Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 de maig del 2013

Sóc jo, ets tu. Som totes



Quin tipus de dones avortem?

Un video de dos minuts ho explica molt clar i molt bé: TOTES.
Vol/vull dir que totes, en un moment de la nostra vida, ens podem veure abocades a avortar.
Amb o sense estudis, amb o sense parella, amb o sense educació sexual, amb o sense fills, amb o sense feina, amb o sense... TOTES

#quienessonlasmujeresqueabortan dura només 2 minuts. Us el recomano. és de l'any 2009 però és de plena actualitat

Demà, 28 de maig, és el Dia Internacional d'Acció per la Salut de les Dones. Una ocasió per a dir una vegada més No a les retallades dels drets sexuals i reproductius

dissabte, 12 de gener del 2013

Gènere i corrupció: les dones principals víctimes i lluitadores en contra?


Camp de refugiats a Somàlia (Foto: EFE)

Com passa sovint no hi ha xifres fiables. Moltes nenes i dones no denucien els fets per vergonya i per no quedar estigmatitzades. Però de quins fets parlem?

Posarem alguns exemples que no són, ni de lluny, excepcionals. Generalment, a la base, sempre hi ha l'explotació sexual.
  • Nena lliurada en matrimoni a un jutge afganès a canvi de deixar en llibertat al seu pare prés (promesa per altra banda no complerta)
  • Escolars sexualment assetjades pels seus professots i obligades a mantenir relacions sexuals a canvi d'obtenir les notes que es mereixen. Un fet habitual a Botswana
  • Dones que obligades a oferir favors sexuals a canvi de paquets d'aliments i ajuda humanitària (ho denuncia en un informe les Nacions Unides)
  • Per no parlar de la trata de blanques on tot el procès de compra, venda i explotació de nenes i dones és impossible sense el sobron sistemàtic i generalizat perquè una llarga llista d'agents (policies, advocats, guardes fronterers, hotels...) facin la vsta grossa.
Les principals víctimes de la corrupció són les persones pobres. I les dones són desproporcionadament pobres!

La utilització privada dels recursos públics atempta contra els drets bàsics i afecte de manera diferenciada els drets de les dones

El mes passat es va celebrar una trobada de persones expertes per a tractar el tema de la corrupció i les dones. Ho hem sapigut a través de TrustLaw.


Les dones podem acabar amb la corrupció?

La conferència tambè va plantejar-se aquest tema sense poder oferir una resposta inequívoca i contundent. No obstant això sembla que es pot afirmar que, en determinades circumstàncies, el paper de les dones en la gestió del comú comporta una reducció de la corrupció.

I van posar l'exemple del Perú, on l'entrada de dones a la polícia de trànsit (un dels sectors més corruptes del pais) ha comportat una caiguda important dels soborns exigits.
"En relativamente poco tiempo, las mujeres policías han pasado de luchar por ingresar en el Cuerpo de la Policía a ser requeridas para tareas específicas porque aseguran que aportan más transparencia, mayor sensibilidad en el trato y suelen ser menos corruptas que algunos hombres." Tu voz

I també el milió i mig de dones (es diu aviat!) elegides per als panchayats  a la Índia que ha fet possible una resposat més ràpida i eficaç a les necessitats de la gent....

Panchayat de Kanaipur (Bengala occidental)


I a Europa, a casa nostra més concretament, 
les dones som més eficaces en la lluita contra la corrupció? 

Deixo la pregunta a l'aire. Qui la vol entomar?

dimarts, 8 de març del 2011

8M. Els premis Maria Aurèlia Capmany arriben a la edició 25


El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona ha tornat a ser l'escenari del lliurament dels Premis 8 de Març - Maria Aurèlia Capmany, que aquest any han assolit la seva 25a edició. En aquesta ocasió els Premis s'han centrat en un tema clau per assolir l'equitat entre homes i dones: la promoció de la coeducació a la nostra societat.

El premi del jurat, format per set dones, ha estat  pel projecte “Noies i nois: tants a tants”, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
En aquest projecte es treballa l’esperit crític en qüestions de gènere a través de la literatura.

Pel que fa al premi del públic, el guardó se l'ha emportat el projecte “Trenquem el silenci”, de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere.
Es tracta d'una iniciativa destinada a prevenir la violència de gènere en centres educatius i entitats de lleure per adolescents.

El públic votant

En aquest enllaç podeu conèixer tots els projectes que s'han presentat als Premis.

Homenatge a Dolors Piera
Abans de fer públics els resultats dels Premis, s'ha rendit homenatge a Dolors Piera, mestra i política. Fundadora del PSUC, va ser la primera dona regidora a l'Ajuntament de Barcelona (1936). Un dia en parlarem més abastament d'aquesta mestra que ha estat la primera dona regidora a l'Ajuntament de Barcelona, l'any 1936, així com responsable de la Comissió de dones del PSUC i secretària de la Unió de Dones de Catalunya.

Fotos: AGB

dijous, 25 de novembre del 2010

EL MASCLISME ÉS VIOLÈNCIA

La imatge contundent i corrosiva d'Andrés Rábago, El Roto, no necessita paraules (El País, 18 de juliol de 2010)
25 de novembre: Día Internacional de la NO Violència envers les Dones

Segons les Nacions Unides, una de cada tres dones i nenes som víctimes de la violència de gènere. Dimarts, Michelle Bachelet, actual Directora Ejecutiva d'ONU Dones (UN Women) deia davant les Nacions Unides
“Las mujeres y niñas corren el riesgo de sufrir violencia de género a lo largo de sus vidas. La violencia es perpetuada por las personas más cercanas a ellas, parejas, miembros de la familia, colegas y también por personas que jamás han conocido. Ocurre en países ricos y pobres, en zonas urbanas y rurales, en situaciones de paz y de conflicto y luego de desastres naturales. Ocurre en la vida diaria de las mujeres.”
 
Un exemple, ahir EL PAÍS publicava un reportatge de Maye Primera, enviada especial del diari a Puerto Principe sobre les violacions en els camps de desplaçats pel sisme, l'augment dels embarassos a Haití i les horroroses condicions per a parir. Fins a fa 5 anys, a Haití no es considerava que la violació dins de la família fos delicte.

Per no caure en la temptació de pensar que la violència masclista és cosa de països pobres, de situacions excepcionals, aquest cap de setmana intentaré escriure sobre violència i joves aquí, a casa nostra.
A los efectos de la presente Declaración, por "violencia contra la mujer" se entiende todo acto de violencia basado en la pertenencia al sexo femenino que tenga o pueda tener como resultado un daño o sufrimiento físico, sexual o sicológico para la mujer, así como las amenazas de tales actos, la coacción o la privación arbitraria de la libertad, tanto si se producen en la vida pública como en la vida
privada.

Se entenderá que la violencia contra la mujer abarca los siguientes actos, aunque sin limitarse a ellos:
 
a) La violencia física, sexual y sicológica que se produzca en la familia, incluidos los malos tratos, el abuso sexual de las niñas en el hogar, la violencia relacionada con la dote, la violación por el marido, la mutilación genital femenina y otras prácticas tradicionales nocivas para la mujer, los actos de violencia perpetrados por otros miembros de la familia y la violencia relacionada con la explotación; 
b) La violencia física, sexual y sicológica perpetrada dentro de la comunidad en general, inclusive la violación, el abuso sexual, el acoso y la intimidación sexuales en el trabajo, en instituciones educacionales y en otros lugares, la trata de mujeres y la prostitución forzada; 
c) La violencia física, sexual y sicológica perpetrada o tolerada por el Estado, dondequiera que ocurra
Articles 1 i 2 de la "Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la mujer", aprovada el 20 de desembre de 1993 per l'Assemblea General de les Nacions Unides. En aquest enllaç podeu llegir la declaració sencera (en castellà)


MANIFEST DEL PSC EN EL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Mirador de les Dones: Contra la violència masclista: LA FERIDA ÉS DE TOTHOM

dimarts, 26 d’octubre del 2010

ELS NOIS NO PLOREN!

Rendición de Granada (Francisco Padrilla)

LLORA COMO MUJER LO QUE NO HAS SABIDO DEFENDER COMO HOMBRE

Ho recordeu? Ho varem aprendre a l'escola els nens i les nenes de la meva generació.
És la humiliant frase que, segons la tradició, Boabdil (أبو عبد الله محمد ابن علي) va escoltar de boca de la seva mare, quan aquest es va aturar per a veure Granada per darrera vegada camí de l'exili. Acabava de lliurar la ciutat, darrer reducte de la dinastia nassarita, als Reis Catòlics. Per cert, sembla que Boabdil era ros, d'ulls clars i pell clara, contràriament a la imatge d'un home de cabell i pell fosca que ens ha transmès la literatura, la pintura i el cinema.

Els nois no ploren!  Hom hem sentit una i altra vegada, juntament amb altres principis de l'educació sexista que ens van imposar i que hem tingut que espolsar-nos. Però no totes ni tots ho hem fet.

És evident que no ho han fet Arturo Pérez Reverter i el señorito de Valladolid, Francisco Javier León de la Riva (del que parlaré més tard). Són dos homes que odien les dones i, pel que s'ha vist, els homes que ploren.

No ho dic gratuïtament. Mireu -si encara no ho heu llegit- el que ha escrit Pérez Reverter al twitter 

Por cierto, que no se me olvide. Vi llorar a Moratinos. Ni para irse tuvo huevos
I per arreglar-ho, ha afegit
Se es un mierda cuando uno demuestra públicamente que no sabe irse. De  ministro o de lo que sea. Moratinos adornó su retirada con un lagrimeo  inapropiado. A la política y a los ministerios se va llorado de casa.  Luego Moratinos, gimoteando en público, se fue como un perfecto mierda
I tot això, per què?
Perquè no ha pogut suportar que Miguel Ángel Moratinos no hagi amagat l'emoció que li ha provocat abandonar el ministeri d'Exteriors i els elogis rebuts.
Miguel Ángel Moratino

El nois no poden plorar
Pobrets!  









Veure també:
FEMINATA DESAFORADA [el mirador de les dones, 5 d'agost de 2009]

dimecres, 22 de setembre del 2010

Les coratjoses dones afganeses


Cua en un col·legi electoral femení de Qala-i-Nao (Afganistan)

Aquesta tarda he llegit el correu que l'Asun em va enviar ahir a la nit. Entre altres coses em deia:
Te envio un archivo que seguro que te gusta de valerosas y corajudas mujeres afganas votando. Me lo ha enviado Judit, la hija pequeña de Herminia, y las fotos las ha hecho el novio de su hermana Natalia..
Com sabeu la setmana passada es van celebrar eleccions a l'Afganistan. Cap al 8 d'octubre es tindran els resultats preliminars; per a conèixer els definitius caldrà esperar com a mínim fins al dia 30 d'octubre. Hi ha indicis d'irregularitats en el procés electoral encara que tot indica que ha estat molt més net que el de fa un any i que el frau ha estat molt menor. Esperarem els resultats.

Anar a votar té molt merit
Però, la veritable amenaça d'aquestes eleccions eren els talibans. El seu objectiu era boicotejar-les impedint que obrissin els col·legis electorals i posant la por al cos a les persones que volien votar. Desenes de ferits i 42 persones mortes és el resultat dels atacs talibans durant la jornada electoral. Abans del dia 18 de setembre, s'havien produït segrestos, desaparicions i assassinats, com els de cinc ajudants d'una candidata. En resum, violència i més violència.

Malgrat les intimidacions i les amenaces de mort, un 40 per cent de les persones amb dret de vot va exercitar-lo. Té merit, en el cas de les dones, doble merit; els talibans van advertir-les de manera especial.

Els drets de les dones no són bescanviables
En teoria, el paper de les dones ha canviat a l'Afganistan, però a la pràctica aquest canvi és dolorosament lent i tendeix a la regressió.
Los precarios derechos de las mujeres afganas han empezado a escurrirse lentamente: cierran escuelas para niñas, amenazan a las mujeres que trabajan, atacan a activistas y cada vez son más las familias aterradas que confinan a sus hijas a la casa.
Així comença un article publicat a THE NEW YORK TIMES i que jo he llegit al diari uruguaià EL PAÍS, del passat diumenge (19/09/2010).

La provable negociació amb els talibans tindria conseqüències nefastes per a les dones.
En una conferencia internacional en Kabul el 20 de julio, cuyo propósito era exponer los planes para el futuro del país, el presidente Hamid Karzai no dijo nada sobre como se podría proteger los derechos de las mujeres en las negociaciones con los talibanes. Por eso desconfían, aún cuando la secretaria de Estado Hillary Clinton prometió no abandonarlas.
No les abandonem nosaltres!

Que algú m'expliqui sinó que hi fa l'exercit espanyol a l'Afganistan! què hi fan les Nacions Unides.


Veure també:

LES FILLES DEL SILENCI [el mirador de les dones, 23 de maig de 2009]
L'AFGANISTAN LEGALITZA LA VIOLACIÓ [el mirador de les dones, 18 d'abril de 2009]



diumenge, 16 de maig del 2010

ROSA VIRÓS, una dona compromesa i pionera

Fa menys d'una hora acabo de saber que ha mort M. Rosa Virós, la primera rectora d'una universitat catalana. Estic commocionada.

M. Rosa Virós i Galtier, doctora en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i catedràtica de Ciència Política i de l'Administració, ha estat professora de la UB durant 20 anys (1970-1990) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) des del 1990 fins a la seva jubilació l'any 2006. El 2001 va ser elegida rectora de la UPF.



Rigorosa i autoexigent
M. Rosa Virós i Galtier neix a Barcelona, el 1935. L'escenari de la seva infantesa és una ciutat destruïda materialment i moral per la guerra. Estudia, amb resultats brillants, a les Dames Negres, i després a la UB. La seva intensa dedicació a l'estudi, però, no l'impedeix connectar-se a l'incipient moviment universitari antifranquista. A les aules universitàries és també on es vincula per a tota la vida amb José Antonio González Casanova.

Pionera i compromesa
Rosa Virós vol ser jutgessa, però el franquisme prohibeix l'accés de les dones a la judicatura. Aleshores, entra a treballar en el bufet del seu pare.

La impossibilitat d'accedir a la judicatura la compromet per sempre en la lluita per la presència de la dona a les institucions; la lluita per la igualtat de les dones en tots els àmbits

El fet de ser dona torna a jugar en contra seva l'any 1975, quan al·legant raons "científiques" com la seva edat (té 50 anys) i que el seu marit (González Casanovas) ja és catedràtic, la UB intenta barrar-li el pas a la Càtedra de Ciència Política. Finalment, però, Virós es converteix en la primera catedràtica de Ciència Política i de l'Administració d'Espanya.

Perquè, M. Rosa Virós, quan ja és mare de tres fills, abandona el bufet del pare i es concentra en la redacció de la seva tesi doctoral sobre el comportament electoral en els municipis de Girona durant la II República i la distribució de la riquesa. La investigació va acompanyada de la introducció de noves tècniques estadístiques.

El 1991, s'incorpora a la UPF com a directora dels recentment creats estudis de Gestió i Administració Pública. Després d'exercir diferents responsabilitats, el 2001, com hem dit, es converteix en la primera rectora d'una universitat catalana.
El seu programa de govern és senzill: democràcia interna i diàleg, excel·lència no narcisista sinó basada en el saber pràctic que contribueixi a solucionar problemes socials col·lectius, alta valoració de les disciplines humanístiques, interdisciplinarietat dels coneixements, politiques de redistribució equitativa dels recursos escassos, foment de la participació estudiantel en la presa de decisions de govern.....

M. Rosa Virós, amb la vara de comandament que simbolitza l'autoritat del càrrec (Homenaje a la Rectoras de las universidades públicas, organitzat per la UNED, el 23 de setembre de 2008)

Experta en l'estudi del comportament electoral
Com a investigadora, s’ha centrat en l’estudi del comportament electoral, la cultura política i la metodologia de les ciències socials aplicades en l’anàlisi polític. Durant molts anys ha format part de l’equip de sociologia electoral que, vinculat a la UAB, estava format, entre d’altres, pels professors Josep M. Vallès i Isidre Molas.

M. Rosa Virós és Medalla al treball Francesc Macià i Creu de Sant Jordi

Des del 2005, presideix el Consell Econòmic i Social de Barcelona

M. Rosa Virós és la mare de la Itziar González Virós. Una abraçada Itziar


Les altres dones que han estat rectores són, per per ordre d'antiguitat en el càrrec: Elisa Pérez (rectora de la UNED entre els anys 1982-1987); Josefina Gómez (Universitat Autònoma de Madrid, 1984-1985); María Luisa Tejedor (Universitat de La Laguna, 1990-1995); Rosario Valpuesta (Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, 2001-2003); Carmen Ortiz (Universitat de la Rioja, 2001-2004); María Araceli Maciá (UNED, 2001-2005); Adelaida de la Calle (Universitat de Màlaga, 2004); Anna Maria Geli (Universitat de Girona, 2005); i Montserrat Casas (Universitat de les Illes Balears, 2007)

dijous, 22 d’abril del 2010

EDUQUEM EN IGUALTAT per un món més just per a tothom


El dissabte passat, la Blanca Vela em va escriure una breu missatge que deia: Anna, coneixes aquest web?, i a continuació posava l'enllaç http://www.educandoenigualdad.com/
Vaig contestar-li: hi entraré, i ho he fet.

EDUCANT EN IGUALTAT és un programa de FETE UGT en col·laboració amb l’Instituto de la Mujer i el Ministeri d’Igualtat. La seva finalitat és avançar en la igualtat tant en l’organització i funcionament dels centres educatius com en el currículum per anar cap a una societat més justa. El programa proporciona pautes per a:
  • Sensibilitzar la comunitat educativa sobre la importància que té educar en igualtat, afavorint la llibertat femenina i eliminant les situacions de discriminació cap a les nenes i les dones.
  • Incorporar en el currículum la realitat d’ambdós sexes, promovent relacions de confiança basades en la paraula i no en la força.
  • Formar alumnes en valors i actituds d’igualtat que els ensenyin a compartir la vida des del respecte, el reconeixement mutu, l’autonomia i la responsabilitat compartida.
  • Prevenir la violència contra les nenes i les dones.
  • Garantir la plena participació en igualtat d’homes i dones en tot el sistema educatiu.
  • Proporcionar al professorat eines teòriques i pràctiques per al desenvolupament d’un model d’educació compartida als centres.
  • Implementar la utilització d’un llenguatge no sexista en els centres educatius.
  • Visualitzar les pràctiques d’èxit que es duen a terme en matèria de coeducació.
  • Crear una xarxa en línia que fomenti la reflexió i l’intercanvi d’informació, materials i experiències entorn de la coeducació.
EDUCANT EN IGUALTAT disposa d'un web (el que em va recomanar l'amiga Blanca), dirigit per Montse Boix, amb materials didàctics en línia i assessoria psicopedagògica, una col·lecció de guies i materials per al professorat i l’alumnat, tallers per a nens i nenes....

He estat navegant pel web i mirant alguns dels materials i són molt recomanables!


Aído se convierte en la "mala del cuento" para "cargarse" a Cenicienta
Aído y Seara unen fuerzas para eliminar de las aulas algunos de los cuentos clásicos, con la ayuda de UGT
Igualdad propone vetar cuentos "sexistas" como "Blancanieves"
Estos experimentos de ingeniera social con los que se intenta dar contenido a un ministerio que debería desaparecer, muestran la decadencia absoluta en la que se encuentra el "arte del gobierno" por estos lares
Aquests només són alguns dels titulars i opinions que la campanya EDUCANT EN IGUALTAT va merèixer de... de qui voleu que sigui? doncs, d'ABC, LA RAZON, LIBERTAD DIGITAL.... que han tornat a trobar una "ocasió" per anar contra la ministra Aido i les accions a favor de la igualtat impulsades pel seu ministeri.

De tota manera, he tornat a mirar què deien els materials i he trobat que la fitxa 5 de la Guia per a l'educació infantil proposa una activitat amb el títol La princesa diferent que diu textualment
Els contes infantils estan plens d’estereotips sobre les dones i els homes. Gairebé totes les històries col·loquen les dones i les nenes en una situació passiva, en la qual el protagonista, generalment masculí, ha de realitzar diverses activitats per salvar-la. És el cas de la Bella Dorment, la Ventafocs, Blancaneus … Amb aquesta activitat, el conte es transforma explicant que la igualtat és divertida i emocionant tant per a les nenes com per als nens.
Objectius:
• Ensenyar-los a llegir de forma crítica els contes en què s’estereotipa el paper de les dones i els homes.
• Proposar models divertits i actius en els quals es puguin reflectir tant elles com ells.

Per tant, que no diguin el què no és, que es deixin de romanços!

O com diuen/diem les DONES EN XARXA: menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas



Per un món més just per a tothom, cal educar en igualtat!
Ni un pas enrere