I per què hi ha tan poques dones al MWC?

Ja ho havia observat. La presència de dones ha estat minoritària en el congrés que s'acaba de celebrar a Barcelona. Aquesta observació a primera vista ha quedat confirmada amb algunes dades que dóna Joaquín Luna en un article a La Vanguadia d'ahir. Para muestra un botón, que diem en castellà:

• De les 30 conferències pronunciades en el Mobile World Congress (MWC) només 1 l'ha donat una dona (29 a 1)
• Menys del 10% de les 67.000 persones participants al MWC són dones (les hostesses no compten)

El sector de la telefonia mòbil és un sector econòmic jove i dinàmic... També és un sector masclista? Per a reflexionar-hi!

@NenaDLaredo (María Elizabeth Macías), la cuarta periodista assassinada

La periodista mexicana Maria Elisabeth Macias Castro, assassinada pel narcoterrorisme

23 de setiembre de 2011
- Ciudad Victoria, Tamps. María Elizabeth Macías Castro, periodista, murió y fue localizada sin vida en la colonia Madero.
- Ciudad Juárez, Chihuahua. Roberto Carlos Maldonado Ruiz, 38 años, jefe de la Policía Municipal murió asesinado en la colonia 15 de enero.
- Durango, Dgo. René Efraín Martínez Martínez de 29 años, murió en un enfrentamiento en el municipio de Santiago Papasquiaro.
- Xalapa, Veracruz. Gabriela Arlene, murió y apareció luego de tres meses de desaparecida.
- Ciudad Juárez, Chihuahua. Tres personas no identificadas murieron en diferentes partes del estado.
- Hermosillo, Son. Dos personas no identificadas murieron y sus cuerpos fueron encontrados en una fosa clandestina.
- Torreón, Coah. Eduardo y Ulises Morales Juárez de 20 y 19 años, Alberto Antonio Ceniceros Adame, de 26 años, y Alfredo Díaz, de 22 años murieron ejecutados.
- Hidalgo del Parral, Chihuahua. Noel Sandoval, Benito Ontiveros y Javier Mireles Gallegos, murieron asesinados en de San Francisco del Oro.
- Chihuahua. Francisco Javier Díaz Chapa, de 20 años murió incinerado en una pista de baile.
- Ciudad Delicias, Chih. Seis personas no identificadas murieron asesinadas. Copiat literalment de MENOS DÍAS AQUÍ

Desapareguda el dia 23 de setembre en sortir del diari, el cos decapitat, amb senyals evidents de tortura i semi nu de la periodista Elizabeth Macías Castro, va aparèixer l'endemà al costat del monument a Cristobal Colón a Nuevo Laredo (Tamaulipas. Mèxico).

Cadàver de la periodista Elizabeth Macías Castro. Al costat, un teclat i un avís

La nota deia "Yo soy la Nena de Laredo y aquí estoy por mis reportes y los suyos [...] Esto me paso por mis acciones..

Elizabeth Macías Castro era cap de redacció de PRIMERA HORA, diari de Nuevo Laredo. També era al darrera d'@NenaDLaredo com a moderadora i administradora del portal independent de notícies www.nuevolaredoenvivo.es.tl. És precisament el seu activisme a les xarxes socials denunciant el narcoterrorisme el que li ha costat la vida.

De confirmarse que este asesinato fue cometido por los grupos del crimen organizado, se constataría que la mordaza de terror que los cárteles criminales han impuesto en regiones enteras de México, logrando silenciar periódicos, radios y televisiones, están llegando a las webs y a las redes sociales, una esfera que hasta ahora escapaba a su control. (EL PAÍS, 26 de juliol de 2011) 

El narcoterrorime contra les i els piuladors
Uns dies abans, també a Nuevo Laredo, havien aparegut els cossos de d'un noi i d'una noia penjats d'un pont. Al costat, una nota amenaçava les persones que utilitzessin les xarxes socials per denunciar els criminals amb un destí similar. L'amenaça no va trigar a complir-se!

Este atroz homicidio [el de Macías] sería el tercero ocurrido en esa ciudad fronteriza en venganza por publicaciones en Internet y las redes sociales sobre cárteles del narco-crimen organizado. El 13 de septiembre aparecieron colgados de un puente peatonal los cuerpos de una mujer de 28 años y un hombre de 25. El cadáver de la mujer apareció destripado y con los pechos desnudos, colgando de pies y manos, mientras a su lado estaba suspendido de las manos el cuerpo ensangrentado del joven, con su hombro derecho visiblemente separado del cuerpo. Junto a los cuerpos de los jóvenes twuitteros había un letrero en cartulina con esta terrible amenaza contra quienes usen Internet para reportar narco-delitos: “Esto les va a pasar a todos los relajes (twitteros) del Internet, pónganse vergas (listos) ya los traigo en corto, Atte: Z” (MAPOCHO PRESS) 

Malgrat tot, però, com diuen els autors del Blog del Narco: La información fluye, y seguirá fluyendo aunque algunos intenten detenerla.

Les darreres 4 periodistes mexicanes assassinades 
Maria Elizabeth Macías Castro és la darrera dona periodista assassinada a Mèxic. Però, malauradament aquest estiu, s'ha cobrat altres tres víctimes:

Yolanda Ordaz de la Cruz (Nos urgen personas voluntarias para contar muertos. EL MIRADOR DE LES DONES, 27 de juliol de 2011), Ana María Marcela Yarce i Rocío González Trápaga (Marcela i Rocío, dues periodistes assassinades. EL MIRADOR DE LES DONES, 2 de setembre de 2011). 

Mèxic és dels llocs més perillosos per a l'exercici del periodisme. El crim organitzat no tolera les persones que intenten informar del que passa. Quasi un centenar de periodistes assassinats en els darrers 10 anys a Mèxic ho certifiquen. El seu objectiu és el silenci imposat a força de terror. A diversos estats la cobertura que els mitjans de comunicació fan del crim organitzat és gairebé nul·la. Per intentar subsanar aquesta situació han nascut webs, blogs i comptes de twitter on la ciutadanis denuncia els crims.

#NuevoLaredo en vivo. Con más de 400 mil visitantes, el sitio Nuevo Laredo en vivo es una página web sin publicidad, cuyo contenido central son chats de discusión, chats de denuncias, así como ligas para realizar denuncias anónimas en dependencias como el Ejercito y la Secretaría de Marina Armada de México, además de recomendaciones para visitar ligas de noticias en Nuevo Laredo y seguir la cuenta en Twitter: @nuevolaredovivo.

Conocida como la NenaDLaredo, la periodista moderaba algunos de los chats de la página, en donde las denuncias contra grupos del narcotráfico eran recurrentes.

En el perfil de la cuenta en Twitter, se definen como Pagina de los ciudadanos de Nuevo Laredo Tamulipas Ciudadanos Ejemplares para informarnos entre nosotros de lo que ocurre en nuestra ciudad Unete. 

Nuevo Laredo en vivo és una mostra del que acabem de dir. Un altre exemple seria el blog de MENOS DÍAS AQUÍ que he mencionat a l'inici de l'article. Des del 12 de setembre de 2010 han pogut comptar 16.083 morts per violència a Mèxic. 

Aixó és insoportable!!!

LA VOZ DE LAS MUJERES en la #acampadabcn

La acampada de la plaza de Catalunya anoche

A mediados de los años 70 del siglo pasado, cuando la eclosión del feminismo, muchas personas comprometidas con la lucha por la democracia y por un mundo mejor no compartían la idea de que las mujeres teníamos que organizarnos y luchar por nuestros derechos.
Estas personas, mayoritariamente hombres, pero no sólo hombres (había muchas mujeres que pensaban igual que ellos) no sólo no compartían la idea, sino que muchísimas eran incapaces de entenderla. No hablo de oído. Tuve un papel en el debate (y en la lucha) .
Han pasado casi 40 años. La situación de las mujeres ha mejorado mucho. Desde el punto de vista legal el cambio ha sido como de la noche a la mañana. En otros campos ha habido grandes avances. Sin emabrgo, queda mucho camino por recorrer para alcanzar la equidad de géneros.

Esta semana, tras las manifestaciones 15M, las plazas de muchos lugares de Catalunya, del resto de España y del mundo están llenas a rebosar de personas INDIGNADAS: hombres y mujeres, básicamente jóvenes, de muy diferentes procedencias y maneras de pensar que creen que, como dice una pancarta, juntas y organizadas podemos contra los mercados (bien, la pancarta literalmente dice: juntos y organizados).

Anoche estuve un largo rato en la acampada de la plaza de Catalunya en Barcelona #acampadabcn. Escuché una serie de intervenciones en la asamblea. No entraré a valorarlas, no es el objetivo de este escrito. Me sorprendió (o no?) que las voces de las personas que tomaban la palabra eran todas masculinas. Una única excepción: la voz de Camila, una niña que nos habló a los miles de personas que estábamos en la plaza (y además, lo hizo muy bien!).

LA VOZ DE LAS MUJERES A LA # ACAMPADABCN
@donesenxarxa ha publicado dos reportajes sobre el papel de las mujeres en la # acampadabcn.
Me han interesado porque me han permitido "escuchar" la opinión de algunas de las principales activistas de la red. De manera muy especial, el segundo reportaje donde responden a dos preguntas:

1. ¿Cuáles son las reivindicaciones? ¿Qué queréis? ¿Qué pedís a los gobiernos?
2. Es necesario que haya más mujeres portavoz en la #acampadabcn?

Aquí tenéis los enlaces a los reportajes: La voz de las mujeres en la #acampadabcn (19 de mayo) y La voz de las mujeres en la #acampadabcn2 (21 de mayo).
Permitidme destacar las respuestas a la segunda pregunta porque creo que de alguna manera enlazan con lo que decía al principio de este artículo y que deberían ser motivo de reflexión.

• No creo que sea relevante que los portavoces sean hombres o mujeres. Esta no es una guerra ni de ideas, ni de edades, ni de clases sociales, ni de nada, y mucho menos de sexos y continúa ... Tenemos que estar unidos. No somos ni hombres, ni mujeres, ni mayores, ni jóvenes, ni heterosexuales, ni gays. Somos el pueblo, todos uno. Nora Ferreiros @nferreiros

• En cuanto al tema de los hombres y las mujeres en las asambleas no puedo opinar demasiado, porque no he participado activamente en ellas, aunque el lunes por la noche estuve un rato en Pza. Cataluña y la gente estaba de asamblea y vi participación, tanto de hombres como de mujeres. Sí, he leído que un grupo de feministas que están en la acampada de Sol sufrieron una agresión lo cual, obviamente, me parece fatal. Esta es una reivindicación popular, de ciudadanos, en la que no tiene que importar ni tu ideología política, ni tu edad, ni tu condición, ni tu sexo. Y claro que es necesario que haya mujeres en las asambleas, todas aquellas que deseen participar deben de poder hacerlo, sólo faltaba. Sin embargo, todo el tiempo que he estado en Pza. Cataluña me ha parecido que había la misma implicación por parte de ambos sexos, la verdad. Carmen López @Lachicafriolera 

• Es verdad que los hombres tienen más protagonismo. Creo que se refleja en la acampada lo mismo que pasa en la sociedad. Berta Muntaner @bertamuntaner 

•  Los hombres son más activos en general para lleva la voz pero según he visto las mujeres son las que más ayudan en tareas de organización. Esther Lorente @sterdospuntocero 

• Hay diferencias evidentes. Las mujeres están más presentes en los temas de intendencia, han sido las que han organizado la mayor parte de la acampada, pero a la hora de hablar en la asamblea o en las comisiones son menos visibles. Paula Ustarroz @

• sí, los hombres son los que llevan la voz cantante en todo, aunque hay muchas mujeres que están muy implicadas. Anna Garcia @ annamorgana

• los hombres tienen más voz aunque haya mucha presencia femenina reivindicándose. Cristina Delgado @cristinadelgado

• Este movimiento está por encima del género y lo que nos debe unir es la lucha por resolver los problemas graves que tenemos como sociedad. Rebeca Conde @rebecaconde 

• La voluntad del movimiento es ser asambleario, por lo tanto lo que cuenta es que en la asamblea que se hace cada noche tome la palabra quien quiera, hombres y mujeres. Y no creo que haya mayoría o minoría en ningún sentido. Los portavoces, o como se les quiera llamar, tienen que existir porque no pueden hablar todos a la vez. Si son hombres o mujeres me parece tan poco importante como si se les llama portavoces o no. Lo importante es que las mujeres se impliquen, vayan y hablen en las asambleas y creo que lo están haciendo. Anna Brullet @annabrullet

¿Qué os sugieren estas opiniones?

Lliurats els premis de l'ADPC. Margarita Riviere guardonada per la seva trajectòria professional

 L’ADPC HA LLIURAT ELS PREMIS DE COMUNICACIÓ NO SEXISTA 2010, a l'Auditori de la Facultat de Comunicació de la UPF

La festa dels Premis de Comunicació no Sexista, organitzats per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), ha estat un èxit.

Un any més, els Premis de Comunicació no Sexista s’han convertit en un punt de trobada entre professionals del periodisme i persones del món empresarial, polític i artístic. L'espai escollit aquest anys per a la celebració, l’Auditori de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat un encert.

L'ADPC, a través dels premis, i des de fa 18 anys, vol promoure i recompensar els mitjans, les institucions i els professionals que amb la seva tasca ajuden a construir les pautes d’una comunicació no sexista. Els Premis també tenen un apartat per assenyalar les pràctiques que considera que s’allunyen d’un espai informatiu que fomenti la igualtat d’oportunitats i de gènere.

Els premis on line
L'actriu i reportera de TV, Ares Teixidó, ha conduït la cerimònia marcada per la incorporació de les anomenades noves tecnologies. Com anunciavem ahir, per primera vegada s'ha retransmès l'acte on line, gràcies a la participació de Frecuencia Digital. També, amb la col·laboració d'amistats piuladores (especialment, de Dones en Xarxa, i piuladors, s'ha pogut seguir a través de Twitter. Jo mateixa he anunciat els diferents premiats a través de Facebook....

Premiades i premiats

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per fer un periodisme rigorós i de qualitat, fent visibles les dones i les seves actuacions

- JÚLIA OTERO, directora de "Julia en la Onda"
En absència de la guardonada, el premi l'ha recollit Francesc Robert director d’Onda Cero Barcelona, de mans de Montse Puig, expresidenta de l’ADPC

- MIGUEL MOLINA, subdirector de La Vanguardia
El guardó l'ha lliurat Joana Bonet, directora revista Marie Claire

- EDUARD SANJUAN, director i presentador del programa 30 Minuts, a TV3
Ha recollit el premi de mans de Salvador Alsius, vicedegà amb funcions de director de la titulació de Periodisme a la UPF.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per a les iniciatives tecnològiques i el foment del periodisme digital a favor d’un equilibri no sexista

- REMEDIONS ZAFRA, escriptora i professora titular de la Universitat de Sevilla.
El premi l'ha lliurat Maite Calvo, delegada de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per a les iniciatives i el foment d’un periodisme no sexista

- COL·LEGI DE PERIODISTES DE LLEIDA i AJUNTAMENT DE LLEIDA per la convocatòria del Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere
Han recollit el premi l’alcalde Àngel Ros, la regidora de Polítiques d’Igualtat, Neus Brocal, i el degà del Col·legi de Periodistes d’aquesta demarcació, Josep Lluís Cadena. L'ha lliurat Marta Selva, Presidenta de l’Institut Català de les Dones.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per iniciatives a les empreses editorials dels mitjans de comunicació

- EL PERIÓDICO DE CATALUNYA per la iniciativa de la Defensora de la Igualtat.
Marga Solé, en representació del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep M. Martí, ha lliurat el premi a Eva Peruga, defensora de la Igualtat

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per uns continguts seriosos en la representació d’homes i dones en programes d’entreteniment de ràdio/TV

- PROGRAMA “DONES” de la Televisió de Girona
Mima Garriga, directora del programa, ha recollit el guardó de mans de Pilar Pifarré, diputada de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya.

- L'equip de la revista ENTREACTE ha rebut una menció especial, de mans de Mercè Claramunt, presidenta de Dones amb Iniciativa

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista en una campanya de comunicació institucional

- El DEPARTAMENT D'INTERIOR de la Generalitat de Catalunya pel Programa de Seguretat contra la Violència Masclista
Ha recollit el premi Alba Garcia, directora del Programa. L'ha lliurat Imma Moraleda, regidora d’Usos del Temps a l’Ajuntament de Barcelona

• Premi a la Trajectòria Periodística, per la seva dedicació professional destacant els valors aportats per les dones, en una època on aquesta tasca no era valorada professionalment

- MARGARITA RIVIÈRE, periodista i autora de nombrosos llibres. Carme Freixa, presidenta de l’ADPC, li ha entregat el guardó

......................

El premi a Males Pràctiques en Comunicació no Sexista aplicada a un producte de comunicació o a una campanya de comunicació ha recaigut en la premsa esportiva catalana, concretament al diari SPORT i EL MUNDO DEPORTIVO  per fer una cobertura no equitativa de l’esport femení.

En aquest context, Eva Donat, esportista d’èlit i sòcia de l'ADPC, ha llegit un manifest reclamant una major visivilitat de l'esport femení en els mitjans de comunicació.

.....................

Darrera dels premis, com sempre, molta feina, alguna que altra tensió, però també satisfacció per la feina feta. Aquest any no us poso foto de família perquè no n'hi ha cap que ens aplegui a totes.

Personalment, m'ha agradat molt la participació d'amistats de sempre, com la Marta Estruch que no he pogut saludar al final de la Festa, però que he vist que t'ha tocat un obsequi (Marta, què t'ha tocat?), i d'amistats noves, algunes de les quals fins aquest dia només eren virtuals com la Fab Llanos o la Carmen Robles...
No us enfadeu les que no us he anomenat, no volia fer una llista exhaustiva. A totes, una abraçada i gràcies per venir

El blog action day, l'agua i els hotels

A quasi tots els hotels que he trepitjat els darrers anys he trobat un cartell similar al de la imatge a l'habitació. El seu objectiu és fomentar la "reutilització" (reuse) de les tovalloles. Si no vols que cada dia et canviïn les tovalloles usades per unes de netes, cal que les deixis penjades al seu lloc.

Res a dir-hi! Els petits gestos a favor del medi ambient són importants!

Ara bé, moltes vegades, després de trobar-te el cartellet o la tarja que et commina a SALVAR EL NOSTRE PLANETA i aprofitar les tovalloles més d'un dia, entres al quarto de bany i t'enfades.

T'enfades?
Sí, jo m'enfado perquè no hi ha cap de les mesures bàsiques que, sense interferir el confort de l'hoste, proporcionen grans estalvis d’aigua.

• cisterna d'WC amb doble descàrrega (curta i llarga) o un sistema per interrompre-la
• mescladors monocomandament d'aigua calenta i freda (no demano que siguin termoestàtiques!) al bany i/o dutxa, rentamans i bidet (si n'hi ha)
• airejadors reductors de cabal en aixetes i dutxes

I per suposat, segur que l'hotel no disposa d'un sistema de tractament d'aigües grises que permeti l'aprofitament de l'aigua de bany i lavabo com a aigua de servei, és a dir per a usos que no requereixen que l'aigua sigui potable: vàter, neteja, reg, etc. (pot arribar a suposar un 35 per cent d'estalvi diari d'aigua potable!).

Algunes dades per fer-nos una idea

• La instal·lació de vàters amb doble descàrrega (curta i llarga) o la instal·lació de sistemes d’interrupció de descàrrega poden assolir estalvis d’aigua de fins al 60%.
• La instal·lació d’airejadors amb reductor de cabal en aixetes i dutxes proporciona un estalvi d’aigua que pot assolir el 50% o, el que és el mateix, una reducció del consum d'aigua d'uns 40 litres per pernoctació. I per donar un exemple concret, la instal·lació de limitadors de cabal en dutxes a una important cadena hotelera ha comportat una reducció del consum total d’aigua del 10%.
• La reutilització d’aigües grises en un hotel pot generar un estalvi de fins a 60 litres diaris per pernoctació.

Gràcies per ajudar-nos a conservar el medi ambient?
Aquests hotels que no disposen de mesures bàsiques per a l’ús eficient de l’aigua vinculada a l'higiene personal, així com d'altres vinculades a la neteja i a la jardineria i piscina (si n'hi ha) traspassen la seva responsabilitat ambiental als seus hostes; practiquen el fariseisme ambiental.

La "culpa" és dels clients i clientes que fan una opció equivocada (deixen les tovalloles a terra o dins de la banyera); dels clients i clientes "insolidaris que no estimen la mare terra". Ells, els establiments, ja els han informat. És tot el que fan per al medi ambient: aparentar ser políticament correctes. La sostenibilitat no és un tema d'imatge!

Però sí que és un tema d'educació i foment de bones pràctiques. Els i les hostes són un actor important per assolir una correcta gestió ambiental. Per això, han d'estar informats no únicament de que el canvi de tovalloles només es farà quan ho demanin, sinó de la necessitat i la possibilitat de fer un ús responsable de l'aigua i l'energia. En aquest sentit és lloable la iniciativa del Gremi d'Hotels de Barcelona d'editar i distribuir als hotels associats de la ciutat un fullet adreçat als clients amb consells pràctics d'estalvi d'aigua per posar a totes les habitacions.

Deixaré per una altra ocasió escriure sobre mesures bàsiques per a l’ús eficient de l’aigua vinculades a la neteja i a la jardineria i piscina (si n'hi ha).

Lectores i lectors, sembla que vegi la cara d'estranyesa d'algunes de vosaltres. Ara, per què escrius sobre hotels i ús responsable de l'aigua, aquest bé tant i tant escàs. La resposta és múltiple.

Veureu, a través d'Ángeles Álvarez, vaig saber que avui, 15 d'octubre, se celebra el BLOG ACTION DAY, un esdeveniment anual que uneix a les persones de tot el món que vulguin escriure en el seu blog sobre un mateix tema. L'objectiu de la celebració és fomentar el coneixement del tema escollit i, sobretot, fomentar el debat global d'un assumpte que afecta tothom. Aquest any, el tema escollit és l'AIGUA.

Blog Action Day Agua from Actuable on Vimeo.

L'anomenada nova cultura de l'aigua és un assumpte que m'interessa molt i que, a la vegada, forma part de la meva feina. L'abastament d'aigua potable, el sanejament de les aigües residuals i la utilització de l'aigua regenerada, juntament amb la gestió i el tractament de residus, són competència de l'Entitat del Medi Ambient (EMSHTR) de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on exerceixo de directora de comunicació.

Això explica perquè vaig decidir registrar EL MIRADOR DE LES DONES, al Blog Action Day 2010, comprometent-me a escriure un post.

I el motiu d'escriure sobre instal·lacions hoteleres i ús sostenible de l'aigua?
Primer vaig pensar que escriuria sobre el binomi aigua – dones. Desestimat aquest tema perquè hi ha molta i bona literatura sobre el binomi i que no podia aportar res de nou, davant meu s'obrien tots els camins relacionats amb l'aigua i l'àrea metropolitana de Barcelona. No m'era difícil i podia ser d'interès per a bastant gent (unes pràctiques ciutadanes molt responsables que col·loquen el consum d'aigua potable en menys de 110 litres/persona/dia; la regeneració d'aigües residuals depurades i el seu ús a l'agricultura o en la recàrrega d'aqüífers...). Però també ho he desestimat... em semblava que era com un perllongament de la feina.

Depuradora metropolitana del Baix Llobregat (Àrea Metropolitana de Barcelona)

Finalment, he decidit escriure la meva opinió sobre el canvi diari o no de tovalloles als hotels i altres mesures d'estalvi d'aigua en el sector hoteler. És veritat que m'enfado quan entro en una habitació d'hotel i veig la contradicció entre el cartell de marres i l'absència d'altres mesures. He aprofitat per a intentar explicar els motius. També és veritat que el turisme juga un paper clau en l'economia i que dins de la indústria turística, el sector hoteler n'és un dels principals exponents. Genera riquesa i ocupació però també importants impactes ambientals. El consum d’aigua dels hotels a una ciutat com Barcelonasignifica entre el 10% i el 15% del consum no domèstic, i es podria reduir fins al 8% si s’aconseguís un estalvi d’aigua entre un 25% i un 30% en el sector.

L'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de Turisme de Barcelona i el Gremi d'Hotels fa anys que treballen per a disminuir el consum d'aigua en el sector hoteler, amb resultats dispars. Preparant aquest article he trobat LA GUIA D'HOTELS MÉS SOSTENIBLES que podeu descarregar en aquest enllaç. La Guia, presentada el passat gener, està en català i castellà. Per cert, en el mateix enllaç trobareu altres guies d'educació ambiental que també us poden interessar.

DONA SORRA VÍDEO ART ACCIÓ

Aquest vídeo, que m'ha enviat una amiga (gràcies, Pilar), ja l'han vist més de 20 milions de persones. És l'obra guanyadora de la versió ucraïnesa del concurs Got Talent i està inspirada en la invasió i l'ocupació d'Ucraïna per les tropes nazis a la Segona Guerra Mundial

L'autora és Kseniya Simonova (Ксения Симонова), una jove ucraïnesa. Per a les seves creacions utilitza les seves mans i un element tan abundant i comú com la sorra.

Pintar amb sorra
Fins ahir no havia vist mai cap sand animation (animació amb sorra) ni en sabia res, però ja sabeu que tinc la "mania" d'informar-me abans d'escriure. Es tracta d'un art efímer, a mig camí entre la pintura i la performance, realitzat amb els dits sobre la sorra. D'una escena en surt la següent; la música de fons també intervé en el resultat. Es necessita una taula de vidre, llum, una videocàmera perquè el públic pugui veure el desenvolupament de les creacions.... i la xarxa per a difondre-les.



Aquest vídeo és sobre una de les obres d'Ilana Yahav, una artista israeliana, que també m'ha impressionat. Ilana, dona i mare de militars israelians, hi reclama la pau.
------------------------------

Femitic 2010

Imaginació, una videocàmera... i la xarxa és el que també es necessita per a participar a la segona edició de Femitic, el festival de vídeos realitzats per dones organitzat per Dones en xarxa.

La presentació d'aquesta segona edició de Femitic va tenir lloc el passat dia 2 de juny . Vaig assistir-hi. Allà, de la ma de Carme Sánchez, vaig conèixer les dades de l'edició anterior: 120 vídeos presentats a concurs, 146.973 visites a la pàgina web de Femitic des de juny fins al desembre de 2009, amb un pic considerable durant el mes de la votació popular... Déu n'hi do!



Els dos requisits imprescindibles que han de complir els vídeos per a poder entrar a concurs són: estar realitzats per dones i tenir com a tema la participació de les dones en qualsevol de les formes que prenen les tecnologies de la informació i la comunicació. En aquest enllaç trobareu les bases del concurs.

Més informació a:

Més dones a la xarxa [el mirador de les dones, 25 de juny de 2009]

EL GÒTIC JA TÉ BIBLIOTECA i la dedica a la Rambla i Andreu Nin

La Rambla, a l'alçada de la plaça del Teatre, a començament del segle XX
Avui, al davant del (tancat) Teatre Principal ha obert les portes la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin

Abans d'anar a dinar, hem passat per la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin. Feia poquet que l'alcalde Hereu i en nou regidor del Districte de Ciutat Vella, Carles Martí, l'havien inaugurat oficialment i les portes continuaven obertes. La nova biblioteca s'ubica als números 32-34 de la Rambla (plaça del Teatre).

JA ERA HORA!!!
Disposar d'una biblioteca pública i gratuïta al barri és una gran notícia. Una notícia llargament esperada. Hem trigat massa a temps tenir-la.


La Biblioteca Andreu Nin és la biblioteca pública número 36 de la ciutat. És a dir, altres 35 punts de la ciutat han gaudit d'una biblioteca de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona abans que el Gòtic.

El Gòtic era l'únic barri de Ciutat Vella que no disposava d'aquest equipament.

Per cert, que més de 3/4 parts (el 78%) del cost de la inversió inicial ha sortit de les arques de l'Ajuntament de Barcelona. La Diputació de Barcelona ha aportat l'11% per adquisició de fons documental i equipament informàtic, i la Generalitat de Catalunya, un 9%. La resta l'ha aportat el Consorci de Biblioteques de Barcelona.

En un espai de quasi 1000 m2, la Biblioteca disposa d'un fons documental inicial d'uns 17.000 documents i 65 subscripcions a diaris i revistes. Compta amb un espai infantil (com m'agraden els espais infantils de les nostres biblioteques!), una aula multimèdia i una sala d'actes que comparteix amb l'Escola Superior de Disseny Elisava.

En aquesta primera visita d'avui m'he endut una bona impressió, és lluminosa i àmplia. M'ha semblat, però, que disposa de pocs llocs de lectura (7 taules de 4 = 28), que hi ha poques butaquetes a l'espai de lectura de premsa i que són menys còmodes que les habituals en altres biblioteques, i no he vist que disposi de punts per escoltar CD i pantalles per veure DVD.


LA RAMBLA DE LES LLETRES

"Les Rambles de Barcelona són un carrer que té poc més d'1 km de llargària. Està dividit en diversos trams amb noms diferents (la Rambla de Canaletes, la Rambla dels Estudis, la Rambla de Sant Josep, la Rambla dels Caputxins, la Rambla de Santa Mònica i la Rambla del Mar). Amb la nova Biblioteca Gòtic-Andreu Nin es proposa un nou tram: LA RAMBLA DE LES LLETRES, un camí obert a la lectura.

Amb aquesta intervenció es dóna rellevància a la vida literària d'aquest bulevard, un dels carrers del món amb més referències literàries, com a patrimoni cultural de la ciutat de Barcelona"

El nou equipament comptarà amb un centre d'interès dedicat a la Rambla, la seva història, els seus edificis i la literatura que ha inspirat.

ANDREU NIN
La Biblioteca ocupa els baixos del que va ser el Grand Hotel Falcón, construït el 1879. Al 1936, el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) el va expropiar i el va convertir en la seva seu. Abans de convertir-se en l'edifici Rambla de la Universitat Pompeu Fabra, va allotjar la FECSA.

El 15 de juny [de 1937] la policia va arrestar inesperadament Andreu Nin a la seva oficina. Aquella mateixa nit va fer una batuda a l'Hotel Falcón i va detenir tot els seus ocupants

George Orwell

El sindicalista i periodista Andreu Nin era el màxim dirigent del POUM. La Biblioteca rep el nom de Gòtic pel seu emplaçament, i Andreu Nin com a homenatge al polític revolucionari.

Si voleu fer un recorregut pel passat anarquista de la ciutat, premeu aquest enllaç

Publicat a AMIF memòria+imaginació+futur

100 100 100 100 100 100 100 100 100..........

Si, cent.

Aquest és el post número 100 del MIRADOR DE LES DONES

Cent escrits sobre temes diversos. Alguns han estat senzills de fer, altres han requerit d'una llarga i complicada elaboració. Tots els he escrit amb amor, alguns amb passió. Amb tots he aprés coses noves, he descobert diferents enfocaments, matisos....

Cent oportunitats de comunicar-me amb vosaltres, lectores i lectors. Gràcies

Cent....

Uff!! Finalment!!
M'agrada que aquest post número 100 hagi coincidit amb l'aprovació, ahir, al Senat, de la Ley de Salud Sexual y Reproductiva y de Interrupción Voluntaria del Embarazo, coneguda popularment com la llei de l'avortament, tot i que la llei posa l'accent en la prevenció dels embarassos no desitjats a través de l'educació, la informació i l'accés als mètodes anticonceptius.

Aquesta llei és el resultat de la lluita de més de 30 anys. La imatge també té més de 30 anys (http://elfeminismealpsuc.adpc.cat)

Acabo aquest post centenari amb una frase del professor Manuel Castells

La gente que utiliza Internet tiene más amigos, sale más frecuentemente, participa más políticamente, tiene mayores intereses y actividades culturales... Internet expande el mundo. Manuel Castells

hi estic plenament d'acord