mirador: espai elevat des del que s’observa un ampli panorama.
Però també, espai de la casa des d’on es contempla (MIRA AMB ATENCIÓ I INTERÈS) l’exterior.
mirador (ES); viewpoint (ENG)
Com passa sovint no hi ha xifres fiables. Moltes nenes i dones no denucien els fets per vergonya i per no quedar estigmatitzades. Però de quins fets parlem?
Posarem alguns exemples que no són, ni de lluny, excepcionals. Generalment, a la base, sempre hi ha l'explotació sexual.
Nena lliurada en matrimoni a un jutge afganès a canvi de deixar en llibertat al seu pare prés (promesa per altra banda no complerta)
Escolars sexualment assetjades pels seus professots i obligades a mantenir relacions sexuals a canvi d'obtenir les notes que es mereixen. Un fet habitual a Botswana
Dones que obligades a oferir favors sexuals a canvi de paquets d'aliments i ajuda humanitària (ho denuncia en un informe les Nacions Unides)
Per no parlar de la trata de blanques on tot el procès de compra, venda i explotació de nenes i dones és impossible sense el sobron sistemàtic i generalizat perquè una llarga llista d'agents (policies, advocats, guardes fronterers, hotels...) facin la vsta grossa.
Les principals víctimes de la corrupció són les persones pobres. I les dones són desproporcionadament pobres!
La utilització privada dels recursos públics atempta contra els drets bàsics i afecte de manera diferenciada els drets de les dones
El mes passat es va celebrar una trobada de persones expertes per a tractar el tema de la corrupció i les dones. Ho hem sapigut a través de TrustLaw.
La conferència tambè va plantejar-se aquest tema sense poder oferir una resposta inequívoca i contundent. No obstant això sembla que es pot afirmar que, en determinades circumstàncies, el paper de les dones en la gestió del comú comporta una reducció de la corrupció.
I van posar l'exemple del Perú, on l'entrada de dones a la polícia de trànsit (un dels sectors més corruptes del pais) ha comportat una caiguda important dels soborns exigits.
"En relativamente poco tiempo, las mujeres policías han pasado de luchar por ingresar en el Cuerpo de la Policía a ser requeridas para tareas específicas porque aseguran que aportan más transparencia, mayor sensibilidad en el trato y suelen ser menos corruptas que algunos hombres." Tu voz
I també el milió i mig de dones (es diu aviat!) elegides per als panchayats a la Índia que ha fet possible una resposat més ràpida i eficaç a les necessitats de la gent....
Panchayat de Kanaipur (Bengala occidental)
I a Europa, a casa nostra més concretament, les dones som més eficaces en la lluita contra la corrupció? Deixo la pregunta a l'aire. Qui la vol entomar?
La dona estava discriminada fins i tot a la presó, no tan sols perquè era subjecte de delictes que només l’afectaven a ella, com l’adulteri o l’avortament, sinó perquè el règim a les presons de dones, en concret a la Trinitat, era diferent del de les presons masculines.
El post de 22 de setembre sobre la manifestació del 7 de març de 1976 davant la presó de dones de la Trinitat reclamant l'Amnistia per a la Dona, mencionàvem que en aquesta presó no hi havien funcionàries sinò les Cruzadas Evángélicas de Cristo Rei, una ordre religiosa que empitjorava encara més la vida de les recluses en aquest centre.
Les condicions de vida de les dones a la presó (document inèdit)
Avui volem ampliar la informació sobre les Cruzadas i sobre les condicions de vida de les dones en aquesta presó a les darreries del franquisme. Per fer-ho hem traduït al català un manuscrit de l'Associació de Dones Universitàries, anterior a la concentració del 7 de març de 1976 davant de la presó de la Trinitat. Es tracta d'una escrit que conservo al meu arxiu personal, adreçat a... (no ho recordo!), on s'informa de la campanya que l'Associació està desenvolupament perquè las Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey siguin expulsades de la Trinitat i reemplaçades per funcionàries
L'Associació de Dones Universitàries ha creat una Comissió de Presons arrel de la vaga de fam de les preses en reivindicació de millors condicions de vida i per l’Amnistia. Aquesta Comissió, a més de preocupar-se de les condicions de les presons i de l’Amnistia, etc, pretén conèixer, divulgar i denunciar la situació de les presons de dones.
En aquestes, les condicions –de per sí penibles- de les presons es veu greujada per una sèrie de discriminacions per part de la institució penitenciaria
1.- En el treball: els treballs que es fan a la presó de dones són absolutament no qualificats (cartonatges, flors de plàstic, farcits de bosses, etc.), i “femenins”: brodats, telers, estores.... Tots molt mal pagats i que no suposen cap capacitació cara al treball al carrer.
2.- Només hi ha un penal de dones, amb la qual cosa s’aguditzen tots els problemes de relació joves-velles, diversos delictes més o menys mal vistos, prostitució en unes condicions concretes físiques pitjors que a les presons d’homes. Quant a les presons provincials de dones són un apèndix que en gairebé tots els casos no tenen serveis ben muntats, [disposen] d’espais molt petits amb patis minúsculs, on després de les batudes policials s'hi amunteguen les recluses.
3.- [...] El fet de ser dona fa que la censura de llibres, de revistes, de la correspondència amb relacions masculines no legalitzades (que es permet amb més facilitat a les presons d’homes), etcètera, sigui molt més dura. La dona delinqüent, en opinió de la institució, no pena només per un delicte, sinó per ser descarrilada (en general), la qual cosa rebaixa la seva categoria com a persona i, fins i tot, (es causa) d’un abandonament més gran per part de la família.
4.- De cara a les llibertats condicionals, la dona té més problemes per qüestió de treball i família. Això darrera, sobretot en els casos de delictes femenins (avortament, adulteri, infanticidi, prostitució, etc.). Quant a la possibilitat de presó oberta, el mateix fet que no existeixi un establiment per al cas, demostra que només s’aconsegueix en casos excepcionals i un dels motius més greus per a la institució és “què fem si ens ve embarassada?”
En concret, ara estem compromeses en una campanya sobre la Presó de Dones de la Trinitat. Aquesta presó és un tant especial doncs la duen les “Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey”, organització religiosa que no depèn del bisbe. Aquestes monges agreugen la situació de les preses, fent de la presó un reformatori escola del pitjor estil ja que es prenen el seu treball no només com a guardianes sinó com a missioneres de la moral. Això comporta a situacions com:
Prohibits els pantalons, els escots i les mànigues curtes
Prohibit xiular, dir tacos i parlar segons en quin to
Prohibits gairebé tots els llibres, en molts casos, fins i tot, els de text
Prohibida la relació entre polítiques i comuns, i entre preses comuns segons el delicte, etc
Més declaracions morals sobre cartes, comunicacions, postures, etc
El que ens proposem amb aquesta campanya és que les Cruzadas que només són en aquesta presó i a la d’Alcazar de San Juan desapareixin i amb elles tot allò que endureix encara més un reglament de presons que ja ho és de per si.
Voldriem que es posessin en contacte amb nosaltres tant abans (perquè moltes de nosaltres hem passat per aquesta presó i la nostra experiència els podrà servir per a saber per on atacar) com després de la seva entrevista amb el director a fi que ens passin tota la informació possible.
En aquest enllaç trobareu més informació sobre les Cruzadas i la presó de la Trinitat a la dècada dels 70 del segle passat.
Amnistia per a les dones, un dret irrenunciable
La Llei d'amnistia política i sindical de 1977 no va incloure l'amnistia per als delictes de la dona, reivindicació del moviment feminista que incloïa la despenalització dels anticonceptius, de l'avortament, de l'adulteri i de l'amistançament... Les dones varem tenir que esperar i continuar lluitant... No ha estat fins fa uns mesos que s'ha aprovat una llei que permet l'avortament lliure.
En aquest enllaç podeu descarregar la publicació del PSUC, elaborada per la Comissió Nacional per a l'Alliberament de la Dona. És un dels molts documents que formen part del treball EL FEMINISME AL PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX.
En El Salvador, las mujeres que abortan van del hospital a la cárcel
El passat 29 de setembre, LA VANGUARDIA publicava una entrevista a Morena Herrera, feminista i ex-guerrillera salvadorenca, membra de La Colectiva Feminista para el Desarrollo Local i activista per la despenalització de l'avortament al seu país.
Afganistan: a la presó per "tonteries"
L'entrevista a Morena Herrera i el visionat del següent vídeo de la BBC, realitzat a la única presó de dones de Kabul, m'ha fet recordar la lluita per l'amnistia per a la dona a casa nostra.
Cua en un col·legi electoral femení de Qala-i-Nao (Afganistan)
Aquesta tarda he llegit el correu que l'Asun em va enviar ahir a la nit. Entre altres coses em deia:
Te envio un archivo que seguro que te gusta de valerosas y corajudas mujeres afganas votando. Me lo ha enviado Judit, la hija pequeña de Herminia, y las fotos las ha hecho el novio de su hermana Natalia..
Com sabeu la setmana passada es van celebrar eleccions a l'Afganistan. Cap al 8 d'octubre es tindran els resultats preliminars; per a conèixer els definitius caldrà esperar com a mínim fins al dia 30 d'octubre. Hi ha indicis d'irregularitats en el procés electoral encara que tot indica que ha estat molt més net que el de fa un any i que el frau ha estat molt menor. Esperarem els resultats.
Anar a votar té molt merit Però, la veritable amenaça d'aquestes eleccions eren els talibans. El seu objectiu era boicotejar-les impedint que obrissin els col·legis electorals i posant la por al cos a les persones que volien votar. Desenes de ferits i 42 persones mortes és el resultat dels atacs talibans durant la jornada electoral. Abans del dia 18 de setembre, s'havien produït segrestos, desaparicions i assassinats, com els de cinc ajudants d'una candidata. En resum, violència i més violència.
Malgrat les intimidacions i les amenaces de mort, un 40 per cent de les persones amb dret de vot va exercitar-lo. Té merit, en el cas de les dones, doble merit; els talibans van advertir-les de manera especial.
Els drets de les dones no són bescanviables En teoria, el paper de les dones ha canviat a l'Afganistan, però a la pràctica aquest canvi és dolorosament lent i tendeix a la regressió.
Los precarios derechos de las mujeres afganas han empezado a escurrirse lentamente: cierran escuelas para niñas, amenazan a las mujeres que trabajan, atacan a activistas y cada vez son más las familias aterradas que confinan a sus hijas a la casa.
Així comença un article publicat a THE NEW YORK TIMES i que jo he llegit al diari uruguaià EL PAÍS, del passat diumenge (19/09/2010).
La provable negociació amb els talibans tindria conseqüències nefastes per a les dones.
En una conferencia internacional en Kabul el 20 de julio, cuyo propósito era exponer los planes para el futuro del país, el presidente Hamid Karzai no dijo nada sobre como se podría proteger los derechos de las mujeres en las negociaciones con los talibanes. Por eso desconfían, aún cuando la secretaria de Estado Hillary Clinton prometió no abandonarlas.
No les abandonem nosaltres!
Que algú m'expliqui sinó que hi fa l'exercit espanyol a l'Afganistan! què hi fan les Nacions Unides.
Entrades
