Pàgines

dimecres, 28 de setembre de 2011

Aborto legal para no morir (Campaña 28 de setiembre)


Obro aquest breu post amb la captura de la pàgina d'inici del portal de la "Campaña 28 de Septiembre por la Despenalización del aborto en Amèrica Latina y el Caribe - 2011"

Us recomano que visiteu http://www.28deseptiembre.org, hi trobareu tota la informació sobre aquesta iniciativa que va neixer en el "V Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe", celebrat a San Bernardo (Argentina) l'any 1990. En aquesta trobada es va acordar declarar el dia d'avui, 28 de setembre, "Día por el Derecho al Aborto de las Mujeres de América Latina y del Caribe". Han passat 21 anys i a Amèrica Llatina i el Carib, les coses no han canviat gaire en aquest aspecte.

Alerta! que a casa nostra s'anuncien passos enrere. 

La llei de l'avortament té els dies comptats?
Dilluns passat, Ana Pastor, ex-ministra de Sanitat al govern d'Aznar, va assegurar que si el Partit Popular guanya les properes eleccions derogarà l'actual llei d'avortament, que va entrar en vigor fa un any i escaig (el juliol de 2010), perquè és injusta i innecessària.

Vull acabar amb els tres lemes de la capçalera del portal del 28 de setembre perquè els trobo molt encertats:
Educació sexual per a decidir
Anticonceptius per a NO avortar
Avortament legal per a NO morir




Dimiteix la ministra Chacón (MarÍa Cecilia)

 A l'esquerra del president Evo Morales, la ministra de Defensa, Cecilia Chacón.
El tercer personatge és Ahmad Vahidi, ministre de l'Iran, país amb el que Bolívia manté excel·lents relacions


L'atzar, un altre cop l'atzar! Quantes dones ostenten (o han ostentat) la cartera ministerial de Defensa? Poques, molt poques. Des del 14 d'abril de 2008, la catalana Carme Chacón és una d'aquestes poquíssimes dones al món que són al capdavant de les polítiques de defensa i comanden l'exercit.

Aquesta setmana he sabut que a Bolívia hi havia una altra dona que formava part d'aquest grup tan minoritari. I que, mira quina casualitat, també es diu Chacón, però no Carme sinó María Cecila.

Què com ho he sabut? Doncs perquè he llegit que ha dimitit! Ho ha fet com a resposta a la violenta repressió de la marxa indígena sobre la Paz, iniciada el passat 15 d'agost per defensar els seus drets i la protecció del Territorio Indígena del Parque Nacional Isiboro Sécure (TIPNIS). En aquest territori de 12.360 km2, on viuen quasi 70 comunitats indígenes, volen construir una carretera finançada per Brasil i defensada per indígenes del Chapare (cocaleros com Evo Morales) que partiria en dos el parc nacional i "casa gran" dels pobles amazònics iurakares, moxenyos i tsimanes.
Asumo esta decisión porque no comparto la medida de intervención de la marcha que ha asumido el Gobierno y no puedo defender o justificar la misma
No puedo defender o justificar la carga policial en tanto existan otras alternativas en el marco del diálogo, respeto a los derechos humanos, no violencia y defensa de la Madre Tierra
María Cecilia Chacón
 Per aquestes paraules i el que hi ha darrera d'elles, escric aquest post. Chacón (María Cecilia) feia poc temps que era ministra de Defensa de Bolívia. Ha durat poc al càrrec perquè com a protesta davant d'uns fets molt greus ha preferit dimitir.


Fa unes hores, Evo Morales s'ha vist obligat a suspendre de forma temporal el projecte de carretera fins que una comissió faci un informe!

dilluns, 26 de setembre de 2011

WANGARI MAATHAI, la dona arbre


Començo aquest nou article amb l'obra d'Alejandra Rotondi publicada a "Una bruja que dibruja; diseños creativos". Alejandra és argentina i viu a Rosario. L'he conegut perquè s'ha fet seguidora del meu blog. Us aconsello que visiteu els seus. M'han agradat les seves obres i algunes iniciatives que ha fet amb les JUANAS com les de "Mirar en femenino", una petita gran iniciativa.


Rosario, 8 de març de 2010

Però no he començat amb la Mujer árbol per parlar de l'Alejandra Rotondi. Ho he fet perquè vull parlar de Wangari Maathai, premi Nobel de la Pau 2004, que ha mort ahir a Nairobi, als 71 anys, víctima d’un càncer d’ovaris.


Wnagari Maathai és la primera dona africana distingida amb un premi Nobel. El Comité Nobel la va escollir per haver resistit amb coratge el règim opressor de Kenya i per les seves formes úniques d’actuar. El Comitè en el seu discurs de proclamació va posar l’accent en el fet de que era pou d’inspiració per a moltes persones en la lluita pels drets democràtics i especialment per a moltes dones a les que encoratjava a millorar la seva situació.

Wnagari Maathai també és la primera dona que va doctorar-se a tota l'Àfrica oriental i central; la primera professora associada de la Universitat de Nairobi; la primera.... en molts altres aspectes. La professora Maathai és una pionera

Quan plantem arbres, plantem les llavors de la pau i de l'esperança
Wangari Maathai és la fundadora del Green Belt Mouvement (Moviment Cinturó Verd).
El principal objectiu del Moviment és la reducció de la pobresa i la conservació del medi a través de la plantació d'arbres.
Ja porten més de 40 milions d'arbres plantats que han evitat l'erosió del sòl i han millorat les condicions de vida de les dones que els han plantat.
El seu objectiu és plantar-ne 1000 milions!


Wangari Maathai va inspirar la campanya de les Nacions Unides
Plantem per al Planeta: Campanya dels mil milions d'arbres

Acabar amb els conflictes 

El març de l’any passat va participar a la cinquena Trobada de Dones per un món millor, celebrat a València.
En aquella ocasió va dir que “les persones que exerceixen el poder, i ara per ara són homes, han d'entendre que perquè l'Àfrica es desenvolupi, s'ha d'acabar amb els conflictes". Convé "a la producció i al turisme". I, sobretot, "a una societat traumatitzada per les humiliacions i el dolor viscut durant els últims 200 anys".

"De vegades esperem que els africans es comportin de manera normal, però això no és possible després d'experiències com el genocidi de Rwanda", va dir Maathai. En la mateixa línia, per evitar futures guerres per l'aigua, Maathai va demanar a Europa "molts diners" per combatre la desertització i que els africans no hagin de "creuar el Mediterrani i els envaeixin". Si no s'obren els mercats, "podem parlar tot el dia, però no anem a millorar la qualitat de vida", va advertir.

Com a exemple de la desigualtat en els intercanvis comercials, va parlar d'un país europeu, que no va identificar, disposat a importar roba fabricada a Kenya sempre que es confeccionarà amb cotó que li compressin abans. "Però si Àfrica és un gran productor de cotó!". Més contundent va ser en denunciar que les petites armes que provoquen inseguretat en el continent no es fabriquen a l'Àfrica.
El Público, 27 de març de 2010)

Informe Semanal de TVE també li va dedicar un reportatge



divendres, 2 de setembre de 2011

Marcela i Rocío, dues periodistes assassinades

Ana María Marcela Yarce i Rocío González Trápaga
- 1 de septiembre. CIUDAD DE MÉXICO 
Encuentran muertas a la gerente de relaciones públicas y fundadora de la revista Contralínea, Ana María Marcela Yarce, y a su amiga Rocío González Trápaga, quien trabajaba como reportera frelance y previamente había laborado para la revista.Los cuerpos fueron hallados aproximadamente a las 6:30 horas del jueves por dos mujeres deportistas que corrían en el parque El Mirador, en la colonina Predio Maravillas Tercera Sección Valle de Luces, en la delegación de Iztapalapa. Los cuerpos de las mujeres fueron encontrados abajo de una lona.
Copiat literalment de MENOS DÍAS AQUÍ

El darrer article que vaig escriure abans de vacances duia el títol de Nos urgen personas voluntarias para contar muertos i girava a l'entorn del projecte col·lectiu MENOS DÍAS AQUÍ i del seu objectiu: comptar les persones mortes per violència a Mèxic i esbrinar qui són, en quines condicions han mort i per quina raó.
Des del 12 de setembre de l'any passat fins al dia que el vaig escriure, 27 de juliol, havien comptat 13.175 víctimes mortals. Avui, 2 de setembre la llista ha assolit la xifra de 14.929 víctimes mortals. Sabem segur, per tant, que 1.754 persones han estat mortes a Mèxic en només 37 dies!

Al final de l'article del juliol donava compta de l'assassinat de Yolanda Ordaz de la Cruz, la cinquena periodista assassinada a Mèxic fins aquella data. Malauradament la llista ha augmentat.

Abans d'ahir van aparèixer els cossos sense vida de les periodistes Marcela Yarce i Rocío González Tràpaga. Havien quedat per sopar. És el darrer que se sap. Els cadàvers estaven nusos i lligats de mans i peus.

Marcela Yarce era reportera i fundadora de la revista Contralínea. Periodismo de investigación i Roció González Trápaga ex-reportera de Televisa, actualment era freelance.

Trobareu més informació en el comunicat de la Casa de los Derechos de los Periodistas: Asesinan a dos periodistas más, mujeres y batalladoras por los derechos a ser periodista

En aquest lapsus de temps (del 27 de juliol al 1 de setembre) també han segrestat i assassinat un altre periodista: Humberto Millán Salazar, director del diari digital a Discusión y colaborador del Grupo Radio Formula.




I en mig de tanta tragedia, una bona notícia
Una sentencia ha donat la raó a la periodista i escriptora mexicana Lydia Cacho que l'any 2.005 va denunciar per pornografia infantil i corrupció de menors l'empresari Jean Succar Kuri. L'empresari ha estat condemnat a 112 anys de presó i a pagar més de 527.000 pesos. Arrel de la publicació de Los demonios del Edén, Cacho va ser acusada de difamació i ha sigut víctima de persecució i amenaces de mort.