Pàgines

dimecres, 5 d’octubre del 2011

#nosomoszorras

 
Aquesta és la cara d'un home que menysté les dones
Fins aquí no es mereixeria un post. N'hi ha tants!

Però és que no és la d'un home qualsevol. És la d'un jutge, el jutge Juan del Olmo Gálvez. És la cara d'una autoritat pública que ha d'administrar justícia. Una cara que fa anys que apareix als mitjans. Seva va ser l'ordre, després revocada per l'Audiència Nacional, del tancament del diari basc EUSKALDUNO EGUNKARIA. També es seva l'ordre de segrest d'un número de la revista EL JUEVES per una portada que va disgustar la Casa Real...

Seva és també la sentència de l'Audiència Provincial de Múrcia que revoca la pena d'un any de presó a un home convicte  per un delicte d'amenaces a la seva dona, perquè afirma que dir zorra a l'esposa no és menyspreu o insult si qui utilitza aquest terme ho fa per “descriure un animal que ha d'actuar amb precaució”.

Caldria veure què passa a l'Audiència Provincial de Murcia!
Només a l'agost, els jutges de l'Audiència Provincial de Murcia, inclòs el magistrat Juan del Olmo, van anular una dotzena de penes argumentant que "no tota agressió d'un home a la seva esposa o companya sentimental ha de ser castigada mecànicament com un delicte de violència de gènere".
 
En voleu més? Doncs també han rebaixat la pena imposada a un home de Fortuna (Murcia) que va pegar, tirar a terra i donar una patada a la seva parella perquè tampoc van observar-hi "dominació masclista" (!!).
 
Una altra: rebaixa de pena a un home prèviament condemnat per amenaces de mort a la seva dona. La magistrada (si, una dona) va argumentar que l'expressió "te voy a matar" no és una amenaça directa a la dona ni expressa dominació.

La darrera, per acabar: els magistrats de la Secció tercera de l'Audiència Provincial murciana tampoc consideren que "dormir a terra per por a la parella constitueixi una prova per a contrastar un delicte de maltracte". El marit de la dona que dormia a terra l'havia insultat i cremat amb una cigarreta.

Això només passa a Murcia? Per desgracia, no!

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Crisi, solidaritat familiar i gènere


He descobert que abans d'ahir era Dia Internacional de la Gent Gran. També, que segons les Nacions Unides, les persones de 60 anys o més tenen la consideració de gent gran o majors (o sigui que tinc els mesos comptats per a passar a ser considerada persona gran!). He pensat en un article de LA VANGUARDIA que tenia ganes de comentar.

Al meu voltant tinc amics i coneguts, que per raons diverses (prejubilació, viudetat... perquè si i prou), exerceixen d'avis actius i participen en determinades activitats de la vida dels seus nets i netes.

He emprat conscientment el gènere masculí, perquè només volia parlar d'amics i coneguts que són homes.

LA VANGUARDIA, en el seu reportatge del 23 de setembre, també estava parlant només d'homes?
El títol del reportatge era: La crisis causa el aumento de un 10% de abuelos que cuidan de los nietos. En el cos del text no hi ha sola menció a les abuelas, sempre es parla de abuelos. Per tant, o és que l'estudi sobre el que es basa l'article s'ha fet només sobre la mitat (o menys, ja se sap que les dones som més longeves!) de la població o ens trobem davant d'un cas claríssim de mala pràctica informativa que invisibilitza la contribució de les dones que són àvies a la solidaritat familiar. Contribució que, malgrat que he començat parlant dels meus amics i coneguts que exerceixen d'avis col·laboradors, és molt més important que la contribució dels homes que són avis (si més quant a la dedicació).
Veure : LES ÀVIES CANGUR EL MIRADOR DE LES DONES (8 de març de 2011)
Estem parlant de l'estudi Individualizació i solidaritat familiar de Gerardo Meil, publicat a la Colecció Estudis Socials de la Fundació la Caixa i presentat públicament la setmana passada. L'estudi, que va guanyar el Premi la Caixa de Ciències Socials 2010 analitza, l'estat de la solidaritat familiar a Espanya així com els efectes de l'actual conjuntura econòmica en el procés de creixent individualització de les darreres dècades. LA VANGUARDIA, basant-se en l'estudi, afirma que hem retrocedit a la situació de fa 20 anys!

Preguntes bàsiques
  • Les persones grans, de forma especial les dones, perden capacitat de definir i realitzar els seus projectes al marge de la família? 
  • La crisi obliga les dones grans a incrementar la seva dedicació a la cura dels altres membres de la família en detriment del temps dedicat altres activitats?  
  • En definitiva, perillen els productes dels canvis socials i familiars de les darreres dècades que han fet possible que les persones tinguin una capacitat més gran per definir els seus projectes de vida familiar enfront dels models heretats del passat i que expliquen els canvis en el rol social de la dona, la caiguda de la natalitat, el sorgiment de noves formes familiars i l'aparició de la família negociadora?
Més sobre l'estudi
La millor manera de trobar respostes és anar a les fonts. He trobat l'estudi Individualització i solidaritat familiar. El podeu consultar en aquest enllaç. També podeu trobar el resum de l'estudi que comença així:
La vida familiar és subjecta a un intens procés de transformació que es manifesta, entre altres aspectes, mitjançant el canvi en el rol social de les dones, l’emergència de la planificació familiar com a norma que ha de regular les decisions sobre el fet de tenir fills, la desaparició de la família patriarcal i l’aparició de la família negociadora, com també el sorgiment de noves formes familiars. Al darrere d’aquests profunds canvis hi ha un procés de pèrdua de control social sobre els projectes de vida familiar i guany d’autonomia per definir-los d’acord amb les preferències individuals. Aquest procés s’ha conceptualitzat amb el nom d’individualització.
L’objecte d’aquesta recerca és doble: d’una banda, analitzar l’abast i les característiques de la solidaritat familiar a Espanya de manera comparada amb altres països europeus, i, de l’altra, analitzar els efectes de la individualització sobre les diferents dimensions de la solidaritat familiar. Una de les preguntes
cabdals de l’estudi gira entorn de si la creixent autonomia individual erosiona o no la solidaritat familiar. Per a això, l’estudi es basa en una enquesta dissenyada específicament per a aquest treball i a la qual van respondre 1.200 persones representatives del conjunt de la població adulta resident a Espanya, i es
complementa amb dades proporcionades per enquestes nacionals i internacionals elaborades per diferents organismes.

La solidaritat familiar és una realitat social complexa composta per diferents dimensions. Analíticament podem distingir-ne cinc: les normes socials que estableixen les circumstàncies i característiques de les ajudes; les pautes de convivència dels membres que componen la xarxa de parentiu; les pautes de sociabilitat entre ells; la prestació d’ajuda en forma de serveis, i la prestació d’ajuda econòmica. Els diversos capítols del llibre analitzen els efectes de la individualització sobre cadascuna d’aquestes dimensions, així com la importància que té la solidaritat familiar en el benestar subjectiu de les persones.
Gènere i mitjans de comunicació
Acabo aquest post fent referència al manual Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones impulsat per l'Institut Català de les Dones (ICD), el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb l'objectiu d'avançar en la inclusió de la perspectiva de gènere en els continguts informatius dels mitjans de comunicació. Una necessitat peremptòria com ha quedat en evidència en l'article de LA VANGUARDIA que acabo de comentar. L'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ha participat en la seva elaboració.

Trobareu més informació sobre el Manual a DONESdigital, i podeu descarregar-vos la publicació en aquest enllaç.

 
Montse Gatell, presidenta de l'Institut Català de les Dones; Ramon Font, president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i Xavier Mas de Xaxàs, membre de la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya

dissabte, 1 d’octubre del 2011

@NenaDLaredo (María Elizabeth Macías), la cuarta periodista assassinada

La periodista mexicana Maria Elisabeth Macias Castro, assassinada pel narcoterrorisme
23 de setiembre de 2011
- Ciudad Victoria, Tamps. María Elizabeth Macías Castro, periodista, murió y fue localizada sin vida en la colonia Madero.
- Ciudad Juárez, Chihuahua. Roberto Carlos Maldonado Ruiz, 38 años, jefe de la Policía Municipal murió asesinado en la colonia 15 de enero.
- Durango, Dgo. René Efraín Martínez Martínez de 29 años, murió en un enfrentamiento en el municipio de Santiago Papasquiaro.
- Xalapa, Veracruz. Gabriela Arlene, murió y apareció luego de tres meses de desaparecida.
- Ciudad Juárez, Chihuahua. Tres personas no identificadas murieron en diferentes partes del estado.
- Hermosillo, Son. Dos personas no identificadas murieron y sus cuerpos fueron encontrados en una fosa clandestina.
- Torreón, Coah. Eduardo y Ulises Morales Juárez de 20 y 19 años, Alberto Antonio Ceniceros Adame, de 26 años, y Alfredo Díaz, de 22 años murieron ejecutados.
- Hidalgo del Parral, Chihuahua. Noel Sandoval, Benito Ontiveros y Javier Mireles Gallegos, murieron asesinados en de San Francisco del Oro.
- Chihuahua. Francisco Javier Díaz Chapa, de 20 años murió incinerado en una pista de baile.
- Ciudad Delicias, Chih. Seis personas no identificadas murieron asesinadas. Copiat literalment de MENOS DÍAS AQUÍ

Desapareguda el dia 23 de setembre en sortir del diari, el cos decapitat, amb senyals evidents de tortura i semi nu de la periodista Elizabeth Macías Castro, va aparèixer l'endemà al costat del monument a Cristobal Colón a Nuevo Laredo (Tamaulipas. Mèxico).
Cadàver de la periodista Elizabeth Macías Castro. Al costat, un teclat i un avís
La nota deia "Yo soy la Nena de Laredo y aquí estoy por mis reportes y los suyos [...] Esto me paso por mis acciones..

Elizabeth Macías Castro era cap de redacció de PRIMERA HORA, diari de Nuevo Laredo. També era al darrera d'@NenaDLaredo com a moderadora i administradora del portal independent de notícies www.nuevolaredoenvivo.es.tl. És precisament el seu activisme a les xarxes socials denunciant el narcoterrorisme el que li ha costat la vida.
De confirmarse que este asesinato fue cometido por los grupos del crimen organizado, se constataría que la mordaza de terror que los cárteles criminales han impuesto en regiones enteras de México, logrando silenciar periódicos, radios y televisiones, están llegando a las webs y a las redes sociales, una esfera que hasta ahora escapaba a su control. (EL PAÍS, 26 de juliol de 2011) 
El narcoterrorime contra les i els piuladors
Uns dies abans, també a Nuevo Laredo, havien aparegut els cossos de d'un noi i d'una noia penjats d'un pont. Al costat, una nota amenaçava les persones que utilitzessin les xarxes socials per denunciar els criminals amb un destí similar. L'amenaça no va trigar a complir-se!
Este atroz homicidio [el de Macías] sería el tercero ocurrido en esa ciudad fronteriza en venganza por publicaciones en Internet y las redes sociales sobre cárteles del narco-crimen organizado. El 13 de septiembre aparecieron colgados de un puente peatonal los cuerpos de una mujer de 28 años y un hombre de 25. El cadáver de la mujer apareció destripado y con los pechos desnudos, colgando de pies y manos, mientras a su lado estaba suspendido de las manos el cuerpo ensangrentado del joven, con su hombro derecho visiblemente separado del cuerpo. Junto a los cuerpos de los jóvenes twuitteros había un letrero en cartulina con esta terrible amenaza contra quienes usen Internet para reportar narco-delitos: “Esto les va a pasar a todos los relajes (twitteros) del Internet, pónganse vergas (listos) ya los traigo en corto, Atte: Z” (MAPOCHO PRESS) 
Malgrat tot, però, com diuen els autors del Blog del Narco: La información fluye, y seguirá fluyendo aunque algunos intenten detenerla.


Les darreres 4 periodistes mexicanes assassinades 
Maria Elizabeth Macías Castro és la darrera dona periodista assassinada a Mèxic. Però, malauradament aquest estiu, s'ha cobrat altres tres víctimes:
Yolanda Ordaz de la Cruz (Nos urgen personas voluntarias para contar muertos. EL MIRADOR DE LES DONES, 27 de juliol de 2011), Ana María Marcela Yarce i Rocío González Trápaga (Marcela i Rocío, dues periodistes assassinades. EL MIRADOR DE LES DONES, 2 de setembre de 2011). 
Mèxic és dels llocs més perillosos per a l'exercici del periodisme. El crim organitzat no tolera les persones que intenten informar del que passa. Quasi un centenar de periodistes assassinats en els darrers 10 anys a Mèxic ho certifiquen. El seu objectiu és el silenci imposat a força de terror. A diversos estats la cobertura que els mitjans de comunicació fan del crim organitzat és gairebé nul·la. Per intentar subsanar aquesta situació han nascut webs, blogs i comptes de twitter on la ciutadanis denuncia els crims.

#NuevoLaredo en vivo. Con más de 400 mil visitantes, el sitio Nuevo Laredo en vivo es una página web sin publicidad, cuyo contenido central son chats de discusión, chats de denuncias, así como ligas para realizar denuncias anónimas en dependencias como el Ejercito y la Secretaría de Marina Armada de México, además de recomendaciones para visitar ligas de noticias en Nuevo Laredo y seguir la cuenta en Twitter: @nuevolaredovivo.
Conocida como la NenaDLaredo, la periodista moderaba algunos de los chats de la página, en donde las denuncias contra grupos del narcotráfico eran recurrentes.
En el perfil de la cuenta en Twitter, se definen como Pagina de los ciudadanos de Nuevo Laredo Tamulipas Ciudadanos Ejemplares para informarnos entre nosotros de lo que ocurre en nuestra ciudad Unete. 

Nuevo Laredo en vivo és una mostra del que acabem de dir. Un altre exemple seria el blog de MENOS DÍAS AQUÍ que he mencionat a l'inici de l'article. Des del 12 de setembre de 2010 han pogut comptar 16.083 morts per violència a Mèxic. 
Aixó és insoportable!!!