Pàgines

diumenge, 23 de desembre de 2012

Un 3% menys de diputades al Parlament de Catalunya


Parlament de Catalunya, 17 de desembre de 2012

Aquesta setmana ha quedat constituït el Parlament de la X legislatura. El nou Parlament de Catalunya està format per 50 diputades i diputats de CiU, 21 d'ERC, 20 del PSC, 19 del PP, 13 d'ICV-EUiA, 9 de C's i 3 de la CUP.  En total 135 persones.

D'aquestes, quantes són dones? Només 4 de cada 10.
Al final del post trobareu la llista amb el noms i el grup parlamentari al qual pertanyen de les 54 diputades. Per grups, hi ha 21 diputades de CiU (42%), 8 d'ERC (38,09%), 8 del PSC (40%), 7 del PP (36,84), 6 d'ICV-EUiA (46,15%), 3 de C's (33,33%)  i 1 del CUP (33,33%)

Ara fa dos anys, el 31 de desembre de 2010, escrivia en aquest Mirador que el Parlament de Catalunya havia assolit la paritat ja que per primera vegada s'havia superat el mínim del 40% de dones que marca la Llei d'Igualtat de 2007.

Les diputades, al 2010, representaven el 43% de l'hemicicle. Avui, les diputades només representen un 40%.

Un pas enrere per a les dones i la seva presència pública!

DIPUTADES AL PARLAMENT DE CATALUNYA

DonesPercentatge
Legislatura 1980-198475,2%
Legislatura 1984-1988118,1%
Legislatura 1988-19921410,4%
Legislatura 1992-19951712,6%
Legislatura 1995-19992014,8%
Legislatura 1999-20033223,7%
Legislatura 2003-20064331,8%
Legislatura 2006-20104835,5%
Legislatura 2010-20125843%
Legislatura 2012-20165440%


DIPUTADES de la X legislatura

  1. Alicia Alegret Martí (PP)
  2. Rosa Amorós i Capdevila (ERC)
  3. Inés Arrimadas García (C'S
  4. Ramona Barrufet i Santacana (CiU)
  5. Meritxell Borràs i Solé (CiU)
  6. Cristina Bosch i Arcau (CiU)
  7. Gemma Calvet i Barot (ERC)
  8. Dolors Camats i Luis (ICV-EUiA)
  9. Mireia Canals i Botines (CiU)
  10. Montserrat Capdevila Tatché (PSC)
  11. Violant Cervera i Gòdia (CiU)
  12. Anna Figueras i Ibàñez (CiU)
  13. Victòria Forns i Fernández (CiU)
  14. María José Garcia Cuevas (PP)
  15. Eva García i Rodríguez (PP)
  16. Marina Geli i Fàbrega (PSC)
  17. Núria de Gispert i Català (CiU)
  18. Eva Granados Galiano (PSC)
  19. Hortènsia Grau Juan (ICV-EUiA)
  20. Mercè Jou i Torras (CiU)
  21. Marta Llorens i Garcia (CiU)
  22. Dolors López Aguilar (PP)
  23. Annabel Marcos i Vilar (CiU)
  24. Rocío Martínez-Sampere Rodrigo (PSC)
  25. Laura Massana Mas (ICV-EUiA)
  26. Carina Mejías Sánche (C's)
  27. Begonya Montalban i Vilas (CiU)
  28. Dolors Montserrat i Culleré (PP)
  29. Neus Munté i Fernàndez (CiU)
  30. Joana Ortega i Alemany (CiU)
  31. Núria Parlon Gil (PSC)
  32. Eva Piquer i Vinent (ERC)
  33. M. Glòria Renom i Vallbona (CiU)
  34. Marta Ribas Frías (ICV-EUiA)
  35. Elena Ribera i Garijo (CiU)
  36. Montserrat Ribera i Puig (CiU)
  37. Georgina Rieradevall i Tarrés (CUP)
  38. Irene Rigau i Oliver (CiU)
  39. Carmen de Rivera i Pla (C's)
  40. Meritxell Roigé i Pedrola (CiU)
  41. Alícia Romero Llano (PSC)
  42. Marta Rovira i Vergés (ERC)
  43. Maria Dolors Rovirola i Coromí (CiU)
  44. Alícia Sánchez-Camacho i Pérez (PP)
  45. Núria Segú Ferré (PSC)
  46. Anna Simó i Castelló (ERC)
  47. Anna Solé i Ramos (CiU)
  48. Teresa Vallverdú Albornà (ERC)
  49. Núria Ventura Brsuca (PSC)
  50. Alba Vergés i Bosch (ERC)
  51. Lorena Vicioso Adria (ICV-EUiA)
  52. Sara Vilà Galan (ICV-EUiA)
  53. Marta Vilalta i Torres (ERC)
  54. Marisa Xandri Pujol(PP)

divendres, 21 de desembre de 2012

Optimisme, projectes i acció per al 2013



Diuen que l'optimista té sempre un projecte i la pessimista una excusa.

A més, Churchill reconeixia que era optimista perquè no era massa útil ser una altra cosa.

Per últim, l'enyorat Perich escrivia:
Un optimista és el que creu que tot té solució.
Un pessimista és el que pensa el mateix, però sap que ningú ho intentarà.


Doncs, jo dic que hem d'intentar-ho!

Us desitjo un 2013 ple d'optimisme, de projectes i d'acció!

                                                                 Anna González Batlle

dissabte, 15 de desembre de 2012

+ llibres com arbres x r-estrenar el nadal

Recordeu l'arbre de nadal que vaig publicar l'any passat?


L'èxit de viralització de la imatge m'ha fet cercar nous arbres de nadal, construïts amb llibres, per a R-estrenar el Nadal de 2012.

Uns són més elaborats i reeixits que altres, però tots són adients per a desitjar-vos salut i felicitat.

Començaré pel de la llibreria canadenca LIBER, al Quebec


Seguit pel de la biblioteca d'una escola secundària d'Allentown, als Estats Units d'Amèrica


El de la biblioteca de Santiago de Cacém (Portugal), aquest sense llumetes


El de l'aparador de la llibreria francesa Sommières


1 els de les biblioteca d'Alvesta (Suècia), de la Mediateca Intermunicipal de Lunel (França), per acabar amb un de mexicà, la de la biblioteca del Tecnològic de Monterrey


Totes les imatges menys la primera les he trobat a Improbables Librairies. Improbables Biblioteques.
Es una pàgina preciosa

dimecres, 12 de desembre de 2012

Sabates vermelles contra el feminicidi

Zapatos rojos a Ciudad Juárez (Foto: EFE)

Més de 300 sabates vermelles, a l'explanada de la Fiscalia General de l'estat de Chihuahua,  reclamant el retorn dels centenars de noies desaparegudes a Ciudad Juárez i justícia. Aquest acte ha tingut lloc el 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans i de les 24 hores d'acció feminista arreu del món.

El vermell de les sabates és el símbol de la sang vessada a Ciudad Juárez en els darrers 20 anys. Les víctimes mortals de feminicidi, normalment noies joves, són quasi un miler.

Art urbà contra la violència masclista

Darrera d'aquesta acció hi ha les mares i familiars de les víctimes organitzades en diverses entitats. Però la iniciativa de les sabates vermelles és de l'artista Elina Chauvet, nascuda a Chihuahua i que viu a Itàlia.

Zapatos rojos es una memoria colectiva, una evocación, un vacío; es una marcha silenciosa, un anhelo, el regreso a casa de nuestros seres queridos

He llegit al diari MILENIO  que Chauvet diu que "ésta es una manera de recordar a las autoridades locales que aún existen decenas de casos de mujeres desaparecidas en Ciudad Juárez que no fueron resueltos. Lejos de terminar, la desaparición de las mujeres continúa; es un llamado a la ciudadanía para unirnos".


La instal·lació d'Elina Chauvet s'ha pogut veure a molts altres llocs, a Amèrica i Europa, com per exemple a Milà amb motiu de la celebració del 25 de novembre, per l'eliminació de la violència contra la dona.

diumenge, 9 de desembre de 2012

10 de desembre: 24 hores d'acció feminista a través del món

Ésser dona és viure en un una guerra constant
Marxem
Ens organitzem i resistim

Marxem
I ens rebel·lem

Marxem
I construïm altres maneres de viure

Marxem
I ens unim

Marxem
Ens reconeixem i decidim

Marxem
Parlem i cridem

Marxem
I generem una altra economia

Marxem
Ballem i cantem

Marxem
I estem als carrers

Marxem
Recordem i ens descobrim

Marxem
I des de les nostres arrels, som

Marxem
I vivim la sexualitat en llibertat

Marxem
I reafirmem el feminisme per a solucions reals

Marxem
Lluitem,

Marxem i construïm el bon viure

Fins que totes siguem lliures,
estarem unides fins a aconseguir-ho!

Avui, 10 de deesembre de 2012, nosaltres activistes de la Marxa Mundial de les Dones realitzarem accions a les nostres comunitats. Començant a Nova Caledònia i arribant fins a Seattle estarem mobilitzades per 24 hores com a símbol que estem alertes al que passa al món, dels atacs als drets de les dones, i per donar a conèixer les nostres resistències i alternatives.

Així, comença el manifest de la Marxa Mundial de Dones. A Barcelona, la convocatòria és a la plaça de Sant Jaume, a les 18.30h


dimarts, 4 de desembre de 2012

Una bona notícia: Nasrin Sotoude deixa la vaga de fam

Avui dimarts 4 de desembre, després de 49 dies, l'advocada iraniana i lluitadora pels drets humans, ha abandonat la vaga de fam.

Article publicat el diumenge

La solidaritat que ha generat la seva lluita, dins i fora del seu país, ha aconseguit que el govern de l'Iran hagi aixecat la prohibició que la seva filla petita viatges a l'estranger, un dels motius de la seva vaga de fam.
Nasrin Sotoudeh ended her nearly 50-day long hunger strike

Desitjo que Nasrin Sotoude recuperi la seva salut molt malparada per les condicions de la presó i sobretot per la perllongada vaga de fam. I demano, jo m'hi comprometo, que no l'oblidem i la continuem acompanyant en la seva dura lluita. I fer-ho des de fora de l'Iran és fàcil. Per a fer-ho des de dins cal molt coratge. Per això vull compartir amb vosaltres les imatge d'aquestes dones iranianes a Teheran que han sortit al carrer en solidaritat amb Nasrin Sotoude. 

Dones a Teheran en solidaritat amb Nasrin Sotoude

Les he trobada en un web NO PASDARAN  i han estat pujades a la xarxa unes hores abans que de tenir coneixement que Sotoude havia abandonat la vaga de fam.

diumenge, 2 de desembre de 2012

Amb Nasrin Sotoudeh i la seva lluita


Fa un mes que l'advocada Nasrin Sotoudeh, juntament amb el cineasta Jafar Panahi, ambdós iranians, ha estat guardonada amb el Premi Sàkharov a la llibertat de consciència que anualment atorga el Parlament Europeu per a distingir persones que defensen els drets humans i la democràcia i lluiten contra la intolerància, el fanatisme i l'opressió.
Al concedir el Premi Sàkharov a la llibertat de consciència als iranians Nasrin Sotoudeh i Jafar Panahi, el Parlament Europeu envia un missatge de solidaritat i reconeixement a un home i una dona que no han sucumbit a la por i a la intimidació i que han decidit anteposar la sort del seu país a la seva pròpia

Martin Schulz, president del Parlament Europeu (26 d'octubre 2012)

Nasrin Sotoudeh a Barcelona
Des de fa dos dies, al carrer de Dalmau de Barcelona, hi ha un grafit exigint la llibertat de Nasrin Sotoudeh, empresonada i en vaga de fam des del passat 17 d'octubre perquè el govern iranià deixi en pau als seus fills.


Vídeo de la creació del grafit LLIBERTAT PER NASRIN

Però qui és Nasrin Sotoudeh (نسرین ستوده)

La Premi Sàkharov 21012 és una advocada iraniana amb una llarga experiència en la defensa dels drets humans.

Nascuda el 1963, casada i mare de dos fills, aquesta activista ha assumit la defensa de persones detingudes durant les multitudinàries protestes contra la fraudulenta reelecció del president iranià, Mahmud Ahmadinejad, el juny de 2009. També ha estat l'advocada de menors condemnats a la pena de mort, de dones i de presos de consciència. Sotoudeh, per exemple, va assistir com a lletrada, la premi Nobel de la pau del 2003, Xirin Ebadi.

Detinguda el setembre de 2010 i acusada de divulgació de propaganda contra l'Estat i conspiració per atemptar contra la seguretat nacional, ha estat condemnada a 11 anys de presó que compleix a Evin (Teheran) en règim de aïllament i incomunicació.


El 17 d'octubre ha començat una vaga en protesta per l'assetjament a la seva família i per les restriccions al dret de visita. La gota que va fer vessar el vas és la prohibició de viatjar a l'estranger a la seva filla de 12 anys. Feia mesos que les autoritats de la terrible presó d'Evin l'hi impedien les visites del seu marit i fills i les trucades telefòniques i, prop d'un any, que no podia veure la seva mare i el seu germà.

Ebadi, Sotoudeh i el respecte als drets humans
L'activista iraniana i premi Nobel de la Pau, Xirin Ebadi i sis organitzacions de defensa dels drets humans han exigit a les autoritats de l'Iran que Sotoudeh deixi de ser objecte de maltractaments i pugui veure la seva família.

Així mateix, Ebadi i Amnistia Internacional (AI), Humans Rights Watch (HRW), la Campanya internacional per als drets humans a l'Iran, Reporters sense fronteres (RSF), la Federació Internacional dels drets humans (FIDH) i la Lliga iraniana de la defensa dels drets humans, en aplicació de la legislació en matèria de drets humans, exigeixen al govern de l'Iran que totes les persones empresonades puguin rebre la visita de les seves famílies i tinguin accés a tractament mèdic quan ho necessitin.

Necessitem que Nasrin i totes les persones empresonades per defensar els drets humans puguin veure acomplerts els seus somnis!



Altres articles al Mirador sobre l'Iran, les dones i les eleccions de 2009