Pàgines

divendres, 12 de febrer del 2010

El feminisme al PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX


Dimarts vivent, dia 16 de febrer, es presentarà públicament el treball EL FEMINISME AL PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX.

L'acte de presentació tindrà lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10. Barcelona), a les 6 de la tarda.

A continuació de la presentació de la investigació i el lloc web, hi haurà la taula rodona LES DONES ALS PARTITS POLÍTICS, amb la participació d¡Ester Alberich (ERC), Mercè Civit (EUIA), Mercè Claramunt (IC), Imma Moraleda (PSC), Eva Navarrete (PP) i Pilar Pifarré (CiU).

La presentació correrà a càrrec de Montserrat Puig, presidenta de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), M Jesús Bono, directora general de Memòria Democràtica i , Marta Selva, presidenta de l'Institut Català de la Dona.

Una part de la meva vida
He estat militant del PSUC des del 1974 fins ben entrats els anys 80 del segle passat, amb responsabilitats en el treball de dones. Vaig ser membre del nucli impulsor de la Comissió Nacional per a l’Alliberament de la Dona i responsable de Dones del Comitè de Barcelona del PSUC. També vaig ser membre de la Comisión de la Mujer del Comité Central del PCE. I en nom de l’Associació de Dones Universitàries vaig formar part del Secretariat de les Jornades Catalanes de la Dona i, posteriorment en la Coordinadora Feminista.

EL FEMINISME AL PSUC representa una part de la meva vida, i una part important. L'any 1974 jo tenia 22 anys. Des d'abans de la meva entrada a la universitat participava en la lluita antifranquista i, sense ser-ne conscient, ja era feminista (un terme que aleshores no era gaire comú).

Què és abans l'ou o la gallina?
El que sé del cert és que a partir del 1974, coincidint amb la meva entrada al PSUC (un partit, com tots clandestí) em faig feminista militant. Van ser anys de de lluita, d'aprenentatge, d'amistat, de complicitat.... Van ser uns anys molt intensos, van ser uns anys productius.

El dimarts presentem (Dolors Calvet, Conxa Comas, Marta Corcoy, Marta Estruch, Anna González. Pilar Macià, Mariona Petit i Laura Tremosa) una primera aproximació a aquells anys. A partir d'aleshores aquesta primera fase de la investigació es podrà consultar on-line a

http://elfeminismealpsuc.adpc.cat


Objectiu 100

Ara, amb la Manolita Sanz (la de LES NOTIS DE LA MANOLITA), estic a punt d'embarcar-me en una nova aventura:

RECUPERAR 100 NOMS, 100 ROSTRES, 100 BIOGRAFIES, 100 REFLEXIONS DE 100 DONES MILITANTS DEL PSUC A BARCELONA que han contribuït al naixement, creixement i consolidació del moviment feminista a Barcelona, abans i després de les Jornades Catalanes de la Dona.

No pretenem però fer una simple crònica, sinó desvetllar els punts forts i dèbils d’aquella contribució que ens ajudin a entendre millor la situació actual del moviment feminista a Barcelona i el seu futur. Ens caldrà l'ajut i els ànims de totes i tots vosaltres.

3 comentaris:

Irene ha dit...

On ha anat a parar aquell PSUC que va entrar en la transició amb força i ara els de ICV penso que no donen la talla perquè no tenen ideologia com tenien els comunistes del PSUC.

Rosa Costa-Pau ha dit...

No és pas veritat que totes les dones polítiques de la taula, donessin opinions tant similars. Jo vaig observar, penso que dàtres assistents tembà ho varen poder fer, que: Es veien a venir les diferents i a voltes oposades opcions de les dones polítiques. I penso que és llogic. La veritat, però, és que aquesta pantalla que ens ofereixen, com ho fan pràcticament tots els partits polítics, sòn una de les causes de la desafecció de la població. La veritat és que jo vaig sortir "desafectada" per la imatge de "lideratge" que totes plegades ens varen donar. Ho ha moltes altres líders que per sort no es troben en "aquest moviment feministe"
Rosa Costa-Pau

anna gonzález batlle ha dit...

Rosa, fina analista, he reproduït el teu comentari en el darrer post.

Irene, on? la resposta l'hauríem de trobar entre tot@s

Gràcies a les dues