Pàgines

dissabte, 22 d’agost de 2009

Sakineh Mohammadi, LA SEVA VIDA ÉS A LES NOSTRES MANS

La lapidació està concebuda per augmentar i allargar el sofriment de la víctima. La lapidació produeix una mort molt dolorosa i molt lenta. Es tracta d'escollir pedres d'una mida que causin dolor però que no siguin el suficientment grans per fer perdre el coneixement i matar la víctima amb rapidesa.

Aquest atroç procediment, que era utilitzat pels jueus per a matar les persones adúlteres, no s'introdueix a l'Islam fins el segle VII (dC). Una quarantena de països, tots de majoria musulmana, mantenen la lapidació per a castigar especialment les dones que mantenen relacions sexulas "il·legals"



Sakineh Mohammadi és una dona iraniana que ha estat declarada "culpable d'adulteri estant casada" i condemnada a morir lapidada. El seu advocat ha demanat que es revisi la causa. No se sap el temps que trigarà la Comissió d'Amnistia i Indult a fer-ho. El que si se sap és que si la Comissió no admet la petició de l'advocat, el risc que l'execució per lapidació sigui imminent és molt alt.

Per això, Amnistia Internacional ha organitzat una ciberacció per exigir les autoritats iranianes que no executin Sakineh Mohammadi i que aturin totes les execucions per lapidació.

La teva firma pot salvar la vida de Sakineh Mohammadi. No seria la primera vegada que s'han commutat condemnes a lapidació gràcies a la pressió internacional. Implica-hi a les teves amistats i familiars.

dimarts, 11 d’agost de 2009

ANTICONCEPTIUS LLIURES I GRATUÏTS


Foto Reuters

Avui no pretenc fer memòria històrica i recordar els temps (no massa llunyans) en que els anticoncetius eren il·legals a Espanya i que calia enginyar-se-les per aconseguir la píndola (compartir una recepta -o falsificar-la-, etc). Però pensant en el que vaig escriure ahir, m'ha vingut al cap aquesta reivindicació del moviment feminista dels anys 70 del segle passat.

Tampoc serè jo qui faci apologia de la píndola del dia després o, millor dit, de l'anticoncepció d'emergència. La seva necessitat és l'expressió d'un fracàs: del fracàs de les mesures preventives. La seva necessitat és el resultat d'una absència (en quasi el 100% dels casos): la de l'ús de mètodes eficaços contra l'embaràs no desitjat. La seva necessitat corra paral·lela a la poc control i estima que algunes dones, sobretot joves, tenen del propi cos i, per extensió, de la seva vida.

El que ha quedat clar, per tant, és que es tracta d'una necessitat: l'any passat es van vendre més de mig milió d'unitats de la píndola postcoital a Espanya.

Una altra evidència: l'Organizació Mundial de la Salud (OMS) la considera un medicament essencial. "Tota dona en edat reproductiva podria necessitar, en algun moment, anticoncepció d'emergència per a evitar un embaràs no desitjat". Fixem-nos que no estableix límit d'edat

46 països ja venen la píndola postcoital sense recepte
França, Regne Unit, Bèlgica, Estats Units d'Amèrica, Portugal.... fins a 46 estats venen les pastilles del dia després sense recepte. El més entrant, Espanya se sumarà a aquesta llista. En tots aquests països, la venda dels anticonceptius d'emergència sense recpeta s'ha demostrat eficaç per a evitar embarassos no desitjats i avortaments. A França, per exemple, la implantació de la venda de la píndora postcoital sense recepte ha significat un 20% menys d'avortaments.


LA PÍNDOLA POSTCOITAL SENSE RECEPTE
Més informació sobre el protocol


Amb una mica més de tranquil·litat, he ampliat la cerca d'informació sobre la venda de la píndola postcoital sense prescripció mèdica aprovada pel Ministeri de Sanitat i Consum i el protocol signat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya.

EL PAÍS digital publica publicava el text integre del protocol

Paga la pena llegir-lo (crec que poques persones ho han fet) i parar atenció en els articles següents:
3.1. OFICINA DE FARMÀCIA EN TORN DE GUÀRDIA
D’acord amb la legislació vigent, Decret 321/1996, d’1 d’octubre, per a dispensar l’anticoncepció d'emergència (AE) en l’oficina de farmàcia durant el servei d’urgència caldrà la prescripció facultativa corresponent, feta pel facultatiu en servei d’urgència o en servei normal. (...) En el supòsit de no tenir la recepta mèdica, cal derivar la usuària al centre d’atenció primària o ASSIR més proper de l’oficina de farmàcia o del seu domicili particular.
O sigui, les farmàcies d'urgència no vendran la píndola sense recepta mèdica

Emergència i urgència han deixat de ser sinònims? Des de quan? Al meu entendre, a més, entre en contradicció amb el que es diu en l'article següent (el de l'objecció de consciència) sobre que "el tractament es pugui fer en les condicions adequades, tant pel que fa al factor temps com al desplaçament, de forma que el retard en el tractament no pugui tenir conseqüències en relació amb les condicions d’eficàcia"
3.2. OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA
"L’objecció de consciència és la negativa d’una persona a realitzar determinats actes o a prendre part en determinades activitats, que li ordena la llei o l’autoritat competent, basant-se en raons de convicció moral. En el cas que el farmacèutic o la farmacèutica, basant-se en raons de convicció moral, no vulgui dispensar l’AE, haurà d’indicar a la persona que li demana el punt més proper on la pot aconseguir, tenint en compte les condicions d’accessibilitat a un altre centre doncs s’ha de possibilitar que el tractament es pugui fer en les condicions adequades, tant pel que fa al factor temps com al desplaçament, de forma que el retard en el tractament no pugui tenir conseqüències en relació amb les condicions d’eficàcia. Així, en primera instància, li proposarà la derivació al centre d’atenció primària o l’ASSIR més proper de l’oficina de farmàcia o del seu domicili particular, o bé l’adreçarà a l’oficina de farmàcia més propera."

No m'atreveixo a fer cap comentari
4.2. ENTREVISTA CLÍNICA
"
En cas que la usuària, malgrat haver rebut la informació de l’apartat anterior [Informar a la usuària que l’AE es dispensa de forma gratuïta en els centres d’atenció primària i els ASSIR, i proporcionar-li informació de quins centres sanitaris són els més propers des de l’oficina de farmàcia i/o del seu domicili], vulgui adquirir l’AE sense recepta en l’oficina de farmàcia, el farmacèutic li farà una entrevista clínica, en un lloc que garanteixi la seva intimitat"
Veure pàgines 8 i 9 amb el qüestionari de l'entrevista.

El protocol deixa en mans del farmacèutic o farmacèutica (en poquíssimes ocasions cita les farmacèutiques) discernir si la sol·licitant és capaç i competent, intel·lectualment i/o emocionalment, per a comprendre l’abast i les conseqüències de l’AE. Si considera que no ho és, el farmacèutic no haurà de procedir a la dispensació.

Un dubte: El protocol parla contínuament del farmacèutic, és a dir, entenc que parla de les persones llicenciades en Farmàcia que venen medicaments (drogues). I els i les auxiliars de farmàcia, que sovint són les persones que ens atenen darrera del taulell? També estan autoritzats a fer-nos l'entrevista clínica i a discernir si ens venen o no la píndola?

Un altres dubte. Les oficines de farmàcia habilitaran un espai que garanteixi la intimitat de la usuària per a entrevistar-la? Si no disposen d'aquest espai, què passarà?

Espero que alguna persona autoritzada em contesti.

Mentre, continuem amb l'articulat del protocol
4.5. DISPENSACIÓ DE L'AE
"En el cas que procedeixi la dispensació de l’AE, la usuària haurà de prendre les pastilles en aquell moment, davant el farmacèutic, per raons d’efectivitat i de salut pública"

4.4. CONSENTIMENT INFORMAT
"Es demanarà a la usuària que signi el full de consentiment informat, com a requeriment previ a la dispensació"


I, de moment, fins aquí he arribat. Bona nit


diumenge, 9 d’agost de 2009

PÍNDOLA POSTCOITAL i objecció de consciència

Els farmacèutics catalans, acollint-se al dret a l'objecció de consciència, podran no dispensar la píndola postcoital, segons el protocol signat pel departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya (6 d'agost de 2009)



Permeteu-me que vagi al gra i que potser no sigui políticament correcte!

Aquest migdia era a la cuina (amb la ràdio encesa com sempre), preparant el dinar, i he sentit un tall de veu de la Gemma Lienas, presidenta de Dones en Xarxa que m'ha sobresaltat. Lienas denunciava que, a Catalunya, els professionals de les farmàcies podran acollir-se a l'objecció de consciència i no vendre la píndola del dia després sense recepte (aquest anticonceptiu d'emergència es vendrà sense recepte a totes les farmàcies espanyoles a partir del mes vinent).

M'ha semblat fort, molt fort! Per tant, quan he tingut una miqueta de tranquil·litat i temps, he anat al portal de la Generalitat per a contrastar la notícia i, malhauradament, l'he confirmat

Podeu llegir la nota de premsa sobre el protocol signat entre el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya per a dispensar la píldora postcoital en el següent enllaç.

Res a dir, per suposat, als aspectes educatius i preventius que contempla el protocol. Sobre el tema de l'entrevista a la compradora per part del farmacèutic o farmacèutica prefereixo no obrir boca, opineu-ne vosaltres. I sobre l'objecció de consciència.....

És que no ho entenc, no ho entenc! Ho enteneu, vosaltres?

La pídola postcoital o píndola del dia després és un fàrmac anticonceptiu (que NO abortiu) oral d'emergència.

Què vindrà després?


JA FA 70 ANYS. No oblidem les Tretze Roses



Mare, germans, amb tot l’amor us demano que no em ploreu. Jo surto sense plorar. Em maten innocent, i moro com ha de morir una innocent (...).
Que el meu nom no s’esborri de la història.

Fragment de la carta de Julia Conesa (agost 1939)


Dedicat a:
Carmen Barrero Aguado
Martina Barroso Garcia
Blanca Brissac Vázquez
Pilar Bueno Ibáñez
Julia Conesa Conesa
Adelina García Casillas
Elena Gil Olaya
Virtudes González García
Ana López Gallego
Joaquina López Laffite
Dionisia Manzanero Salas
Victoria Muñoz García i
Luisa Rodriguez de la Fuente

Les amigues de l'Agrupació Dones de Dalt ens han recomanat la lectura de l'article JA FA 70 ANYS sobre les Tretze Roses, escrit per Oriol Yuguero Torres.

Obedient com sóc (a estones), ho he fet i he descobert que l'autor és metge, regidor de Joventut de l'Ajuntament de Lleida... i que el seu blog es diu MIRANT DES DEL CAMPANAR. No cal dir-vos que m'ha agradat: els campanars, en general, són uns MIRADORs excel·lents! En aquest cas, a més a més, es tracta del campanar de la Seu Vella de Lleida. Poca broma!

El 5 d’Agost de 1939, 13 noies de la llavors Joventut Socialista Unificada van ser afusellades amb altres companys al Cementiri de Madrid. El motiu que va justificar la sentència del Consell de Guerra va ser haver-se adherit a la rebel·lió contra l’ordre establert pel dictador Franco.

Ja han passat 70 anys d’aquell tràgic fet que va mostrar fins a quina crueltat podia arribar el bàndol feixista, un cop acabada la guerra. Tots els joves que van perdre la vida, ho van fer per haver defensat els seus ideals i per haver-se mantingut ferms en la seva lluita per la llibertat.
Amb motiu del 70 aniversari de la seva execució, un dels episodis més cruels de la repressió franquista, s'han publicat diversos reportatges. Us en recomana un, La corta vida de trece rosas, perquè crec que ajuda a situar el fet en el context del moment.

El 5 d'agost de 1939 van assassinar les tretze roses i altres 43 joves. Aquell dia no va ser excepcional. Les delacions, les detencions, les vexacions... les execucions eren el pa de cada dia.

Ens cal recordar que aquestes persones van existir i van morir per defensar la llibertat. Per això no les hem d'esborrar de la història. Ni a elles ni a tantíssimes altres dones i homes que han tingut un paper a la nostra història. Els hi devem.





A Tomasa Cuevas, in memoriam

divendres, 7 d’agost de 2009

FEMINATA DESAFORADA (traducido del original en catalàn)

Para leer la traducción en castellano del artículo "FEMINATA DESAFORADA" pulsar este enlace

Arturo Pérez-Reverte



dimecres, 5 d’agost de 2009

FEMINATA DESAFORADA



Després de llegir el darrer "APUNT" de la Carme Sánchez Martín em confesso públicament: sóc una feminata desaforada.

L'expressió la manllevo de l'acadèmic que ocupa la cadira T de la Real Academia Española, la que pule, limpia y da esplendor i tiene como misión principal velar porque los cambios que experimente la Lengua Española en su constante adaptación a las necesidades de sus hablantes no quiebren la esencial unidad que mantiene en todo el ámbito hispánico. L'acadèmic en qüestió és l'excel·lentíssim senyor Arturo Pérez-Reverte.


Per cert, de 43 Excmos. Sres. Acadèmicos de número actuales, només 3 (Ana Maria Matute, Carmen Iglesias i Margarita Salas Falgueras) són dones. És a dir, més del 93 per cent dels membres de la Real Academia Española són homes!!!

Pel que fa a l'altre exabrupte de l'acadèmic, tonta de la pepitilla, i utilitzant una de les seves expressions, ho deu ser su puta madre.

Arturo Pérez-Reverte, excorresponsal de guerra (un excel·lent experiodista) i escriptor, és pensa que té patent de cors. Creu que té permís per a atacar vaixells i poblacions enemigues. Per a l'acadèmic, les dones formen part de l'enemic. Arturo Pérez-Reverte és un masclista desaforat; s'ha convertit en un dels homes que odien les dones. Em sap molt greu.