Dones deportades a Ravensbrück, no us oblidem

Albert Om saluda Neus Català (Imatge: UB)

La setmana passada el Paraninf de la Universitat de Barcelona va ser l'escenari d'un nou homentage a les dones deportades al camp nazi de Ravensbrück L'acte, organitzat per l'Amical de Ravensbrück, va estar presentat pel periodista Albert Om i va comptar amb la presència de Neus Català, que a punt de fer 98 anys, és actualment la única catalana supervivent d'aquell infern. Català ha dedicat la seva vida a complir la promesa feta: continuar parlant fins als darrers dies de la seva vida de Ravensbrück per evitar que el món oblidi el que hi va passar.

Ravensbrück va ser el camp de concentració de dones més gran ubicat en territori alemany. Inaugurat el 1939, es va ampliar contínuament fins al 1945. Les primeres presoneres eren de nacionalitat alemanya, mentre que gairebé totes les espanyoles hi van arribar el 1944. En total, van ingressar al camp persones de més de quaranta nacionalitats. Entre els anys 1939 i 1945, van patir la deportació a Ravensbrück aproximadament 132.000 dones i infants, 20.000 homes i 1.000 noies adolescents.

L'acte va servir per a presentar el llibre Memorial de las españolas deportadas a Ravensbrück, que recull el conjunt de dades més complet elaborat fins ara sobre les dones espanyoles presoneres a Ravensbrück, vol ser una eina per conèixer millor la deportació espanyola en aquest camp i aprofundir en aquest episodi de la història recent. El llibre reuneix els apunts biogràfics de noranta dones internades a Ravensbrück, amb la història de cadascuna abans d’arribar al camp, l’època que hi van estar presoneres i la trajectòria posterior de les que van sobreviure. Val a dir que malauradament es va destruir molta documentació i no es podrà arribar a conèixer mai ni el nombre exacte de víctimes ni el nom. L’obra també inclou capítols sobre com plantejava el règim nazi la repressió contra les dones, la diàspora després de la Guerra Civil espanyola i la vida a l’interior del camp.

El Paraninf d'empeus ret homenatge a les dones de Ravensbrück (Imatge: UB)

Fins a l'edició d'aquest llibre, que jo sàpiga, el cens més complert era el que es pot consultar a Censo de mujeres deportados a campos de concentración nazi

Aquest cens es va elaborar a partir de dos fonts fonamentals: Memorial de las mujeres españolas en la resistencia y la deportación, de Conchita Boix, Lola Casadellà, Neus Català, Maria González i Maria Llenas, i Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig.

CENS DE DONES DEPORTADES A CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIYvonne ADROVER; Felisa ALONSO; Margarita ÁLVAREZ; Mercè BALCASEN; Secundina BARCELÓ; Carme BARROSO BARTOLÍ; Felisa BEDONDOZ; Maria BEGUIRISTAIN; M. Antonia BENITEZ LUQUE; Mercedes BERNAL; Feliciana BIERGE; Josephine BORDANOVA; Carmen BUATELL COSTA; Alfonsina BUENO; Maria BUITRAGO; Ángela CABEZA, Adriaine CALDERON; Braulia CANOVAS JANE; Dolors CASADELLÀ; Juana CASTELLANO; Neus CATALÀ I PALLEJÀ; CLAVEL; Esther, Liliane Elise i Rita COHEN ESCALONI; Nieves CORBIS; Conchita COROMINAS y madre; Soledad CORTÉS; Teresa COSTEL; Antonia CRISTÓFAL BRETÓN; Virtudes CUEVAS ESCRIVA; Demetrecia DUPUY; Teresa ENCUENTRA;   Francisca ESCARRÉ; Olvido FANJUL; Justina FAU ESPAÑOL; Concepción FERRER; Roser FLUVIÁ; FONT; Ana FOURNIER; Antonia FREXEDES; Antonia FRUCTUOSO; Carmen FUERTES; Carlota GARCIA; Carmen GARCÍA AMANDA; Dolores GARCIA ECHEVARRIET; Felicidad GASA; Bertha GOLDSCMIDT; Sabina GONZÁLEZ BARTOLÍ; Josefina GONZÁLEZ GUARDIOL; Conchita GRANGÉ; HORTA; Anunciación IRIBERRI; Amalice i Fuente JARA DE LA; Mónica JENÉ; Agustina JURADO; Laura KERWICH; Rosa KLIONSKY; Estrella KUGELMAN; Jesusa LESBUR GERES; Sofia LITMAN; Maria MARANGE; Josefa MARANGES; Angeles MARTINEZ; Constanza MARTINEZ PRIETO; Hermínia MARTORELL ROSALES; Maria MATEOS; Pilar MENDEZ GORBEALUIA; Maria MOLL; Eugènia MONEDER; Anita MONTHUIS; Frania NEGRIN; M. Josefa NICOLAS; Mercedes NUÑEZ TARGA; Nicolasa OLIVA; Danielle OUCHENE; Josette PALOMA; PASTOR; Rita PEREZ MARTINEZ; Amalia PERRAMON LOPEZ; Marita POMARES; Francisca PUIG; Lidia REVIRE; Lisa RICOL; Ana RODA; Maria RODRIGUEZ COCURDE; Ascensión ROMERO; Maria ROQUES RODRIGUEZ; Herminia ROSALES; Leonor i Maria RUBIANO FERNÁNDEZ; Elisa RUIZ (GARRIDO); Aida RUPERT; SABATER; Maria SANTOS; Coloma SERÓS; Carmen SERRANO; Jeanne SERRES; Rosita SILVA; Germana SOLDEVILLA; Blanca SOLSONA; Rosa SOTO; Maria TAPIA ESTEBAN; Agustina TOMAS JURADO; Francisca USANDIZAGA; Marita VAN AAL; M. Pilar VELAZQUEZ; Elvira VELETA; Maria VELETA; Dolores VILLA; Anita WINTER; Carmen ZAPATER AGUILERA; Katia; Mimi; Elena; Frasquita, la gitana.

En tots els casos que hi ha informació els noms van acompanyats d'una fitxa, com és el cas de Neus Català

FICHA DEPORTADA: CATALA I PALLEJA NEUS

Ravensbrück 27.534
Nació en 1915 en Els Guiamets (Priorat-Tarragona).

Hija de campesinos, adoraba a su padre, con quien compartió su pasión por el teatro. Organizó las Juventudes Socialistas Unificadas de Cataluña (JSUC) y fue miembro fundador del PSUC.

Estudiaba enfermería y la guerra le interrumpió los estudios. Al principio de la Guerra civil española se traslada a Barcelona y forma parte de las Juventudes del PSUC. La enviaron como jefa sanitaria a una colonia de niños en Premia de Dalt “Las acacias”.

Neus tenia 21 años y un deseo de vivir inmenso. Al final de la guerra estaba en la colonia y salió de Barcelona una madrugada del mes de enero cuando ya los obuses “nacionales” caían sobre el Tibidabo. A las tres de la tarde se evacuaba hacía la frontera la colonia de 180 criaturas, muchas del Norte de España y otras que habían sido recogidas abandonadas en las bocas del metro.

Pasada la frontera el 8 de febrero de 1939, una enfermera francesa quería quedarse una niña a la que habían salido unos granos en la cara. Era la más pequeña de cuatro hermanos que habían quedado huérfanos en el País Vasco. La estiro de las manos y la apretujó contra ella mientras las criaturas lloraban y se armó un gran revuelo. La niña continuo con ellos. Los del Socorro Rojo iban de un lado para otro desbordados sin saber que hacer con aquella multitud desorganizada, hambrienta, cansada que les había llegado y a Neus sólo le preocupaba no perder ningún niño. Los pusieron en un teatro municipal en Voló y llegaron unos tipos con pan y los lanzaban desde lo alto de un camión mientras otros hacían fotografías. Neus empezó a gritar que no cogieran el pan porque se están convirtiendo en un espectáculo para los franceses. Al cabo de dos días los metieron en un castillo medieval a la Dordonya. No estaba habilitado para vivir, había estado cerrado desde la guerra del 14 cuando sirvió de cárcel para los prisioneros de guerra. La paja estaba sin limpiar y se corrió la voz de que no se podía beber agua del pozo porque había cadáveres. Hacia un frío terrible, entraba el aire por todas partes y las criaturas constipadas acostumbradas a las colonias. Escribió una carta llena de quejas a l Socorro Rojo y estos, pensando que hacían lo correcto, la llevaron a la prefactura. Vinieron dos policías y Neus les enseño las enormes salas donde las criaturas se encogían de frío diciéndoles: “De acuerdo que no nos queráis a nosotros que somos "rojos” pero estas criaturas no tienen ninguna culpa.

Fue su primer enfrentamiento con las autoridades. Después los trasladaron a Carsac donde los trataron muy bien. Encontraron una monja vasca que les recibió “de garras”. Neus en aquel momento tenia setenta y cinco criaturas (las que no tenían a nadie que se hiciera cargo de ellas) Después, algunas fueron reclamadas por familiares lejanos desde el interior y las criaturas no querían volver. Neus recuerda a uno especialmente, Mariano que decía que él no quería volver, que no volvería nunca porque sus padres habían sido asesinados. Mariano murió en un bombardeo alemán. Muchos de estos niños se fueron con familias belgas. Procuraron que los hermanos no se separaran. Antes, habían recibido dos enormes cajas llenas de ropa procedentes de América, porque Neus había escrito una carta abierta explicando a los americanos la situación en la que se encontraban estos niños- Después se supo que esta carta se había reproducido en pasquines por todos lados....

La fitxa sencera de Neus Català en aquest enllaç de Deportadas españolas

Nosaltres parim, nosaltres decidim

La revista DONESdigital de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ha publicat un article, signat per Cristina Mora, que fa memòria sobre la lluita per la legalització dels anticonceptius i de l'avortament. Hi ho fa a partir d'una entrevista a Asun Amelivia, una de les protagonistes en primera línia d'aquella lluita.


ENTREVISTA A ASUN AMELIVIA
 

Si nosaltres parim, nosaltres decidim

Tot i que els anticonceptius ja es comercialitzaven des dels anys 60 als Estats Units i a Europa, a Espanya no es van legalitzar fins el 1978. En els anys precedents, però, ja podien consumir-se a les farmàcies sota prescripció mèdica per a la regulació del cicle menstrual, sent 120.000 dones les que els prenien al 1969. Van ser necessàries també moltes campanyes de sensibilització per arribar a l’alliberació sexual de les dones. Un llarg camí que professionals de la salut i militants del PSUC, com l’Asun Amelivia, van ajudar a traçar en aquell moment històric.

El context de la dictadura, caracteritzat per les polítiques natalistes i el culte a la família nombrosa, amb el beneplàcit de l’església catòlica, van condicionar fortament tant la vida sexual de la població, com l’ànim d’aquelles i aquells que des de la militància o la seva professió lluitaven pel fi de la discriminació vers les dones. En aquest sentit, va ser destacable la tasca duta a terme per les feministes del PSUC que, fins que no es va legalitzar el partit el 1977, van aprofitar la xarxa de les entitats veïnals i altres associacions per la realització de tot tipus de campanyes. Entre aquestes destacaven la reivindicació d’amnistia per a la dona, incloent la despenalització dels anticonceptius, de l’avortament o del adulteri, una proposició de llei que el PCE-PSUC va presentar al 77 i que no va ser inclosa.

Trencant tabús amb la sexualitat
Asun Amelivia, metgessa i feminista, que formava part llavors de l’Associació de Dones Universitàries i militava al PSUC, va participar en nombrosos actes divulgatius per començar per allò fonamental: conscienciar a les dones sobre la importància de la seva sexualitat i el dret a decidir sobre aquesta. “Perquè no es parlava de la sexualitat femenina.  De fet, moltes dones es casaven sense saber què volia dir això. Moltes noies tenien la regla sense saber què era, amb els ensurts que s’emportaven. Era la ignorància més absoluta”, comenta la doctora Amelivia.

Per divulgar les reivindicacions feministes i arribar al major nombre de dones possibles, la participació activa en les entitats veïnals, on s’havien creat les vocalies de dones, va ser fonamental. D’aquesta manera tot el coneixement que venia de les universitats i de dones amb una militància feminista s’estenia als barris de Catalunya. Asun Amelivia recorda entusiasmada: “els anys 70 van ser uns anys riquíssims en aquest aspecte, perquè les associacions de veïns estaven plenes de ganes de fer coses, i les vocalies de dones eren espais ideals per fer això. No només a Barcelona, sinó a molts pobles de Catalunya que vam recórrer per aquella època”.

Quan les lleis no bufaven a favor
Les lleis coercitives del moment penalitzaven l’ús dels anticonceptius i la pràctica de l’avortament, dues mesures que moltes dones esquivaven, ja fos aconseguint les receptes justificades pels desajustament hormonals, de la mà de metges i metgesses progressistes, o realitzant l’avortament a les cases, això sí en condicions higièniques deficients que posaven en perill la seva salut. “Algunes metgesses - homes també que hi havia de progres- els receptaven. Però després s’havia de buscar la farmàcia adequada, perquè igual que passa ara  amb l’avortament, els farmacèutics podien dir que eren objectors de consciència i que les seves creences els impedien de vendre-ho”.

Dins del mateix PSC-PSUC hi havia també divergències en la lluita per legalitzar l’avortament. No va ser fins el 1981 que el grup parlamentari va presentar una proposta de llei que incorporava, però, tot i la desavenencia de la Comissió d’Alliberament de la Dona, una clàusula sobre la possible objecció de consciència del personal sanitari.Les mobilitzacions demanant la despenalització total de la interrupció de l’embaràs no van veure els seus fruits, encara que incomplerts, fins 10 anys després del fi de la dictadura, quan el PSOE al 1985 aprovà una llei que plantejava despenalitzar l’avortament en determinats supòsits.

I mentre la societat civil es manifestava, després de llargs anys de repressió, les dones anaven guanyant parcel.les de llibertat tant en la vida pública com en la privada. Societat civil i governs anaven estrenyent vincles i els ajuntaments democràtics dels anys 80 van adoptar les iniciatives de les vocalies de dones dels moviments veïnals, creant els centres de planificació familiar. Abans però de la institucionalització d’aquests espais, la tasca divulgativa que van emprendre dones com l’Asun Amelivia, va servir per trencar el silenci al que tantes dones s’havien vist sotmeses, tal i com recorda la metgessa: “Per a moltes dones poder parlar de la seva sexualitat, que l’havien patit en silenci,  no tenia preu. Perquè l’home no preguntava, ni s’interessava que la dona estigués a gust i tingués plaer. Eren èpoques on fins i tot això era gairebé un pecat, això beneit per l’església, naturalment, ja que deien que el cos de la dona era per parir i res mes”.

Si us ha interessat aquest article us recomano El feminisme al PSUC

Nos urgen personas voluntarias para contar muertos

Elsa R. Brondo

martes 26 de julio de 2011

- 25 de julio.- BOCA DEL RIO, Veracruz.- La reportera de Notiver, Yolanda Ordaz de la Cruz, apareció muerta la madrugada de este martes atrás de las instalaciones del periódico Imagen de Veracruz, ubicado en el fraccionamiento Jardines del Virginia, en Boca del Río. La periodista llevaba 48 horas como desaparecida.

- 25 de julio.- VERACRUZ, Ver.- Un saldo de al menos 2 muertos y 2 heridos, entre ellos una víctima “colateral”: una mujer que iba de la mano con una niña en la calle, se reporta luego de un enfrentamiento entre sicarios y fuerzas federales.

- 25 de julio. CIUDAD JUÁREZ Chihuahua.- Un enfrentamiento entre bandas rivales al interior del Centro de Readaptación Social para Adultos (Cereso), dejó un saldo de 17 personas muertas.

- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- La Dirección de Seguridad Pública Municipal ubicó los cuerpos sin vida de 2 hombres ejecutados con arma de fuego en el interior de una vivienda ubicada en la esquina de las calles J.J. Calvo y 70 de la colonia Cerro de la Cruz, al occidente de la ciudad.

- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- Hombres armados rafaguearon la madrugada de hoy a un par de hermanos, tras lo cual uno de ellos murió minutos después en el hospital.

- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- Un grupo de sicarios dio muerte a un hombre que circulaba por las calles Guillermo Prieto y Otumba en la colonia La Corregidora de Ciudad Juárez.

- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- Agentes de la Policía Municipal arrestaron a tres presuntos sicarios minutos después de que dieron muerte a un hombre e hirieron a un niño y a una mujer frente a la clínica 35 del IMSS.

- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- La Fiscalía General del Estado, dio a conocer el hallazgo de un hombre con severas huellas de tortura en la colonia Granjas de Chapultepec. Otro hombre más se encontró en las calles de la colonia Hermenegildo Galeana.

- 25 de julio.- MORELOS.- La Policía Ministerial dio cuenta del levantamiento de cuatro cuerpos en distintos municipios. Informaron que dos de ellos fueron asesinados de disparos de arma de fuego, el resto por armas punzocortantes.

- 25 de julio.- TORREÓN COAHUILA.- Un hombre originario de Chihuahua, que fue herido mientras estaba de paseo en esta ciudad, murió ayer en el Hospital Universitario. La víctima fue identificada como Miguel Ángel Alvárado Sáenz, de 49 años de edad.

- 25 de julio.- En DURANGO, tres hombres, Óscar Pulido Gutiérrez y Germán Pérez Torres, de 17 años; junto a ellos abandonaron el cadáver de otro hombre joven, cuya identidad no ha sido confirmada, fueron encontrados muertos este lunes en el municipio de Poanas, horas después de haber sido levantados por un grupo armado en el poblado La Ochoa. Fiscalía informó además del deceso de Daniel N., de 30 años de edad, quien murió por arma de fuego.

- 25 de julio- DURANGO.- Sobre la carretera libre al municipio de Guadalupe Victoria, a la altura del kilómetro 74, en el exterior del Bar denominado "El Tejanito", fue localizado un cuerpo del sexo masculino decapitado. La víctima vestía pantalón de mezclilla azul, cinturón negro y botas negras desgastadas.

- 25 de julio.- GUADALAJARA, Jalisco.- Con los ojos vendados y amordazado fue encontrado un hombre ejecutado en una barranca de la colonia Lomas del Paraíso, en el municipio de Guadalajara. El cadáver se encontraba al fondo de una barranca ubicada al final de las calles Vicente Acosta y Panorámica, en la citada colonia.

- 25 de Julio.- GUERRERO.- La Sedena reportó que seis personas murieron y cuatro más fueron detenidas tras dos enfrentamientos ayer lunes entre militares y presuntos delincuentes en municipios de la región de Tierra Caliente. El lugar del enfrentamiento fue el poblado de San Antonio de los Libres, municipio de Ajuchitlán del Progreso. Además, al revisar un vehículo, se encontró en su interior a una persona del sexo masculino sin vida, maniatada, amordazada y envuelta entre cobijas.

- 25 de Julio.- GUERRERO.- En otro hecho, en la cabecera municipal de Coyuca de Catalán, también en la región de Tierra Caliente, murieron dos personas, tras un enfrentamiento armado.

- 25 de julio.- CULIACÁN, Sinaloa.- Dos individuos fueron ejecutados con ráfagas de AK-47 anoche en un domicilio de la colonia Guadalupe Victoria. Uno de ellos fue identificado como Dionisio Rodríguez Cázarez. El otro se encuentra sin identificar.

- 25 de julio.- Fue localizada una persona “embolsada” sobre la Carretera Internacional y el camino que conduce a la comunidad de El Serrano, en el municipio de Guasave. Hasta el momento la identidad de la víctima se desconoce.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- La cifra de muertos encontrados en una zanja en el Municipio de Juárez se incrementó a 11. En un principio, las autoridades sólo habían reportado el hallazgo de dos cuerpos, sin embargo por la tarde la cifra aumentó. Los hechos fueron reportados alrededor de las 15:15 horas en un camino de terracería que comunica al rancho Palos Altos, en la Colonia San José, y en la comunidad conocida como Santa Lidia. Los trabajos en el área continúan por lo que la cifra de muertos podría ir en aumento.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- Dos presuntos pistoleros murieron al sostener un enfrentamiento contra elementos del Ejército, en Santiago, a unos 40 metros de la entrada principal del Fraccionamiento Equinoccio Privadas.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- El reporte de dos hombres ejecutados movilizó a agentes de la Policía Ministerial a una comunidad ubicada en Santiago. Los hechos fueron reportados a las 21:10 horas en la comunidad El Ranchito, a la altura de El Yerbaniz.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- El cuerpo de un hombre sin vida envuelto en una manta con un mensaje fue encontrado a un costado de la Autopista al Aeropuerto, en Guadalupe. La víctima, quien aún no ha sido identificada, tenía entre 25 y 30 años, fue encontrada boca abajo y vestía playera y short.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- Tres jóvenes, dos de ellos menores de edad, fueron acribillados por un grupo armado cuando se encontraban afuera de una tienda de abarrotes en la Colonia San Gilberto, en Santa Catarina. Los occisos tenían 13, 16 y 18 años, especificó una fuente policiaca.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- Una mujer calcinada fue encontrada a un lado de la Carretera a Saltillo, en el municipio de García. Por las evidencias encontradas, según señaló una fuente, la mujer fue victimada en el lugar donde fue encontrado su cuerpo.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- Un hombre calcinado fue encontrado en el lecho del Río Santa Catarina, a la altura del Parque España. De acuerdo con las primeras investigaciones, la víctima fue encontrada boca arriba en medio de la maleza y se estima que permanecía desde hace unos tres días en ese lugar.

- 25 de julio.- GUANAJUATO.- Un hombre de 29 años de edad murió ayer por la mañana cuando era atendido en un nosocomio, luego de que se fue atacado con arma blanca en una calle que delimita a la colonia San Felipe de Jesús a la de León Uno. Los médicos del Hospital General Regional atendieron a Omar Rodolfo Ortega Pérez de 20 años de edad, con domicilio en la calle Galilea de la colonia San Felipe de Jesús, luego de que fue llevado a este lugar por sus familiares.

- 25 de julio. DF.- En la Ciudad de México, cuatro personas fueron baleadas, una de las cuales falleció, afuera de un domicilio en la colonia Magdalena Mixhuca, de la delegación Venustiano Carranza.

25 de julio.- en el Estado de México, un joven que recibió dos impactos de bala en el pecho falleció esta tarde.

Copiat literalment de MENOS DÍAS AQUÍ

MENOS DÍAS AQUÍ és un projecte col·lectiu que té per objectiu comptar les persones mortes per violència a Mèxic. Des del 12 de setembre de l'any passat han comptat 13.175 morts per violència. 

Perquè creuen que les víctimes tenen dret a ser recordades, a no ser un número, a existir.
Per això necessiten persones voluntàries, per a comptar les víctimes i intentar saber qui són, en quines condicions han mort i per quina raó.  Precisament allò que no fan les autoritats!

Porque al contar muertos uno renace, se reconoce vivo y da gracias por cada minuto de paz a su alrededor. Porque uno confirma que ninguno de los suyos ha muerto. Porque sin saberlo el contador de muertos se humaniza. Porque su enorme contribución al darles nombre y rostro es a sí mismo, a su conciencia y su calidad humana, a su propia lucha. Porque al participar en una labor como la que hacen los voluntarios de Menos Días Aquí, se vacuna contra la apatía, se sacude el miedo con el mismo miedo de ser él o uno de los suyos quien puede perder la vida. Karla Lotini, contadora voluntaria

Lolita Bosch

He conegut aquest projecte, que forma part de NAR. Nuestra Aparente Rendición, a través de Manolita (la de LES NOTIS, sí!). En un dels Clubs de Lectura que dirigeix, després de llegir Qui vam ser, van poder comentar el llibre amb l'autora: Lolita Bosch.

Al final de la vetllada, ens explica Manolita en el seu darrer article a DELTA, l'autora va parlar de la situació de guerra civil a Mèxic, de la versió que en llegim als diaris, on tot parla d’ajustaments de comptes entre exèrcit i narcos quan l’exèrcit és qui ha portat la guerra al carrer. Aleshores els va recomanar el Nuestra Aparente Rendición, el portal creat, gestionat i editat per ella.

Manolita introdueix una reflexió molt adient aquests dies que hem celebrat el 75 aniversari de l'alçament militar de Franco contra la República i l'inici de la Guerra Civil i que hem escoltat tants disbarats. Diu Manolita: com es pot escriure la història d’un país, pensar en una futura i imprescindible reconciliació, si enlloc no queda constància dels morts, del seu nom? Que ens ho expliquin aquí, on encara hi ha milers de morts en fosses comunes des de fa 70 anys i encara els busquen les famílies.

A mi, amb nocions del que passa a Mèxic i informació sobre els feminicidis (sobretot a Ciudad Júarez), la lectura del llistat de persones mortes en un sol dia (el 25 de juliol) i la crida urgent de cerca de persones voluntàries m'ha deixat commocionada. I no puc amagar que el fet que la llista comenci per l'assassinat d'una dona periodista ha agreujat la situació. He buscat més informació i aquí la teniu.

Yolanda Ordaz de la Cruz, la cinquena periodista assassinada aquest any a Mèxic

Yolanda Ordaz de la Cruz

El cos de la periodista del diari NOTIVEL va ser trobat el dimarts, degollat i amb signes de tortura, després de dos dies desapareguda. El procurador general de justícia de Veracruz, Reynaldo Escobar Pérez, ha assegurat que la seva mort no està relacionada amb la seva tasca de periodista i ha més que insinuat que Yolanda estava relacionada amb la delinqüència organitzada. "El gobierno de Veracruz condena el crimen y ratifica su decisión de investigar las causas del mismo, pero es fundamental dejar en claro que este tipo de hechos deplorables nada tienen que ver con el ejercicio de la profesión de periodista", ha declarat(sense aportar cap prova). Una versió que no comparteixen el seu diari, que exigeix la dimissió d'Escobar, l'Acuerdo para la cobertura informativa de la violencia, la Sociedad Interamericana de Prensa (SIP) o RSF, entre altres.

LES NOTIS DE LA MANOLITA (estiu 11)

Us ho deia ahir. Intentaré recuperar la normalitat i tornar a escriure en el MIRADOR regularment.

Per fer-ho, que millor que editar i publicar les darreres NOTIS DE LA MANOLITA; les que corresponen a l'estiu.

Bona lectura!

NOVETATS EDITORIALS amb visió de gènere

- Isabel Allende publica El cuaderno de Maya (Plaza Janés) amb una protagonista jove que fuig de les drogues. Segons explica l’autora la va escriure per complaure els néts que volien una obra que els interessés.


- Mary Jo Bang publica Elegía (Bartleby Editores), un poemari escrit arran de la mort del seu fill de 37 anys per sobredosi. Partint de la mort recorda l’amor des de l’enfonsament. És el primer llibre que es tradueix d’aquesta autora a Espanya.

- Laura Borràs publica Per què llegir els clàssics, avui (Ara Llibres) una invitació a llegir els clàssics.

L'escriptori de Jane Gardam

- Jane Gardam publica El viejo juez (Salamandra) en traducció de Victoria Malet i Caspar Hodgkinson. El protagonista és un dels “orfes de l’imperi”, els fills dels alts funcionaris colonials britànics que els pares enviaven a la metròpoli per educar-los, encara que això els produís un gran desarrelament.

- L’editorial Altaïr publica Cinco viajes al infierno. Aventuras conmigo y ese otro de Marta Gellhorn (1908-1998), una periodista que va cobrir diversos conflictes com a corresponsal de guerra, interessant-se pel costat humà. Va estar casada 5 anys amb Ernest Hemingway i això la va convertir “en una nota al peu de pàgina de la vida d’ell” cosa que li dolia moltíssim.

Avui, 18 de juliol de 2011, fa 70 anys de la sublevació del general Franco i de l'inici de la Guerra Civil. Marta Gellhorn, Virginia Cowles i Barbro Alving van ser les principals corresponsals d'aquella guerra. Gellhorn escrivia per a la revista Collier’s
 

Article publicat el 17 de juliol de 1937

- Belén Gopegui publica Acceso no autorizado (Mondadori), on trasllada a la ficció els principals personatges socialistes actuals. El títol fa referència a la informàtica i hi trobem reflexions sobre el poder.

- Deborah Harkness publica El descubrimiento de las brujas (Suma de letras) en traducció de Julio Sierra on una bruixa que no ho vol ser fa la descoberta d’un manuscrit que la portarà a exercir com a bruixa. L’autora s’havia dedicat a l’assaig històric i aquest és el seu primer llibre de ficció.

- Imma Monsó publica La nit porpra (La Magrana), una novel·la per a adolescents i per a adults que segueixen aquesta autora, amb un personatge que fa primer de periodisme.

- Kate Morton publica El jardín olvidado (Suma de letras), una obra que transcorre entre els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial i La primeria del segle XXI, amb un secret de família com a fil conductor.

- Michela Murgia publica La acabadora (Salamandra) en traducció de Teresa Clavel. Una dona adopta una nena. Ella treballa com a modista, però també té una altra feina que està relacionada amb la fi de la vida.

- L’editorial Salamandra publica Los perros y los lobos d’Irene Némirovsky. La protagonista torna a ser una adolescent i el lloc és Ucraïna. Dos cosins queden atrapats en la força dels records del passat.

- Mónica Pérez publica Palabra de primera dama (LID 2010) que explica les claus del triomf de Michelle Obama.


- Lucia Puenzo publica La furia de la langosta (Duomo). Els protagonistes adolescents veuen canviar la seva vida d’un dia per a l’altre.


- Care Santos publica Habitacions tancades (Planeta) en català i en castellà, en traducció de la mateixa autora i d’Isabel Olid. Ens proposa fer un recorregut per escenaris de la Barcelona de primers de segle.

- Eulalia Vega publica Pioneras y revolucionarias (Icaria) on vol donar visibilitat a les dones llibertàries: qui eren, com van arribar a l’anarquisme, quin paper van tenir en els anys de la República i del franquisme? L’autora és especialista en anarcosindicalisme espanyol i professora de la Universitat de Lleida.

A l'esquerra, Eulàlia Vega

Premis

- Lindsey Davis, l’autora que de les aventures de Marco Didio Falco ha obtingut el premi Diamond Dagger, que atorga la Crime Writer’s Association mentre acaba de publicar Némesis (Edhasa). Davis acaba de publicar la vintena aventura del detectiu de l’imperi romà.

**********************************************

LLETRES DE DONES 

És el nom del club de lectura que començarà el proper octubre al Centre d'Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) de l'Ajuntament de Barcelona.

En aquest enllaç trobareu tota la informació.

LES NOTIS DE LA MANOLITA (abril 11)

Fa menys de 24 hores que acabo d'arribar d'una breu estada a Berlín, després d'un trimestre amb molta, molta feina que, entre altres coses, m'ha impedit escriure un sol article al MIRADOR aquest mes d'abril.
L'estada a Berlín ha estat interessant i reconfortant. Així doncs que després de desar la maleta, m'he posat cuita-corrents a editar les NOTIS de la Manolita. Veureu que van molt menys farcides d'informació complementària de l'habitual, però ho he preferit per a poder-les publicar-les abans de demà, Sant Jordi.

De la llista de més de 25 novetats que ens proposa la Manolita, deixeu-me que en destaqui dos: Si a los tres años no he vuelto i Y no fueron marujas. El motiu és personal. En el primer cas perquè l'autora reconeix que per escriure la novel·la és basa en la recopilació de testimonis de dones preses realitzada per Tomasa Cuevas; en el segón perquè la coordinació i edició del llibre és d'Olga Viñuales Sarasa.
Vaig compartir amb la Tomasa i l'Olga militància al PSUC i als inicis del moviment feminista. Els treballs de recopilació de la Tomasa, que va morir al 2007, és un referent inexcusable per al coneixement del paper de les dones en la lluita antifranquista. Amb l'Olga vam coincidir a l'Associació de Dones Universitàries.

Aquesta nit em pensaré el(s) que demà em compraré. La llista és molt suggerent.

NOVETATS LITERÀRIES

- Giulia Alberico publica Los libros son tímidos (Periférica), autobiografia d’una lectora sobre els llibres que l’han acompanyat al llarg de la seva vida.

- Jean M. Auel publica La tierra de las cuevas pintadas (Maeva), la sisena i darrera novel·la de la sèrie ambientada en l’època prehistòrica i protagonitzada per Ayla, una cromanyó que viu en un grup de neandertals. La primera, El clan del oso cavernario, es va publicar al 1980. Auel, que va néixer al 1939 a Chicago i va començar a escriure als 40 anys, ha venut 45 milions d’exemplars de les cinc primeres novel·les. Després de El Clan del oso cavernario, van seguir El valle de los caballos, Los cazadores de mamuts, Las llanuras del tránsito i Los refugios de piedra.

Cara norte

- Cecilia Bardají publica La perdiz blanca (Ediciones Libertarias), una història intimista en un poble del Pirineu als anys 50. Aquest és el primer llibre de l’autora que també és pintora i fotògrafa.

- Sylvia de Béjar publica Deseo. Cómo mantener la pasión y resolver las diferencias sexuales (Planeta). És una continuació de Tu sexo es tuyo. A Deseo, afronta la falta de desig o les diferències de desig entre les parelles.

Si el amor no hace que el mundo gire pero da sentido al giro, el deseo nos invita a que ese giro se repita una y otra vez


- Ana R. Cañil publica Si a los tres años no he vuelto (Espasa-Calpe) una història que passa a 1939 a la presó de Ventas, a Madrid, amb dues protanogistes. L’una és María Topete, directora de la presó de dones de Las Ventas i de la Maternal de San Isidro i  molt implicada en el robatori d’infants. L’altra és Jimena Bartolomé una presa que ha d’infantar.

Cañil, periodista, s'estrena com a novelista amb aquest llibre que va començar com un assaig sobre Topete (1900-2000), personatge que va conèixer en escriure La mujer del maquis (Premio Espasa de Ensayo en 2008) i escoltar el testimoni de mares, ex-preses de Ventas, que recordaven la seva duresa i crueltat.

De fet, Maria Topete (1900-2000), és l'executora de la doctrina del doctor Antonio Vallejo-Nágera que té per objectiu:

"salvar a los hijos de las rojos porque ellos no son culpables de la deficiencia mental de sus padres"

Cañil, en diverses entrevistes, explica les raons del canvi de gènere literari:

"Lo que comenzó como una investigación sobre María Topete, acabó en novela. Sorprendida por este personaje, llegó un momento en que necesité reinterpretar mis sensaciones"
 "Me di cuenta de que no podía seguir adelante con una parte de la vida de María Topete, porque me faltaban datos, vivencias aunque intuitivamente, con gente que la conoció podías interpretar, pero era alejarte del periodismo y de la investigación"

El llibre es basa en la recopilació dels testimonis de les antigues companyes de presó, recollits pel magnetòfon de Tomasa Cuevas, la Tomasa, durant els anys 70 del segle passat. M'ha agradat llegir que Cañil qualifica el treball de la Tomasa com d'un material de primera ma "por el que nunca le estaremos suficientemente agradecidos"

María Topete, primera de l'esquera (1943)

 

- Rosa Cullell publica El millor lloc del món (Amsterdam / Now Books en castellà). Són diferents llocs “millors del món” en diferents ambients, de ciutat o de camp... És el seu primer llibre, després d’una vida professional intensa on ha passat per la Caixa, pel Liceu o la CCMA, per exemple.


- Jenn Díaz publica Belfondo (Principal de los Libros). En un lloc aïllat del món, l’amo de la fàbrica és també qui pren les decisions que afecten els habitants de la població que depenen en tot d’ell. El llibre ha esta recomanat per CEGAL (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros).

- Laura Fernández publica Wendolin Kramer (Seix Barral), les aventures d’una jove que es creu Súper Noia. Amb molt d’humor. És la segona novel·la de l’autora que beu en les fonts del còmic. La primera va ser Bienvenidos a Welcome.

- Lluïsa Forrellad publica L’olor del mal (Angle Editorial), una novel·la que transcorre a Roma després de la Segona Guerra Mundial, en un història que inclou assassinats, aristocràcia, tràfic de drogues, etc. L’autora, nascuda a Sabadell el 1927, ha estat molts d’anys sense publicar i ara ho fa de forma regular.

- Karin Fossum publica Presagios (Mondadori) en traducció de Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo. Forma part de la saga de l’inspector Konrad Sejer. A Presagios, un petit poble noruec es va transformant a mesura que avança la trama.

- Najat el Hachmi publica La caçadora de cossos (Columna/Planeta en castellà), on tracta el gran consumisme sexual efímer de la societat occidental, a través d'una protagonista que col·lecciona amants. És l’obra que segueix a L’últim patriarca, amb la qual va guanyar el Llull.

- Lumen publica Las furias de Janet Hobhouse (1948-1991) en traducció de Jordi Fibla. És una història de dones de quatre generacions que es comporten com les Erínies de la mitologia grega.

- Daphne Kalotay publica L’hivern rus (La Campana) en traducció de Xavier Pàmies. La subhasta de joies que vol fer una exballarina del Bolshoi du al present antigues històries d’amor i de traïció.

- Natascha Kampusch publica 3.096 dies (Ara Llibres/ Aguilar en castellà) en traducció de Núria Ventosa i Aïda Cunill al català, i de Carmen Bas al castellà. Hi explica la seva experiència de segrestada.

- Justine Larestier publica Mentirosa (Versàtil) en traducció de Sandra Bruna. L’autora, reconeguda en literatura juvenil, mostra una protagonista de 16 anys amb un secret feixuc.

- Rosa Montero publica Lágrimas en la lluvia (Seix Barral), una novel·la negra futurista, perquè està ambientada al Madrid de l’any 2109 i protagonitzada per una replicant, la detectiu Bruna Husky que està immersa en una trama d’abast mundial i una xarxa de traïcions.

- Jimena Néspolo publica El pozo y las ruinas (Los libros del lince). Un fotògraf torna a casa i ha d’afrontar la vida en solitari i assumir el seu passat.

- Catherine O’Flynn publica La vida en titulares (Seix Barral), amb un protagonista presentador de notícies a la televisió que té el costum d’anar als enterraments de les persones oblidades.

- Edurne Pasaban publica Catorce veces ochomil (Planeta), la seva història com a alpinista i lesdificultats que ha tingut per realitzar-la pel fet de ser dona.

- Maruja Torres publica Fácil de matar (Planeta), una novel·la negra amb el personatge de Diana Dial, sota el qual es veuen trets de l’autora. Torres confessa que el seu gran referent és Hitchok.

Fácil de matar

Maruja Torres

Crimen, denuncia social y humor desmelenado. La nueva novela de Maruja Torres, un cóctel explosivo.

- Ángeles Valdés-Bango publica El fracaso inevitable (Caballo de Troya), una història situada en una residència femenina que la  protagonista regeix en plena postguerra.

- Olga Viñuales ha coordinat Y no fueron marujas (Alibri Llibreria i Edicions Bellaterra). És el segon volum de la colecció Relatos. En aquest, 9 dones entre 55 i 70 anys que expliquen les seves històries de rebels front als rols de gènere durant la dictadura franquista.

Poesia

- Anna Aguilar-Amat publica Càrrega de dolor (Meteora), un poemari que destaca pel seu humanisme i humor.

- Queta Garcia publica Sirenes i bèsties marines (Arola Editors, un poemari amb gravats de Margarida Garcia Andreu. L’autora ha publicat novel·les amb les quals ha obtingut diversos premis. És també autora del conte Festa sota les Estrelles, publicat per Intermón/Oxfam.

- Dolors Miquel publica La dona que mirava la tele (Empúries), un poema riu des de la condició de poeta, dona i televident. 

Cuinetes

- Giuseppina Torregrossa publica Un dulce par de senos (Maeva). La primera recepta és Cassatelle de Santa Àgata, un dolç tradicional per al dia de Sant Àgata (5 de febrer). La recepta és una excusa per fer un recorregut per Catània i Palermo. L’autora és ginecòloga de professió i activista en la lluita contra el càncer de mama.

Premis

- Begoña Oro ha guanyat el Premi SM de Literatura Juvenil Gran Angular 2011, amb Pomelo y limón. El premi té un import de 50.000 euros.

Traspàs

L’escriptora Josefina Aldecoa va morir el 16 de març de 2011. A més de dedicar-se a la docència, amb la fundació i direcció del Colegio Estilo, a Madrid, es va dedicar a l’obra del seu marit, Ignacio Aldecoa (mort al 1969). La seva novel·la més coneguda és Historia de una maestra, la primera d’una trilogia on va mostrar la tasca dels i les mestres durant la II República.

Benedicto XVI: Yo no lo esperaba pero estaba calladita (traducido del catalán)

Siempre he defendido la separación de IGLESIA - ESTADO, però de ahí a ser laicista radical...

Pues ahora resulta que desde ayer, según el Papa, soy una laicista agresiva y una anticlerical

  
Para leer la traducción en castellano del artículo "JO NO L'ESPERAVA, PERÒ ESTAVA CALLADETA", primera parte, pulsar este enlace

BENET XVI. Jo no l'esperava però estava calladeta

I per què parlar ara? és a dir, per què dedicar un post del MIRADOR DE LES DONES a  la visita del papa Benet XVI a Barcelona? 

Perquè crec que el màxim representant de l'Estat teocràtic del Vaticà ha trencat les regles del joc democràtic i de la no ingerència

Vaig néixer el dia que va acabar el Congrés Eucarístic de Barcelona (allò si que va ser un esdeveniment important per a la ciutat!!) i al cap de pocs dies em van batejar a l'església de les Dames Negres, que ens aquells anys aixoplugava la parròquia de Sant Ildefons. No he fet apostasia.

- No m'he afegit a les crítiques a les despeses que ha ocasionat la visita. Les visites especials, siguin polítiques, esportives... sempre en generen de despeses (per cert, sabeu que li costa a la ciutat de Barcelona, és a dir a les persones que vivim i paguem els impostos a Barcelona, un partit del Barça? quants euros són al llarg d'una temporada?)

- No m'he afegit a les crítiques per les molèsties causades al veïnat de la Sagrada Família. Jo, com a veïna de la plaça de Sant Jaume, sé el que és suportar molèsties per a qualsevol motiu, sigui polític (en aquest apartat hi incloc les manifestacions de tota mena), esportiu, cultural.. com el tancament de la Via Laietana (única manera rodada d'arribar a casa)

- No he volgut entrar a comentar les declaracions estrambòtiques que per a defensar la visita i els seus beneficis l'han arribat a comparar amb els Jocs del 92.

- Tampoc he volgut entrar a comentar el reguitzell de NO defensats pel Papa: no a l'avortament, no a les famílies que no estiguin formades per un hom i una dona i altres NO, posicionant-se en contra de lleis aprovades pel Parlament.

Però, això no, Benet XVI,

JA NO som la reserva espiritual d'Occident!

La jerarquia de l'Església catòlica ha estat còmplice del franquisme

I encara no ha demanat perdó!

Sempre he defensat la separació Sempre d'Església - Estat. D'aquí a ser una laicista radical....

Doncs ara, des d'ahir, segons el Papa sóc una laicista radical, sóc una anticlerical

España era siempre, por una parte, un país originario de la fe. Pensemos que el renacimiento del catolicismo en la época moderna ocurrió sobre todo gracias a España. [...]. Pero también es verdad que en España ha nacido una laicidad, un anticlericalismo, un secularismo fuerte y agresivo como lo vimos precisamente en los años treinta, y esta disputa, más aún, este enfrentamiento entre fe y modernidad, ambos muy vivaces, se realiza hoy nuevamente en España 

Transcripció d'un fragment de les respostes de Benet XVI a la roda de premsa concedida en el vol que el traslladava a Santiago (ECCLESIA DIGITAL)

Señor Paco Vazquez, ambaixador espanyol davant la Santa Seu, no he malinterpretat el que ha dit el Papa; no m'he conformat amb el que "diuen que han dit"; he cercat i he trobat el contingut de la roda de premsa i he llegit el que ha dit.
Senyor Frederico Lombardi, portaveu del Vaticà, no ens vingui amb que el Papa no volia crear una confrontació. Ho sento, l'ha creat i no serà gens fàcil que ho oblidem!

I que en diu el ministeri d'Assumptes Exteriors i Cooperació?
Estic esperant la veu de la ministra Trinidad Jiménez. Necessito sentir el que diu sobre aquesta ingerència de Benet XVI.

*************

Les dones de l'Església sembla que només serveixen per a netejar

Del programa oficial de la visita

Dedicació de l'església de la Sagrada Familia (10.00)
TERCERA PART. PREGÀRIA DE DEDICACIÓ I UNCIONS
3. UNCIÓ DE L’ALTAR I DE LES PARETS DE L’ESGLÉSIA
· El Sant Pare es treu la casulla, es posa un gremial i s’apropa a l’altar. Comença a ungir-lo.
· Després vessa el crisma al mig i als quatre angles de l’altar i ungeix tota la mesa, per significar que l’altar esdevé, amb la dedicació, símbol de Crist.
· El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Secretari d’Estat i deu Bisbes ungeixen els murs de l’església, signant les dotze creus distribuïdes per la nau, per significar que l’església dedicada és imatge de la Santa Església de Déu, edificada sobre el fonament dels Apòstols.
· Acabades les uncions, el Sant Pare, els Cardenals i els Bisbes es renten les mans.

En el programa oficial, falta un punt!!!

• La neteja de l'altar, perquè l'oli no dificulti la continuació de la cerimònia a càrrec del protagonista principal i els seus acòlits, la realitzaran... unes monges. 

I alerta, que la Rosa S i la Carolina G m'han informat que el comentarista de TV3 ha dit que qui millor que la ma d'una dona, feta per a tenir cura de la família, per a netejar l'altar.
Jo no ho he vist, però senyores i senyors de TV3 cal que s'ho facin mirar...

*************  

 Menys public de l'esperat i molta, molta policia

Menys públic de l'esperat (les imatges valen + que 1000 paraules)

Quina distància hi ha entre un policia i un altre? 2 metres i escaig, no?  I el divendres al vespre, quan em van robar amb violència a menys de 500 metres del Palau Episcopal, no n'hi havia cap per anar a atendre una víctima? Els Mossos em van tenir més de 60 minuts esperant-los en una cruïlla, al mig del carrer.