WANGARI MAATHAI, la dona arbre

Començo aquest nou article amb l'obra d'Alejandra Rotondi publicada a "Una bruja que dibruja; diseños creativos". Alejandra és argentina i viu a Rosario. L'he conegut perquè s'ha fet seguidora del meu blog. Us aconsello que visiteu els seus. M'han agradat les seves obres i algunes iniciatives que ha fet amb les JUANAS com les de "Mirar en femenino", una petita gran iniciativa.


Rosario, 8 de març de 2010

Però no he començat amb la Mujer árbol per parlar de l'Alejandra Rotondi. Ho he fet perquè vull parlar de Wangari Maathai, premi Nobel de la Pau 2004, que ha mort ahir a Nairobi, als 71 anys, víctima d’un càncer d’ovaris.

Wnagari Maathai és la primera dona africana distingida amb un premi Nobel. El Comité Nobel la va escollir per haver resistit amb coratge el règim opressor de Kenya i per les seves formes úniques d’actuar. El Comitè en el seu discurs de proclamació va posar l’accent en el fet de que era pou d’inspiració per a moltes persones en la lluita pels drets democràtics i especialment per a moltes dones a les que encoratjava a millorar la seva situació.

Wnagari Maathai també és la primera dona que va doctorar-se a tota l'Àfrica oriental i central; la primera professora associada de la Universitat de Nairobi; la primera.... en molts altres aspectes. La professora Maathai és una pionera

Quan plantem arbres, plantem les llavors de la pau i de l'esperança
Wangari Maathai és la fundadora del Green Belt Mouvement (Moviment Cinturó Verd).
El principal objectiu del Moviment és la reducció de la pobresa i la conservació del medi a través de la plantació d'arbres.
Ja porten més de 40 milions d'arbres plantats que han evitat l'erosió del sòl i han millorat les condicions de vida de les dones que els han plantat.
El seu objectiu és plantar-ne 1000 milions!

Wangari Maathai va inspirar la campanya de les Nacions Unides
Plantem per al Planeta: Campanya dels mil milions d'arbres

Acabar amb els conflictes 

El març de l’any passat va participar a la cinquena Trobada de Dones per un món millor, celebrat a València.

En aquella ocasió va dir que “les persones que exerceixen el poder, i ara per ara són homes, han d'entendre que perquè l'Àfrica es desenvolupi, s'ha d'acabar amb els conflictes". Convé "a la producció i al turisme". I, sobretot, "a una societat traumatitzada per les humiliacions i el dolor viscut durant els últims 200 anys".

"De vegades esperem que els africans es comportin de manera normal, però això no és possible després d'experiències com el genocidi de Rwanda", va dir Maathai. En la mateixa línia, per evitar futures guerres per l'aigua, Maathai va demanar a Europa "molts diners" per combatre la desertització i que els africans no hagin de "creuar el Mediterrani i els envaeixin". Si no s'obren els mercats, "podem parlar tot el dia, però no anem a millorar la qualitat de vida", va advertir.

Com a exemple de la desigualtat en els intercanvis comercials, va parlar d'un país europeu, que no va identificar, disposat a importar roba fabricada a Kenya sempre que es confeccionarà amb cotó que li compressin abans. "Però si Àfrica és un gran productor de cotó!". Més contundent va ser en denunciar que les petites armes que provoquen inseguretat en el continent no es fabriquen a l'Àfrica.

El Público, 27 de març de 2010)

Informe Semanal de TVE també li va dedicar un reportatge