Pàgines

dimecres, 29 d’abril de 2009

ELS CULS DE LA BRUNI I DE L'ORTIZ


Us prometo (la meva àvia Anna deia que jurar era lleig) que avui no tenia cap intenció d’escriure. Dia intens i nit al sopar de dones de la Feria; es tard i estic cansada.
Però, quan un diari com EL PAÍS (em diuen que EL PÚBLICO ha fet el mateix, no ho he vist) col.loca aquesta foto a portada per "informar" de la primera jornada de la visita oficial del president de la República Francesa a Espanya, alguna cosa està passant (i no és bona!).

He parlat d’aquests dos diaris perquè “canten” molt. Això no vol dir que siguin una excepció en el mal tractament informatiu (i no només gràfic) d’aquesta primera jornada de Sarkozy, que -és obvi- ha vingut acompanyat de la seva esposa. Els periodistes homes (periodistos), en general, i els mitjans, també en general, s'han venut l'enteniment.

Duel d'estilisme entre la primera dama francesa i la princesa d'Astúries. Aquest titular no és de la revista HOLA sinó del diari EL PERIODICO, 28 d'abril)
Bruni acapara todos los flashes (TVE, 28 d'abril)
No poso més exemples, si voleu podeu llegir el resum de l' Agence France-Presse: La prensa española se rinde al encanto de Carla Bruni Sarkozy

I mentre els mitjans, cada dia més roses i més grocs, ens entretenen amb el cos i les vestimentes de la primera dama francesa, ens escatimen i esbiaixen altres informacions

dilluns, 27 d’abril de 2009

LES DONES I EUROPA (II)

Aquesta tarda, la Plataforma Catalana de Suport al LOBBY EUROPEU DE DONES, presenta la campanya 50/50 en les Eleccions Europees. Aquesta campanya té com a objectiu garantir la representació equitativa de dones i homes en el nou Parlament Europeu que serà elegit el 7 de juny i en la propera Comissió Europea.

No pot haver democràcia europea moderna sense igualtat de gènere

Les properes eleccions europees són una oportunitat excel·lent per a construir una Unió Europea més democràtica. Una democràcia moderna requereix la Igualtat de gènere; una representació paritària d’homes i dones en els espais de presa de decisions importants que influeixen en les nostres vides.

Les dones som més de la meitat de la població de la UE. La nostra més que escassa representació actual és un obstacle important per a la legitimitat democràtica de la Unió Europea. Aquesta desigualtat també resta eficàcia a les iniciatives que pretenen promoure una democràcia més inclusiva i participativa.

La igualtat de gènere és una condició necessària per modernitzar els nostres sistemes polítics, de manera que homes i dones compartim igualment drets, responsabilitats i poders. La igualtat de gènere cal que ocupi un lloc preponderant en les iniciatives europees per implicar a la ciutadania en la presa de decisions, augmentar la legitimitat de la Unió Europea i instaurar progressivament polítiques que reflecteixin les necessitats i les aspiracions de tota la població.

Ara, a les portes d’unes noves eleccions europees és el moment d’emprendre accions concretes.

A Espanya, les accions del moviment feminista i de les associacions de dones en els últims anys, ens han permès assolir una fita que ningú hagués imaginat només una dècada enrere. L’aprovació, el 2007, d’una Llei de Igualtat que contempla com a elements bàsics la transversalitat en les polítiques públiques, l’avenç cap a la corresponsabilitat en l’atenció i cura de les persones i la necessitat d’una presència equilibrada en tots els nomenaments públics i les llistes electorals, la qual cosa ens permet dirigir-nos als partits polítics europeus, a les altres associacions polítiques i ciutadanes, i a tot el moviment associatiu de dones, per demanar-los que difonguin aquesta experiència i que contemplin la igualtat real i la presència paritària com a eixos bàsics de qualsevol acció política europea dels pròxims anys.

Invitem, per tant, als partits polítics, sindicats, associacions, i a la ciutadania en el seu conjunt, així com, i fonamentalment, a les organitzacions de dones a propiciar una concepció més justa de la democràcia recolzant aquesta Campanya a tots els nivells, per sobre de les fronteres nacionals i de les ideologies partidistes.

Sol·licitem mesures immediates i a llarg termini per assegurar la igualtat de gènere a escala europea en tots els països que formen part de la Unió, amb la finalitat de millorar el funcionament i la qualitat dels nostres sistemes polítics.

Per tant, demanem que:

* tots els partits polítics europeus i cada un dels Estats membres es mobilitzin immediatament per tal de garantir la consecució de la igualtat entre els sexes en els seus procediments de designació amb vistes a les eleccions al Parlament Europeu de Juny de 2009.

* els homes i les dones d’Europa aprofitin aquesta oportunitat per fer que s’escoltin les seves veus i el seu vot el 2009, per tal que avanci la democràcia, la igualtat de gènere i la justícia.

* els Estats membres de la UE compleixin els seus compromisos en matèria de democràcia i de igualtat, assegurant una representació paritària de les dones entre els alts càrrecs que han de ser designats el 2009 a escala europea.

* les organitzacions de la societat civil i els sindicats d’Europa recolzin activament aquesta crida tant entre les seves xarxes més afins com entre els seus contactes polítics per tal que incloguin la igualtat de gènere i la presència equilibrada d’ambdós sexes en tots els programes i llistes electorals.


Us imagineu un món amb un 81% de pares i només un 19% de mares? A que no us l'imagineu. Aleshores, per què ens sembla normal un parlament amb un 81% d'homes i un 19% de dones?

Si vols canviar aquesta realitat, adhereix-te a la campanya 50/50. Signa
Moltes gràcies.

diumenge, 26 d’abril de 2009

LES DONES I EUROPA (I)

Us imagineu un món amb un 81% de pares i només un 19% de mares? A que no us l'imagineu. Aleshores, per què ens sembla normal un parlament amb un 81% d'homes i un 19% de dones?

El 68% de les dones espanyoles creu que la política està dominada pels homes. Aquest percentatge arriba al 77% si ens referim al conjunt de les dones europees.

Encara que més de la meitat de les espanyoles, el 59%, entén que la Unió Europea no representa bé els seus interessos (enfront del 46% de la mitjana europea), valoren de forma destacada les activitats realitzades pel Parlament Europeu en matèria d'igualtat de gènere.

Per exemple, el 48% creu que el treball del PE ha influït en la millora del benestar, el 46% en els drets de la dona, el 44% en l'educació, el 43% en la salut, el 40% en la vida laboral i el 32% en la vida familiar.

Aquests són alguns dels resultats de l'últim Eurobaròmetre sobre "Les dones i les Eleccions Europees", realitzat entre 35.000 dones i 5.500 homes de la UE, del 9 i el 13 de febrer de 2009, amb motiu del Dia de la Dona 8 de març i en el marc dels pròxims comicis europeus 7 de Juny.

Més resultats:
- El 48% de les espanyoles (enfront de 27% de les europees) destaca la lluita contra la violència de gènere i tràfic de dones com una prioritat de la propera legislatura; un altre prioritat de les dones espanyoles (29%) és la necessitat d’assegurar la custòdia compartida dels nens i nenes en casos de divorci. En canvi, el conjunt de dones europees col•loquen aquest assumpte per darrera d'incloure els anys de cura infantil com computables per a la pensió (32%, en front del 23% d'espanyoles), i proporcionar suficients serveis de guarderies (31%, en front del 28% d'espanyoles).

- La igualtat salarial entre homes i dones i la igualtat d’oportunitats laborals són dues demandes amplíssimes (el que posa de manifest que encara no s’han assolit). Mentre que les activitats en favor de la representació de les dones en càrrecs d'alt nivell de decisió només són urgents per al 5% de les espanyoles consultades i el 8% d'europees.

Dones en el Parlament Europeu
Espanya ocupa la posició 14 quant a dones elegides pels estats membres al Parlament Europeu. D'un total de 54 escons, només 18 estan ocupats per dones (el 33,3%). La cosa empitjora si parlem de Catalunya: una única eurodiputada, la socialista Maria Badia, d'un total de 6 diputats (el 16,6%).

Masses trajos i corbates en els parlaments de la UE!



No hi ha cap parlament europeu que hagi assolit la paritat de gènere. Suècia amb el 47% de dones diputades es col·loca en el primer lloc.
Crec que val la pena destacar que Espanya, amb un 36,3% de dones diputades, ocupa el cinquè lloc (el desè lloc en el rànquing mundial) per davant d'Alemanya, Itàlia, França o el Regne Unit. Hem recorregut camí; ens en falta encara molt.

Percentatge de dones en els parlaments dels estats membres de la UE

Elaboració pròpia (Anna González). Font: Women in national parliments: world classification (Inter-Parlamentiary Union)



dilluns, 20 d’abril de 2009

AL CÈSAR/a EL QUE ÉS DEL CÈSAR/a (I)

Yo no voy a decirle a la Iglesia lo que es pecado o no, pero que deje a la sociedad decir qué es lo que es delito o no

Es pot dir més alt, però no més clar!

I ara em preguntareu, per què comences amb aquesta frase de Pepe Griñan, exministre de Sanitat i president d'Andalusia? És que vols tornar a parlar de la modificació de la llei d'interrupció de l'emabaràs? Doncs si, ho heu endevinat.

I és que l'esglèsia catòlica i, concretament, Rouco Varela, cardenal arquebisbe de Madrid i president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha tornat a la càrrega. Ja se sap: l'ofensiva ideológica contra l'avortament és una de les prioritats de Benedicte XVI.

Antonio María Rouco Varela, un gallec que va néixer dos dies després de la sublevació del general Franco i que acaba de celebrar les seves noces d'or. Potser hauria de pensar en jubilar-se, no?

Avui, a l’assemblea plenària de la CEE, el seu president ha afirmat que “el crim de l’avortament ensombreix la història de la humanitat” i ha avisat que amb la reforma de la llei “es vol reduir la democràcia al mecanisme empíric”.

Deixaré que siguin els cristians i les cristianes els que contestin, però no puc estar-me de fer un comentari. No crec que el representant d'un organisme tan poc democràtic (i masclista) com és l'església catòlica sigui la persona més indicada per a parlar de democràcia.

La jerarquia catòlica i els cristians no sempre estan d'acord. És just reconèixer-ho. En el cas de l'avortament, s'han produït grans divergències. M'ha semblat interessant difondre un dels documents elaborats darrerament per cristians sobre l'avortament.

A PROPÒSIT DE L'AVORTAMENT

L'avortament o Interrupció Voluntària de l'Embaràs en l'actual legislació espanyola és un delicte penal, excepte en els tres supòsits que figuren a la Llei Orgànica 9/1985: l'avortament terapèutic, el qual és conseqüència d'una violació (12 setmanes) i l'avortament eugenèsic (22 setmanes).

Davant l'anunci d'una nova llei que pretén revisar l'actual legislació, ampliant els actuals supòsits, Església de Base de Madrid se sent cridada a dir la seva paraula, com ho estan fent altres institucions de l'Estat i la jerarquia catòlica.

Hem de reconèixer honestament que no totes les comunitats d'Església de Base de Madrid mantenim exactament la mateixa postura en aquest tema i en tots els seus detalls. Coincidim, no obstant això, en que les opinions de la jerarquia sobre l'avortament no representen l'opinió de la totalitat de la comunitat catòlica. I pensem que el reconeixement de la diversitat és una cosa positiva i necessària per al diàleg que es necessita per a enfocar justament aquest assumpte.

Posicionament 1 . L'avortament és un fenomen complex amb implicacions personals, socials, polítiques i religioses. Afectats pel mateix fenomen, tots aquests àmbits estan cridats a expressar públicament el seu punt de vista, però sense convertir-lo en camp exclusivament propi. S'hauria de respectar sempre la distinció entre els plànols jurídic i ètic, científic i religiós.

Posicionament 2. L'avortament no és un tema exclusivament cristià. A l'hora de regular-lo ha de prevaler l'ètica cívica, comuna a tots els ciutadans i ciutadanes, sobre la moral religiosa, específica de cada creença. Per això, correspon al Parlament democràtic, àmbit de la sobirania popular, legislar sobre aquest tema.

Posicionament 3 . L'avortament, tema d'especial sensibilitat, ha d'entendre's dintre de les diverses situacions que amenacen i emparen la vida des del seu inici fins al seu final. La ciència (en la qual actualment no hi ha unanimitat) i l'ètica social aniran marcant el quan del començament de la vida, la cura de la seva qualitat i el moment del seu final.

Posicionament 4 . Els canvis culturals i socials (avanços de la ciència, desenvolupament dels Drets Humans, nou estatus de la dona a la societat, etcètera) influeixen essencialment en la definició de les situacions límit o supòsits de l'avortament. La situació actual exigeix una revisió de la legislació vigent per a adaptar-la als nous contextos.

Posicionament 5. A la dona li correspon decidir la interrupció del seu embaràs, contant sempre amb garanties sanitàries, psicosocials i jurídiques adequades en els serveis públics. Defensem que cap dona hagi d’anar a la presó per interrompre el seu embaràs.

Posicionament 6 . En el conflicte entre l'objecció de consciència dels sanitaris i la decisió de la dona d'interrompre lliurement el seu embaràs, exigim dels poders públics la regulació necessària dels serveis hospitalaris per a la pràctica digna i segura d'aquest dret.

Posicionament 7 . Les cristianes i els cristians, sense major coneixement en aquest tema que la resta dels ciutadans, defensem la vida en tot el seu procés (el principi, desenvolupament i final) i considerem les aportacions de la ciència com un assoliment important, encara que mai dogmàtic, de la intel·ligència humana.

Posicionament 8. Ningú hauria de fer bandera política ni religiosa d'aquest tema tan profundament humà i, generalment, per ningú desitjat. Com catòlics, ens oposem decididament a l'excomunió i exigim que aquesta pena desaparegui del Codi de Dret Canònic.

Finalment, considerem fonamental la informació i formació de tots els ciutadans i ciutadanes sobre aquest tema, l'educació sexual adequada, l'ús d'anticonceptius i tècniques de reproducció, i l'atenció i seguretat sanitària i l'acompanyament psicosocial.

ESGLÉSIA DE BASE DE MADRID (Madrid, 6 d'abril de 2009)


L'avortament no és un joc. Desitjo que cap dona s'hi vegi abocada. Però si vol avortar, ella ha de poder-ho decidir lliurament i amb totes les garanties

diumenge, 19 d’abril de 2009

FELICITATS RITA (Levi-Montalcini)!


Rita Levi-Montalcini (Riccardo de Luca)
"Mai he pensat en mi. Viure o morir són la mateixa cosa"

"És ridícul obsessionar-nos per l’envelliment. El meu cervell aviat tindrà un segle, però no coneix la senilitat, és millor que quan era jove. El cos se m’ha arrugat, però no el cervell!"

Aquestes afirmacions pertanyen a la neuròloga i premi Nobel de Medicina, Rita Levi Montalcini: la descobridora del factor de creixement nerviós (NFG) que ha permès explicar el creixement de les cèl·lules del sistema nerviós.

La científica assegura que els nostres cervells tenen una gran plasticitat neuronal i que, malgrat la mort de neurones, el cervell troba nous camins per a continuar funcionant. Això si, cal estimular-lo i mantenir-lo actiu i il·lusionat. Levi-Montalcini el manté actiu: no ha deixat d’investigar i conserva el seu compromís social i la curiositat pel que passa al món. Continua investigant, no admet la paraula jubilació. Opina que la jubilació està destruint cervells; molta gent es jubila i s’abandona, i això mata el seu cervell i emmalalteix.

La seva vista és deficient i la seva oïda no és massa bona. Necessita de la seva secretària per a utilitzar Internet, una de les seves eines favorites, però conserva la vitalitat, la ironia i la lucidesa.

La setmana vinent aniré molt atrafegada i no voldria que em passés per alt que la Rita Levi Montalcini fa 100 anys el dia 22 d’abril.



Rita Levi Montalcini va néixer a Torí el 1909. El seu pare, un enginyer apassionat per les matemàtiques, es va negar a deixar-la estudiar. Fa un segle,les dones no feien aquestes coses. El seu futur, per tant, era fer un bon matrimoni i ser mare. Finalment, però, gràcies a la insistència i perseverança(una de les seves virtuts), va poder assolir el seu desig: estudiar. Quan tenia 20 anys, va accedir al batxillerat superior i després a la facultat de medecina, on es gradua

Es va veure obligada a deixar la universitat, en aplicació de les lleis antisemites del feixista Mussolini. També es va tenir que amagar per evitar la deportació. Malgrat això, no es va donar per vençuda i va muntar un laboratori al seu amagatall i va continuar estudiant i investigant. Durant la guerra, va ser metge de la Resistència i de les tropes aliades.

Acabada la segona guerra mundial va acceptar la invitació de la Washington University in St. Louis (Missouri, EUA). Durant 30 anys hi va ensenyar i treballar i és allà on va descobrir el NGF. El 1986, juntament amb el seu col.laborador Stanley Cohen, rep el premi Nobel de fisiologia i medicina.

La seva carrera és plena d’altres premis i reconeixements. No els mencionaré (podeu cercar-los a la xarxa). Faig menció només a un dels darrers: el 23 d’octubre de l’any passat va ser investida doctora honoris causa per la Universidad Complutense (Madrid).

Solidària, feminista i ecologista.
Laica i agnòstica


La lluita contra la pobresa i les desigualtats socials, la defensa de la igualtat per a les dones i el respecte al medi ambient han estat i són preocupacions bàsiques de Rita Levi-Montalcini. A TIEMPO DE CAMBIOS: PENSAR Y VIVIR A FAVOR DE LA SUPERVIVENCIA DE LA ESPECIE HUMANA, el llibre que va escriure quan ja tenia 96 anys, parla d’aquestes preocupacions i crida l’atenció sobre els perills als que ens enfrontem com a espècie.

"La situació del món, de la humanitat, no és bona, però no és desesperada. Podem sortir-nos-en si apliquem noves regles, si som capaços de dur a terme alguns canvis. Hem de fugir dels determinismes"


El futur no està escrit a les estrelles (determinisme exogen), ni en el cor de cada cèl.lula (determinisme endogen). Levi-Montalcini diu que la vida de tot ésser humà és el resultat del programa genètic escrit als seus gens, però també de les condicions ambientals en les que aquest programa es pot desenvolupar i afirma que les condicions influeixen més que els gens.

"Reconèixer i respectar els drets humans equival a assumir deures específics, com el de garantir uns nivells adequats de vida a tots els pobles i, per tant, condicions ambientals acceptables per a les generacions del futur”


“Si canviem la forma d’educar els nens i nens, d’enfrontar-nos amb la vida. Canviarem el món. Els mètodes tradicionals són absurds”

Fins ara, diu Levi-Montalcini, ens hem mogut entre l’autoritarisme victorià, o sigui, fes això perquè tu ets petit i jo sóc gran, i el permissivitat, o sigui, fes el que vulguis.

“La informàtica ens dóna accés a un món nou que no existia fa solament mig segle. A falta d’un nou desenvolupament de la neocòrtex, disposem dels ordinadors”


La informàtica és molt important per a permetre a les noves generacions una visió del món més generosa i intel·ligent”

La incorporació de les dones a les altes esferes polítiques y socials i la seva plena implicació són imperatives per a un nou ordre mundial



Nature li dedica 4 pàgines (gentilesa de Mercé Piqueras. ACCC)





LES NOTIS DE LA MANOLITA (abril 09)

La Manolita Sanz, periodista i addicta a la lectura (i a l'escriptura), elabora cada mes un noticiari amb novetats literàries. I ho fa amb mirada de dona. Aquest noticiari l'envia als amics i amigues; a l'assumpte del correu electrònic sempre escriu NOTIS. Jo sóc una de les que puntualment rebo aquest correu.

He demanat permís a l'amiga Manolita per a publicar les seves "notis" en EL MIRADOR.
A partir d'ara, per tant, també podreu llegir-les vosaltres, lectores i lectors d'aquest quadern.

Les noticies del mes. Abril 2009

Alicia Giménez Barlett publica El silencio de los claustros (Destino), la darrera aventura de Petra Delicado amb el seu acompanyant, l'inefable Garzón. És la seva vuitena aventura i hi ha desaparicions de mòmies i monjos de Poblet.

Cathery O'Flynn publica Lo que perdimos (Seix Barral) en traducció de Francisco Domínguez Montero. Amb una protagonista infantil que fa de detectiu i que desapareix.

Rebecca Miller publica Les vides privades de Pippa Lee (Bromera/Anagrama en castellà), en traducció de Ramon Monton al català i de Cecilia Coriani al castellà. La protagonista és una dona que es troba enganxada en unes convencions que creia haver foragitat de la seva vida, quan revisa la seva vida després de trenta anys de matrimoni. La mateixa autora, que és filla de l'escriptor Arthur Miller i la fotògrafa Inge Morath, ha dirigit la pel·lícula, que compta amb els actors Keanu Reeves, Julianne Moore, Wynona Ryder, Monica Bellucci i Robin Wright.

El Cobre publica Desde el recuerdo, les memòries de Françoise Sagan (1935-2004). Hi desfilen famosos que van ser amics, les seves aficions literàries, etc. Sagan es va fer famosa ben jove amb la publicació de "Bonjour tristesse", als 18 anys, que Otto Preminger va convertir en pel·lícula.

Ana Muñoz publica Solo para la noche (Lola Editorial), un poemari amb tocs molt personals que comença amb els versos "Mi madre me persiguió escaleras abajo".

Elsa Plaza publica El cielo bajo los pies (Edhasa). Reflecteix la història d'Enriqueta Martí, detinguda l'any 1912 pel suposat segrest d'una nena, que va ser acusada de diversos assassinats, dels quals no se'n va trobar mai ni cadàver ni prova, i que va acabar amb la retirada de l'acusació. S'ha presentat, el 15 d'abril, a la llibreria Pròleg de Barcelona.

Cristina Morató publica Cautiva en Arabia (Plaza & Janés), la història de Marga d'Andurain, nascuda a Bayona, al si d'una família de la burgesia basca, que va destacar com a dona aventurera i espia, en la primera meitat del segle XX.


Stef Penney publica La ternura de los lobos (Salamandra) en traducció d'Ana María de la Fuente, on novel·la diversos crims pels boscos de Canadà. És la primera novel·la de l'autora que és directora i guionista de cine. Amb aquesta novel·la va obtenir el premi Costa Book of the Year Award al 2006, que ara té el patrocini d'una cadena de cafès, l'antic premi Whitbread, molt valorat pels autors britànics.

Linda Grant publica La ropa que vestimos (Plata) en traducció de María Isabel Merino. Una filla d'immigrants viu al marge de les modes contraculturals dels '70, ignorant de la seva història familiar. L'autora és crítica literària i amb aquest llibre va ser finalista al Man Booker 2008. Aquest premi creat al 2005 i dotat amb 85.000 dòlars, es convoca cada dos anys i premia obra que estigui escrita èn anglès o traduïda a aquesta llengua. Entre els finalistes d'enguany està Vargas Llosa, per exemple.

dissabte, 18 d’abril de 2009

AFGANISTAN LEGALITZA LA VIOLACIÓ

La dona està obligada a satisfer els desitjos sexuals del seu marit

Una llei aprovada pel Parlament afganès, amb el vist-i-plau del president Hamid Karzai, declara il·legal que les dones es resisteixin als requeriments sexuals dels seus marits, i els permet violar-les. La nova norma, promulgada per regular els assumptes de família de la comunitat xiïta, també obliga les dones a “preparar-se” o vestir-se d’una forma especial si el seu marit li ho demana.

ESCLAVES D'OCCIDENT, PUTES, APOSTATES...
Aquesta foto em commou. En primer pla, una de les dones que s'han manifestat a Kabul, capital d'Afganistan, contra la llei que legalitza la violació. Darrera seu, un burka (la dona empresonada al seu interior, no la podem veure!).

El dimecres, unes 200 valentes dones afganeses van sortir al carrer per manifestar-se contra aquesta llei d’inspiració talibà.

Les manifestants van repartir octavetes on denunciaven la llei com un “insult a la dignitat de les dones”. “No volem una llei talibà, volem una llei democràtica i que garanteixi la dignitat humana", afegien.

Les dones van ser increpades per un miler d’homes, que les van les van titllar de “putes”, "esclaves d'Occident", "apòstates" o "cristianes" i les van intentar agredir.

No sense les dones
Us recomano que llegiu l'article d'opinió que la Soledad Gallego va publicar el passat diumenge (12-04-2009) a EL PAÍS.

Comença així:
Lo que está haciendo Occidente en Afganistán es vergonzoso. Es humillante y deshonroso que los mismos Gobiernos que acaban de anunciar una nueva estrategia para "revitalizar los esfuerzos comunes" y ayudar a transformar ese país (Afganistan) en un régimen aceptable internacionalmente, se mantengan en completo silencio ante la aprobación de una ley que condena, de nuevo, a las mujeres afganas a la peor de las esclavitudes.

I després d'afirmar que
Es desalentador y vergonzoso tener que repetir ocho años después: "No sin las mujeres".
Posa el dit a la llaga
El Gobierno español, que ha vinculado buena parte de su cooperación internacional a programas de género que ayuden a las mujeres en países poco desarrollados, mantiene, sin embargo, un completo silencio sobre Afganistán.

Bé, diu moltes altres coses. Estic d'acord amb totes, menys amb una.
Soledad Gallego diu que els drets de les dones afganes són la modeda de canvi a l'hora d'aconseguir suports contra el terrorisme. Per a mi, AQUESTA LLEI ÉS TERRORISME!

dimecres, 15 d’abril de 2009

MATRIMONI FORÇAT. Respecte a quines tradicions?

La fiscal pide cárcel urgente para la mujer que casó a su hija a la fuerza

Titular del diari EL PAÍS d'avui (15-04-2009)

L'article comença així:
"Us respectem en la nostra terra. Respecteu-nos en la vostra terra". El matrimoni mauritano condemnat per haver casat a la seva filla als 14 anys i haver-la forçat a mantenir relacions sexuals amb el seu marit 26 anys major que ella es va envoltar ahir de pancartes. La mare, Hawa Meint Cheik El Bou, s'enfronta a una pena de 17 anys de presó per un triple delicte d'agressió sexual, coaccions i amenaces, mentre que el pare, Mohamed Ould Abdallahi, ha estat condemnat a un any i mig de presó per amenaces...


En lloc de comentar jo la notícia, deixaré que ho faci l'amic Jordi López Camps. Avui ha publicat un post a VITA MOLESKINE, el seu blog

El Jordi diu:

D'acord, cal respectar les tradicions. Però, la pregunta pertinent és: quines?. El que pretenia fer la parella Mohamed Ould i Hawa Meint Cheik era una barbaritat: aquí i al seu país d’origen, Mauritània.

Les tradicions són uns artefactes culturals creats a partir de la suma d’usos i costums, en constant evolució a mida que les persones transformen el seu pensament. Una determinada tradició reflexa el marc cultural d’un moment i, si es manté, vol dir que generacions posteriors l’han assumit com a pròpia. Per sort de tots, el procés d’humanització de les societats ha anat depurant les tradicions. Algunes s’han mantingut i altres han estat foragitades del patrimoni cultural per ignominioses, cruels, vexatòries i discriminatòries. Cada època depura les seves tradicions i introdueix uns criteris de discerniment cada cop més refinats. La cultura ajuda a fer comprensible aquest procés de maduració de les tradicions a favor d’una convivència més humanitzada.



Per això l’exigència d’Hawa Meint Cheik i els seus amics que es respectin les seves tradicions és totalment inacceptable. La nostra societat no pot admetre incorporar comportaments que són vexatoris per les persones. La societat moderna té prous recursos per comprendre que el matrimoni forçat i, en el cas d’una menor encara més, és un acte que cal evitar en defensa de la dignitat de les persones. La interacció cultural necessària en tot procés d’integració no justifica la permissió davant d’aquestes tradicions culturals. Ni cal caure en el parany d’associar una determinada religió amb una cultura. Les religions necessiten de la cultura del seu entorn per expressar-se i, en fer-ho, esdevenen també font de cultura. Però en cap cas els recursos culturals de les religions són els elements bàsics de les creences.La societat ha de dialogar profundament amb aquelles persones que volen integrar-se en la societat d’acollida per tal que comprenguin i assumeixen els límits que imposa el marc de convivència.

En cap cas, cal confondre el respecte vers la diversitat cultural amb la tolerància davant tradicions culturals deshumanitzadores.

dilluns, 13 d’abril de 2009

María del Socorro, Socorrín, CORÍN (TELLADO)

No he llegit mai, ni d'amagat, Corín Tellado. Segurament cap de vosaltres tampoc ho ha fet. El meu avi Ramon diria que era una autora de novel·letes per a criades. Però per ser políticament correctes, la inclourem en el gènere de "literatura de l'encantament" (novel·la rosa amb final feliç).

Corín Tellado no és un pseudònim. Corín és l'evolució del nom de pila (María del Socorro) d'una dona que ha escrit més de 4.000 títols, alguns dels quals s'han traduit a 27 idiomes i s'han traslladat al cinema, la ràdio i la televisió. Aquest fenomen sociològic i cultural, com la qualificà Cabrera Infante, ha mort aquesta setmana santa (al final de l'article, trobareu el despatx d'EFE amb les dades biogràfiques).

Obrera de la paraula i fabricant de lectores
Dues qualitats que ningú pot negar-li i que, en canvi, no han estat reconegudes com caldria.

Aquesta dona, que va estudiar magisteri, es va separar del marit (quan el divorci, per suposat, no existia i molt pocs matrimonis es separaven i, encara, molt menys per iniciativa de la dona) i va tirar endavant la família tota sola, ha estat una fabuladora innata i una treballadora infatigable. Podríem dir que la mort la va sorprendre treballant: 3 dies abans va acabar el seu darrer títol. Una dona dotada, segons Manuel Rivas, d'un sisè sentit que fa fet possible una escriptura tan continuada i tan prolongada.

Corín Tellado ha tingut milions de lectors i, sobretot, de lectores: ha venut més de 400 milions d'exemplars de les seves obres!. Moltíssimes persones s'han incorporat a la lectura a partir de les seves novel·letes.

Hereva del fulletó romàntic del segle XIX
Corín Tellado és un exemple de la literatura popular que es comprava al quiosc setmanalment, amb trames molt fàcils, dirigides a un públic amb poques inquietuds literàries. Per a Luís Antonio de Villena, Tellado és la darrera representant d'un gènere que "a partir dels anys 60 es va anar extingint". Això si, Tellado hi introduïa elements de modernitat que molt sovint topaven amb la censura: "algunes novel·les tornaven amb tants subratllats que quasi no quedaven lletres en negra", recordava Tellado en referència a la censura; i afegia "La censura em va ensenyar a insinuar, a suggerir més que a mostrar"


Corín Tellado també té milions de seguidores a Llatinoamèrica

Sombres i llums
Sobre el contingut de la seva obra ja no hi ha unanimitat.

Per a mi, la seva obra té una funció de "literatura consoladora" (la definició no és meva, però me l'ha he apropiat). Tellado contribueix a perpetuar un model de dona conservador que accepta la societat patriarcal i, per tant, el seu paper de filla-esposa-mare (amb desig i sexe, una novetat, és veritat) i el seu únic horitzó: un bon matrimoni.
"La vastísima producción de novelitas "rosas" de Tellado es leída como un único y gran texto que articula un proyecto ideológico pequeño-burgués en el que la relación amorosa, eje central, encubre un orden fundamentado en la sociedad de consumo y en las diferencias de clase. Tal encubrimiento se articula a un enfoque ahistórico del individuo y de la sociedad, lo que refuerza los patrones de conducta y prestigio social entronizados por el status vigente" (Virginia Erhart)

La seva mort ha desfermat tot tipus de comentaris, tots laudatoria. En reprodueixo alguns. Gairabé tots formulats per homes. És el que he trobat als diaris!

- Sorprenent, la de Gaspar Llamazares que la defineix com "una cierta luz de libertad en la negra noche del franquismo, tanto para las mujeres como para la literatura en general”. I afegeix (en això li dono la raó) “significó en aquellos momentos una válvula de escape para las clases populares”.

- El filòsof Gustavo Bueno recorda “a la gente leyendo a Corín en el metro” i, respecte a la relació de l’obra de Tellado i la dictadura assegura que “gracias a la censura y a esa época, Corín pudo presentar un modelo de problemas muy característico que sino, no podía haber planteado". "Hablaba de casos reales que cambiaban con la época, primero los novios eran de alto nivel y luego no llevaban ni corbata".

- Per a Luz Casal, Corín Tellado "ha sido uno de los personajes de la literatura y yo creo que el que escribe y es capaz de conmover tiene que ser considerado un escritor. Yo le doy las gracias a Corín por lo que ha sabido transmitir".

- El poeta Luís García Montero reconeix que “el libro de las mil mejores poesías de la lengua castellana y las novelas de Corín Tellado sirvieron para introducirme en la literatura"

- Per a Victor García de la Concha, director de la Real Academia Española, "la literatura no sólo está en los niveles de depuración como Madame Bovary , debemos tener en cuenta a quienes traducen la sensibilidad de todas las capas sociales".

- La seva biògrafa, la professora María Teresa González, afirma “durante sesenta años fue como la biógrafa de España, del pensamiento español. Sus pequeños relatos retratan la ideología y el pensamiento de la clase media española, aunque ella los sitúa en países lejanos: la manera de reaccionar ante el sentimiento del amor; los celos, la venganza, la envidia. Sabía lo que necesitaba la mujer española".

- Mario Vargas Llosa diu que “Corín Tellado con esas novelitas ligeras daba a sus lectoras esa ración de fantasía e irracionalidad sin la que no podemos vivir", "Era una fabuladora nata, sin una gran formación, pero con una intuición romántica que iba al compás de los tiempos".

- Luis Antonio de Villena afirma que era una autora que "voluntariamente o no rompió con la moral franquista establecida al incluir infidelidades, matrimonios rotos, familias no perfectas, infelices..." i en aquest sentit “ayudó a abrir la mente de sus lectoras

- Manuel Rivas destaca que va aconseguir fer "literatura pop con herramientas artesanales". "En su soledad era capaz de hacer el equivalente a lo que pueden ser hoy las series de televisión o radiofónicas, y era como alimentar una necesidad de sueños y de pasiones en un mundo dominado a veces por el vacío".

- Boris Izaguirre recorda que el fet que la seva “tata” abandonés gràcies a Corín Tellado el va portar a llegir-la també: "Pronto descubrí que Tellado escribía siempre sobre amores imposibles, mujeres engañadas por hombres peligrosos, aunque también planteaba, a su manera, conflictos contemporáneos como el ascenso profesional de una mujer que siendo secretaria sabía que podía influir en las grandes decisiones de una empresa, a riesgo, claro, de enamorar al presidente de la compañía, por lo general casado con otra mujer que desdeñaba cualquier compromiso profesional". I assegura que “abrió una ventana a la felicidad para muchas mujeres. Incluso fue avanzadilla en la liberalización: en sus novelas había besos mientras en la calle se prohibían.”


EFE (11-04-2009)
Decía de sí misma que escribía como hablaba, sin utilizar el diccionario, y renegaba de los libros que no se entienden. Quizá por ello Corín Tellado, fallecida hoy a los 81 años en su Asturias natal, mantuvo durante décadas el título de escritora más leída en castellano, después de Miguel de Cervantes.
María del Socorro Tellado López, verdadero nombre de Corín Tellado, se va con un legado de más de 4.000 novelas románticas y 400 millones de ejemplares vendidos.
Nacida el 25 de abril de 1927 en la localidad de Viavélez, en el municipio asturiano de El Franco, Corín Tellado era hija de un marinero y de una ama de casa y la única mujer de los cinco hermanos del matrimonio.
Aunque estudió Magisterio, nunca ejerció la docencia y, en 1946, gracias a un librero gaditano que le puso en contacto con la editorial Bruguera, se inició en el género que después cultivaría a lo largo de toda su trayectoria literaria con su primera obra, "Atrevida apuesta". Y es que, aunque se confesaba asidua lectora de escritores como Miguel Delibes, Gonzalo Torrente Ballester, Mario Vargas Llosa o Cabrera Infante, Corín Tellado era la reina de la novela rosa, un formato con el que trabajó hasta el pasado miércoles, cuando terminó su última novela.
En 1951, cuando ya había escrito más de 100 novelas, firmó un contrato con la revista cubana "Vanidades", por el que se comprometía a entregar dos novelas cortas al mes, consiguiendo que la tirada de la revista pasara de 16.000 a 68.000 ejemplares en poco tiempo.
A "Atrevida apuesta", que cuenta con más de 36 ediciones, le siguieron otros
títulos más que se ganaron una gran aceptación entre el público.
Tanta que, en 1962, sus obras eran las más leídas en castellano después de la Biblia y el "Quijote", según datos de la UNESCO. En 1994, el Libro Guinness de los Records la nombró la autora más leída en español.
Entre sus más de 4.000 títulos, algunos traducidos a varios idiomas, se encuentran "Tengo que abandonarte" y "Mi boda contigo", llevadas al cine en 1970 y en 1984, respectivamente.
También, una parte de su producción se ha convertido en seriales radiofónicos, como la famosa "Lorena", que comenzó a emitirse en 1977.
Otras obras han sido adaptadas al medio televisivo y, así, en 1990, la televisión chilena programó un ciclo de 26 capítulos titulado "Corín Tellado, mis mejores historias de amor", que también emitieron otras cadenas americanas y la cadena española Tele 5, a lo que siguió "Ambiciones", esta vez en Antena 3 TV.
Pero la prolífica autora también se adentró en la narración de cuentos infantiles y juveniles, los cuales compaginó con sus historias amorosas, a las que hay que sumar una colección de novelas eróticas, que publicó con el pseudónimo de Ada Miller.
Sin embargo, hasta 1991 no escribió su primera novela larga, "Lucha oculta", el mismo año en que se agravaron sus problemas de salud, ya que sufrió un fallo cardíaco y un edema agudo de pulmón que la mantuvo ingresada en el Centro Médico de Oviedo más de una semana.
En el año 2000 publicó su primera obra en Internet, "Milagro en el camino".
Pese a su delicado estado de salud, que desde 1995 la obligaba a someterse a tres sesiones de diálisis por semana, Corín Tellado ha seguido escribiendo hasta el final, aunque ya no se enfrentaba a la máquina de escribir y era a su nuera a quien dictaba sus relatos.

Per acabar, una facècia (com diria l’avi que he citat al començament)

"A lo Corín Tellado"

dissabte, 11 d’abril de 2009

¡NO DEJEMOS SOLA A FAUSTA!


"Siempre quise hacer una película sobre los motivos de la violencia. No buscar rostros ni culpables, esa no era mi idea ni lo que me interesa. Yo buscaba ahondar en cómo la violencia permanece de manera invisible entre nosotros. ¿Cómo te lo arrancas de la piel si no se puede tocar? Creo que la película habla de lo que nos hace ser como somos"

La Fausta (Magaly Solier) és la protagonista de
LA TETA ASUSTADA, la pel·lícula de Claudia Llosa, peruana afincada a Barcelona, que ha guanyat l'ós d'or de la darrera Berlinale. Una excelent pel·lícula que té una dobla lectura: "nunca sabes si estás inmerso en la realidad o en la ficción" diu la directora.

La Fausta és una víctima del terrorisme que pateix el mal de la "teta asustada" ("mancharisqa ñuñu" en quexua). Els habitants de l'altiplà peruà creuen que les dones violades i maltractades transmeten als seus bebès el terror que han sofert a través de la llet. La Fausta per evitar ser violada s'introdueix una patata a la vagina...

La violència és una malatia que s'enquista, que et roba l'ànima. Per a recuperar-la, la Fausta haurà de fer un viatge des del terror a la llibertat (aquest és el subtítol de la pel·lícula).

Vaig anar a veure LA TETA ASUSTADA fa un mes llarg i l'he recomanada a tothom. Ara, ho trono a fer des del MIRADOR.


A més de Claudia Llosa, la directora i autora del guió, l'equip de LA TETA està format quasi tot per dones: directores d'art, de so... i de fotografia (Natasha Brier). A la xarxa podeu trobar molta informació sobre la pel·lícula i la seva directora. Jo us enllaço amb l'entrevista del
Josep Martí Gómez.

dijous, 9 d’abril de 2009

BINTA I LA GRAN IDEA

Si un amic em va fer descobrir la Bebe, un altre, el Jesús, m'ha donat a conèixer aquest curtmetratge de Javier Fesser per a UNICEF. Ha fet més, m'ha demanat que el posi en el MIRADOR perquè creu que pot interessar a moltes altres persones. Com comparteixo la seva opinió, aquí el teniu. Avui, comencen per a moltes persones les vacancetes de pasqua, tot i que en som moltes les que tenim festa des del dilluns. En tot cas, un bon moment per a visionar BINTA I LA GRAN IDEA. Poseu-vos còmod@s.

La Binta ens explica el seu món, les dificultats de la seva cosina per anar a l'escola.... Però, sobretot, ens transmet uns valors que haurien de ser universals.
















És una bona idea?
Doncs, això és com un cine fòrum. Després de veure BINTA I LA GRAN IDEA podeu opinar. Estaria molt bé.

dimarts, 7 d’abril de 2009

SUBVENCIONAR L'EMBARÀS, la resposta de Camps a "la destrucció de l'home encara no nascut"


8 de març de 2009. València

El cardenal Antonio Cañizares, responsable màxim del Culte diví i la disciplina dels sagraments, va afirmar, el passat diumenge de Rams, que “no puede haber una ampliación de la ley del aborto” perquè “va en contra del hombre y va en contra de los designios de Dios”.

En la seva homilia a Toledo, el representant del Vaticà, també va recordar l'obligació de les persones catòliques a fer front a la “
corriente ciega de agresión, de falta de respeto al hombre, de violación de la dignidad humana, de eliminación de la vida del hombre, incluso del inocente y del no nacido", i va insistir en que era una “cuestión de humanidad” estar en contra de la proposta de modificació de la llei de l'avortament.

No comentaré el llenguatge sexista del resposable vaticà (seria un altre article!), tot i que li recomanaria que llegís un manual de comunicació no sexista. Tampoc comentaré el contingut de la seva homilia. Feu-ho vosaltres, lectores i lectors.

Vull parlar de l'avantprojecte de llei de Protecció a la Maternitat que ahir va presentar Francisco Camps, acompanyat de sis consellers de la Generalitat Valenciana. La iniciativa ha estat impulsada pel seu col·laborador més directe, el conseller de Benestar Social, Juan Cotino, exdirector general de la Policia amb Aznar i membre de l'Opus Dei.


6 d'abril de 2009. Presentació de la proposta

Per què he començat citant l'homilia del representant del Vaticà?
Doncs perquè l'avantprojecte sintonitza al 100% amb l’agressiva campanya de l'església catòlica contra la proposta de reforma de la llei de l'avortament.

El PP i, concretament, Francisco Camps han posat en marxa tots els mecanismes i recursos de l'administració autonòmica per a demostrar al gruix del seu electorat i al sector més integrista de l'església catòlica que són els valedors de les seves consignes ideològiques. A la vegada, seguint amb l’estratègia de la crispació de la que Camps és mestre, desvien l'atenció d'altres temes que no els interessen: els trajos i la trama de corrupció.

La proposta, que no disposa d’assignació pressupostària, pretén protegir “la vida en formació", subvencionant l’embaràs amb ajuts de fins a 600 euros mensuals, deduccions fiscals des del moment de la concepció, etc
El govern de Camps no ha implantat dos compromisos electorals: els ajuts de 4000 euros per als nadons i de 1200 euros a les mares que es quedin a casa.
A més subvencionarà organitzacions antiabortistes per a dissuadir les dones que vulguin interrompre l’embaràs, amb la creació d’una xarxa de centres assistencials que donin suport a les mares durant i després de l’embaràs, i promocionarà l’acolliment familiar de dones embarassades, sobretot joves que no tinguin recursos, a través d’una xarxa voluntària de famílies, que es beneficiaran d'ajudes econòmiques.

La proposta també promociona l’adopció i preveu agilitar els temps judicials, tant per a les gestants com per a aquelles famílies adoptants.

Proposta perillosa i retrògada
Oposició i associacions feministes rebutgen la proposta, que qualifiquen de retrògrada i perillosa.

La secretaria d’organització dels socialistes valencians, Elena Martín, ha demanat al conseller Cotino que “deixi de confondre el seu credo amb la Constitució i l’Estatut d’Autonomia”. Martín ha vaticinat que la proposta seguirà el mateix camí que l’intent d’impartir l’assignatura d’Educació per la ciutadania en angles, mesura que el Tribunal Suprem va tumbar.

La Plataforma Feminista de València ha denunciat que no es parla en cap moment d'educació per a prevenir els embarassos i que, en canvi, es promou la gestació per a oferir el bebè en adopció el més ràpid possible. “Sembla que s'estiguin fomentant els ventres de lloguer".

El 2007 es van practicar 11.068 avortaments al País Valencià, el 87% en centres privats
Si voleu conèixer més a fons la proposta podeu llegir l'article "El Consell dará hasta 600 € al mes a las embarazadas desde el momento de la concepción" (EL MUNDO, 07/04/2009) que en dóna una àmplia informació.




dilluns, 6 d’abril de 2009

PIONERES DE LA INFORMÀTICA I LES TELECOMUNICACIONS




Encara que la història de la informàtica està ben documentada, es troben molt poques dones -si és que se’n troben- esmentades en els textos estàndards de la història d'aquesta disciplina.


Es podria creure que les dones no han jugat un paper important en els començaments de la informàtica però, en realitat, han fet contribucions significatives en moltes àrees, des del seu inici...

Denise Gürer. Pioneering Women in Computer Science


Avui he rebut un correu de la Marta Estruch, de l’Associació de Dones per la Igualtat d’Arenys de Mar, informant-me que a l’Escola d’Informàtica de Sabadell es podia visitar una exposició (“RETRO INFORMATICA. El passat del futur”) que dedica un capítol a les pioneres de la informàtica i les telecomunicacions. Intentaré anar-hi (acabo de saber que fins a finals de març es podia veure a l’Illa Diagonal de Barcelona!). En tot cas, n'he volgut saber més i ho comparteixo amb vosaltres.

La participació de les dones en la informàtica també ha estat silenciada, i poques hi apareixen malgrat la importància de les seves contribucions, algunes força significatives. Segons els autors de l'exposició (Facultat d'Informàtica de Barcelona), aquesta no és una mostra ni molt menys exhaustiva de les aportacions que les dones han fet, i continuen fent, al món de la informàtica i les telecomunicacions. És només una petita selecció de les que van ser pioneres i van contribuir amb importants avenços a les tecnologies que avui coneixem.

Així, hi apareix Ada Lovelace (Londres, 1815), la primera programadora de la història de la informàtica, filla del poeta anglès Lord Byron. Lovelace va escriure programes per a la màquina de diferències finites, un ordinador mecànic que no es va arribar a construir fins uns quants anys després de morta.
També hi ha Grace Hopper, la descobridora del primer cuc informàtic. Nascuda a Nova York el 1906, va treballar molts anys per al Pentàgon i es va destacar per una gran visió de futur. Va preveure, per exemple, aplicacions futures com la intel·ligència artificial i els processadors paral·lels. O Edith Clarke, Thelma Estrin, Evelyn Berezin, Mildred Dresselhaus, Lynn Conway i Judy Clapp.

dissabte, 4 d’abril de 2009

ELS INTEGRISTES JUEUS FAN DESAPAREIXER LES DUES ÚNIQUES MINISTRES ISRAELIANES

El nou govern israelià està format per 30 persones: 28 homes i 2 dones (això és partitat!).

Però, els integristes jueus no volen cap dona en el govern (ni a molts altres llocs). Per a ells aquesta exigua representació femenina és massa.

I dit i fet. Els mitjans ultraortodoxes han manipulat la foto de familia del nou govern israelià (1 d'abril de 2009) i han tret les 2 úniques dones! El diari Yated Neeman s'ha atrevit, fins i tot, a reomplir els dos forats que per obra del Photoshop quedaven a la foto per 2 homes (que ni tan sols són ministres)!!!

Una nova mostra del creixement de l'integrisme jueu, amb greus conseqüències per a les dones.

Gravíssima manipulació informativa
No és tracta del joc de les diferències. La primera imatge és la de la foto oficial del nou govern; la de sota, és la publicada pel diari Yated Neeman.


Israel ´borra´ a sus ministras
El nuevo Ejecutivo israelí cuenta con dos mujeres entre sus filas, pero parte de los habitantes del país no las han podido ver. Dos diarios ultra ortodoxos decidieron hacer uso del programa de edición de imágenes Photoshop y borrar de la foto a las ministras. El Yated Neeman cambió la figura de las dos mujeres - Limor Livnat y Sofa Landver-por la de dos colegas masculinos, y el semanario Shaa Tova simplemente las eliminó y dejó los huecos. Las mujeres en el Gobierno israelí no existen para cierta corriente de la sociedad del país y, si existen, no quieren que su imagen se haga pública. Ninguna de las dos publicaciones ha dado explicaciones por lo ocurrido, pero se supone que su acción se debe a la obediencia de la estricta moral ultra ortodoxa. Durante la campaña a las elecciones, los carteles que presentaban a la candidata Tzipi Livni sufrieron pintadas cerca de los barrios ultraortodoxos. / AP

(La Vanguardia, 4 d'abril de 2009. Pàgina 28)