova Caledònia i arribant fins a Seattle estarem mobilitzades per 24 hores com a símbol que estem alertes al que passa al món, dels atacs als drets de les dones, i per donar a conèixer les nostres resistències i alternatives.

Així, comença el manifest de la Marxa Mundial de Dones. A Barcelona, la convocatòria és a la plaça de Sant Jaume, a les 18.30h

Flors ecològiques i justes

No m'agrada Sant Valentí. Millor dit, no m'agrada la implantació del Dia de Sant Valentí, una festa d'origen anglosaxó, a casa nostra, com tampoc m'agrada Hallowen (ho vaig escriure fa temps). Posats a fer, prefereixo Sant Jordi al Dia de los enamorados. Ho escric en castellà perquè em recorda una pel·lícula de 1959 (que hi farem, sóc gran!) amb música d'Augusto Algueró.

Però tornem al tema. A Catalunya, per Sant Valentí (i sobretot per Sant Jordi) es regalen centenars de milers, segurament milions de flors, principalment roses.

Ho saben molt bé les dones de Colombia i l'Ecuador. Les flors que comprem a Europa provenen en molt bona part d'aquests dos països, on més 80.000 dones treballen a la indústria de la flor ornamental en unes condicions laborals i de salut deplorables.

Allò que a Europa i altres mercats és un símbol de l'amor, a Colombia i l'Equador significa explotació (Sonia López Tello)

SOMOS MÁS IMPORTANTES QUE MILES DE FLORES JUNTAS
Per això, en aquests dos països volen que el 14 de febrer passi a ser el Dia Internacional de las Trabajadoras y Trabajadores de Flores

SI EM REGALES FLORS, QUE SIGUIN JUSTES

L'actriu Maria Pujalte ha iniciat la campanya Interflora: quiero flores libres de explotación #floresjustas a ACTUABLE. En aquest enllaç hi trobaràs més informació i la forma d'adherir-t'hi.

Flors justes, flors que respectin el medi, flors que no atemptin contra els drets humans. Alternatives:

• Conreua les teves flors, regala una planta en un test
• Compra flors locals, conreades a prop de casa, que no necessiten agafar un avió
• Compra flors certificades i de comerç just. 

Hi ha segells que garanteixen que les industries de la flor apliquen condicions de treball dignes i igualitàries, mesures per a minimitzar l'impacte ambiental (protecció de l'aigua, ús restringit de pesticides, compostatge i gestió dels residus)


FLORS RECICLADES
Per acabar, una darrera alternativa. Construeix la flor que vols regalar amb material reciclat. 

M'agradaria molt que compartissis les teves flors justes, reciclades....

Crisi, solidaritat familiar i gènere

He descobert que abans d'ahir era Dia Internacional de la Gent Gran. També, que segons les Nacions Unides, les persones de 60 anys o més tenen la consideració de gent gran o majors (o sigui que tinc els mesos comptats per a passar a ser considerada persona gran!). He pensat en un article de LA VANGUARDIA que tenia ganes de comentar.

Al meu voltant tinc amics i coneguts, que per raons diverses (prejubilació, viudetat... perquè si i prou), exerceixen d'avis actius i participen en determinades activitats de la vida dels seus nets i netes.

He emprat conscientment el gènere masculí, perquè només volia parlar d'amics i coneguts que són homes.

LA VANGUARDIA, en el seu reportatge del 23 de setembre, també estava parlant només d'homes?
El títol del reportatge era: La crisis causa el aumento de un 10% de abuelos que cuidan de los nietos. En el cos del text no hi ha sola menció a les abuelas, sempre es parla de abuelos. Per tant, o és que l'estudi sobre el que es basa l'article s'ha fet només sobre la mitat (o menys, ja se sap que les dones som més longeves!) de la població o ens trobem davant d'un cas claríssim de mala pràctica informativa que invisibilitza la contribució de les dones que són àvies a la solidaritat familiar. Contribució que, malgrat que he començat parlant dels meus amics i coneguts que exerceixen d'avis col·laboradors, és molt més important que la contribució dels homes que són avis (si més quant a la dedicació).

Veure : LES ÀVIES CANGUR EL MIRADOR DE LES DONES (8 de març de 2011)

Estem parlant de l'estudi Individualizació i solidaritat familiar de Gerardo Meil, publicat a la Colecció Estudis Socials de la Fundació la Caixa i presentat públicament la setmana passada. L'estudi, que va guanyar el Premi la Caixa de Ciències Socials 2010 analitza, l'estat de la solidaritat familiar a Espanya així com els efectes de l'actual conjuntura econòmica en el procés de creixent individualització de les darreres dècades. LA VANGUARDIA, basant-se en l'estudi, afirma que hem retrocedit a la situació de fa 20 anys!

Preguntes bàsiques

• Les persones grans, de forma especial les dones, perden capacitat de definir i realitzar els seus projectes al marge de la família? 
• La crisi obliga les dones grans a incrementar la seva dedicació a la cura dels altres membres de la família en detriment del temps dedicat altres activitats?  
• En definitiva, perillen els productes dels canvis socials i familiars de les darreres dècades que han fet possible que les persones tinguin una capacitat més gran per definir els seus projectes de vida familiar enfront dels models heretats del passat i que expliquen els canvis en el rol social de la dona, la caiguda de la natalitat, el sorgiment de noves formes familiars i l'aparició de la família negociadora?

Més sobre l'estudi
La millor manera de trobar respostes és anar a les fonts. He trobat l'estudi Individualització i solidaritat familiar. El podeu consultar en aquest enllaç. També podeu trobar el resum de l'estudi que comença així:

La vida familiar és subjecta a un intens procés de transformació que es manifesta, entre altres aspectes, mitjançant el canvi en el rol social de les dones, l’emergència de la planificació familiar com a norma que ha de regular les decisions sobre el fet de tenir fills, la desaparició de la família patriarcal i l’aparició de la família negociadora, com també el sorgiment de noves formes familiars. Al darrere d’aquests profunds canvis hi ha un procés de pèrdua de control social sobre els projectes de vida familiar i guany d’autonomia per definir-los d’acord amb les preferències individuals. Aquest procés s’ha conceptualitzat amb el nom d’individualització.
L’objecte d’aquesta recerca és doble: d’una banda, analitzar l’abast i les característiques de la solidaritat familiar a Espanya de manera comparada amb altres països europeus, i, de l’altra, analitzar els efectes de la individualització sobre les diferents dimensions de la solidaritat familiar. Una de les preguntes
cabdals de l’estudi gira entorn de si la creixent autonomia individual erosiona o no la solidaritat familiar. Per a això, l’estudi es basa en una enquesta dissenyada específicament per a aquest treball i a la qual van respondre 1.200 persones representatives del conjunt de la població adulta resident a Espanya, i es
complementa amb dades proporcionades per enquestes nacionals i internacionals elaborades per diferents organismes.
La solidaritat familiar és una realitat social complexa composta per diferents dimensions. Analíticament podem distingir-ne cinc: les normes socials que estableixen les circumstàncies i característiques de les ajudes; les pautes de convivència dels membres que componen la xarxa de parentiu; les pautes de sociabilitat entre ells; la prestació d’ajuda en forma de serveis, i la prestació d’ajuda econòmica. Els diversos capítols del llibre analitzen els efectes de la individualització sobre cadascuna d’aquestes dimensions, així com la importància que té la solidaritat familiar en el benestar subjectiu de les persones.

Gènere i mitjans de comunicació
Acabo aquest post fent referència al manual Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones impulsat per l'Institut Català de les Dones (ICD), el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb l'objectiu d'avançar en la inclusió de la perspectiva de gènere en els continguts informatius dels mitjans de comunicació. Una necessitat peremptòria com ha quedat en evidència en l'article de LA VANGUARDIA que acabo de comentar. L'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ha participat en la seva elaboració.

Trobareu més informació sobre el Manual a DONESdigital, i podeu descarregar-vos la publicació en aquest enllaç.

 

Montse Gatell, presidenta de l'Institut Català de les Dones; Ramon Font, president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i Xavier Mas de Xaxàs, membre de la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya

Aborto legal para no morir (Campaña 28 de setiembre)

Obro aquest breu post amb la captura de la pàgina d'inici del portal de la "Campaña 28 de Septiembre por la Despenalización del aborto en Amèrica Latina y el Caribe - 2011"

Us recomano que visiteu http://www.28deseptiembre.org, hi trobareu tota la informació sobre aquesta iniciativa que va neixer en el "V Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe", celebrat a San Bernardo (Argentina) l'any 1990. En aquesta trobada es va acordar declarar el dia d'avui, 28 de setembre, "Día por el Derecho al Aborto de las Mujeres de América Latina y del Caribe". Han passat 21 anys i a Amèrica Llatina i el Carib, les coses no han canviat gaire en aquest aspecte.

Alerta! que a casa nostra s'anuncien passos enrere. 

La llei de l'avortament té els dies comptats?
Dilluns passat, Ana Pastor, ex-ministra de Sanitat al govern d'Aznar, va assegurar que si el Partit Popular guanya les properes eleccions derogarà l'actual llei d'avortament, que va entrar en vigor fa un any i escaig (el juliol de 2010), perquè és injusta i innecessària.

Vull acabar amb els tres lemes de la capçalera del portal del 28 de setembre perquè els trobo molt encertats:

Educació sexual per a decidir
Anticonceptius per a NO avortar
Avortament legal per a NO morir

DIA MUNDIAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA

Avui, dia 19 d'octubre, es commemora, a tot el món, el Dia Mundial contra el Càncer de Mama.

El càncer de mama és la primera causa de càncer entre les dones de Catalunya i en els països desenvolupats.

El 28,1% de tots els casos nous de càncer de les dones són de mama. Les dades poblacionals més recents mostren que la incidència d’aquest càncer ha augmentat un 2,5% anual (casos per 100.000 dones) en el període 1985-2002. Aquest increment es deu bàsicament a l’envelliment de les dones; mentre que en les més joves la tendència és a estabilitzar-se o, fins i tot, a disminuir (per exemple, per sota dels 45 anys).

En el 2010, per grups d’edat, s’estima que el nombre de diagnòstics nous en les dones de 35 a 64 anys sigui de 2.841 i, per sobre dels 65 anys, de 2.319. Els càlculs per al 2015 són de 3.086 i de 3.000, respectivament.

D'altra banda, la taxa de mortalitat ha disminuït a partir dels anys 90, amb un 2,7% de descens anual entre 1995-2004. Actualment, el càncer de mama té una supervivència del 80,9% als 5 anys, i és una mica superior a la mitjana europea que, en el mateix període observat, és del 79%.

Les millores en la supervivència es deuen, fonamentalment, al progrés dels diagnòstics en les etapes precoces de la malaltia, als cribratges -mitjançant les mamografies- i a les millores dels tractaments. En aquest sentit, també cal esmentar els canvis en la percepció del benefici del diagnòstic precoç del càncer de mama per part de les dones.

Les mamografies salven vides

El Pla director d'oncologia de Catalunya inclou el Programa de cribratge de càncer de mama, orientat a detectar el càncer en les fases inicials, abans que se’n presentin els símptomes, de manera que sigui més fàcil de tractar-lo i curar-lo. A l'any 2008 (darreres dades disponibles), es va convidar 363.438 dones a fer-se una mamografia. Es van diagnosticar 918 càncers de mama.

Si alguna dona entre 50 i 69 anys no ha estat citada per fer-se una mamografia, ha de trucar a Sanitat Respon: 902 111 444

Com comunicar la notícia del càncer?
Quan et diagnostiquen un càncer, l'impacte emocional és gran (ho sé per pròpia experiència!). La comunicació del diagnòstic d’una malaltia greu com és el càncer és un moment crític que pot condicionar molt la manera en què la persona pot afrontar la situació, fins i tot la seva resposta al tractament.

És important, per tant, posar en marxa estratègies que permetin millorar l'atenció a les dones amb càncer i minimitzar els efectes de l'impacte. Necessàriament cal fer-ho des d'una perspectiva multidisciplinària.

Això és el que pretén el Grup d'Ajuda Mama i Salut (gAmis), una associació creada per dones afectades de càncer de mama vinculada a la Unitat Funcional de Patologia de la Mama de l'Hospital Clínic de Barcelona. Parlar-ne sense tabús amb professionals de l'oncologia, la psicologia, la infermeria, la rehabilitació... el periodisme i amb les afectades.

El Grup Àgata és una altra entitat catalana que agrupa dones afectades de càncer de mama -i també els seus familiars- amb l'objectiu d'informar, donar suport i oferir rehabilitació a les persones afectades.

AMNISTIA PER A LA DONA (2), de 1976 a 2010

Interior de la presó de la Trinitat, feliçment enderrocada l'any passat

AMNISTIA PER A LA DONA continuació

La dona estava discriminada fins i tot a la presó, no tan sols perquè era subjecte de delictes que només l’afectaven a ella, com l’adulteri o l’avortament, sinó perquè el règim a les presons de dones, en concret a la Trinitat, era diferent del de les presons masculines.

El post de 22 de setembre sobre la manifestació del 7 de març de 1976 davant la presó de dones de la Trinitat reclamant l'Amnistia per a la Dona, mencionàvem que en aquesta presó no hi havien funcionàries sinò les Cruzadas Evángélicas de Cristo Rei, una ordre religiosa que empitjorava encara més la vida de les recluses en aquest centre.

Les condicions de vida de les dones a la presó (document inèdit)

Avui volem ampliar la informació sobre les Cruzadas i sobre les condicions de vida de les dones en aquesta presó a les darreries del franquisme. Per fer-ho hem traduït al català un manuscrit de l'Associació de Dones Universitàries, anterior a la concentració del 7 de març de 1976 davant de la presó de la Trinitat. Es tracta d'una escrit que conservo al meu arxiu personal, adreçat a... (no ho recordo!), on s'informa de la campanya que l'Associació està desenvolupament perquè las Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey siguin expulsades de la Trinitat i reemplaçades per funcionàries

L'Associació de Dones Universitàries ha creat una Comissió de Presons arrel de la vaga de fam de les preses en reivindicació de millors condicions de vida i per l’Amnistia. Aquesta Comissió, a més de preocupar-se de les condicions de les presons i de l’Amnistia, etc, pretén conèixer, divulgar i denunciar la situació de les presons de dones.

En aquestes, les condicions –de per sí penibles- de les presons es veu greujada per una sèrie de discriminacions per part de la institució penitenciaria

1.- En el treball: els treballs que es fan a la presó de dones són absolutament no qualificats (cartonatges, flors de plàstic, farcits de bosses, etc.), i “femenins”: brodats, telers, estores.... Tots molt mal pagats i que no suposen cap capacitació cara al treball al carrer.

2.- Només hi ha un penal de dones, amb la qual cosa s’aguditzen tots els problemes de relació joves-velles, diversos delictes més o menys mal vistos, prostitució en unes condicions concretes físiques pitjors que a les presons d’homes. Quant a les presons provincials de dones són un apèndix que en gairebé tots els casos no tenen serveis ben muntats, [disposen] d’espais molt petits amb patis minúsculs, on després de les batudes policials s'hi amunteguen les recluses.

3.- [...] El fet de ser dona fa que la censura de llibres, de revistes, de la correspondència amb relacions masculines no legalitzades (que es permet amb més facilitat a les presons d’homes), etcètera, sigui molt més dura.
La dona delinqüent, en opinió de la institució, no pena només per un delicte, sinó per ser descarrilada (en general), la qual cosa rebaixa la seva categoria com a persona i, fins i tot, (es causa) d’un abandonament més gran per part de la família.

4.- De cara a les llibertats condicionals, la dona té més problemes per qüestió de treball i família. Això darrera, sobretot en els casos de delictes femenins (avortament, adulteri, infanticidi, prostitució, etc.).
Quant a la possibilitat de presó oberta, el mateix fet que no existeixi un establiment per al cas, demostra que només s’aconsegueix en casos excepcionals i un dels motius més greus per a la institució és “què fem si ens ve embarassada?”

En concret, ara estem compromeses en una campanya sobre la Presó de Dones de la Trinitat. Aquesta presó és un tant especial doncs la duen les “Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey”, organització religiosa que no depèn del bisbe. Aquestes monges agreugen la situació de les preses, fent de la presó un reformatori escola del pitjor estil ja que es prenen el seu treball no només com a guardianes sinó com a missioneres de la moral.
Això comporta a situacions com:

• Prohibits els pantalons, els escots i les mànigues curtes
• Prohibit xiular, dir tacos i parlar segons en quin to
• Prohibits gairebé tots els llibres, en molts casos, fins i tot, els de text
• Prohibida la relació entre polítiques i comuns, i entre preses comuns segons el delicte, etc
• Més declaracions morals sobre cartes, comunicacions, postures, etc

El que ens proposem amb aquesta campanya és que les Cruzadas que només són en aquesta presó i a la d’Alcazar de San Juan desapareixin i amb elles tot allò que endureix encara més un reglament de presons que ja ho és de per si.

Voldriem que es posessin en contacte amb nosaltres tant abans (perquè moltes de nosaltres hem passat per aquesta presó i la nostra experiència els podrà servir per a saber per on atacar) com després de la seva entrevista amb el director a fi que ens passin tota la informació possible.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre les Cruzadas i la presó de la Trinitat a la dècada dels 70 del segle passat.


Amnistia per a les dones, un dret irrenunciable

La Llei d'amnistia política i sindical de 1977 no va incloure l'amnistia per als delictes de la dona, reivindicació del moviment feminista que incloïa la despenalització dels anticonceptius, de l'avortament, de l'adulteri i de l'amistançament...
Les dones varem tenir que esperar i continuar lluitant... No ha estat fins fa uns mesos que s'ha aprovat una llei que permet l'avortament lliure.

En aquest enllaç podeu descarregar la publicació del PSUC, elaborada per la Comissió Nacional per a l'Alliberament de la Dona. És un dels molts documents que formen part del treball EL FEMINISME AL PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX.

Veure també:
EL FEMINISME AL PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX [el mirador de les dones, 12 de febrer de 2010]
http://elfeminismealpsuc.adpc.cat [el mirador de les dones, 17 de febrer de 2010]

En El Salvador, las mujeres que abortan van del hospital a la cárcel

El passat 29 de setembre, LA VANGUARDIA publicava una entrevista a Morena Herrera, feminista i ex-guerrillera salvadorenca, membra de La Colectiva Feminista para el Desarrollo Local i activista per la despenalització de l'avortament al seu país.

Afganistan: a la presó per "tonteries"

L'entrevista a Morena Herrera i el visionat del següent vídeo de la BBC, realitzat a la única presó de dones de Kabul, m'ha fet recordar la lluita per l'amnistia per a la dona a casa nostra.

DIA MUNDIAL DE L’ESCLEROSI LATERAL AMIOTRÒFICA (ELA)

El novembre vaig escriure sobre l'Isabel Rojas, afectada d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA). L'article és deia Jo no puc esperar. EL MEU TEMPS S'ACABA!
Fa deu dies ens varem trobar l'Isabel, a una terrassa de la rambla de Catalunya. Anava acompanyada d'un nebot. Ens vam alegrar. L'Isabel continua lluitant contra el temps.

Avui, coincidint amb el solstici d'estiu, se celebra el DIA MUNDIAL DE L’ESCLEROSI LATERAL AMIOTRÒFICA (ELA).


En aquest documental d'Ander Luque recull el testimoniatge de quatre persones que ens expliquen el seu combat per la vida. A Espanya, unes 4.000 persones pateixen ELA, una malaltia degenerativa de tipus neuromuscular que provoca una paràlisi muscular progressiva i, finalment, la mort.

La Fundació Catalana d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELACAT) m'han enviat un correu on m'informen que, coincidint amb el dia mundial de la malaltia, llença una CRIDA SOLIDÀRIA amb l’objectiu de donar a conèixer la malaltia i la seva problemàtica a la societat i recaptar fons per l’atenció a les persones afectades.

COM POTS AJUDAR?

• INFORMA’T!!! No restis indiferent a la realitat que t’envolta. Dedica uns minuts a conèixer la malaltia. Mira el PowerPoint adjunt al missatge.

• Ajuda’ns a fer difusió. REENVIA AQUEST MISSATGE A TOTS ELS TEUS CONTACTES!!! Fem una cadena solidària, volem arribar a tothom!!!

• FES-TE COL•LABORADOR. Fes-nos arribar el full de col•laboració que adjuntem a aquest missatge o contacta amb nosaltres per telèfon 937665969, per mail ela@elacat.org o al nostre Facebook.

PER QUÈ?

• Amb la teva aportació contribueixes a millorar la qualitat de vida de les persones afectades d’ELA i de les seves famílies.
Des de la fundació els oferim Atenció a Domicili en les àrees de Treball Social, de Teràpia Ocupacional i Psicològica i posem a la seva disposició un Banc de Productes de Suport.

• Reenviant aquest missatge, contribueixes a fer difusió sobre la malaltia i a crear una societat sensibilitzada i compromesa amb les necessitats dels afectats.

CONTRA LA MGF. Flor del desierto (fragment)

Suposo que ja ho coneixes, però m'ho acaben d'enviar i igual t'interessa per al Mirador.

Voldria dir una frase sobre aquest horror, però em supera.

Montse

Tot i que ho sàpigues, impressiona escoltar-ho.

Josep Maria

Primer, la meva germana; al cap d'uns dies, l'amic. Tots dos m'han enviat un correu amb els textos que he reproduït al començament i un arxiu amb un fragment de FLOR DEL DESIERTO, la pel·licula basada en el llibre autobiogràfic escrit per Waris Dirie.

Qui és Waris Dirie
Nascuda a Somàlia, l'any 1965, Waris Dirie es va convertir en una cèlebre top model. Waris, que significa flor del desert, procedeix d'una família nòmada musulmana. L'any 1997, a la cimera de la seva carrera en el món de la moda, en una entrevista a MARIE CLAIRE, confessa que va ser mutilada genitalment quan era una nena de 5 anys. Tots els mitjans de comunicació se'n fan ressò i Waris Darie esdevé una activista contra la mutilació genital femenina (MGF) o ablació. És nomenada Ambaixadora especial de les Nacions Unides contra la MGF i l'any següent escriu Flor del desert. En el llibre, parla de la seva mutilació. La seva mare volia que fos una "dona pura", moneda de canvi per a un "bon matrimoni" pactat. Per això, seguint una brutal tradició va fer que li tallessin el clitòris i li cosissin la vagina.


La MGF
La mutilació genital femenina és el nom genèric donat a pràctiques tradicionals que impliquen l’extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals femenins de les dones per raons culturals, religioses o altres amb finalitats no terapèutiques. La MGF és un acte de violència masclista. Desenes de milions de dones de tot el món són víctimes de la MGF.

La lluita contra la MGF a Catalunya
La pràctica de la MGF és poc freqüent a Catalunya, ja que el percentatge de població procedent de països on es practica l'ablació és molt baix. Sí, però, que s'ha tingut coneixement d'algun cas de menors a les que se'ls hi ha practicat tot aprofitant els viatges de vacances que han fet les famílies als països d'origen.

Per això el Parlament de Catalunya, en sessió tinguda el 20 de juny de 2001, va aprovar la Resolució 832/VI, sobre l'adopció de mesures contra la pràctica de mutilacions rituals genitals femenines. Fruït d'aquesta resolució es va crear una comissió interdisciplinària d'experts, per tal de dissenyar un pla d'acció contra la pràctica de mutilacions rituals femenines a Catalunya. Si voleu conèixer el Protocol d'actuacions per a prevenir la mutilació genital femenina, de la Generalitat de Catalunya, cliqueu aquest enllaç

EUROPA I LES DONES: la presidència espanyola (2)

Foto de família de les participants a la 5a Trobada Espanya-Àfrica DONES PER UN MÓN MILLOR, celebrada a València els dies 27 i 28 de març de 2010

Més de cinc-centes dones dels cinc continents s'han reunit a València en defensa dels drets de les dones, especialment de les dones africanes, autèntic motor del desenvolupament polític, econòmic i social d'Àfrica. La trobada s'ha celebrat en el marc de la presidència espanyola de la Unió Europea.

L'objectiu de la 5a Trobada Africa-Espanya Dones per un Món Millor era que els governs col·loquin la lluita contra la violència masclista a les seves agendes polítiques, a la vegada que atorguen més participació a les dones i posen fi als conflictes armats.

DONES PER UN MÓN MILLOR és un referent internacional en la lluita per la igualtat de gènere. Formada per centenars d'organitzacions, la xarxa de dones africanes i espanyoles per un món millor és un espai de relació i de diàleg per a la cooperació, la solidaritat i l'empoderament de les dones com a agents actives de desenvolupament.

Abans de València, les torbades de la xarxa han tingut com a escenari Moçambic (2006), Madrid (2007), Níger (2008) i Libèria (2009).

’Ellas son... África’

A la Trobada es va presentar el documental ELLAS SON... ÁFRICA, elaborat per quatre realitzadores espanyoles (Laura Mañá, Patricia Ferreira, Inés París i Chus Gutiérrez) i rodat a Mali, Etiòpia, Namíbia i Moçambic. El documental, produït per Bausan Films, compta amb la col·laboració de Televisión Española i de l'Agencia Española de Cooperación y Desarrollo.

La DECLARACIÓ DE VALÈNCIA, 10 COMPROMISOS CONTRA LA DISCRIMINACIÓ

Los derechos de las mujeres son parte esencial de los derechos humanos y como tales deben ser respetados. Sin embargo, y a pesar de los avances, la falta de voluntad política, la insuficiencia de recursos, las restricciones vinculadas a usos y costumbres de distinta naturaleza impiden, aún hoy, su libre ejercicio.

Es por tanto imprescindible consolidar modelos sociales que dignifiquen la vida de las mujeres en un mundo sin discriminación y sin violencia, en un mundo igual para todos, en un mundo donde los derechos sean hechos.

Para alcanzar esa meta, para seguir avanzando, las más de 500 mujeres -procedentes de 50 países africanos, de España, Europa e Iberoamérica- reunidas en Valencia los días 27 y 28 de marzo de 2010 en el V Encuentro de Mujeres por un Mundo Mejor, acordamos los siguientes compromisos:

1. EN APOYO al liderazgo político: nos proponemos poner en marcha, desde la convicción de que el liderazgo de las mujeres enriquece el tejido democrático, un programa permanente de liderazgo político y social en el Centro de Formación Regional de Bamako, que se abrirá en los próximos meses.

2. En apoyo al desarrollo institucional: Nos proponemos doblar el número de programas de refuerzo de las instituciones democráticas que acordamos en Monrovia.

3. En apoyo al liderazgo empresarial: Nos proponemos seguir facilitando el acceso de las mujeres a los medios y recursos productivos, fomentando el desarrollo de empresas dirigidas por ellas con la creación de dos centros regionales de promoción empresarial.

4. PARA AVANZAR en el acceso a las microfinanzas: Nos proponemos incorporar a la agenda de la Cumbre Mundial del Microcrédito, que se celebrará en Valladolid el año 2011, las fórmulas para que las mujeres puedan ampliar su acceso a las microfinanzas y el crédito.

5. Para avanzar en la gestión agrícola: Nos proponemos seguir contribuyendo a la capacitación de las mujeres programando cursos regionales de formación continuada en gestión, comercio y asociacionismo agrícola del Centro de Formación de Malí.

6. Para avanzar en la concertación con otras instituciones: Nos proponemos favorecer la cooperación con otras organizaciones regionales, apoyando los objetivos de la Década de las Mujeres Africanas lanzada recientemente por la Unión Africana y Naciones Unidas.

7. PARA CONSOLIDAR la educación: impulsaremos un programa de formación, organizado por la Universidad Nacional de Educación a Distancia de España, para incrementar el número de maestras en diversos países africanos y ampliaremos los proyectos de cooperación cultural que ya venimos realizando.

8. Para consolidar los sistemas de salud: Nos proponemos iniciar, en diversos países, un programa de formación de enfermeras y matronas que garantice una mejor asistencia primaria.

9. Y para todo ello, nos comprometemos a aprobar, antes del próximo Encuentro de Mujeres por un Mundo Mejor, el PLAN ESTRATÉGICO, presentado aquí en Valencia, con objetivos específicos y acciones concretas.

10. Nos comprometemos a reunirnos de nuevo, en el VI ENCUENTRO que se celebrará el año próximo en Namibia.

Valencia, diumenge, 28 març 2010

José Luís Rodriguez Zapatero, com a president de torn de la Unió Europea, va clausurar la Trobada amb un discurs que es va centrar en els drets humans i el creixement econòmic, que juntament amb la sanitat i l'empoderament de les dones eren els principals temes abordats a València. En aquest vídeo podeu veure la seva intervenció, així com la de Bibiana Aido, ministra espanyola d'Igualtat.



Podeu veure també:

EUROPA I LES DONES: la presidència espanyola [el mirador de les dones, 3 de febrer de 2010]

Amb considerable retard, he pogut acabar d'escriure aquest comentari. Vaig començar-lo fa una setmana. Finalment!

100 100 100 100 100 100 100 100 100..........

Si, cent.

Aquest és el post número 100 del MIRADOR DE LES DONES

Cent escrits sobre temes diversos. Alguns han estat senzills de fer, altres han requerit d'una llarga i complicada elaboració. Tots els he escrit amb amor, alguns amb passió. Amb tots he aprés coses noves, he descobert diferents enfocaments, matisos....

Cent oportunitats de comunicar-me amb vosaltres, lectores i lectors. Gràcies

Cent....

Uff!! Finalment!!
M'agrada que aquest post número 100 hagi coincidit amb l'aprovació, ahir, al Senat, de la Ley de Salud Sexual y Reproductiva y de Interrupción Voluntaria del Embarazo, coneguda popularment com la llei de l'avortament, tot i que la llei posa l'accent en la prevenció dels embarassos no desitjats a través de l'educació, la informació i l'accés als mètodes anticonceptius.

Aquesta llei és el resultat de la lluita de més de 30 anys. La imatge també té més de 30 anys (http://elfeminismealpsuc.adpc.cat)

Acabo aquest post centenari amb una frase del professor Manuel Castells

La gente que utiliza Internet tiene más amigos, sale más frecuentemente, participa más políticamente, tiene mayores intereses y actividades culturales... Internet expande el mundo. Manuel Castells

hi estic plenament d'acord

La vacuna del virus del papil·loma: LA MEVA EXPERIÈNCIA, LA MEVA OPINIÓ

Fa uns mesos vaig acceptar intervenir en el programa QUÈQUICOM sobre la vacuna del virus del papiloma. Per què? Què hi feia jo en un programa científic? Doncs donar la meva opinió personal com a infectada pel virus. Demà l'emetran, a les 21.30 hores, pel canal 33. Si voleu, però el podeu veure ara en aquest enllaç

http://www.tv3.cat/videos/1647229/La-vacuna-del-virus-del-papilloma

A Espanya, cada dia moren dues dones per càncer de coll d'úter; a Catalunya, la mortalitat és més baixa: 102 mortes a l'any, un 35% dels casos detectats.

Jo vaig tenir més sort. En una de les revisions ginecològiques periòdiques van detectar el tumor i després d'una conització (intervenció quirúrgica consistent en l'extirpació del cèrvix uterí), vaig "fer net".

En el programa també hi intervenen Xavier Bosch, investigador de l'Institut Català d'Oncologia i desenvolupador d'aquesta vacuna; Carmen Cabezas, de la Conselleria de Salut; Miquel Porta, epidemiòleg de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica; Andreu Segura, director de la Societat Espanyola de Salut Pública; i Jaume Puig, Centre de Recerca d'Economia i Salut, UPF. Uns a favor i altres en contra d'administrar la vacuna.

Em falten coneixements per rebatre algunes afirmacions que s'hi fan. Però tinc dues coses clares. La primera és la importància cabdal de la prevenció. La segona és que no accepto raons econòmiques per a no administrar la vacuna. No em val que em diguin que "la incidència de la malaltia és massa baixa per vacunar milions de nenes sanes". Quin és el preu d'una sola dona morta per càncer de coll d'úter. A mi, m'hauria agradat estar vacunada.

Jo no puc esperar. EL MEU TEMPS S'ACABA!

La ELA existe http://www.youtube.com/watch?v=vFxcZtVHdnA

Isabel Rojas és llicenciada en Història de l'Art i fotografa. Isabel Rojas té 48 anys i viu amb la seva filla a Sant Adrià de Besòs. Isabel Rojas és elàtica, és a dir, té esclerosi lateral amioatròfica (ELA). ISABEL ROJAS NO POT ESPERAR perquè EL SEU TEMPS S'ACABA!

Però Isabel Rojas, una dona lluitadora, no es rendeix. Isabel Rojas forma part de la Plataforma de Afectados de ELA

La Plataforma reivindica que les persones malaltes puguin accedir de forma efectiva a qualsevol terapia que consideri que pugui beneficiar el seu estat de salut. I afegeixen:

Como Plataforma, defendemos que si la medicina no tiene cura para nuestra enfermedad, ni medicamentos-terapias que la detengan y/o mejoren nuestra situación, los enfermos tenemos el derecho de “probar” cualquier sustancia o terapia que, sin ser perjudicial para nuestro organismo, pueda llegar a tener algún efecto beneficioso para nosotros.

Isabel Rojas demana que els ajudem a difondre l'espot. Mira'l i comparteix-lo amb les teves amistats. Gràcies

Teràpia amb cel·lules mare: una experiència personal (text d'Isabel Rojas)

Ayer era miercoles, el photoblog de la Isabel Rojas

LES MAMOGRAFIES SALVEN VIDES

Una de cada 3 dones en edat de risc no es fa una mamografia cada 2 anys

Una de cada 3 dones juga amb la seva vida

L'atzar ha volgut que el programa de prevenció del càncer de mama m'hagi citat precisament avui per a fer-me una mamografia a l'Hospital del Mar. Avui és el Dia Internacional contra el Càncer de Mama.

Què és el Programa de cribatge de càncer de mama?
L'objectiu del Programa de cribatge (nom oficial del programa) és la detecció precoç del càncer de mama. Per això, es convida les dones d’entre 50 i 69 anys a fer-se una mamografia cada dos anys.

Durant l’any 2008 es van convidar 363.438 dones i el 66,1% va participar en el Programa.

Amb aquest cribratge es van diagnosticar 918 càncers de mama.

A més, segons la Generalitat de Catalunya, en els darrers tres anys s’ha observat que el Programa ha servit per reduir les desigualtats socioeconòmiques en l’accés a la detecció precoç.

Més dades

• A Catalunya, el 28,1% dels nous casos de càncer són de mama.
• A Catalunya, el càncer de mama té una supervivència del 80,9%, per sobre de la mitjana europea que és del 79%

Aquesta millora ve donada, fonamentalment, pel progrés del diagnòstic en etapes precoces de la malaltia, pel cribratge mitjançant la mamografia i per les millores dels tractaments. En aquest sentit, també cal esmentar els canvis en la percepció del benefici del diagnòstic precoç del càncer de mama per part de les dones.

Rosa per a lluitar contra el càncer de mama
L'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) amb el suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), il·luminarà de rosa un gran nombre d'edificis emblemàtics a la província de Barcelona. Aquesta acció s'emmarca dins d'una acció global que es desenvolupa a tota Europa al voltant del Dia Internacional contra el Càncer de Mama.

L'objectiu d'il·luminar un gran nombre d'edificis té com a finalitat fomentar el reconeixement de les dones que han lluitat i lluiten per vèncer el càncer de mama.. Entre els edificis que que s'il·luminen destaquen la Font Màgica de Montjuïc o l'Estadi el RCD EspanyoL.

------------------------------------------------------------
Per acabar us convidem a visionar aquesta peça informativa
La detecció precoç, millor arma contra el càncer de mama (2008)

i també "MUCHOxVIVIR", l'espai de l'Asociación Española Contra el Cáncer dedicat al càncer de mama

AVORTAMENT: Fa 30 anys que tinc 30 anys i encara espero!

Fragment d'un cartell de PAN Y ROSAS

Cada vuit minuts mor una dona a causa d'un avortament il·legal

Quasi la meitat (20.000.000 dels 42.000.000) dels avortaments que es practiquen al món, anualment, són considerats il·legals i es realitzen en condicions de clandestinitat i amb risc per a la salut de la dona

Són dades de Woman on Waves, les dones sobre les ones, una ONG holandesa que es dedica a prevenir embarassos no desitjats i avortaments insegurs per tot el món, a bord d'un vaixell.

Vaixell de Women on Waves en aigües internacionals on professionals de la medicina practiquen avortaments a dones que viuen en països on aquesta pràctica és prohibida

El 1990, a l'Argentina, en el marc de l'Assemblea del Moviment Feminista Llatinoamericà, es va instaurar el Dia per a la Despenalització de l'Avortament, el 28 de setembre. A molts països d'Amèrica Llatina l'avortament en mans no qualificades i en condicions dolentes eren la primera causa de mortalitat de les dones fèrtils en molts països. Una situació que es manté i es repeteix també a l'Àfrica i a l'Àsia. I a molts països occidentals també és prohibit o té limitacions legals. En el nostre cas, l'avortament només és legal sota tres condicions.

Fa trenta anys que tinc trenta anys (de fet en tinc 57) i encara no avorto, ni lliure ni gratuïtament (i no és per la menopausa...)

Frase manllevada a Caladona

Per a no haver d'esperar més, ens veiem

el PROPER DILLUNS (28 de setembre)
a les 7 del VESPRE
a la PLAÇA de SANT JAUME (Barcelona)

Redactat per Anna González Batlle, el setembre de 2009

ELS PUTEROS, clau de volta de la prostitució

A les primeres dècades de la democràcia, cap home jove hauria fardat de freqüentar prostitutes.

Ésser putero (segons el diccionari, home que li agrada tractar o tenir relació amb prostitutes) es considerava propi de carca-mals reaccionaris.

Imatge de CICATRICES TRANSGÉNICAS

L'endemà del reportatge sobre la prostitució a la Boqueria al diari EL PAÍS, Gemma Lienas hi publicava un article d'opinió que podeu llegir íntegre en aquest enllaç. Les dues frases amb que he iniciat aquest comentari pertanyen a l'article de Lienas (la introducció de la paraula i de la definició de PUTERO és meva).

Per què he començat amb aquesta afirmació? Doncs perquè la comparteixo i em sembla que hauria se ser motiu de reflexió davant de la realitat actual.

Fa una dècada (no cal anar més lluny), el perfil del putero (em nego a utilitzar la paraula client) era el d’un home amb una mitjana de 40 anys, que buscava en el sexe de pagament experiències que no obtenia amb la seva dona o parella i que era conscient del risc de contraure malalties de transmissió sexual si no es prenien determinades precaucions.

Actualment, el retrat robot del putero és el d'un home molt més jove, amb una mitjana d’edat de 30 anys; poc informat i, el que és pitjor, poc interessat a conèixer el risc de contraure i de transmetre infeccions de transmissió sexual; busca prostitutes joves; consumeix alcohol i drogues quan està amb les dones prostituïdes, a les quals incita a consumir-ne amb ell; demana sexe sense precaució i està disposat a pagar més per no fer servir preservatiu.

Un de cada 4 homes catalans es confessa putero (reconeix que va de putes)

A aquest retrat robot dels puteros nacionals (els que viuen i treballen a Catalunya) cal afegir els puteros conseqüència del turisme d'aluvió. Aquells que venen a la ciutat de la permissivitat (tolerància excessiva, segons el diccionari) atrets per la facilitat d'obtenir sexe, drogues i alcohol a bon preu. Sé de que parlo. Fa trenta anys que visc a Ciutat Vella, concretament al Gòtic. A la cantonada de casa meva, a més dels preceptius llauners de cervesa, hi han els venedors de droga. La presència dels llauners és una novetat relativament recent. De droga sempre se n'hi ha vengut. Però els camells i els compradors han canviat. Els primers molt més agressius l'ofereixen, sense cap mena de dissimul, als segons: els milers de turistes que passen diàriament pel carrer. El que ja no tinc a la cantonada és el grupet de tres o quatre dones que es dedicaven a la prostitució. Les meves veïnes els hi deia jo, perquè quan vaig arribar no coneixia ningú al barri i a ells les veia cada dia (amb els temps vaig descobrir que dues eren veïnes, veïnes). Els va arribar l'edat de la jubilació. A altres més joves han estat foragitades per la nova prostitució.

Un exercici de funambulisme de la Defensora de les lectores i els lectors
Milagros Pérez Oliva, defensora de les lectores i lectors del diari EL PAÍS, publicava el diumenge una tribuna sobre el reportatge titulat Sexo de pago al aire libre y el pleno centro de Barcelona, encapçalat per una gran fotografia a cinc columnes on una prostituta era penetrada per un putero i una altra estava practicant una felació. L'edició catalana del diari dedicava tres pàgines al tema amb altres fotografies de sexe explícit.

«¿Cuando una imagen está justificada y cuándo traspasa la raya del amarillismo, el morbo o el sensacionalismo?

¿Ha movido el diario los límites que venía observando en relación a la publicación de imágenes sexuales? Evidentemente, sí. De hecho, es la primera vez que se publican unas fotografías de esa naturaleza. La raya se ha movido y eso ha provocado quejas y división de opiniones en la redacción. Está claro que imágenes como éstas no existían hace unos años, o al menos no eran tan visibles. El fenómeno de la prostitución no sólo se está extendiendo y agudizando de forma alarmante, sino que cada vez adquiere mayores cotas de sordidez y explotación de las mujeres.

¿Era necesario que las imágenes fueran tan explícitas? Y si lo que se pretendía era "mostrar" para denunciar, ¿hacía falta tanto despliegue o con una buena foto hubiera sido suficiente? Es cierto que han quedado sin publicar algunas aún más explícitas y más sórdidas. Pero ése es un argumento falaz: cuando en periodismo se sobrepasa un límite, quienes lo hacen suelen argumentar que hubiera podido ser peor.»

Acabo de reproduir uns paràgrafs de l'article però us aconsello que llegiu l'article sencer: Fotos de sexo: cuando los límites se mueven. Crec que les preguntes plantejades són adequades; una cosa diferent és que ho siguin les respostes. M'agradaria conèixer que n'opineu.

Per cert, no se m'oblida la tribuna de Milagros Pérez Oliva titulada Carla Bruni, la princesa Letizia y la fiebre rosa sobre la publicació d'una altra imatge que també va causar molta polèmica: ELS CULS DE LA BRUNI I DE LA ORTIZ [el mirador de les dones, 29 d'abril]
En aquella ocasió, la Defensora d'El PAÍS, acabava la seva tribuna així

«La reacción que ha provocado la fotografía de portada debe ser vista como una subida de fiebre, como un síntoma de alerta ante peligros que debemos evitar. Lo que muchos lectores no toleran de EL PAÍS es que haga lo contrario de lo que predica en sus editoriales. Y lo que más valoran es su fiabilidad y su rigor. La información no tiene por qué ser aburrida. Hay muchas formas de explicar la realidad de forma interesante y atractiva. La polémica es saludable. Indica que recurrir al amarillismo o la salsa rosa puede convertirse en una trampa para los medios serios: defraudarán a sus lectores fieles y no es seguro que atraigan a otros. Al fin y al cabo, si lo que se busca es sensacionalismo, la prensa amarilla siempre lo hará mejor.»

La doble moral d'alguns mitjans
Fins ara he parlat d'EL PAÍS perquè ha estat el primer en tractar (esbiaxadament i amb pràctiques censurables) el tema. Però tots els mitjans s'hi han afegit amb un tractament, en la majoria dels casos, incorrecte i posant l'accent en l'oferta (les prostitutes), no en la demanda (els puteros)

És significatiu el cas de LA VANGUARDIA que el mateix dia que denunciava la gravetat de la prostitució al carrer tenia més de 200 anuncis de relax (és a dir, de prostitució) a les seves pàgines.

Prohibició / legalització / tolerància...
Com era d'esperar ha tornat ha reaparèixer amb intensitat el debat mai tancat sobre la prostitució, una activitat alegal, que es regeix -també- per la llei de l'oferta i la demanda. Tornen a sortir veus reclamant la seva legalització o la seva abolició. O les que reclamen, com ICV-EUiA, la creació de zones de tolerància en alguns carrers on les prostitutes puguin exercir (sempre que els veïns hi estiguin d'acord, afegeix Joan Herrera. Quin acudit!)

De moment les mesures que s'han adoptat són d'ordre públic: presència dels cossos policials al Raval perquè sembla que hi ha consens en una sola cosa: la prostitució és una pràctica indesitjable al carrer!

Però com afirma Ángeles Álvarez, portaveu adjunta del socialistes a l'Ajuntament de Madrid i feminista,

«Si aquesta és una pràctica social indesitjable al carrer, també ho és fora d’ell. S’ha d’eradicar la prostitució, però no només la que s’exerceix a la via pública.

En aquest debat no es pot parlar exclusivament que hi ha moltes dones prostituïdes al carrer, sinó també que hi ha molts homes que demanen els seus serveis.

La solució passa per mesures més combatives com multar a qui promou la prostitució i a qui la compra, no a les víctimes d'aquest mercat que són les dones»

El PSOE de Madrid demana perseguir clients i xarxes

Redactat per Anna González Batlle, el setembre de 2009

ANTICONCEPTIUS LLIURES I GRATUÏTS

Foto Reuters

Avui no pretenc fer memòria històrica i recordar els temps (no massa llunyans) en que els anticoncetius eren il·legals a Espanya i que calia enginyar-se-les per aconseguir la píndola (compartir una recepta -o falsificar-la-, etc). Però pensant en el que vaig escriure ahir, m'ha vingut al cap aquesta reivindicació del moviment feminista dels anys 70 del segle passat.

Tampoc serè jo qui faci apologia de la píndola del dia després o, millor dit, de l'anticoncepció d'emergència. La seva necessitat és l'expressió d'un fracàs: del fracàs de les mesures preventives. La seva necessitat és el resultat d'una absència (en quasi el 100% dels casos): la de l'ús de mètodes eficaços contra l'embaràs no desitjat. La seva necessitat corra paral·lela a la poc control i estima que algunes dones, sobretot joves, tenen del propi cos i, per extensió, de la seva vida.

El que ha quedat clar, per tant, és que es tracta d'una necessitat: l'any passat es van vendre més de mig milió d'unitats de la píndola postcoital a Espanya.

Una altra evidència: l'Organizació Mundial de la Salud (OMS) la considera un medicament essencial. "Tota dona en edat reproductiva podria necessitar, en algun moment, anticoncepció d'emergència per a evitar un embaràs no desitjat". Fixem-nos que no estableix límit d'edat

46 països ja venen la píndola postcoital sense recepte
França, Regne Unit, Bèlgica, Estats Units d'Amèrica, Portugal.... fins a 46 estats venen les pastilles del dia després sense recepte. El més entrant, Espanya se sumarà a aquesta llista. En tots aquests països, la venda dels anticonceptius d'emergència sense recpeta s'ha demostrat eficaç per a evitar embarassos no desitjats i avortaments. A França, per exemple, la implantació de la venda de la píndora postcoital sense recepte ha significat un 20% menys d'avortaments.


LA PÍNDOLA POSTCOITAL SENSE RECEPTE
Més informació sobre el protocol

Amb una mica més de tranquil·litat, he ampliat la cerca d'informació sobre la venda de la píndola postcoital sense prescripció mèdica aprovada pel Ministeri de Sanitat i Consum i el protocol signat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya.

EL PAÍS digital publica publicava el text integre del protocol

Paga la pena llegir-lo (crec que poques persones ho han fet) i parar atenció en els articles següents:

3.1. OFICINA DE FARMÀCIA EN TORN DE GUÀRDIA
D’acord amb la legislació vigent, Decret 321/1996, d’1 d’octubre, per a dispensar l’anticoncepció d'emergència (AE) en l’oficina de farmàcia durant el servei d’urgència caldrà la prescripció facultativa corresponent, feta pel facultatiu en servei d’urgència o en servei normal. (...) En el supòsit de no tenir la recepta mèdica, cal derivar la usuària al centre d’atenció primària o ASSIR més proper de l’oficina de farmàcia o del seu domicili particular.

O sigui, les farmàcies d'urgència no vendran la píndola sense recepta mèdica

Emergència i urgència han deixat de ser sinònims? Des de quan? Al meu entendre, a més, entre en contradicció amb el que es diu en l'article següent (el de l'objecció de consciència) sobre que "el tractament es pugui fer en les condicions adequades, tant pel que fa al factor temps com al desplaçament, de forma que el retard en el tractament no pugui tenir conseqüències en relació amb les condicions d’eficàcia"

3.2. OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA
"L’objecció de consciència és la negativa d’una persona a realitzar determinats actes o a prendre part en determinades activitats, que li ordena la llei o l’autoritat competent, basant-se en raons de convicció moral. En el cas que el farmacèutic o la farmacèutica, basant-se en raons de convicció moral, no vulgui dispensar l’AE, haurà d’indicar a la persona que li demana el punt més proper on la pot aconseguir, tenint en compte les condicions d’accessibilitat a un altre centre doncs s’ha de possibilitar que el tractament es pugui fer en les condicions adequades, tant pel que fa al factor temps com al desplaçament, de forma que el retard en el tractament no pugui tenir conseqüències en relació amb les condicions d’eficàcia. Així, en primera instància, li proposarà la derivació al centre d’atenció primària o l’ASSIR més proper de l’oficina de farmàcia o del seu domicili particular, o bé l’adreçarà a l’oficina de farmàcia més propera."

No m'atreveixo a fer cap comentari

4.2. ENTREVISTA CLÍNICA
"En cas que la usuària, malgrat haver rebut la informació de l’apartat anterior [Informar a la usuària que l’AE es dispensa de forma gratuïta en els centres d’atenció primària i els ASSIR, i proporcionar-li informació de quins centres sanitaris són els més propers des de l’oficina de farmàcia i/o del seu domicili], vulgui adquirir l’AE sense recepta en l’oficina de farmàcia, el farmacèutic li farà una entrevista clínica, en un lloc que garanteixi la seva intimitat"

Veure pàgines 8 i 9 amb el qüestionari de l'entrevista.

El protocol deixa en mans del farmacèutic o farmacèutica (en poquíssimes ocasions cita les farmacèutiques) discernir si la sol·licitant és capaç i competent, intel·lectualment i/o emocionalment, per a comprendre l’abast i les conseqüències de l’AE. Si considera que no ho és, el farmacèutic no haurà de procedir a la dispensació.

Un dubte: El protocol parla contínuament del farmacèutic, és a dir, entenc que parla de les persones llicenciades en Farmàcia que venen medicaments (drogues). I els i les auxiliars de farmàcia, que sovint són les persones que ens atenen darrera del taulell? També estan autoritzats a fer-nos l'entrevista clínica i a discernir si ens venen o no la píndola?

Un altres dubte. Les oficines de farmàcia habilitaran un espai que garanteixi la intimitat de la usuària per a entrevistar-la? Si no disposen d'aquest espai, què passarà?

Espero que alguna persona autoritzada em contesti.

Mentre, continuem amb l'articulat del protocol

4.5. DISPENSACIÓ DE L'AE
"En el cas que procedeixi la dispensació de l’AE, la usuària haurà de prendre les pastilles en aquell moment, davant el farmacèutic, per raons d’efectivitat i de salut pública"

4.4. CONSENTIMENT INFORMAT
"Es demanarà a la usuària que signi el full de consentiment informat, com a requeriment previ a la dispensació"

I, de moment, fins aquí he arribat. Bona nit