Maletí de recursos GÈNERE i CIÈNCIA

Introduir la perspectiva de gènere en la definició de les polítiques científiques i a la insvestigació constitueix un gran repte. D'aquí la importància del Maletín de recursos Género y Ciencia publicat per un equip de professores del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Amb aquesta eina es pretén oferir a les universitats espanyoles, instruments operatius i plausibles, dirigits a fomentar la qualitat del sistema de recerca i innovació espanyol en un marc d'excel.lència. El maletí conté propostes, informacions, indicadors i estratègies adreçades a aconseguir una millor integració de la perspectiva de gènere en la investigació científica universitària.

El projecte l'ha dirigit la professora Teresa Freixes, Catedràtica de Dret Constitucional de la UAB i Catedràtica Jean Monet ad personam, i les autores han estat Inés Sánchez de Madariaga (directora general de la Unitat Mujer y Ciencia del Ministeri), Maria Àngels Gensana (advocada i experta en gènere), Mercè Sales (professora de la UAB) i Fanny Zapata (doctoranda de la UAB).

El Maletín de Recursos Género y Ciencia conté els següents recursos:

1. Les recomanacions que, des de la Unió Europea, es vénen adoptant amb la finalitat d'incorporar la perspectiva de gènere en la investigació científica.
2. Clàusules model per ser introduïdes en els estatuts de les universitats, cadascuna d'elles amb una justificació sobre la seva adequació als objectius pretesos.
3. Un Manual-Guia per les institucions científiques que permet que aquestes operin amb una planificació estructurada, fiable i concreta, en els diversos àmbits que s’han d’establir per a que la transversalitat de gènere es realitzi amb criteris de qualitat.
4. Un document per poder fer presentacions públiques sobre gènere i ciència.
5. La legislació i jurisprudència vigents, d'àmbit internacional, europeu, nacional i autonòmic, així com l'adoptada en el si de les universitats.
6. Un Glossari de conceptes, per poder identificar correctament el vocabulari científic aplicable a la perspectiva de gènere en la investigació universitària.
7. Els enllaços considerats d'interès, per accedir a la documentació rellevant sobre polítiques d'igualtat i, específicament, sobre dona i ciència

El maletí s'ha creat i s’ha finançat a partir del projecte DER2010-09.940-E, atorgat pel Ministeri de Ciència i Innovació, amb la col.laboració d'Inés Sánchez de Madariaga, directora de la Unitat de Dones i Ciència adscrita a la Secretaria d'Estat de Recerca.

Tal com assenyala el Libro Blanco sobre la Situación de las Mujeres en la Ciencia Española, la igualtat efectiva entre dones i homes en tots els àmbits de la vida social i en el sistema de ciència i tecnologia, suposa una qüestió de gran importància per al nostre pais i per a la nostra economia.

Així mateix, insta totes les institucions perquè des de les seves respectives responsabilitats treballin per aconseguir l’objectiu plantejat a Europa:

al 2030, la meitat de les persones responsables de la política científica i de les científiques, en tots els camps i en tots els nivells, han de ser DONES.

Font: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Àrea de Comunicació i de Promoció

Dones deportades a Ravensbrück, no us oblidem

Albert Om saluda Neus Català (Imatge: UB)

La setmana passada el Paraninf de la Universitat de Barcelona va ser l'escenari d'un nou homentage a les dones deportades al camp nazi de Ravensbrück L'acte, organitzat per l'Amical de Ravensbrück, va estar presentat pel periodista Albert Om i va comptar amb la presència de Neus Català, que a punt de fer 98 anys, és actualment la única catalana supervivent d'aquell infern. Català ha dedicat la seva vida a complir la promesa feta: continuar parlant fins als darrers dies de la seva vida de Ravensbrück per evitar que el món oblidi el que hi va passar.

Ravensbrück va ser el camp de concentració de dones més gran ubicat en territori alemany. Inaugurat el 1939, es va ampliar contínuament fins al 1945. Les primeres presoneres eren de nacionalitat alemanya, mentre que gairebé totes les espanyoles hi van arribar el 1944. En total, van ingressar al camp persones de més de quaranta nacionalitats. Entre els anys 1939 i 1945, van patir la deportació a Ravensbrück aproximadament 132.000 dones i infants, 20.000 homes i 1.000 noies adolescents.

L'acte va servir per a presentar el llibre Memorial de las españolas deportadas a Ravensbrück, que recull el conjunt de dades més complet elaborat fins ara sobre les dones espanyoles presoneres a Ravensbrück, vol ser una eina per conèixer millor la deportació espanyola en aquest camp i aprofundir en aquest episodi de la història recent. El llibre reuneix els apunts biogràfics de noranta dones internades a Ravensbrück, amb la història de cadascuna abans d’arribar al camp, l’època que hi van estar presoneres i la trajectòria posterior de les que van sobreviure. Val a dir que malauradament es va destruir molta documentació i no es podrà arribar a conèixer mai ni el nombre exacte de víctimes ni el nom. L’obra també inclou capítols sobre com plantejava el règim nazi la repressió contra les dones, la diàspora després de la Guerra Civil espanyola i la vida a l’interior del camp.

El Paraninf d'empeus ret homenatge a les dones de Ravensbrück (Imatge: UB)

Fins a l'edició d'aquest llibre, que jo sàpiga, el cens més complert era el que es pot consultar a Censo de mujeres deportados a campos de concentración nazi

Aquest cens es va elaborar a partir de dos fonts fonamentals: Memorial de las mujeres españolas en la resistencia y la deportación, de Conchita Boix, Lola Casadellà, Neus Català, Maria González i Maria Llenas, i Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig.

CENS DE DONES DEPORTADES A CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIYvonne ADROVER; Felisa ALONSO; Margarita ÁLVAREZ; Mercè BALCASEN; Secundina BARCELÓ; Carme BARROSO BARTOLÍ; Felisa BEDONDOZ; Maria BEGUIRISTAIN; M. Antonia BENITEZ LUQUE; Mercedes BERNAL; Feliciana BIERGE; Josephine BORDANOVA; Carmen BUATELL COSTA; Alfonsina BUENO; Maria BUITRAGO; Ángela CABEZA, Adriaine CALDERON; Braulia CANOVAS JANE; Dolors CASADELLÀ; Juana CASTELLANO; Neus CATALÀ I PALLEJÀ; CLAVEL; Esther, Liliane Elise i Rita COHEN ESCALONI; Nieves CORBIS; Conchita COROMINAS y madre; Soledad CORTÉS; Teresa COSTEL; Antonia CRISTÓFAL BRETÓN; Virtudes CUEVAS ESCRIVA; Demetrecia DUPUY; Teresa ENCUENTRA;   Francisca ESCARRÉ; Olvido FANJUL; Justina FAU ESPAÑOL; Concepción FERRER; Roser FLUVIÁ; FONT; Ana FOURNIER; Antonia FREXEDES; Antonia FRUCTUOSO; Carmen FUERTES; Carlota GARCIA; Carmen GARCÍA AMANDA; Dolores GARCIA ECHEVARRIET; Felicidad GASA; Bertha GOLDSCMIDT; Sabina GONZÁLEZ BARTOLÍ; Josefina GONZÁLEZ GUARDIOL; Conchita GRANGÉ; HORTA; Anunciación IRIBERRI; Amalice i Fuente JARA DE LA; Mónica JENÉ; Agustina JURADO; Laura KERWICH; Rosa KLIONSKY; Estrella KUGELMAN; Jesusa LESBUR GERES; Sofia LITMAN; Maria MARANGE; Josefa MARANGES; Angeles MARTINEZ; Constanza MARTINEZ PRIETO; Hermínia MARTORELL ROSALES; Maria MATEOS; Pilar MENDEZ GORBEALUIA; Maria MOLL; Eugènia MONEDER; Anita MONTHUIS; Frania NEGRIN; M. Josefa NICOLAS; Mercedes NUÑEZ TARGA; Nicolasa OLIVA; Danielle OUCHENE; Josette PALOMA; PASTOR; Rita PEREZ MARTINEZ; Amalia PERRAMON LOPEZ; Marita POMARES; Francisca PUIG; Lidia REVIRE; Lisa RICOL; Ana RODA; Maria RODRIGUEZ COCURDE; Ascensión ROMERO; Maria ROQUES RODRIGUEZ; Herminia ROSALES; Leonor i Maria RUBIANO FERNÁNDEZ; Elisa RUIZ (GARRIDO); Aida RUPERT; SABATER; Maria SANTOS; Coloma SERÓS; Carmen SERRANO; Jeanne SERRES; Rosita SILVA; Germana SOLDEVILLA; Blanca SOLSONA; Rosa SOTO; Maria TAPIA ESTEBAN; Agustina TOMAS JURADO; Francisca USANDIZAGA; Marita VAN AAL; M. Pilar VELAZQUEZ; Elvira VELETA; Maria VELETA; Dolores VILLA; Anita WINTER; Carmen ZAPATER AGUILERA; Katia; Mimi; Elena; Frasquita, la gitana.

En tots els casos que hi ha informació els noms van acompanyats d'una fitxa, com és el cas de Neus Català

FICHA DEPORTADA: CATALA I PALLEJA NEUS

Ravensbrück 27.534
Nació en 1915 en Els Guiamets (Priorat-Tarragona).

Hija de campesinos, adoraba a su padre, con quien compartió su pasión por el teatro. Organizó las Juventudes Socialistas Unificadas de Cataluña (JSUC) y fue miembro fundador del PSUC.

Estudiaba enfermería y la guerra le interrumpió los estudios. Al principio de la Guerra civil española se traslada a Barcelona y forma parte de las Juventudes del PSUC. La enviaron como jefa sanitaria a una colonia de niños en Premia de Dalt “Las acacias”.

Neus tenia 21 años y un deseo de vivir inmenso. Al final de la guerra estaba en la colonia y salió de Barcelona una madrugada del mes de enero cuando ya los obuses “nacionales” caían sobre el Tibidabo. A las tres de la tarde se evacuaba hacía la frontera la colonia de 180 criaturas, muchas del Norte de España y otras que habían sido recogidas abandonadas en las bocas del metro.

Pasada la frontera el 8 de febrero de 1939, una enfermera francesa quería quedarse una niña a la que habían salido unos granos en la cara. Era la más pequeña de cuatro hermanos que habían quedado huérfanos en el País Vasco. La estiro de las manos y la apretujó contra ella mientras las criaturas lloraban y se armó un gran revuelo. La niña continuo con ellos. Los del Socorro Rojo iban de un lado para otro desbordados sin saber que hacer con aquella multitud desorganizada, hambrienta, cansada que les había llegado y a Neus sólo le preocupaba no perder ningún niño. Los pusieron en un teatro municipal en Voló y llegaron unos tipos con pan y los lanzaban desde lo alto de un camión mientras otros hacían fotografías. Neus empezó a gritar que no cogieran el pan porque se están convirtiendo en un espectáculo para los franceses. Al cabo de dos días los metieron en un castillo medieval a la Dordonya. No estaba habilitado para vivir, había estado cerrado desde la guerra del 14 cuando sirvió de cárcel para los prisioneros de guerra. La paja estaba sin limpiar y se corrió la voz de que no se podía beber agua del pozo porque había cadáveres. Hacia un frío terrible, entraba el aire por todas partes y las criaturas constipadas acostumbradas a las colonias. Escribió una carta llena de quejas a l Socorro Rojo y estos, pensando que hacían lo correcto, la llevaron a la prefactura. Vinieron dos policías y Neus les enseño las enormes salas donde las criaturas se encogían de frío diciéndoles: “De acuerdo que no nos queráis a nosotros que somos "rojos” pero estas criaturas no tienen ninguna culpa.

Fue su primer enfrentamiento con las autoridades. Después los trasladaron a Carsac donde los trataron muy bien. Encontraron una monja vasca que les recibió “de garras”. Neus en aquel momento tenia setenta y cinco criaturas (las que no tenían a nadie que se hiciera cargo de ellas) Después, algunas fueron reclamadas por familiares lejanos desde el interior y las criaturas no querían volver. Neus recuerda a uno especialmente, Mariano que decía que él no quería volver, que no volvería nunca porque sus padres habían sido asesinados. Mariano murió en un bombardeo alemán. Muchos de estos niños se fueron con familias belgas. Procuraron que los hermanos no se separaran. Antes, habían recibido dos enormes cajas llenas de ropa procedentes de América, porque Neus había escrito una carta abierta explicando a los americanos la situación en la que se encontraban estos niños- Después se supo que esta carta se había reproducido en pasquines por todos lados....

La fitxa sencera de Neus Català en aquest enllaç de Deportadas españolas

Y dios me hizo mujer

Diumenge, 7 de març de 1976. Manifestació davant la presó de la Trinitat (Barcelona)

    Y Dios me hizo mujer
    Gioconda Belli

    Y Dios me hizo mujer
    de pelo largo,

    ojos,

    nariz y boca de mujer.

    Con curvas

    y pliegues

    y suaves hondonadas

    y me cavó por dentro,

    me hizo un taller de seres humanos.

    Tejió delicadamente mis nervios

    y balanceó con cuidado

    el número de mis hormonas.

    Compuso mi sangre

    y me inyectó con ella

    para que irrigara

    todo mi cuerpo;

    nacieron así las ideas,

    los sueños,

    el instinto.

    Todo lo que creó suavemente

    a martillazos de soplidos

    y taladrazos de amor,

    las mil y una cosas que me hacen mujer todos los días

    por las que me levanto orgullosa

    todas las mañanas

    y bendigo mi sexo.

He volgut començar aquest post amb aquest cant de la poeta nicaragüenca. No sé vosaltres, però jo necessitava paraules animoses per encarar aquest 8 de març de 2012. A punt de fer 60 anys, amb més de 40 anys de lluita i lluites, tinc la sensació d'anar cap enrere. Per cert, a la imatge de la manifestació de 1976, sóc la que porta la pancarta de la dreta.

Sense parar-me a analitzar la intervenció del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, al Congrés, denunciant la "violencia de gènere estructural' que obliga les dones a avortar i defensant "el dret reproductiu per excel·lència de la dona" que segons ell és el de la maternitat i, per tant, la necessitat de canviar la llei d'avortament.

Si voleu, podeu escoltar el debat amb la diputada socialista Ángeles Álvarez en aquest enllaç o llegir-lo sencer en el Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados

Em refereixo a altres notícies dels darrers dies tan o més "preocupants", notícies que bé podrien qualificar-se, aquí si amb propietat, de violència estructural contra les dones ja que atempten contra els drets que tant ens ha costat aconseguir.

El Congrés dels Diputats ha aprovat avui, Dia de la Dona Treballadora (quina ironia!), la convalidació de la Reforma Laboral impulsada pel govern de Mariano Rajoy amb els vots del PP, d'UPN i de CiU. Aquesta reforma vulnera drets i ataca de forma punyent les condicions de les dones treballadores i les possibilitat de conciliació.

Veure informe de la Fundació Maria Aurèlia Capmany

La bretxa salarial
Les dones continuem guanyant un 17% menys que els homes per la mateixa feina, com va posar de manifest la Comissió Europea el 2 de març, Dia Europeu per a la Igualtat de Salaris.



El sostre de vidre
Només un 13,7% de les persones que formen part dels consells d'administració de les principals empreses europees són dones (1 de cada 7 membres). Si pugem de nivell, les dones representen un 3,2% de les presidències dels consells d'administració (1 de cada 30). A l'estat espanyol i a Catalunya, la situació encara és pitjor.

Veure l'article que avui publiquen la vicepresidenta Viviane Reding i el vicepresident Joaquín Almunia de la Comissió Europea

Podria continuar, però ho deixo aquí. Malgrat tot, us desitjo un

Feliç i combatiu Dia, dones treballadores!!

Tornem-hi!

Masses coses... masses dies sense escriure al MIRADOR! Ara un cop el projecte LIFE COR ha arribat a l'equador i ha passat amb nota la visita de la Comissió (potser) podré anar una mica més relaxada i tornar als meus hàbits anteriors; escriure aquí és un dels que més he trobat a faltar.

Doncs bé, podríem dir que l'estada a Porto ha marcat un abans i un després; han estat uns dies agradables, com un preludi de les vacances.

No us parlaré de la ciutat encara que us recomano que si no la coneixíeu hi feu una visita.



ELS SACS DE CIMENT i l'atzar
Començar parlant de Porto ha estat una excusa per escriure sobre el treball de Cláudia Alemão. L'he conegut per atzar, a la botiga de la Universitat de Porto on estava ofertant els seus productes. Em van semblar bonics i interessants. Per això em vaig presentar, varem xerrar un moment i vaig demanar-li que m'envies un correu amb més informació.

La Cláudia és una experta en les 3R. Utilitza els sacs de ciment buits i els dóna nova vida.
Els renta, els pinta... i els transforma en bolsos,  moneders, barrets...

El resultat són obres com aquestes

Per cert, cercant informació per a escriure aquest post, he trobat un altre objecte fet amb sacs de ciment: una bossa per a l'ordinador


PROJECTO ALECRIM
Continuem amb l'atzar. Al costat de l'hotel, a la Travessa de Cedofeita, 28, hi ha una loja 3R, molt bonica, la seu del Projecto Alecrim (Projecte Romaní).
Segons les seves creadores, Marita Simas i Rita Dixo, es tracta d'un espai anti-consumista, basat en la idea de recuperar tot tipus de residus urbans. M'han explicat que volien disposar d'un espai per compartir objectes fets amb autenticitat. Fets a ma de veritat, amb un plus estètic i de pensament, i a partir d'objectes vells: a l'aparador hi han pintat la llegenda reduzir, reciclar e reusar.

Si la botiga fos a l'àrea metropolitana de Barcelona segur que formaria part del programa Millor que nou, 100% vell de l'Entitat del Medi Ambient.

L'atzar m'ha mostrat dos projectes que tenen a veure amb la meva feina i que estan fets per dones!

Coincidències! AVUI, ITÀLIA COM A SUBJECTE

El 30 de gener de 1938, l'Aviazione Legionaria italiana ataca la ciutat de Barcelona. 

216 persones morts i 125 ferides.

Una gran part de les víctimes són nens i nens (canalla) refugiats al soterrani de l'església de Sant Felip Neri

Molt recomanable el visonat d'aquest documental: La Canalla(da), del Col·lectiu Paso a Paso, produït pel Memorial Democràtic, al 2008, als 70 anys de la matança de la plaça de Sant Felip Neri. Recull el testimoni de moltes persones.

Però si disposeu de poc temps mireu si més no el trailler

La façana de l'església mostra encara ara les ferides causades pels dos bombardeigs del dia 30 de gener de 1938

Avui, s'ha celebrat un acte a la plaça convocat per un grup d’italianes i italians que viuen a Barcelona, organitzats a l'Associació AltraItalia.
Volen lluitar per a una Itàlia millor de l’actual, a la vegada que, a través d'Altra Memoria, recorden la decisiva intervenció de les tropes i armes enviats per Mussolini per al triomf de la insurrecció militar de Franco, i que l'estat italià mai ha pagat compensacions ni tan sols ha demanat disculpes pels crims comesos i la violació de la legalitat internacional.

*****************************************
i avui, precisament, quasi 300 places de petites, mitjanes i grans ciutats italianes, però també d'altres llocs del planeta com Nova York, Honolulu o Madrid, acullen manifestacions per reclamar dignitat i respecte a les dones i demanar la dimissió de Berlusconi i reivindicar un model cultural nou, allunyat del berlusconisme que considera que tot és comprable. Ja hi ha una primera xifra: 1.000.000 de persones han sortit al carrer


Aquesta Itàlia no és un país per a dones.... Homes, per favor, podeu dir que no voleu viure en un país que recorda una casposa pel·lícula anys 50? I dones sortim de casa, totes juntes, nues de cara... per a dir: Itàlia és un país per a les dones!

VOGLIAMO UN PAESE QUE RISPETTI LE DONNE

SE NON ORA QUANDO?

Les dones de Nàpols i de la Campania (AFP)

Dones, on sou? es pregunta Concita De Gregorio a L'UNITÀ, tot afirmant que ha arribat el moment de dir  ORA BASTA

Sembla que (les dones) ens hem adormit; hem pensat que teníem assegurats el respecte i el reconeixement que ens mereixem i que hem aconseguit lluitant (no ens ha estat regalat). I no!! Massa sovint, com ara a Itàlia, s'evidencia que no tenim res assegurat; que és més fàcil anar cap enrere que cap endavant; que no es pot abaixar la guardia.

Piazza del Popolo, Roma (L'UNITÀ)

Però, avui, les dones italianes de totes les edats i procedències, acompanyades pels homes amics i còmplices, han sortit als carrers.

UN MILIÓ DE PERSONES HAN OCUPAT LES PLACES PER A DIR JA N'HI HA PROU!

SIHEM BENSEDRINE: periodista tunisiana, assot del dictador Ben Ali

Sihem Bensedrine, periodista i activista pels drets humans

El rostro de paraíso turístico que el régimen tunecino ofrece al mundo oculta una dictadura. 

En su vértice, se encuentra el hombre a quien Europa y las instituciones económicas internacionales ven como un alumno ejemplar: Zine el Abidine Ben Ali, en el poder desde hace 22 años.

S. Bensedrine (Madrid, juny 2010) 

L'amic Josep Maria m'ha enviat aquest matí un correu electrònic: Per si t'hagués passat per alt; crec que és del teu interès. A continuació l'enllaç a aquest vídeo amb una entrevista a Sihem Bensedrine. Gràcies, amic


Si no heu pogut visionar el vídeo, cliqueu aquest enllaç

La col·lega tunesiana, perseguida a Tunísia per defensar els drets humans i per dirigir la primera ràdio independent de l'Àfrica del Nord, és des de fa uns mesos ciutadana de Barcelona.
Bensedrine, obligada a exiliar-se, està acollida al Programa "Escriptor Refugiat". Aquest programa, coordinat pel PEN Català, acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat, perseguit o amb risc de ser empresonat com a conseqüència dels seus escrits. Gràcies a la solidaritat de la xarxa internacional i el centre català del Pen Club, Bensedrine disposa d’un habitatge i té garantida la seva integritat i la possibilitat de continuar la seva tasca de defensora de la llibertat d’expressió.

CONCENTRACIO SOLIDÀRIA AMB EL POBLE DE TUNISIA
Plaça de Sant Jaume (Barcelona), 13 de gener de 2010
Sihem Bensedrine llegeix el MANIFEST

Benvolguts amics i amigues,

Homes i dones lliures de Catalunya,

Vosaltres sabeu el que s'entén per una dictadura sagnant,
Sabeu el que són les execucions extrajudicials,
Sabeu el que és un rastreig de les ciutats pels esquadrons de la mort,
Sabeu el que és la violació massiva de dones per terroritzar a una població 

Avui en dia, aquella Tunísia situada a no més d'una hora i mitja de casa vostra i on molts de vosaltres heu passat les vostres vacances, està passant per la terrible experiència que vosaltres heu viscut no fa molt de temps.

El poble tunisià està sent massacrat; Els ciutadans són sacrificats com conills, sota el foc real dels esquadrons de la mort que depenen de la presidència; el balanç encara provisional de les víctimes d’aquesta massacre supera ja els 100 morts i augmenta d’hora en hora.

Els periodistes i els sindicalistes són segrestats i no es tenen notícies d'ells.

Tot això fa quatre setmanes que dura, en mig del silenci criminal de la comunitat internacional; El poble tunisià s’ha aixecat contra una dictadura mafiosa; s’ha alçat contra aquest règim vergonyós que l’ha aixafat amb la seva tirania durant 23 anys.

Reclama la seva dignitat i la seva llibertat; 

El poble tunisià ha demostrat maduresa i capacitat per viure en una democràcia i un gran desig de gaudir de la llibertat i la igualtat de la que gaudeixen els seus veïns del nord del Mediterrani i que no fa gaire es trobaven en la seva mateixa situació. Durant aquestes quatre setmanes, no s’ha comès cap acte terrorista; les multituds enfurismades no han cridat cap consigna islamista; el fantasma de l'islamisme radical que es va utilitzar per justificar la repressió als ulls dels europeus, ha perdut tota credibilitat. 

L'Europa oficial ha fracassat en el seu deure de solidaritat i està faltant als principis i valors dels drets humans; per molt menys del que està passant ara a Tunísia, es van adoptar resolucions i sancions contra l'Iran. El poble tunisià estan sent assassinat amb el suport de França, que ha ofert la seva experiència per a reprimir el nostre poble.

Dones i homes lliures de Catalunya,
El poble tunisià necessita solidaritat i protecció.Esperem de vosaltres una manifestació concreta de lleialtat a la vostra història i als valors de defensa de les llibertats.

LA INDEPENDENT va publicar fa una setmana un entrevista amb Bensedrine

Benedicto XVI: Yo no lo esperaba pero estaba calladita (traducido del catalán)

Siempre he defendido la separación de IGLESIA - ESTADO, però de ahí a ser laicista radical...

Pues ahora resulta que desde ayer, según el Papa, soy una laicista agresiva y una anticlerical

  
Para leer la traducción en castellano del artículo "JO NO L'ESPERAVA, PERÒ ESTAVA CALLADETA", primera parte, pulsar este enlace

BENET XVI. Jo no l'esperava però estava calladeta

I per què parlar ara? és a dir, per què dedicar un post del MIRADOR DE LES DONES a  la visita del papa Benet XVI a Barcelona? 

Perquè crec que el màxim representant de l'Estat teocràtic del Vaticà ha trencat les regles del joc democràtic i de la no ingerència

Vaig néixer el dia que va acabar el Congrés Eucarístic de Barcelona (allò si que va ser un esdeveniment important per a la ciutat!!) i al cap de pocs dies em van batejar a l'església de les Dames Negres, que ens aquells anys aixoplugava la parròquia de Sant Ildefons. No he fet apostasia.

- No m'he afegit a les crítiques a les despeses que ha ocasionat la visita. Les visites especials, siguin polítiques, esportives... sempre en generen de despeses (per cert, sabeu que li costa a la ciutat de Barcelona, és a dir a les persones que vivim i paguem els impostos a Barcelona, un partit del Barça? quants euros són al llarg d'una temporada?)

- No m'he afegit a les crítiques per les molèsties causades al veïnat de la Sagrada Família. Jo, com a veïna de la plaça de Sant Jaume, sé el que és suportar molèsties per a qualsevol motiu, sigui polític (en aquest apartat hi incloc les manifestacions de tota mena), esportiu, cultural.. com el tancament de la Via Laietana (única manera rodada d'arribar a casa)

- No he volgut entrar a comentar les declaracions estrambòtiques que per a defensar la visita i els seus beneficis l'han arribat a comparar amb els Jocs del 92.

- Tampoc he volgut entrar a comentar el reguitzell de NO defensats pel Papa: no a l'avortament, no a les famílies que no estiguin formades per un hom i una dona i altres NO, posicionant-se en contra de lleis aprovades pel Parlament.

Però, això no, Benet XVI,

JA NO som la reserva espiritual d'Occident!

La jerarquia de l'Església catòlica ha estat còmplice del franquisme

I encara no ha demanat perdó!

Sempre he defensat la separació Sempre d'Església - Estat. D'aquí a ser una laicista radical....

Doncs ara, des d'ahir, segons el Papa sóc una laicista radical, sóc una anticlerical

España era siempre, por una parte, un país originario de la fe. Pensemos que el renacimiento del catolicismo en la época moderna ocurrió sobre todo gracias a España. [...]. Pero también es verdad que en España ha nacido una laicidad, un anticlericalismo, un secularismo fuerte y agresivo como lo vimos precisamente en los años treinta, y esta disputa, más aún, este enfrentamiento entre fe y modernidad, ambos muy vivaces, se realiza hoy nuevamente en España 

Transcripció d'un fragment de les respostes de Benet XVI a la roda de premsa concedida en el vol que el traslladava a Santiago (ECCLESIA DIGITAL)

Señor Paco Vazquez, ambaixador espanyol davant la Santa Seu, no he malinterpretat el que ha dit el Papa; no m'he conformat amb el que "diuen que han dit"; he cercat i he trobat el contingut de la roda de premsa i he llegit el que ha dit.
Senyor Frederico Lombardi, portaveu del Vaticà, no ens vingui amb que el Papa no volia crear una confrontació. Ho sento, l'ha creat i no serà gens fàcil que ho oblidem!

I que en diu el ministeri d'Assumptes Exteriors i Cooperació?
Estic esperant la veu de la ministra Trinidad Jiménez. Necessito sentir el que diu sobre aquesta ingerència de Benet XVI.

*************

Les dones de l'Església sembla que només serveixen per a netejar

Del programa oficial de la visita

Dedicació de l'església de la Sagrada Familia (10.00)
TERCERA PART. PREGÀRIA DE DEDICACIÓ I UNCIONS
3. UNCIÓ DE L’ALTAR I DE LES PARETS DE L’ESGLÉSIA
· El Sant Pare es treu la casulla, es posa un gremial i s’apropa a l’altar. Comença a ungir-lo.
· Després vessa el crisma al mig i als quatre angles de l’altar i ungeix tota la mesa, per significar que l’altar esdevé, amb la dedicació, símbol de Crist.
· El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Secretari d’Estat i deu Bisbes ungeixen els murs de l’església, signant les dotze creus distribuïdes per la nau, per significar que l’església dedicada és imatge de la Santa Església de Déu, edificada sobre el fonament dels Apòstols.
· Acabades les uncions, el Sant Pare, els Cardenals i els Bisbes es renten les mans.

En el programa oficial, falta un punt!!!

• La neteja de l'altar, perquè l'oli no dificulti la continuació de la cerimònia a càrrec del protagonista principal i els seus acòlits, la realitzaran... unes monges. 

I alerta, que la Rosa S i la Carolina G m'han informat que el comentarista de TV3 ha dit que qui millor que la ma d'una dona, feta per a tenir cura de la família, per a netejar l'altar.
Jo no ho he vist, però senyores i senyors de TV3 cal que s'ho facin mirar...

*************  

 Menys public de l'esperat i molta, molta policia

Menys públic de l'esperat (les imatges valen + que 1000 paraules)

Quina distància hi ha entre un policia i un altre? 2 metres i escaig, no?  I el divendres al vespre, quan em van robar amb violència a menys de 500 metres del Palau Episcopal, no n'hi havia cap per anar a atendre una víctima? Els Mossos em van tenir més de 60 minuts esperant-los en una cruïlla, al mig del carrer.

Una dona catalana, presidenta de la Societat Matemàtica Europea

Aquest matí he rebut un correu electrònic amb el títol d'aquesta entrada, enviat pel Xavier Duran a la llista de l'Associació Catalana de Comunicadors Científics (ACCC). Reprodueixo el cos del text després d'haver-lo traduït al català.

Marta Sanz-Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, ha estat elegida presidenta de la Societat Matemàtica Europea (EMS, sigles en anglès) per al període 2011-2014. És la primera vegada que una persona de nacionalitat espanyola ocupa aquest càrrec, i també la primera vegada que aquesta persona és dona.

L'elecció ha tingut lloc al Consell General de l'EMS celebrat a Sofia (Bulgària) durant els dies 10 i 11 de juliol.

La Societat Matemàtica Europea, fundada el 1990, congrega unes 50 societats matemàtiques i 20 centres de recerca europeus. Té, a més, a uns 2.500 socis individuals. La seva finalitat és fomentar el desenvolupament de les matemàtiques europees en els seus múltiples aspectes. En particular la EMS estimula la recerca matemàtica i les seves aplicacions; assessora sobre educació matemàtica, i promou la projecció de les matemàtiques en la societat. Per això l'EMS actua com a interlocutora entre la comunitat matemàtica i les institucions acadèmiques, científiques i polítiques d'Europa, cooperant amb altres societats científiques internacionals.

En el seu nou càrrec, Sanz-Solé aspira a aconseguir "programes específics de finançament de les matemàtiques en els programes marc de la Unió Europea", així com a-entre altres coses-"incrementar l'atractiu de la professió per a joves amb talent per a les matemàtiques, posant condicions que facilitin el seu ingrés ".

Font: Ingenio MATHEMATICA (i-MATH): http://www.i-math.org

Sanz-Solé té una llarga trajectòria investigadora reconeguda a tot el món. És cap del grup d'investigacions en processos estocàstics de la UB i autora de més de 80 articles publicats a revistes científiques. Entre el 1997 i el 2004 va ser membra del comitè executiu de l'EMS i, des del 2007, és directiva del Centre d'Investigació Matemàtica de Barcelona.

EUROPA I LES DONES: la presidència espanyola (2)

Foto de família de les participants a la 5a Trobada Espanya-Àfrica DONES PER UN MÓN MILLOR, celebrada a València els dies 27 i 28 de març de 2010

Més de cinc-centes dones dels cinc continents s'han reunit a València en defensa dels drets de les dones, especialment de les dones africanes, autèntic motor del desenvolupament polític, econòmic i social d'Àfrica. La trobada s'ha celebrat en el marc de la presidència espanyola de la Unió Europea.

L'objectiu de la 5a Trobada Africa-Espanya Dones per un Món Millor era que els governs col·loquin la lluita contra la violència masclista a les seves agendes polítiques, a la vegada que atorguen més participació a les dones i posen fi als conflictes armats.

DONES PER UN MÓN MILLOR és un referent internacional en la lluita per la igualtat de gènere. Formada per centenars d'organitzacions, la xarxa de dones africanes i espanyoles per un món millor és un espai de relació i de diàleg per a la cooperació, la solidaritat i l'empoderament de les dones com a agents actives de desenvolupament.

Abans de València, les torbades de la xarxa han tingut com a escenari Moçambic (2006), Madrid (2007), Níger (2008) i Libèria (2009).

’Ellas son... África’

A la Trobada es va presentar el documental ELLAS SON... ÁFRICA, elaborat per quatre realitzadores espanyoles (Laura Mañá, Patricia Ferreira, Inés París i Chus Gutiérrez) i rodat a Mali, Etiòpia, Namíbia i Moçambic. El documental, produït per Bausan Films, compta amb la col·laboració de Televisión Española i de l'Agencia Española de Cooperación y Desarrollo.

La DECLARACIÓ DE VALÈNCIA, 10 COMPROMISOS CONTRA LA DISCRIMINACIÓ

Los derechos de las mujeres son parte esencial de los derechos humanos y como tales deben ser respetados. Sin embargo, y a pesar de los avances, la falta de voluntad política, la insuficiencia de recursos, las restricciones vinculadas a usos y costumbres de distinta naturaleza impiden, aún hoy, su libre ejercicio.

Es por tanto imprescindible consolidar modelos sociales que dignifiquen la vida de las mujeres en un mundo sin discriminación y sin violencia, en un mundo igual para todos, en un mundo donde los derechos sean hechos.

Para alcanzar esa meta, para seguir avanzando, las más de 500 mujeres -procedentes de 50 países africanos, de España, Europa e Iberoamérica- reunidas en Valencia los días 27 y 28 de marzo de 2010 en el V Encuentro de Mujeres por un Mundo Mejor, acordamos los siguientes compromisos:

1. EN APOYO al liderazgo político: nos proponemos poner en marcha, desde la convicción de que el liderazgo de las mujeres enriquece el tejido democrático, un programa permanente de liderazgo político y social en el Centro de Formación Regional de Bamako, que se abrirá en los próximos meses.

2. En apoyo al desarrollo institucional: Nos proponemos doblar el número de programas de refuerzo de las instituciones democráticas que acordamos en Monrovia.

3. En apoyo al liderazgo empresarial: Nos proponemos seguir facilitando el acceso de las mujeres a los medios y recursos productivos, fomentando el desarrollo de empresas dirigidas por ellas con la creación de dos centros regionales de promoción empresarial.

4. PARA AVANZAR en el acceso a las microfinanzas: Nos proponemos incorporar a la agenda de la Cumbre Mundial del Microcrédito, que se celebrará en Valladolid el año 2011, las fórmulas para que las mujeres puedan ampliar su acceso a las microfinanzas y el crédito.

5. Para avanzar en la gestión agrícola: Nos proponemos seguir contribuyendo a la capacitación de las mujeres programando cursos regionales de formación continuada en gestión, comercio y asociacionismo agrícola del Centro de Formación de Malí.

6. Para avanzar en la concertación con otras instituciones: Nos proponemos favorecer la cooperación con otras organizaciones regionales, apoyando los objetivos de la Década de las Mujeres Africanas lanzada recientemente por la Unión Africana y Naciones Unidas.

7. PARA CONSOLIDAR la educación: impulsaremos un programa de formación, organizado por la Universidad Nacional de Educación a Distancia de España, para incrementar el número de maestras en diversos países africanos y ampliaremos los proyectos de cooperación cultural que ya venimos realizando.

8. Para consolidar los sistemas de salud: Nos proponemos iniciar, en diversos países, un programa de formación de enfermeras y matronas que garantice una mejor asistencia primaria.

9. Y para todo ello, nos comprometemos a aprobar, antes del próximo Encuentro de Mujeres por un Mundo Mejor, el PLAN ESTRATÉGICO, presentado aquí en Valencia, con objetivos específicos y acciones concretas.

10. Nos comprometemos a reunirnos de nuevo, en el VI ENCUENTRO que se celebrará el año próximo en Namibia.

Valencia, diumenge, 28 març 2010

José Luís Rodriguez Zapatero, com a president de torn de la Unió Europea, va clausurar la Trobada amb un discurs que es va centrar en els drets humans i el creixement econòmic, que juntament amb la sanitat i l'empoderament de les dones eren els principals temes abordats a València. En aquest vídeo podeu veure la seva intervenció, així com la de Bibiana Aido, ministra espanyola d'Igualtat.



Podeu veure també:

EUROPA I LES DONES: la presidència espanyola [el mirador de les dones, 3 de febrer de 2010]

Amb considerable retard, he pogut acabar d'escriure aquest comentari. Vaig començar-lo fa una setmana. Finalment!

8M, dia de les dones: 100 anys celebrant-ho, TOTA UNA VIDA LLUITANT

Nosaltres, alternatives feministes. 8 de març de 2010

Neva, fa hores que neva a Barcelona. És un fet extraordinari; molt més un 8 de març. Perquè avui és 8 de març, el Dia Internacional de la Dona (treballadora).

A l'agost de 1910 es va reunir a Copenhagen la Segona Conferència Mundial de Dones Socialistes, amb la participació de més de cent dones procedents de 17 països.

És en aquest marc que Clara Zetkin proposa celebrar anualment un dia d'acció pels drets i el progrés social de les dones. La proposta va ser aprovada per unanimitat, però no es va establir una data fixa per a la celebració.

A l'any següent es va celebrar per primer cop a diversos països europeus. En els mítings convocats a diversos països europeus van participar-hi més d'un milió de persones que reivindicaren el dret de les dones a votar i ocupar càrrecs públics així com el dret al treball, a la formació professional i a la no discriminació laboral.

Uns dies després, el 25 de març, a causa de les condicions laborals. més de 140 joves treballadores, la majoria immigrants italianes i jueves, van morir en l'incendi de la fàbrica Triangle a la ciutat de Nova York. Aquest succés, que va tenir grans repercussions en la legislació laboral dels Estats Units, es va relacionar amb les posteriors celebracions del dia de la dona.

En el marc dels moviments en pro de la pau que van sorgir en vigílies de la primera guerra mundial, les dones russes van celebrar el seu primer Dia Internacional de la Dona el darrer diumenge de febrer de 1913. A la resta d'Europa, les dones van celebrar mítings entorn al 8 de març de l'any següent per protestar per la guerra o per solidaritzar-se amb les altres dones.

El 1917, com a reacció davant els 2 milions de soldats russos morts a la guerra, les dones russes van escollir de nou l'últim diumenge de febrer per declarar-se en vaga en demanda de "pa i pau". Els dirigents polítics van criticar l'oportunitat de la vaga, però les dones la van fer de totes maneres. La resta és història: quatre dies després el tsar es va veure obligat a abdicar i el govern provisional va concedir a les dones el dret de vot. Aquest històric diumenge va ser el 23 de febrer, segons el calendari julià utilitzat llavors a Rússia, o el 8 de març, segons el calendari gregorià utilitzat en la majoria de països europeus.

Actualment, el Dia Internacional de la Dona (treballadora) es celebra a tot el món i és una bona ocasió per a reflexionar sobre els avenços assolits, sense deixar de lluitar per la plena igualtat de les dones.

Us suggereixo que llegiu "L'aposta pel talent femení, èxit del nou model productiu", el manifest del PSC: Dia Internacional de les dones

El títol d'aquesta entrada l'he agafat prestat de les companyes feministes de Galícia

EUROPA i LES DONES: la presidència espanyola

En el marc de la Presidència Espanyola de la Unió Europea, demà començarà a Cádiz el Fòrum Europeu de Dones: Beijing +15.

El Fòrum Fòrum, que durarà dos dies, comptarà amb la participació de ministres i representants de tots els governs de la Unió Europea, del Parlament Europeu, de la UNIFEM i de les principals organitzacions de dones de l'estat espanyol i de la resta de la Unió Europea.

15 anys de Beijing
L'objectiu del Fòrum, que estarà presidit per la ministra d'Igualtat, Bibiana Aido, és analitzar i avaluar el grau d'acompliment per part dels països europeu de la Plataforma i el Pla d'Acció adoptats a la 4a Conferència Mundial sobre la Dona, celebrada a Beijing fa 15 anys. En el Fòrum es presentarà l'informe elaborat per la Presidència sueca (de moment només l'he trobat en anglès) sobre els avenços assolits i les dificultats que encara cal superar en matèria d'igualtat. El que s'aprovi al Fòrum conformarà la postura de la Unió Europea presentarà davant les Nacions Unides a començaments de març.

La igualtat a la UE: reptes i prioritats i Dones i presa de decisions són els altres dos temes que es tractaran al llarg d'aquest dos dies.

Caldrà estar alertes i analitzar les conclusions del Fòrum. El MIRADOR de les DONES desitja que les persones i institucions participants facin un bon treball.

La declaració de Cádiz
Avui, s'han reunit a Càdiz ministres, secretàries d'estat i representants polítiques a la Cimera Europea de Dones en el Poder. Fa poca estona han donat a conèixer el document que reproduïm a continuació

Recordando la I Cumbre de Mujeres en el Poder celebrada en Atenas en 1992, las declaraciones que se han sucedido en el ámbito de la UE y el actual Pacto Europeo por la igualdad entre mujeres y hombres, nosotras Ministras y líderes políticas de los Estados Miembros de la UE, reunidas en Cádiz, a iniciativa de los Gobiernos de España y Reino Unido, celebramos la II Cumbre Europea de Mujeres en el Poder,

Coincidiendo,

Que estos tiempos de crisis ofrecen una oportunidad única para el cambio, ya que la igualdad entre mujeres y hombres es una condición previa para el crecimiento sostenible, el empleo, la innovación, la competitividad y la cohesión social,

Que en 2010, la Comisión Europea renovará su compromiso de promover la igualdad, adoptando una estrategia que reemplace la actual hoja de ruta para la igualdad entre mujeres y hombres.

Que la Unión Europea aprobará una nueva estrategia de crecimiento y empleo para los próximos diez años,

Que se conmemora el XV aniversario de la Plataforma de Acción de Beijing,

Y que se han cumplido 30 años de la adopción de la Convención para la Eliminación de todas las formas de discriminación contra la mujer.

Constatamos que:

• La participación y representación de las mujeres en los niveles más elevados de responsabilidad y de toma de decisiones se mantiene en niveles muy bajos en todos los campos, pero particularmente en el ámbito económico, financiero y político.

• El aumento del nivel formativo de las mujeres no se ha correspondido con una presencia proporcional en los espacios de toma de decisiones, incluidos los puestos directivos de las grandes empresas y aquellos en los que se genera nuevo conocimiento.

• Este déficit de representación supone una pérdida del talento de las mujeres para la sociedad, sobre todo en el actual contexto de superación de la crisis económica y financiera.

• Las generaciones más jóvenes están reproduciendo comportamientos sexistas en los diferentes ámbitos de de la vida, como muestran los datos sobre violencia de género, sobre la discriminación en el acceso y promoción profesional, o sobre la discriminación en las retribuciones y la protección social.

• Ante el reto demográfico que representa el envejecimiento progresivo de la población europea, las responsabilidades del cuidado siguen estando generalmente en manos de las mujeres.

• Los estereotipos sexistas siguen determinando un comportamiento diferenciado de mujeres y hombres y favoreciendo situaciones de discriminación. Los medios de comunicación juegan un papel decisivo en esta materia.

• A pesar de los progresos en igualdad de género, es necesario continuar avanzando para conseguir una igualdad real para todas las mujeres y hombres.

• La celebración de cumbres como éstas son un importante mecanismo para avanzar en igualdad.

Declaramos que:

• La calidad de nuestras democracias requiere una participación equilibrada de mujeres y hombres en los espacios de representatividad y en todos los ámbitos y niveles de toma de decisiones.

• La violencia contra las mujeres es una violación de los derechos humanos e impide su pleno desarrollo personal y profesional.

• La participación equilibrada de mujeres y hombres es un elemento indispensable para consolidar modelos democráticos inclusivos apoyados en la innovación, en la solidaridad y en la sostenibilidad.

• El acceso de más mujeres a puestos de decisión política favorece la incorporación de la igualdad en todas las acciones de los gobiernos.

• El acceso de más mujeres a puestos de decisión económica contribuye a promover la igualdad de género.

• La igualdad entre mujeres y hombres no es sólo una cuestión de derechos fundamentales y de justicia social, sino que es también una condición previa para lograr los objetivos en materia de crecimiento sostenible, empleo, competitividad, excelencia científica y cohesión social.

• La rentabilidad de las políticas de igualdad entre mujeres y hombres se manifiesta en mayores tasas de empleo, más contribución al PIB, mayores ingresos fiscales, unos índices de natalidad sostenibles y mayor cohesión social.

• La discriminación en función del sexo es estructural y exige en consecuencia cambios estructurales y culturales en todos los órdenes de la vida.

• La igualdad entre mujeres y hombres, como ha demostrado la experiencia, es una respuesta sostenible para los retos del futuro, especialmente aquellos que hay que encarar en la próxima década.

Por ello, desde nuestra posición de liderazgo político en el plano nacional y de la UE,

• Nos comprometemos a trabajar para que los Estados Miembros y las instituciones de la UE aseguren una participación equilibrada de mujeres y hombres en todos los espacios de responsabilidad.

• Nos comprometemos a trabajar para que los gobiernos nacionales y las instituciones de la UE promuevan la corresponsabilidad de mujeres y hombres en el ámbito doméstico y de los cuidados, contribuyendo así a facilitar el acceso igualitario de mujeres y hombres a los puestos de responsabilidad y de toma de decisiones.

• Nos comprometemos a trabajar para que la igualdad de género sea una prioridad en las agendas políticas de los Estados Miembros y de la UE y a intensificar nuestros esfuerzos para identificar y abordar los obstáculos que dificultan, impiden o limitan la participación de las mujeres en los ámbitos de responsabilidad, en particular de decisión política y económica y de generación de conocimiento.

• Nos comprometemos a impulsar en nuestros Gobiernos e instituciones europeas la consideración de posibles cambios normativos, que incorporen la transversalidad de género, medidas de acción positiva, umbrales y metas que promuevan una participación más equilibrada de las mujeres y los hombre en los ámbitos político, público y económico.

• Nos comprometemos a trabajar para incorporar la dimensión de género en las respuestas frente a la crisis económica, financiera y de empleo, teniendo en cuenta el distinto impacto que ésta tiene en mujeres y hombres y para que ello se refleje en la próxima Estrategia 2020.

• Nos comprometemos a poner al servicio de la sociedad nuestra posición estratégica y nuestra experiencia para eliminar y prevenir todo tipo de discriminación.

• Nos comprometemos a explorar con las instituciones europeas y con los Estados Miembros la posibilidad de celebrar periódicamente próximas cumbres de Ministras y líderes políticas.

• Nos comprometemos a promover la igualdad de género en la Acción Exterior y en la Cooperación al Desarrollo de la Unión Europea.

• Nos comprometemos a apoyar la futura entidad de género de Naciones Unidas para avanzar en la capacitación de las mujeres de todo el mundo y respaldar a aquellas que se enfrentan con mayores dificultades.

Hacemos un llamamiento a los Gobiernos de los 27 Estados Miembros, a las instituciones de la UE, a los agentes sociales y económicos, a los medios de comunicación, a las instituciones académicas y científicas y a todos los hombres y mujeres, para que remuevan los obstáculos que impiden la plena participación de las mujeres en todos los ámbitos de la sociedad y su acceso y permanencia en los puestos de toma de decisiones, contribuyendo así a sociedades más justas, más iguales, más inclusivas y eficientes.

LO FIRMAN

Mª Teresa Fernández de la Vega Sanz
Vicepresidenta Primera del Gobierno, Ministra de la Presidencia y Portavoz del Gobierno

Bibiana Aído Almagro
Ministra de Igualdad

Beatriz Corredor Sierra
Ministra de Vivienda

Cristina Garmendia Mendizábal
Ministra de Ciencia e Innovación

Harriet Harman
Presidenta de la Cámara de los Comunes, Ministra para las Mujeres y la Igualdad

Angela Eagle
Ministra Delegada de Trabajo y Pensiones

Maria Eagle
Ministra Delegada para la Mujer y la Igualdad

Dawn Primarolo
Ministra Delegada para la Infancia, la Juventud y las Familias

Vera Baird
Abogada General de Inglaterra y Gales

Joëlle Milquet
Viceprimera Ministra y Ministra de Trabajo e Igualdad de Oportunidades

Edith Rauh
Secretaria de Estado de Igualdad de Oportunidades

Jana Matesova
Viceministra de Educación

Agnete Andersen
Secretaria de Igualdad

Nora Berra
Secretaria de Estado de la Tercera Edad

Mara Carfagna
Ministra para la Igualdad de Oportunidades

Sotiroula Charalambous
Ministra de Trabajo y Seguridad Social

Giovanna Debono
Ministra para Gozo

Gabriele Heinisch-Hosek
Ministra Federal de las Mujeres y de la Función Pública

Elżbieta Radziszewska
Plenipotenciaria para la igualdad

Gabriela Canavilhas
Ministra de Cultura

Elza Pais
Secretaria de Estado de Igualdad

Ljubica Jelusic
Ministra de Defensa

Anna Vitteková
Secretaria de Estado del Ministerio de Justicia

Katariina Poskiparta
Secretaria de Estado de Trabajo

Nyamko Sabuni
Ministra de Integración e Igualdad de Género

DONES IMMIGRANTS: un major risc de violència masclista

Mural contra la violència masclista a la Universitat Complutense de Madrid. Foto: ARXIU / EFE

Una de cada 10 dones que viuen a Espanya és estrangera

En canvi, quasi 5 (4,66) de cada 10 dones assassinades l'any 2008 pel seu marit, amant o ex eren estrangeres

I més de la mitat de les víctimes estrangeres assassinades eren llatinoamericanes
(les dones llatinoamericanes, principalment centreamericanes, estan sobrerepresentades en un 533%)

Si continuem parlant de víctimes de la violència masclista amb resultat de mort hem d'apuntar que un 34% (mínim) de les assassinades havia sofert maltractament previ, però que només el 21% ho havia denunciat.

En El año 2008 cierra con 74 muertas por violencia de genero (EFE/El Público, 1 de gener de 2009) trobareu més informació

El nombre de víctimes de violència masclista estrangeres creix un 10% i el d'espanyoles s'estabilitza

Aquesta dada la va donar Ana Muñoz, capitana de la Guàrdia Civil, en el III Congreso del Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género celebrat la setmana passat al Senat. Muñoz també va advertir que la majoria de dones que van ser agredides l'any passat per les seves parelles o exparelles eren espanyoles (18.000 dones), un terç eren estrangeres (7.857 víctimes estrangeres; l'any 2007 eren 7.144)

Si us interessa més informació sobre aquest tema la trobareu al II INFORME ANUAL DEL OBSERVATORIO ESTATAL DE VIOLENCIA SOBRE LA MUJER que podeu descarregar en aquest enllaç

Fins ara hem parlat de dades fefaents, basades en les denúncies i les investigacions. Però, totes les dones víctimes de la violència masclista denuncien els seus maltractadors? Es tracta d'una pregunta retòrica perquè abans de fer-la ja sabíem la resposta: NO.

Sabem, per exemple, que el 35% de les dones ateses a causa de la violència domèstica pels serveis de l'Ajuntament de Barcelona l'any passat eren immigrants, principalment llatinoamericanes (59%), magribines (16%) i de països de l'Est (11%), la majoria de les quals no havien posat cap denúncia.

Sabem també que moltes dones estrangeres maltractades no ho denuncien perquè en el seu país d'origen el maltractament a les dones és un fet acceptat i perquè es troben en un situació de desavantatge. En aquest sentit, ens han semblat il·lustratives les declaracions del fiscal en cap de l'Audiència de Tarragona amb motiu de la presentació de la Memòria Fiscal 2009 el passat dia 15 (Diari de Tarragona, 15 d'octubre de 2009).

El fiscal subraya que es una «realidad ya constatable» que España se está convirtiendo en un país multicultural, con la legada de mujeres inmigrantes, «que traen interiorizados unos principios, conductas, valores y costumbres, aceptados en su país de origen, pero que chocan frontalmente con los establecidos en un estado de derecho, y con una normativa penal y un sistema punitivo aplicable».

Dichas mujeres extranjeras, cuando llevan un tiempo en España, toman conciencia de que ciertos comportamientos realizados por su marido o pareja no son aceptables en el país de acogida, e incluso producen «rechazo social y que están castigados penalmente». A partir de este momento comienzan a plantearse la posibilidad de salir de esta situación de resignación y tolerancia y finalmente se decide a interponer una denuncia.

Pero el fiscal es consciente que todavía existe un gran número de mujeres extranjeras que se encuentran en condiciones de desventaja a la hora de tomar la decisión de denunciar. Por un lado se encuentran desprotegidas personalmente al hallarse lejos de su país de origen, de sus familiares y personas más cercanas. Por otro lado, la cultura de desigualdad entre hombre y mujeres es más acusada que la existente en España. Y finalmente, dada la franja de edad de los inmigrantes que vienen a trabajar a España –entre 20 y 40 años– la situación económica suele ser precaria, «y con la existencia en la mayoría de parejas de hijos menores, los cuales pueden quedar más desprotegidos si se toma alguna medida contra el padre agresor».

Pero muchas de esas víctimas extranjeras desconocen sus derechos y mucho menos la forma de ejercerlos. Si a ello se une la situación irregular en que se encuentran la mayoría de ellas, les lleva a no denunciar a sus agresores ante el temor que sean expulsadas del país. Por todo ello, asegura el fiscal, «las víctimas de violencia machistas extranjeras deben ser objeto de un tratamiento y atención especial, por constituir un sector más vulnerable a la violencia machista que las españolas maltratadas».

Dones immigrants: un major risc de violència masclista
Hem titulat aquest article amb el nom d'un document de la Comissió de migracions, refugiats i de la població del Consell d'Europa "Femmes immigrées: un risque accru de violence domestique".

La Comissió estima en primer lloc que les immigrants ja pateixen violència, inclosa la domèstica, en els seus països d’origen abans d’emigrar, així com també formes greus de violència durant el procés de migració (per exemple, en cas de tracta); segueix el document assenyalant que les dones immigrants en situació irregular han de fer front no només a una doble forma de discriminació en atenció al seu sexe i origen, sinó també pels problemes suplementaris que deriven del seu estatus il·legal, fet que significa que els hi afecta un major cúmul de dificultats i que són més reticents a contactar amb les autoritats quan són víctimes de violència.

La Comissió de migracions del Consell d'Europa és de la opinió que és extremadament important que els Estats membres dotin d’accions de protecció i readaptació, que inclogui igualment un recolzament psicològic per a les dones immigrants víctimes de violència, ja tingui la citada violència lloc en el seu país d’origen, durant el trànsit o en els països de acollida.