16 científiques catalanes actuals

L'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) ha organitzat l'exposició 16 CIENTÍFIQUES CATALANES

El principal objectiu de l'exposició, que és itinerant amb presència a Internet a través del bloc http://16cientifiquescatalanes.blogspot.com, és apropar la figura de la científica a la societat, trencant certs tòpics com ara el fet que els professionals que es dediquen a la recerca solen ser majoritàriament homes.

si bé la presència de la dona segueix sent minoritària en alguns àmbits de la recerca, el nombre d'investigadores ha anat augmentat en les últimes dècades. Però aquesta major presència en els laboratoris no sol reflectir-se en la percepció pública de la ciència. (Mercè Piqueras, Presidenta de l'ACCC i coordinadora de l'exposició)

Per a pal·liar aquest dèficit s'ha preparat aquesta exposició basant-se en una sèrie de perfils sobre investigadores en actiu de diferents àrees de recerca: biomedicina, química, física, matemàtiques, arqueologia,... (Raül Toran, secretari tècnic de la mostra)

L'exposició recull el perfil de 16 científiques que treballen en universitats, centres de recerca i empreses a Catalunya

• Lina Badimon, biomèdica (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
• Pilar Bayer, matemàtica (Universitat de Barcelona
• Isabel Cacho, paleoclimatòloga (Universitat de Barcelona)
• Alícia Casals, bioenginyera (Institut de Bioenginyeria de Catalunya)
• Mara Dierssen, neurobiòloga (Centre de Regulació Genòmica)
• Marta Estrada, oceonògrafa (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
• Carme Jordi, astrònoma (Universitat de Barcelona)
• Adriana Kaplan, antropòloga (Universitat Autònoma de Barcelona)
• Marta Orive, biòloga especialista en microbiologia cervesera, de l'empresa Mahou-San Miguel
• Marta Prevosti, arqueòloga (Institut Català d'Arqueologia Clàssica)
• Teresa Puig, física (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
• Sílvia Simón, química computacional (Universitat de Girona)
• Conxita Solans, química (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
• Anna Veiga, biòloga (Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona)
• Lourdes Vega, física, directora de MATGAS.
• Assumpció Vila, arqueòloga (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
  

16 CIENTÍFIQUES CATALANES s’inaugurarà el proper 23 de febrer al Centre Cultural de Les Corts.

A la recerca de les dones
Aquest és el titular d'un article que Joaquim Elcacho, membre també de l'ACCC, va publicar a l'AVUI el passat dia 29 de gener. Podeu llegir-lo sencer en aquest enllaç però voldria destacar aquí algunes dades que em van semblar molt interessants.

A Catalunya, creix el nombre de dones dedicades a la ciència però es manté molt baix el nombre de dones amb càrrecs de direcció o alta responsabilitat.

Entre l'any 2002 i 2008 el nombre de dones que es dediquen a la recerca científica a Catalunya ha augmentat un 87,8%. En el mateix període, el nombre d'homes dedicats a la recerca ha crescut un 62,4%.

Però als equips de direcció dels 39 centres de recerca adscrits a la Generalitat i els 21 centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a Catalunya -sis d'aquest centres són compartits CSIC/Generalitat-, només s'hi poden localitzar sis dones (10%).

Juliana Morell, nascuda al barri del Raval de Barcelona a finals del segle XVI. Experta en saber clàssic, filosofia i llengües antigues i modernes. És l’única dona citada al paranimf de la Universitat de Barcelona, que així reconeix la seva intel·ligència i erudició

Per què les dones som tan poc visibles a l'àmbit científic?
Per què no hi ha pràcticament dones catedràtiques ni investigadores reconegudes? I sobretot, per què la ciència continua sent un terreny majoritàriament masculí malgrat l’augment de matriculacions femenines en carreres científiques?

En aquest enllaç de Dones en Xarxa trobareu la ressenya del dinar-xerrada amb Carmina Virgili i podreu descarregar el text integre de la seva ponència, amb un exhaustiu recull de dades quantitatives de la presència de les dones en els àmbits tant acadèmic com de recerca científica i una anàlisi de les causes de la seva invisibilitat i/o baixa participació.

Geòloga i doctora en Ciències Naturals, Carmina Virgili ha estat investigadora del CSIC, i la tercera catedràtica en ciència a Espanya. A més, va ser Secretària d’Estat durant el primer govern de Felipe González i senadora per Barcelona amb el PSC a les eleccions de 1996.