Pàgines

dimecres, 29 de juliol del 2009

SENSE COMENTARIS: Els homes que (se suposa) estimen les dones...


Ahir, 28 de juliol, Romeu va publicar aquesta vinyeta al diari EL PAÍS.


Es pot dir més alt però difícilment més clar!


Pel seu interès, però, reprodueixo alguns dels escrits que les amigues han escrit sota aquesta imatge en el meu facebook.

Molt encertat i preocupada perquè això és un no acabar. Les actituds costen de canviar, però mentre no canviïn la condemna implacable al maltractador, el seu aïllament i l'ajuda a la dona i els fills per part dels poder públics no s'ha d'escatimar, també i especialmente en la prevenció des de la proximitat, la solidaritat i el compromís per part de totes i tots. (Esperança Esteve)

Acertado lo de aprovechar el tirón Larsson para poner de relieve la cruda realidad. (Carme Sánchez)

Una verdad como un templo. Hay que luchar contra eso y erradicar totalmente la violencia machista. (Mari Carmen Insa)

Més clar impossible (Isabel Marcuello)

si, si como siempre Romeu dando en el clavo... (Krmen Freixa)

Todos nuestros esfuerzos contra la violencia machista (Las Igualias)

Una verdad como un templo....Tenemos que luchar contra la violencia machista!!!!!!!!!!! (Júlia de Benito)


ET CONVIDEM A ESCRIURE EL TEU COMENTARI

Gràcies

dimarts, 21 de juliol del 2009

United for IRAN. BARCELONA participa al GLOBAL DAY OF ACTION



BARCELONA és una de les 103 ciutats del món que participaran en el DIA D'ACCIÓ A FAVOR DE LA DEMOCRÀCIA, LA LLIBERTAT i ELS DRETS HUMANS a L'IRAN, el proper DISSABTE 25 de juliol (a la plaça de la Universitat, a les 20.30 hores).




El “Global Day of Action” ha estat promoguda per Shirin Ebadi, aquella dona iraniana, advocada i activista pro drets humans, que el 2003 es converteix en la primera dona musulmana que rep el premi Nobel de la Pau, i de la qual vaig parlar el passat 21 de juny (veure L'IRAN, LES DONES I LES ELECCIONS [2]).

Aquesta mobilització global està convocada internacionalment per Shirin Ebadi i l'International Campaign for Human Rights in Iran, i compta amb el suport d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch, Reporters without Borders, Iranian League for Defense of Human Rights (LDDHI), PeaceJam, FIDH, Nobel Women's Initiative i Physicians for Human Rights (PHR), entre altres.

El dia d’acció internacional s’organitza al voltant de las següents peticions:
1‐ Que la comunitat internacional defensi els drets humans del poble iranià i que el secretari general de la ONU designi una delegació per investigar la situació dels presos i de les persones desaparegudes

2‐ L’immediat i incondicional alliberament i amnistia de tots els presos polítics i presos de consciència, incloent periodistes, estudiants, i activistes civils de la societat

3‐ El final de la violència per part del règim, en les seves diferents tipologies

4‐ Respecte als drets humans: Llibertat de reunió, d'expressió i de premsa, segons el garantit pel Dret Internacional.
El dissabte 25, de forma conjunta se celebraran concentracions de suport a la població civil iraniana en la seva lluita per les llibertats democràtiques a 45 ciutats de Canadà i els Estats Units d'Amèrica; 40 ciutats europees (Barcelona ja no és l'única ciutat espanyola, en els darrers dies s'han incoporat Palència, Palma i Castelldefels!); 3 ciutats llatinoamericanes (Veneçuela, Bogotà i Sao Paulo); 9 asiàtiques (entre elles, Istambul i Beirut), 2 africanes i 4 australianes.

Una població civil que a partir d'avui ho tindran encara més difícil, ja el Consell de Guardians acaba d'aprovar una llei per a controlar Internet. La que alguns han anomenat la REVOLUCIÓ VERDA ha tingut un gran aliat: Internet (penseu que a l'Iran més d'un terç de la població té accés a Internet -23 milions de persones-, mentre que a Hondures -un altre punt molt conflictiu-, la seva penetració és menor d'un 6%).



Aquest tag ha estat actualitzat el dia 25, a les 08.52h per tal d'incorporar les ciutats que s'han adherit en els darrers dies. Molt bé per CASTELLDEFELS!




MIRADES, un espai dedicat als sabers de les dones



A través de la llista de notícies de la Xarxa internacional de periodistes amb visió de gènere (amb unes sigles impronunciables, tant en castellà -RIPVG- com en la seva versió catalana -XIDPIC.CAT-), vaig conèixer el blog MIRADES, que publica l'Espai Dones de l'associació Atzavara arrels de Tortosa.

L'Espai Dones és un espai d'intercanvi i d'experiències dedicat al sabers de les dones nouvingudes...i no.

És un espai on es desenvolupen tallers per a afavorir les habilitats socials, comunicatives i emocionals.

També es pot transformar en un gran taller d'experiències compartides, reflexions sobre la situació del "nosaltres" avui. És des d'aquest lloc de sabers on cada any construïm la revista Mirades i, a més, és on neixen les idees sobre com farem front a aquests nous temps que vivim.




Des d'aquesta pàgina vull saludar les dones de MIRADES (especialment, la Daniela Mansilla, promotora del blog). Us convido a que visiteu MIRADES

dilluns, 20 de juliol del 2009

HONDURES: el que pot empitjorar, EMPITJORA


La Hemeroteca Nacional de Honduras “Ramón Rosa” es una una Dependencia de la Dirección General del Libro y el Documento de la Secretaría de Cultura, Artes y Deportes de Honduras, tiene a su cargo investigar, rescatar, restaurar, conservar y difundir el patrimonio documental – hemerográfico de la nación hondureña

1.- Comunicat de l'Asociación Nacional de Escritoras de Honduras
2.- L'equitat de gènere a Hondures

3.- Vint-i-dos víctimes de
femicides des del cop d'Estat

"Fracàs de la segona ronda de diàleg sobre Hondures" (20 de juliol). Aquest és el titular que ha acompanyat el meu primer cafè del dia. La tènue esperança d'ahir s'ha esvaït!

Torno a escriure sobre Hondures. No us penseu que el president Zelaya (Mel) m'agradi; no m'agrada! Però encara m'agrada menys el tal Micheletti! De totes formes no és una qüestió de gustos personals (m'agrada, no m'agrada). És tracta de contribuir, encara que sigui amb una ajuda menor a la d'un gra de sorra, a FER FRONT a un COP D'ESTAT i a les seves conseqüències! Per cert, el govern de facto (dictadura l'acaba de qualificar Insulza, el secretari general de l'Organización de Estados Americanos) ha tornat a instaurar el toc de queda.


Aquest cap de setmana he rebut un correu de l'Asociación Nacional de Escritoras de Honduras (ANDEH) amb el comunicat que reprodueixo:
DENUNCIA:
1. Que mantenemos nuestra posición de abierta oposición frente al golpe de Estado perpetrado en contra del sistema democrático hondureño, que derivó en la destitución del Presidente Constitucional Manuel Zelaya, el 28 de junio de 2009.

2. Que el gobierno de facto encabezado por Roberto Micheletti –“la mara 28”- está dirigiendo medidas represivas contra el pueblo hondureño con la imposición de un estado de sitio enmascarado en un “toque de queda”.

3. En consonancia con el ejercicio fascista, el 17 de julio el gobierno de facto ha intervenido las instalaciones del Archivo Nacional y la Hemeroteca Nacional por personal no calificado –militares- como iniciativa de la ministra usurpadora de Secretaria de Cultura Artes y Deportes, Mirna Castro.

4. Que tal medida pone en riesgo la integridad del Patrimonio Cultural de la Nación, bienes que atesoran especial valor por su importancia histórica y antropológica.

5. Que la historiadora hondureña, Nathalie Roque, Directora de la Hemeroteca Nacional, ha sido acosada por cumplir con sus funciones de propiciar el conocimiento de nuestra historia.

Por tanto, DEMANDAMOS:

1. A la población hondureña a mantenerse alertas y manifestarse pacíficamente en defensa de la democracia legalmente constituida.

2 A la comunidad Internacional su apoyo decidido para que el pueblo hondureño alcance su meta de ver el retorno al orden institucional y el regreso del Presidente Constitucional Manuel Zelaya al Gobierno de la Nación.

18 de julio de 2009
A los 22 días de la Resistencia Popular ante el Golpe de Estado

¡Venceremos, porque lo que se hace bien termina bien!




Vídeo institucional d'ANDEH (una mica llarg!)


SITUACIÓ DE L'EQUITAT DE GÈNERE A HONDURES

Hondures és el segon país més pobre de la regió, segons les estadístiques de la la Comisión Económica para América Latina y el Caribe (CEPAL). El primer lloc l'ocupa Haiti i el tercer, Nicaragua que aquests dies celebra el 30 aniversari del triomf de la Revolució Sandinista (Ay, Nicaragua, Nicaraguita // la flor mas linda de mi querer, on són els avenços socials de la Revolució? A Daniel Ortega ja no li queda res de sandinista, només un discurs inflamat pero buit, desmentit per una política neoliberal!).

A Hondures, la situació de la dona és dolenta. Us adjunto una anàlisi molt interessant de Mirta Kennedy, del Centro de Estudios de la Mujer (CEM-H).
Al final d'aquest post copio l'abstract per aquelles persones sense temps de llegir l'informe sencer

A Hondures, la situació de la dona ha empitjorat en menys d'un mes.



Vigésimo segundo dia de resistencia Feministas al Golpe de Estado
Mientras los policías con órdenes de Maria Marta Díaz, ministra de facto del gobierno golpista, agredían a las feministas en resistencia en las instalaciones del Instituto Nacional de la Mujer, entre los días del 1 al 18 de julio se incrementaron los femicidios en el país. Entre las ciudades de de San Pedro Sula y Tegucigalpa ha habido 22 víctimas de femicidio
LAS CATTRACHAS



ABSTRACT (Situación de la equidad de género en Honduras. Mirta Kennedy)
A pocos años de iniciado el siglo XXI, Honduras se debate ante graves problemas sociales. La pobreza y la violencia dibujan el perfil de país en el escenario mundial con una marcada fragmentación social, cruzada por profundas desigualdades que alejan la posibilidad de alcanzar metas de justicia, democracia, y calidad de vida, con derechos humanos para todas y todos. Los desequilibrios y persistente brecha en el desarrollo humano de las mujeres respecto a los hombres, por la sola condición de género, levanta probablemente la más grande y extendida barrera para la superación de la pobreza y la violencia. Las mujeres constituyen el 51.4% de la población total, el 52.1% de las personas en edad de trabajar, realizan el 94% del trabajo doméstico reproductivo que sostiene las unidades familiares en todo el país, representan el 33.7% de la población económicamente activa, aportan el 51.2% del trabajo mercantil y no mercantil, y están a cargo de la jefatura de uno de cada cuatro hogares a nivel nacional. En cambio, ocupan menos del 10% de las diputaciones en el Congreso Nacional, reciben en promedio un ingreso equivalente al 42% del que obtienen los hombres, y tienen limitado acceso a la propiedad y control de los recursos económicos y productivos.

Los avances logrados en materia de equidad de género no son suficientes para reducir el rezago histórico frente a los nuevos retos que plantea la inserción de Honduras en el mercado global y los procesos de transnacionalización económica. Las nuevas industrias exportadoras surgidas de la inversión extranjera prosperan con el trabajo de una clase obrera mayoritariamente femenina, joven, que produce una riqueza que no le es retribuida en mejor calidad de vida ni reconocimiento de derechos. En los demás grupos de edades, la PEA femenina se concentra en las actividades informales de baja calificación e ingresos, con salarios que representan una fracción del que reciben los hombres por igual trabajo, aún para los estratos con educación superior.

La violencia de género es un flagelo que adquiere dimensiones generalizadas en el país, al igual que en la región mesoamericana. El aumento de los femicidios contrasta con la impunidad prevaleciente y la inseguridad ciudadana. Esto trae graves consecuencias para la vida y el ejercicio de los derechos humanos de las mujeres en el ámbito doméstico y público.

Las mujeres, al igual que los hombres, mantienen similares promedios de educación que hace dos décadas atrás, y se siguen muriendo por causas prevenibles relacionadas a la reproducción y sexualidad: partos, abortos, cáncer cérvico uterino, y el VIH SIDA, que crece entre la población femenina el doble de rápido que entre la masculina. Entre tanto, crece la oposición ultra conservadora al avance de los derechos sexuales y reproductivos de las mujeres.

Las políticas públicas enfatizan excesivamente el papel instrumental de las mujeres como madres y trabajadoras voluntarias de las comunidades en los programas sociales, recargando en ellas el costo del ajuste económico y el recorte del gasto público. Pero ese papel no es valorado y, ante la feminización de la pobreza, se resalta la mayor vulnerabilidad de las mujeres, invisibilizando sus capacidades como protagonistas y creadoras de alternativas.

Frente a este panorama desalentador, el qué hacer pasa por el fortalecimiento de las
instancias legales, estructuras institucionales y políticas públicas creadas en el país para avanzar en la eliminación de todas las formas de discriminación y violencia hacia las mujeres, combatir la pobreza, ampliar la participación política ciudadana de las mujeres en equidad, y propender a relaciones internacionales más justas.

Escrit el 20 de juliol (a los 24 días de resistencia popular al GOLPE DE ESTADO)

dijous, 16 de juliol del 2009

NO SIGUIS INDECENT, TREU-TE ELS PANTALONS!



Lubna Ahmed al-Hussein és periodista i publica una columna setmanal anomenada "Kalam Rijal" (la traducció seria "Parli amb l'home" i es refereix al poc valor de la paraula de les dones) en alguns diaris sudanesos.

Lubna Ahmed al-Hussein és empleada de les Nacions Unides al Sudan i molt critica amb el govern sudanès i amb la situació de les dones.

Aquesta sudanesa ha estat detinguda en una restaurant de Khartum, la capital del Sudan, juntament amb altres 12 dones,

per vestir indecentment =
per portar pantalons


He dubtat molt abans de titular definitivament aquest comentari. Els fets són tan REPULSIUS que finalment he optat pel SARCASME!


Lubna Ahmed al-Hussein s'enfronta a ser assotada. En aplicació de la llei islàmica, la xaria, ha de ser assotada i rebre fins a 40 fuetades. Però Hussein i altres dues detingudes han posat el cas en mans d'advocats i esperen la sentència. La resta de dones detingudes per portar pantalons van reconèixer la seva "culpa" i van demanar clemència. El càstig es va aplicar amb immediatesa: van rebre 10 assots.

Hussein ha explicat que el seu cas i el de les altres 12 dones, algunes menors d'edat, no és una excepció. La periodista ha denunciat que cada dia centenars de dones son assotades a causa de la roba que porten. Aquest "càstig" funciona, serveix d'escarni públic. Les dones queden "tocades"; les seves famílies també.



Al Sudan, l'Estat més extens de l'Àfrica, hi ha una gran desigualtat entre el nord, àrab i islamista, i les comunitats negres del Sud, cristianes i animistes. Una desigualtat alimentada per les forces colonials britàniques (el Sudan ha estat colònia britànica fins a 1956) i, després, pels governs de Jartum.

La llei islàmica va ser introduïda fa 30 anys per l'ex-president Jaffar Al Numeri. En teoria, però, els no musulmans no haurien d'estar-hi subjectes. Algunes de les detingudes no són musulmanes, són del sud.
portaven pantalons massa ajustats, de manera que pertorbaven la pau
(R. Lege, subcomissari de la policia del comtat de Juba)
Diem en teoria perquè hem trobat un despatx d'agència d'Europa Press pel qual ens assabentem de la detenció d'altres 25 dones, a Juba, la capital de la regió del Sud de Sudan. La causa un altre cop la seva vestimenta; el motiu: pertorbaven la pau



Com diu l'amic Enric Llorens, que m'ha enviat el seu darrer post: FUETEJADA PER PORTAR PANTALONS, el Sudan és un país africà que malauradament només surt als noticiaris europeus quan és l’hora d’explicar alguna desgràcia: epidèmies de fam, sequera, plagues o guerres estan sempre a l’orde del dia.

Del Sudan n'hauriem de parlar i de fer-hi més. La situació a la zona de Darfur és gravíssima. La política de terra cremada duta a terme pels janjaweed, les milícies àrabs, ha causat més de 300.000 morts i ha obligat més de 3 milions de persones a fugir de les seves llars. La majoria s'han convertit en desplaçats interns dins del país: molts viuen refugiats en els campaments de l'ACNUR i altres organitzacions humanitàries i depenen de la seva ajuda per a sobreviure; altres estan disseminades al llarg de la zona fronterera, en condicions extremes. La resta, centenars de milers de persones, ha fugit als països veïns del Txad i de la República Centreafricana.



El conflicte bèl·lic entre els rebels de Darfur i el govern de Jartum no és un conflicte ètic o religiós, malgrat que els negres del sud viuen sotmesos pels àrabs musulmans del nord. El conflicte és pel control dels recursos naturals. En el sud hi ha una important zona petrolífera (Bentiu), jaciments de níquel i urani, i terres molt fèrtils.



A la imatge de Reuters, el pressident Al Bashir. A començaments d'any, la Cort Penal Internacional (CPI), amb seu a la Haia, va dictar ordre d'arrest acusant-lo de crims de guerra i contra la humanitat pels fets de Dafur.

Tant Al Bashir, com el seu antecessor Jaffar Al Numeri, han arribat al poder com a resultat d'un cop d'estat.


PODEM QUEDAR-NOS SENSE FER-HI RES?

dilluns, 13 de juliol del 2009

HONDURES: una nova denuncia de FEMINISTAS EN RESISTENCIA


Conforme l'esperança d'una solució ràpida per a Hondures s'ha esvaït, la resta del món hem anat oblidant el país i la seva gent. És el mateix que hem fet amb l''Iran o els uigurs a la Xina per a no anar més lluny en el temps.

No ho recullen els mitjans, però les manifestacions i altres accions contra el cop d'Estat continuen. Les feministes hi juguen un paper important.

El govern de facto hondureny ha aixecat el toc de queda. Això voldria dir que s'han restituït les llibertats individuals i el dret d'associació i d'expressió. Però ens arriben noticies que ho desmenteixen: se suspende el estado de sitio pero se sigue violentando las garantias constitucionales.

Ràdio Internacional Feminista ha estat censurada i els seus programes no poden escoltar-se. Reproduïm un nou comunicat de repulsa que ens ha arribat de FEMINISTAS EN RESISTENCIA.
A LA COMUNIDAD INTERNACIONAL

DENUNCIAMOS:

  • LA CENSURA EJERCIDA POR EL GOBIERNO GOLPISTA Y LAS EMPRESAS MULTIMEDIA PRO-GOLPISTAS, A LOS PROGRAMAS DE RADIO FEMINISTA "TIEMPO DE HABLAR" DEL CENTRO DE DERECHO DE MUJERES (CDM), Y "LA BULLARANGA", DEL CENTRO DE ESTUDIO DE LA MUJER -HONDURAS(CEM-H).

  • - EL PRIMERO QUE SE TRASMITE DE 8 A 9 DE LA MAÑANA, FUE RETIRADO DEL AIRE A POCOS MINUTOS DE INICIADO, EL DIA DE HOY SABADO 11 DE JULIO, Y EL SEGUNDO, QUE SE TRASMITE A LAS 11 DE LA MAÑANA, EN LA MISMA EMISORA, NO SALIO AL AIRE.

    EL ESPACIO DE LA EMISORA RADIO CADENA VOCES CONTRATADO PARA LA DIFUSION DE ESTOS PROGRAMAS PERMANECE EN SILENCIO. LA INFORMACION DE LOS TECNICOS DE LA EMISORA ES QUE "NO SABEN" POR QUE FUE SUSPENDIDA LA TRASMISION.

  • SOLICITAMOS PRONUNCIARSE CONTRA LA CENSURA Y VIOLACION AL DERECHO A LA LIBRE EXPRESION DE LAS ORGANIZACIONES FEMINISTAS DE HONDURAS POR EL REGIMEN DE FACTO.
TEGUCIGALPA, 11 DE JULIO, 2009
Feministas en resistencia


Podeu veure també:

HONDURAS: las muejres queremos PAZ ¡Fuera golpistas!
ESCOLTANT (en directe) LES DONES D'HONDURES

diumenge, 12 de juliol del 2009

W8, LES ALTRES PRIMERES DAMES DEL G8

L'Herminia Fajardo, amiga, periodista i autora d'un dels meus "blogs amics", m'ha enviat un correu amb l'enllaç al darrer post del blog de l'Ángeles Álvarez: "LAS PRIMERAS DAMAS: DOS VERSIONES CON MATÍZ". Us adjunto les dues fotos que hi comenta (són del mateix dia, la primera amb Benet XVI i la segona amb l'alcalde de Roma) i un enllaç al comentari que Marisa Soleto, directora de la Fundación Mujeres, ha publicat sobre la primera fotografia, la del Vaticà. Aquest cop no ens han regalat fotos de culs, però déu n'hi do!


Però no vull continuar parlant de la "cimera paral·lela" de les conjugues (per cert, on era el conjugue d'Angela Merckel? o la conjugue de Medvedev -diuen que la "va deixar" a Moscú amb solidaritat amb el seu amic Berlusconi que no pot exhibir esposa legal-?; i les altres 4 dones del president de Sud-àfrica, Jacob Zuma -només va viatjar amb la primera conjugue-?).

El que vull, un cop acabada la reunió a l'Aquila (amb uns resultats decebedors!!!), és mencionar les altres primeres dames del G8:
Les DONES del W8


El desenvolupament no el representen un grapat d'homes encorbatats. El desenvolupament té rostre de dona, viu als països del sud
i és molt actiu
. (Elba Rivera)


Vídeo de presentació del W-8 (menys de 3 minuts molt aclaridors)

LES DONES DEL W8

Són 8 dones de procedències diverses, activistes pel dret a una educació i a una sanitat per a tothom, que s'han reunit amb el nom de Women 8 (W8) per exigir als líders mundials que compleixin amb els seus compromisos d'ajuda al desenvolupament. Un d'aquests compromisos és destinar a aquesta finalitat el 0,7% del seu PIB


1.- Sandhya VENKATESWARAN treballa per a la coalició índia "Don't Break Your Promises", que té més de 3.000 membres. El seu objectiu és supervisar el compliment dels compromisos governamentals de reducció de la pobresa. "Una cosa tan bàsica com parir resulta tremendament perillós i moltes dones no saben si sobreviuran al part"

2.- Miranda AKHVLEDIANI, georgiana, treballa per a la coalició "Future Without Poverty?". El seu objectiu: convertir-se en un mecanisme per a donar veu als pobres i als seus problemes. Gràcies a les seves campanyes, el govern georgià ha reconegut la necessitat de regular de forma adequada els sistemes sanitaris privats. "A Geòrgia, la falta d'accés a la sanitat és un dels problemes més urgents."

3.- Rokeya KABIR és la representant de la campanya "My Rights" a Bangla Desh: una plataforma nacional que pressiona el govern perquè garanteixi l'educació primària per a tothom. "A Bangla Desh, l'educació per a tothom és un principi bàsic només en la constitució; no és un dret bàsic del ciutadà ni una responsabilitat de l'estat. Necessitem, almenys, una escola per poblat, i un professor per cada 40 alumnes"

4.- Kadiatou Baby MAIGA presideix la coalició "Education for All" de Mali. Considera que una societat civil forta és un recurs important per al govern, i oferix els seus coneixements i experiència per a sonar suport al govern a l'hora d'assolir els objectius en educació: "En la meva classe de l'institut, només dos dels 80 alumnes eren noies."

5.- Jiraporn LIMPANANONT és membre de la coalició "Free Trade Agreement Watch", que protegeix les persones pobres enfront d'acords comercials. És doctora i proporciona al grup coneixements sobre les normes de propietat intel·lectual que afecten els preus i l'accès a les medecines. En la seva opinió,"perquè hagi un gran canvi a la societat, sobretot entre les persones més desfavorides, han d'aixecar-se, unir-se i exigir els seus drets al govern."

6.- Leonor Magtolis BRIONES és la representant de "Social Watch Philippines / Alternative Budget Initiative". Amb els seus amplis coneixements sobre finançament públic, està ajudant a elaborar un pressupost alternatiu per al govern a Filipines i assegura que "si la majoria de filipins gaudís de bona salut, el país no hauria de gastar tants diners a guarir a malalts i enterrar els que es moren abans d'hora."

7.- Dorothy NGOMA és directora de l'Organització Nacional d'Infermeres i Llevadores de Malawi, un lloc des del qual S'enfreta a nombrosos enemics: "Lluitem contra tot tipus de malalties: tuberculosis, malària, VIH/SIDA, còlera i disentería. El grau de malaltia en la comunitat és elevat. I per quina resulta tan complicat? Els països més rics ja han superat moltes d'aquestes malalties."

8.- Elba RIVERA, nicaragüenca, representant de l'Amèrica Llatina al W8. Està compromesa amb iniciatives a favor de l'educació. Ella és un exemple del poder de l'educació, ja que fins als 16 anys era analfabeta. "Per cada anys que ells (el G-8) posterguen els seus compromisos d'ajuda, en el sud es perden generacions senceres."

Aquesta iniciativa forma part de la campanya d'Intermón-OXFAM SALUT I EDUCACIÓ PER A TOT EL MÓN. Pots donar suport a la campanya signant aquí

La crisi l'ha provocat el nord,
que no estalviïn amb nosaltres
(Elba Rivera)

ASSUMPCIÓ CATALÀ, una dona a les estrelles



El 4 de juliol, a l’edat de 84 anys, ha mort Assumpció Català i Poch, professora emèrita de la Universitat de Barcelona.
Ha mort el 2009, quan se celebra l’Any Internacional de l’Astronomia, ciència a la qual va dedicar la seva vida. Tot i que es va jubilar l'any 1991 encara mantenia una activa vida científica i acadèmica

Assumpció Català fou, el 1970, la primera dona en obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, amb la tesi “Contribució a l'estudi de la dinàmica dels sistemes estel·lars a simetria cilíndrica”. Ha estat professora de matemàtiques i astronomia a la Universitat de Barcelona.

La doctora Català ha realitzat observacions sistemàtiques de taques solars durant més de trenta anys i ha representat l'Estat espanyol a la Unió Astronòmica Internacional. També és autora de llibres de docència universitària i d'estudis d'història de la ciència i de divulgació de l'astronomia.


El mes d'abril d'enguany va rebre la Creu de Sant Jordi "per la seva tasca científica i la seva activitat acadèmica com a professora universitària d'astronomia, de física i de matemàtiques".

Us recomano que visioneu una de les darreres entrevistes a la doctora Català que forma part del projecte "Mujeres en las estrellas", un projecte de l'Any de l'Astronomia per donar a conèixer el paper de les dones a l'astronomia.

divendres, 10 de juliol del 2009

LES NOTIS DE LA MANOLITA (juliol 09)

Quan les vacances són a punt d'arribar (algunes persones ja les han començat!), la Manolita ens envia els suggeriments del juliol. He decidit continuar ordenant-les per l'ordre alfabètic de les autores.

Bona lectura, bones vacances!
Les Notis de la Manolita tornaran a començaments d'octubre

NOVETATS EDITORIALS

- Maria José Bosch publica La danza de las emociones (Edaf). És un llibre d’autoajuda, on observa les reaccions biològiques que mouen el món: amor, tristesa, culpa...

- Brigitte Burmeister publica Bajo el nombre de Norma (451 editores), o les il·lusions perdudes després de la caiguda del mur de Berlín i la constatació que hi ha dos móns vigents, encara que no hi hagi mur físic. La traducció és de Valentín Ugarte

- Lucette Destouches i Véronique Robert publiquen Céline secreto (Veintisiete Letras), el llibre de memòries de la dona de Céline, el pseudònim de Louis-Ferdinand Destouches.

- Susana Fortes publica Esperando a Robert Capa (Planeta), una novel·la sobre la vida de Endre Friedman i Gerda Taro que van fer famós el pseudònim de Robert Capa.

La publicació del llibre coincideix amb dues exposicions al MNAC, on es poden veure les obres de Robert Capa i Gerda Taro, els fotografs de la Guerra Civil

- Inma López Silva publica en castellà Concubinas (Ámbar Ediciones), l’obra amb la qual va guanyar el premi Xerais 2002

- Sara Masó publica Els mars del meu avi (Noray), una recerca acurada dels documents familiars a través dels quals ens parla del capità Salvador Maristany i la seva carrera.

- Andrea M. Schenkel publica El expediente de Josef Kalteis (Destino), situada en un cas d’assassí en sèrie a l’Alemanya de 1930. La traducció és de Carles Andreu Saburit

Premis

La canadenca Alice Munro ha guanyat el MAN BOOKER INTERNATIONAL PRIZE, dotat amb més de 68.000€ (60.000 lliures). El Man Booker International Prize es convoca cada dos anys per premiar un escriptor de qualsevol nacionalitat, l’obra del qual estigui escrita en anglès o hagi estat traduïda a l’anglès. Entre els finalistes de 2009 hi havia Vargas Llosa, V.S. Naipaul o E.L. Doctorow.

Aida Trujillo ha guanyat el premi MANUEL DE GESÚS GALVÁN que concedeix el ministeri de cultura de la República Dominicana amb A la sombra de mi abuelo. La premiada és neta del dictador Rafael L. Trujillo i la concessió del premi ha estat motiu de controvèrsia.

Traspàs

Marilyn French, escriptora nord-americana que va publicar Mujeres al 1977, una novel·la que ha estat una de les icones del feminisme.


dimecres, 8 de juliol del 2009

REBIYA KADEER, la líder UIGUR en el MIRADOR (traducido del catalán)

Para leer la traducción en castellano del artículo "RABIYE QADIR, la líder UIGUR en el MIRADOR" pulsar este enlace


Las mujeres uigurs componen la gran mayoría de los manifestantes por las muertes y la represión desencadenada en la Xinjiang (China)

dimarts, 7 de juliol del 2009

RABIYE QADIR, la líder UIGUR al MIRADOR



He rebut un correu de Joan Calzado en el qual em proposa que convidi una persona al MIRADOR DE LES DONES. Es tracta de Rabiye Qadir (o Rebiya Kadeer), la presidenta del Congrés Mundial Uigur (WUC). A continuació m'envia unes breus notes biogràfiques. Jo, encantada de convidar-la i, per tant, de conèixer-la.

ئۇيغۇر

Uigur
? Malauradament, té a veure amb l'actualitat més ensangonada dels darrers dos dies. Tots els mitjans en van plens. Una petita mostra:
"Pequín ofega en sang la protesta de la minoria uigur"

"156 morts i centenars de detinguts a Xinjiang, el polvorí ètnic de la Xina"

"Els incidents s'han iniciat per la mort de dos membres de l'ètnia uigur"

"Una protesta uigur contra el domini xinés acaba en un bany de sang"

"La regió xinesa de Xinjiang ha viscut en els últims dos dies els disturbis més importants que tenen lloc a la Xina des que es van produir les protestes de Tiananmen fa vint anys"

"Entre diumenge i ahir van morir almenys 156 persones i 828 van resultar ferides
Però qui són els uigurs?
Provenen de l'Àsia Central i són musulmans; la seva llengua té origen a Turquia i utilitzen l'alfabet àrab. Viuen fonamentalment a l'actual Xina, a Xinjiang, que oficialment rep el nom de Regió Autònoma Uigur. Són una de les 56 minories ètniques de la Xina.

Per saber-ne més
- Cronologia
- Els uigurs


Protesta uigur (France Press)

Un cop més les dones (aquí també, si!) han sortit al carrer per manifestar el seu dol i la seva ràbia. Veure la noticia a BBC Mundo


El govern xinés acusa la Rabiye Qadir i el WUC de ser els instigadors dels fets.
Ells ho desmenteixen i responsabilitzen Pequin. Diuen que els disturbis són conseqüència del descontentament per les polítiques d'assimilació forçosa i el domini econòmic dels han. Qader afageix que la violència "s'hauria pogut evitar si les autoritats xineses haguèssin investigat com cal els assassinats de Xaoguan"


La "dalai lama" dels uigurs

Sovint s'han comparat les situacions dels uigurs i dels tibetans. Per això es parla de Rabiye Qadir com la "dalai lama" dels uigurs.

Qadir viu exiliada als Estats Units d'Amèrica des que va ser alliberada el 2005. Havia ingressat a la presó el 1999 acusada de "filtrar secrets d'Estat".

Rabiya Qadir, actvista a favor dels drets humans, és la lider del poble uigur i va arribar a ser la setena persona més rica de la República Popular de la Xina. Va començar amb un servei de bugadoria i va acabar sent la propietaria d'un centre comercial a Urumqi, la capital de Xinjiang.

Qadir va reinvertir part dels beneficis en la seva comunitat. Un dels projectes que va promoure és el de "les 1000 mares de família" pel qual les dones uigurs rebien suport per a muntar un negoci propi.

El seu èxit empresarial va atreure l'atenció del govern xinés qui la va promocionar com a model a seguir i es va acabar convertint en membre de l'Assemblea Nacional Popular. Però el 1998 no va ser reelegida per la seva defensa dels drets dels uigurts, l'oposició a la política xinesa envers les minories i, finalment, el negar-se a condemnar unes declaracions del seu marit, Sidik Rouzi, des dels EUA. L'any següent va ser detinguda, jutjada a porta tancada i condemnada a 8 anys de presó.



La policia xinesa patrulla pels carrers d'Urunqui. (REUTERS - DAVID GRAY)

dilluns, 6 de juliol del 2009

LES VEUS FEMENINES TENEN MENYS CREDIBILITAT?

Aquest cop, l'article el devem a Montserrat González Batlle, la meva germana. Fa una setmana, la Montse em va dir que havia escoltat, a "Via Lliure" de RAC1, que a Polònia havien fet fora unes locutores, arguïnt que les veus de les dones són menys creïbles que les dels homes. Em va preguntar què en sabia i per què no ho explicava al MIRADOR. La veritat és que no en sabia res ni vaig trobar res a Internet. Vaig arribar a pensar que no ho havia entès bé i així li vaig transmetre. Però la meva germana va escriure al programa i ahir va rebre la resposta. La font era el diari AVUI, del diumenge 28 de juny

La meva germana tenia raó (encara que semblava que no podia ser!). Ho havia entès bé.

Resulta que Radio Jeynka, la primera cadena de Polskie Radio, l'emissora pública polonesa ha reorganitzat la programació amb l'objectiu que els presentadors dels informatius del matí siguin tots homes, mentre que les periodistes que fins ara llegien les notícies han estat destinades als espais informatius de la tarda i del vespre, que tenen una audiència i una incidència menors. La cadena de ràdio justifica la decisió declarant que "les veus femenines acostumen a tenir menys credibilitat en antena que les masculines". I S'HAN QUEDAT TAN AMPLES!


Dedicat a la meva germana i a les dones periodistes

diumenge, 5 de juliol del 2009

EL SÀHARA: SENYORES DEL NO RES


Instal·lació audiovisual sobre la dona sahrauí (Palmira Escobar i Anabel Santiago)

El Sàhara, un matriarcat fictici
Miquel Cartró, company de l'ACP (Associació de Comunicació Pública) i gran activista a favor d'un Sàhara lliure, ens ha enviat (a l'Asociación de Mujeres Saharauis en España-AMSE i a mi) una noticia publicada al diari LA NUEVA ESPAÑA (Gijón). La noticia, titulada Sàhara, un matriarcat fictici, informa de la presentació de l'audiovisual de la cantant Anabel Santiago i la fotografa Palmira Escobar a Sotrondio (Astúries) i recull l'opinió de les autores. SEÑORAS DE LA NADA aborda la situació de les dones sahrauís als campaments de refugiats i el seu paper subordinat.

الجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية
Santiago i Escobar van baixar als campaments sahrauís amb l'ànim de contrastar una informació: la República Àrab Sahrauina Democràtica (RASD) era una societat islàmica modernitzada. Les autores de l'audiovisual van tornar amb una constatació: El Sàhara Occidental no és una societat islàmica moderna. Les dones no tenen els mateixos drets ni estan igual considerades que els homes. "Allà les dones fan de tot. Són mares, professores, però és un matriarcat fictici perquè les decisions importants sempre les pren l'home".

Ells són més lliures que nosaltres
Aquesta és l'afirmació d'una de les protagonistes de SEÑORAS DE LA NADA, que afegeix "és un costum". Per Escobar, "L'educació està molt lligada a la religió. Des de petites aprenen, per exemple, la seva obligació és atendre els homes en tot allò que els demanin". "Les dones estan resignades a dur aquesta vida. Es com si no tinguessin ganes de pensar i tenir opinió pròpia".

Després de llegir la notícia, tinc ganes de saber més sobre la situació real de les dones als campament i, per suposat, de veure SEÑORAS DE LA NADA.

De moment, he consultat la Constitució de la RASD
  • L'Islam és la religió de l'Estat (art. 4)
  • La família és la base essencial de la societat. Els seus valors són la religió i la moral (art. 6)
  • Tots els ciutadans són iguals davant la llei (art. 7)
  • L'Estat vetllarà per la protecció de tots els drets polítics, econòmics, socials i culturals de la dona sahrauí, i assegurarà la seva participació a l'edificació de la societat i en el desenvolupament del país (art. 30)
I l'AMSE té diversos articles sobre el Sàhara i les dones. Us en recomano un de curtet
http://www.lavozdelanzarote.com/spip.php?article9809


SÁHARA: SEÑORAS DE LA NADA (traducido del catalán)

Para leer la traducción en castellano del artículo "EL SÀHARA: SENYORES DEL NO RES" pulsar este enlace


Instalación audiovisual sobre la mujer saharauí (Palmira Escobar i Anabel Santiago)

dissabte, 4 de juliol del 2009

LA DONA MÉS INFLUENT EN EL MÓN DE LA CIÈNCIA

Si us dic que avui, 4 de juliol, fa 75 anys que va morir Maria Sklodowska, és possible que la majoria no sapigueu de qui us parlo. En canvi, si us dic que avui, 4 de juliol, fa 75 anys que va morir Marie Curie, la cosa canvia, oi?

La polonesa Maria Sklodowska, que en casar-se amb Pierre Curie es va convertir en Marie Curie, acaba de ser elegida la dona més influent en el món de la ciència segons una enquesta realitzada per New Scientist. L'objectiu de l'enquesta era "honorar grans científiques del passat i de l'actualitat per tal d'inspirar a les del futur"

També han estat seleccionades les següennts científiques (per ordre de preferència dels enquestats)
2. Rosalind Franklin (1920-1958)
3. Hypatia d'Alexandria (370-415)
4. Jocelyn Bell Burnell (nascuda el 1943)
5. Ada Lovelace (1815-1952)
6. Lise Meitner (1878-1968)
7. Dorothy Hodgkin (1910-1994)
8. Sophie Germain (1776-183
9. Rachel Carson (1907-1964) i
10. Jane Goodall (nascuda el 1934)
Marie Curie
Curie va ser la primera dona en obtenir un premi Nobel; la primera persona que va rebre dues vegades aquest reconeixement (premi Nobel de Física, el 1903, juntament amb el seu marit Pierre Curie i Henri Becquerel; i premi Nobel de Química, el 1911 ); la primera dona en doctorar-se a França i la primera catedràtica de la Sorbona.....

Quan jo estudiava primària a l'Escola Nausica llegiem un llibre sobre els grans descubriments i els seus protagonistes. Sempre m'ha acompanyat el record del Bell, l'Edison... i la Curie.

Marie Curie era una dona tenaç, austera i independent que va quedar vídua jove i va tirar endavant la família, sense renunciar a la recerca científica ni a la vida acadèmica.

Quan el govern francès li va oferir una pensió després de la mort del seu marit en un accident de trànsit el 1906, Marie Curie la va rebutjar tot dient:
- No vull una pensió. Encara sóc jove i capaç de guanyar-me la vida i tenir cura de les meves filles.

dijous, 2 de juliol del 2009

HONDURES: Las mujeres queremos PAZ

¡FUERA GOLPISTAS!


"A la ràdio tot el dia sona reggaeton i música cristiana; a la televisió només donen telenovel·les i, si hi ha alguna tertúlia, no és sobre política"

Qui diu això és Ana Rubio, coordinadora de l'ONG Injoca, i ho diu a l'edició impresa de La Vanguardia d'avui.

Rubio continua explicant que les úniques notícies que arriben són les transmet el govern de tant en tant per tal "d'espantar la població i mantenir-la immobilitzada; tallen el llum i controlen les xarxes de comunicació". A més a més, a Hondures, l'accés a internet és limitat, sobretot per a més del 50% dels seus habitants que, segons les Nacions Unides, pateix pobresa extrema.

"Els helicòpters sobrevolen Tegucigalpa tot el dia, en els supermercats comença a faltar menjar i els bancs estan saturats". Però la gent d'Hondures és mobilitza més que mai. "Tots els dies convoquen manifestacions a diferents punts de la ciutat". Les convocatòries arriben per mòbil o a través del boca-orella i malgrat que hi ha discrepàncies sobre quin és el president més convenient per a la República, la gent no es baralla entre ella, només contra els militars".

Després de llegir el testimoni d'Ana Rubio encara pren més significat l'enllaç informatiu internacional sobre el cop d'estat a Hondures des de les mirades de les dones, organitzat per LAS PETATERAS, activistes del MOVIMIENTO DE MUJERES DE HONDURAS i RADIO INTERNACIONAL FEMINISTA. Ahir durant unes hores vaig estar escoltant en directe l'opinió de moltes dones d'Hondures i seguint les accions que estaven fent als carrers, millor dit, intentaven fer perquè l'exercit els hi ho impedia.


Podeu trobar més vídeos sobre la situació a Hondures al canal de les CATTRACHAS (http://www.youtube.com/user/CATTRACHAS)
Per altra banda, he rebut un correu de part del CEM-H (Centro de Estudios de la Mujer-Honduras) amb el següent comunicat
A LAS COMPAÑERAS FEMINISTAS

DENUNCIAMOS:

  • QUE EL DIA DE AYER NUESTRA ORGANIZACION FUE VIGILADA PERMANECIENDO DOS VEHICULOS DE VIDRIOS POLARIZADOS FRENTE A NUESTRA OFICINA.
  • QUE COMPAÑERAS NUESTRAS Y OTRAS MUJERES ORGANIZADAS E INDEPENDIENTES QUE SE ESTAN MANIFESTANDO CONTRA EL GOLPE DE ESTADO, FUERON GOLPEADAS EN LAS MANIFESTACIONES PACIFICAS Y AMENAZADAS CON DETENCION.
  • QUE EL GOBIERNO DE FACTO HA SUSPENDIDO LAS GARANTIAS INDIVIDUALES EN LAS HORAS DEL TOQUE DE QUEDA (DE 9 DE LA NOCHE A 6 DE LA MAÑANA) Y AL MISMO TIEMPO SUS VOCEROS ADMITIERON QUE NO SE DESCARTA QUE LA POLICIA REALICE ALLANAMIENTOS DE MORADAS, LO CUAL YA HAN ESTADO REALIZANDO DESDE EL MISMO DIA DEL GOLPE DE ESTADO EL 28 DE JUNIO.
  • QUE LOS VOCEROS DEL GOBIERNO DE FACTO ANUNCIAN QUE PERSONAS EXTRANJERAS ESTAN EN EL PAIS PROMOVIENDO LA INESTABILIDAD DESATANDO LA PERSECUSION CONTRA CIUDADANAS/OS EXTANJEROS QUE SE MANIFIESTEN EN CONTRA DEL GOLPE DE ESTADO.
  • QUE SIGUEN LAS DETENCIONES ILEGALES, ALLANAMIENTOS, PERSECUSION Y VIGILANCIA A LAS PERSONAS Y ORGANIZACIONES SOCIALES Y POPULARES, DESPIDOS ILEGALES DE FUNCIONARIOS/AS PUBLICOS NO ADICTOS AL GOBIERNO DE FACTO, LAS CARRETERAS ESTAN MILITARIZADAS Y CORTADAS ASI COMO LOS PRINCIPALES LUGARES PUBLICOS DE LAS CIUDADES, PARA IMPEDIR A LA POBLACION EN RESISTENCIA PUEDA LLEGAR A TEGUCIGALPA.
TEGUCIGALPA, 2 DE JUNIO, 2009
Feministas en resistencia


En el següent enllaç també podeu llegir el comunicat dels grups de dones i grups feministes (28 de juny) signat per:

CENTRO DE ESTUDIOS DE LA MUJER – HONDURAS (CEM-H) / CENTRO DE DERECHOS DE MUJERES (CDM) / CENTRO DE ESTUDIOS Y ACCION PARA EL DESARROLLO DE HONDURAS (CESADEH) / RED DE MUJERES JOVENES (REDMUJ) / ACCIONES PARA EL DESARROLLO POBLACIONAL (ADP) / RED DE MUJERES ADULTAS (REDMUCR) / COLECTIVO DE MUJERES UNIVERSITARIAS (COFEMUN) / MARCHA MUNDIAL DE LAS MUJERES, COMITÉ NACIONAL HONDURAS / ARTICULACIONES FEMINISTA DE REDES LOCALES / MOVIMIENTO DE MUJERES SOCIALISTAS, LAS LOLAS / COMISIÓN DE MUJER POBLADORA / ARTICULACIONES FEMINISTA DE REDES LOCALES / CONVERGENCIA DE MUJERES DE HONDURAS / INICIATIVA CENTROAMERICANA DE SEGUIMIENTO A CAIRO Y BEIJING / FEMINISTAS INDEPENDIENTES

dimecres, 1 de juliol del 2009

LA PRESÓ DE DONES DE LES CORTS (1939-1955)


"Cap placa no recorda avui l'existència de la presó de dones de les Corts a Barcelona, ni tampoc reconeix els milers de presoneres tancades dins els seus murs durant la repressió franquista, entre 1939 i 1953.
L'antic edifici va ser enderrocat, i al seu lloc s'alcen ara uns grans magatzems: El Corte Inglés de Diagonal."
Per aquest motiu us recomanem amb entusiasme una pàgina molt interessant i molt ben feta, la de la Presó de dones de les Corts, 1939-1955

Aquesta pàgina web pretén ser un homenatge virtual a les dones presoneres de Les Corts. Tomasa Cuevas, Soledad Real, Enriqueta Gallinat, Maria Salvo, Laia Berenguer ... són dones que van ser condemnades a romandre durant anys a la presó de Les Corts, alguna d’elles abans o després de l’exili.

La història de la presó de Les Corts ha aconseguit sobreviure a un lloc físic. El record de les supervivents ho ha fet possible. Però, el fet que aquestes supervivents fossin dones no va fer més que espessir al seu voltant aquest mur de silenci, víctimes del triple estigma social al qual s’enfrontava tota excarcerada política durant el franquisme i la transició en la mesura que era roja, ex-presa i dona. Per les preses de Les Corts, l’oblit o la indiferència van marcar el pas a les excavadores del desarrollisme franquista que van demolir l’edifici que allotjava la presó.

En aquesta pàgina web podem trobar des de la història de la presó, context històric, testimonis, entrevistes i fotografies, fins a diferents recursos com documentals i imatges sobre la presó reproduïdes a les publicacions oficials del règim franquista sobre el món penitenciari.

Una frase de Manuel Vázquez Montalbán dóna pas a la carpeta de les imatges
La mentida d'aquell règim era visual, abans que res visual, i en el futur serà imprescindible que els historiadors adjuntin a llur escriptura analítica les imatges d'aquells comediants sagnants.
Manuel Vázquez Montalbán, 1992. "Autobiografía del general Franco"
Us convidem a veure les imatges i a llegir els texts



Article publicat a la pàgina web d'AMIF
(Associació Memòria per a Imaginar el Futur)
http://associacioamif.blogspot.com/