Pàgines

dimecres, 24 de febrer de 2010

100 100 100 100 100 100 100 100 100..........

Si, cent.

Aquest és el post número 100 del MIRADOR DE LES DONES

Cent escrits sobre temes diversos. Alguns han estat senzills de fer, altres han requerit d'una llarga i complicada elaboració. Tots els he escrit amb amor, alguns amb passió. Amb tots he aprés coses noves, he descobert diferents enfocaments, matisos....

Cent oportunitats de comunicar-me amb vosaltres, lectores i lectors. Gràcies

Cent....

Uff!! Finalment!!
M'agrada que aquest post número 100 hagi coincidit amb l'aprovació, ahir, al Senat, de la Ley de Salud Sexual y Reproductiva y de Interrupción Voluntaria del Embarazo, coneguda popularment com la llei de l'avortament, tot i que la llei posa l'accent en la prevenció dels embarassos no desitjats a través de l'educació, la informació i l'accés als mètodes anticonceptius.


Aquesta llei és el resultat de la lluita de més de 30 anys. La imatge també té més de 30 anys (http://elfeminismealpsuc.adpc.cat)


Acabo aquest post centenari amb una frase del professor Manuel Castells
La gente que utiliza Internet tiene más amigos, sale más frecuentemente, participa más políticamente, tiene mayores intereses y actividades culturales... Internet expande el mundo. Manuel Castells
hi estic plenament d'acord

dimarts, 23 de febrer de 2010

ODETTE PINTO: passió per les ones


Odette Pinto (Arxiu LVG)

PASSIÓN POR LAS ONDAS. Aquest és el títol de llibre de memòries d’Odette Pinto, publicat l’any 2005. No podia ser més encertat. La seva llarga vida professional està absolutament lligada amb la ràdio. Amb 10 anys va començar a recitar poesies i contes al programa de tarda infantil de Ràdio Sabadell; als 14 anys, ja era locutora.

Després de passar per diverses emissores, va arribar a ràdio Barcelona el 1957. La veu d'Odette es va fer popular a tot Catalunya a través de Ràdio Espanya de Barcelona, Ràdio Joventut, Cadena Catalana, Ràdio Miramar i Ràdio Salut, emissores on va exercir els papers de guionista, locutora i entrevistadora.

De “Las tardes de Odette” a “Els diumenges amb Odette”
El seu programa més emblemàtic va ser Las tardes de Odette, que es va emetre durant 29 anys. En els darrers anys, ha presentat Els diumenges amb Odette , un magazine al Canal Català.

Odette Pinto ha mort el diumenge, amb 78 anys.

Us aconsello aquesta entrevista de l'Albert Om.
http://www.tv3.cat/videos/168154707


MANOLA RODRÍGUEZ, una dona de Barcelona


Manola Rodríguez Lázaro, nascuda el 1917 a Bilbao, ha mort a Barcelona el 24 de setembre de 2009

A VOSOTROS Y VOSOTRAS, UN DIA TRISTE PENSANDO QUE ME IRE


Ya me he ido,
pero estoy.

Me da igual ser yo
que una flor.

Ellas son testigo
de mi retiro,
con vosotras y vosotros
alrededor.

Por eso estoy,
no me he ido.

Desde donde me coloquéis
os miro.

Manola Rodríguez

A l'acte de presentació de la investigació EL FEMINISME AL PSUC, la Marta Selva va comunicar-nos que acabava d'assabentar-se que Manola Rodríguez era morta.

Un dia escriure sobre la Manola, avui només vull (puc) deixar constància de la seva vida compromesa en totes les causes de la justícia i de la igualtat . Per fer-ho, reproduiexo un escrit de Maribel Nogué i Felip, presidenta de Dones d'Idualada i militant d'EUiA.


La Manola, primera de la dreta, amb altres components de DONES DEL 36, a l'Ajuntament de Barcelona
La Manola ens va deixar el dia de la Mercè

Així de dur, en silenci per a la família extensa que va formar part de la seva vida: veïnatge, feministes, sindicalistes i camarades de partit.

Malalta d'Alzhéimer vivia sola a la casa que tanta història podria explicar-nos, aquell indret a la Rambla del Carmel que s'havia convertit en la seva fortalesa, com si de l'exterior com a potencial enemic s'hagués de defensar..

Feia temps que s'anava apagant envoltada dels seus gats, però també de les seves coses, vivències i records d'uns passatges de la vida molt emblemàtics per la generació que no varem viure la guerra civil. Ella va ser un testimoni infatigable des d'un compromís que va mantenir viu fins al final dels seus dies.

En el seu periple per instituts i tots els indrets on era requerida, no buscava pas el protagonisme personal d'una heroïna, sinó aprofitar la circumstància per continuar difonent ideals de llibertat i de lluita per canviar una societat que no li agradava a ella ni a nosaltres, perquè és injusta, perquè està basada en la
riquesa cada vegada més gran d'uns pocs en detriment dels drets humans més elementals de la gran majoria.

Pensar en la Manola és pensar en la seva lluita incansable, en la seva fidelitat al compromís, en la seva ètica personal que, potser algunes vegades, ens hi distanciava momentàniament perquè et feia sentir incòmode: la seva capacitat de sacrifici es mantenia malgrat l'edat avançada a que ha arribat...

Acompanyada dels seus germans, fills i nets, es va apagar dolçament el dia de la Mercè de l'any passat. El 30 de setembre hauria fet 92 anys. La seva família va decidir fer-li la cerimònia de comiat en la intimitat.

Avui hem sabut d'aquest desenllaç i, amb tota la tendresa dels inoblidables moments passats amb ella, us en vull transmetre el més digne record.

Maribel Nogué i Felip


La Manola ha estat una lluitadora infatigable (20 de març de 2004)

dilluns, 22 de febrer de 2010

DONES DE BARCELONA


Dones fent la bugada a la Gran Via de Barcelona, al 1917 (AHB)

Avui, amb aquesta imatge, LA VANGUARDIA obria un reportatge de Santiago Tarín sobre les dones a Barcelona o, millor dit, sobre l'oblit de les dones en fer la crònica de Barcelona
Memoria es una palabra de género femenino, pero de proceder masculino. La crónica de Barcelona recoge multitud de hechos remarcables de los hombres de la ciudad, pero olvida, o anota marginalmente, lo que hicieron sus mujeres, cuyos logros no fueron menores a sus coetáneas de otras latitudes. Aquí, por ejemplo, se licenciaron las primeras mujeres en Medicina en España, y ejerció en los años veinte una mujer como abogada. En la urbe destacaron periodistas, pedagogas, sindicalistas y políticas. Sus historias son recuperadas ahora por otras mujeres y por la iniciativa de dar preferencia a sus nombres en el nomenclátor barcelonés.
La Marta Estruch, a primera hora del matí, ens ha enviat un correu per informar-nos de la publicació del reportatge. Gràcies, Marta. Ara jo en parlo al MIRADOR per si alguna persona no l'ha llegit. Ho podeu fer en aquest enllaç

Maria López de Sagredo

Es tracta de la primera regidora de l'Ajuntament de Barcelona. Ho fou el 1926, en temps de la dictadura de Primo de Rivera. No en sabia res i continuo sense saber-ne gran cosa.

Si la busqueu al Google us trobareu amb uns resultats molt minsos. He descobert que era membre de la junta directiva d'Acció Catòlica de Barcelona i que va ser una de les 13 dones nomenades pera participar a l'Asamblea Nacional de 1927 (les altres dones eren Mª Natividad Domínguez de Roger, Micaela Díaz y Rabaneda; Josefina Olóriz Arcelus, regidora de l'ajuntament de San Sebastián; María Echarri y Martínez, vocal de l'Instituto de Reformas Sociales; Concepción Loring y Heredia, marquesa viuda de La Rambla; l'advocada Carmen Cuesta del Muro; l'escriptora Blanca de los Ríos Lampérez; Isidra Quesada y Gutiérrez de los Ríos, comptesa viuda d'Aguilar de Inestrillas; Teresa Luzzatti Quiñones, María López Monleón; Trinidad Von Scholtz-Hermensdorff, duquessa viuda de Parcent, i María de Maeztu). Curiosament, Miguel Primo de Rivera havia atorgat, de forma restrictiva, el vot a les dones: és a dir a les dones solteres, majors d'edat

També he descobert que a l'any 1930, a Vallvidrera, un carrer duia el seu nom. Seria hora que Barcelona tornés a tenir un carrer dedicat a la que va ser la primera regidora de la ciutat.

diumenge, 21 de febrer de 2010

ELS ACADÈMIES, un escàndol


El Diccionario de uso del español continua sent una obra indispensable i indiscutible. No obstant això, Maria Moliner, la seva autora, no ha estat membre de la RAE. El 1972 els acadèmics (l'article és correcte, tots eren homes) van rebutjar la seva candidatura. Fins el 1978 no van escollir la primera dona acadèmica: Carmen Conde

LES NOTIS DE LA MANOLITA d'aquest mes acaben amb la notícia de l'elecció de Soledad Puertolas per ocupar el silló "g" de la Real Academia Española i fent èmfasi en el fet que sigui la cinquena dona que forma part d'aquesta institució.

No m'he equivocat al posar el títol d'aquest post. Tot i que acadèmia (Societat literària, artística o científica, generalment fundada o aprovada i reglamentada i sostinguda per l'autoritat pública, constituïda per a l'avançament de les lletres, de les arts o de les ciències) és una paraula femenina, veient el panorama l'article que l'acompanya hauria de ser masculí. Perquè la presència femenina a les institucions acadèmiques espanyoles és insignificant; en alguns casos, com el de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación, fins i tot inexistent!

Maria Moliner quan va veure vetada la seva entrada a la Real Academia Española va dir que si hagués estat home, tothom s'hauria escandalitzat... El rebuig que va patir per "només ser una dona" és escandalós. L'actual presència de les dones a les acadèmies és escandalosa.

Homes i dones a les reals acadèmies espanyoles (elaboració pròpia)

A.- RAE; B.- Doctores; C.- Ciencias Veterinarias; E.- Historia; F.- Farmacia; G.- Ingenieria; H.- Bellas Artes de San Fernando; I.- Ciencias Morales y Políticas; J.- Ciencias Económicas y Financieras; K.- Medicina; L.- Ciencias Exactas, Físicas y Naturales; M.- Jurisprudencia y Legislación

Ahir, l'Ángeles Caso publicaba un interessant article al MAGAZINE sobre aquest tema. Un dia, caldrà veure quina és la presència de les dones a les acadèmies catalanes

dissabte, 20 de febrer de 2010

LES NOTIS DE LA MANOLITA (febrer 10)

Quan rebo el correu electrònic de la Manolita amb LES NOTIS del mes no l'obro. Per fer-ho, espero tenir una estona llarga, normalment al cap de setmana. Aleshores, obro el document, el llegeixo i començo a editar-lo. M'agrada buscar informació complementària i descobrir obres i dones. Aquest mes, si hagués d'escollir em quedaria amb la Lina Codina o Lina Prokofiev i amb una mare i una filla, el duo format per la Marina Tsvetaiva i l'Ariadna Efron: tot molt soviètic!

NOVETATS LITERÀRIES

- Matilde Asensi publica Venganza en Sevilla (Planeta), la segona aventura de la trilogia sobre Catalina Solís, ambientada al segle XVII, en el temps que Sevilla era un centre financer de primer ordre.

- Valentina Chemberdjí publica Lina Prokofiev. Una española en el gulag (Siglo XXI) en traducció de Natalia Novosílzov. És una documentada biografia de Lina Codina (nascuda a Madrid el 1897). Codina va conèixer el compositor rus Serguei Prokofiev a Nova York, amb qui va formar parella, va interpretar cançons i va tenir dos fills.
La fitxa policial de Lina Codina
Aquesta dona, que es va relacionar amb persones com Picasso, Matisse, Ravel, Falla, Stravinsky, Rubinstein, Andrés Segovia, Rachmáninov, Toscanini, Chaplin, Stanislavski, Gorki, Eisenstein, García Lorca, Coco Chanel o Diaguilev, va viure fins als 92 anys i va morir a París, després de passar una vida molt difícil que inclou 8 anys de gulag a Sibèria.

- Flàvia Company publica L’illa de l’última veritat (Proa). Quan sap que està greument malalt, el doctor Prendel sent la necessitat de confessar un secret amb què ha pogut viure però amb què no pot morir.

- Ariadna Efron publica Marina Tsvetaieva, mi madre (Circe), un homenatge a l’obra i la persona de l’escriptora i poeta russa.

Tsevetaieva es va suïcidar a Elabuga on havia estat deportada. Ariadna Efron que també va patir els rigors de l'stalinisme. Ara al cap d'anys, s'ha publicat el seu llibre en castellà.

- Lucia Etxebarria
publica Lo verdadero es un momento de lo falso (Suma). La mort d’un cantant de moda vist per diferents testimonis amb els quals la persona que llegeix composarà la seva realitat.

- Mavis Gallant publica Los cuentos (Lumen) en traducció de Sergi Lledó. Nascuda al 1922 a Montreal, al llibre hi ha 35 relats escollits per la mateixa autora i ordenats de manera cronològica, amb un pròleg també seu.

- Joana Gallego publica Eva devuelve la costilla. El nuevo estado de conciencia de las
mujeres
(Ed. Icària). A la manera d’un diccionari incomplet, Eva retorna la costella i repassa alguns aspectes de la vida sobre els quals caldria actuar per construir una societat més igualitària i democràtica. L’autora, professora de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha publicat títols com El sexo de la noticia o Si te vas, te mato.

- Teresa Gutiérrez de Cabiedes publica El hechizo de la comprensión (Editorial Encuentro), la primera biografia d’Hanna Arendt escrita en espanyol. Fa un retrat de la vida de la autora jueva-alemanya on tracta de l’assetjament nazi, la fugida a França, l’emigració als Estats Units, el diàleg amb Jaspers, les relacions amb Heidegger, o la gènesi de les seves obres més cèlebres como Eichmann a Jerusalem, Els orígenes del totalitarisme...


- Yiyun Li
publica Las puertas del paraíso (Lumen) en traducció de Laura Martín de Dios. La vida a una ciutat xinesa en els anys 70 del segle XX, amb la història d’una noia contrària a Mao.


- Berta Marsé
publica Fantasías animadas (Anagrama), el seu segon recull de relats (el primer, el va publicar al 2006). Personatges que busquen per trobar la unió amb el món que els envolta.

- Sara Moss publica Tierra fria (Duomo), un thriller que situa l’acció a Groenlàndia, en un grup d’arqueòlegs que busquen les restes d’una civilització perduda.

Sara Moss (Austràlia) és poeta, editora i activista política


- María Teresa Rodríguez de Castro i José Antonio Marina publiquen La conspiración de las lectoras (Anagrama) on recuperen la memòria de les dones que van formar el Lyceum Club Femenino, fundat al 1926 per María de Maeztu. El llibre ha estat plantejat com un joc detectivesc.

- Kate Wilhelm publica La estación del crepúsculo (Bibliópolis) en traducció de Manuel de los Reyes. Una història que s’aproxima a la ciència ficció ecològica.

Premis

- Almudena Vidorreta Torres ha guanyat el II accèssit de la V edició del premi de poesia Govern d’Aragón-Cajalón amb Algunos hombres insaciables.

Cinquena dona a la RAE

- Soledad Puértolas és la cinquena dona que forma part de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). Va ser escollida el 28 de gener d’enguany i ocupa el seient g. Puértolas va guanyar el Premi Planeta l’any 1989 amb Queda la noche, i el Premi Anagrama d’Assaig l’any 1993 amb La vida oculta.
Ana María Matute, Carmen Iglesias, Margarita Salas i Inés Fernández Ordóñez són les altres quatre dones.

dijous, 18 de febrer de 2010

16 científiques catalanes actuals



L'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) ha organitzat l'exposició 16 CIENTÍFIQUES CATALANES

El principal objectiu de l'exposició, que és itinerant amb presència a Internet a través del bloc http://16cientifiquescatalanes.blogspot.com, és apropar la figura de la científica a la societat, trencant certs tòpics com ara el fet que els professionals que es dediquen a la recerca solen ser majoritàriament homes.
si bé la presència de la dona segueix sent minoritària en alguns àmbits de la recerca, el nombre d'investigadores ha anat augmentat en les últimes dècades. Però aquesta major presència en els laboratoris no sol reflectir-se en la percepció pública de la ciència. (Mercè Piqueras, Presidenta de l'ACCC i coordinadora de l'exposició)

Per a pal·liar aquest dèficit s'ha preparat aquesta exposició basant-se en una sèrie de perfils sobre investigadores en actiu de diferents àrees de recerca: biomedicina, química, física, matemàtiques, arqueologia,
... (Raül Toran, secretari tècnic de la mostra)
L'exposició recull el perfil de 16 científiques que treballen en universitats, centres de recerca i empreses a Catalunya
  • Lina Badimon, biomèdica (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
  • Pilar Bayer, matemàtica (Universitat de Barcelona
  • Isabel Cacho, paleoclimatòloga (Universitat de Barcelona)
  • Alícia Casals, bioenginyera (Institut de Bioenginyeria de Catalunya)
  • Mara Dierssen, neurobiòloga (Centre de Regulació Genòmica)
  • Marta Estrada, oceonògrafa (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
  • Carme Jordi, astrònoma (Universitat de Barcelona)
  • Adriana Kaplan, antropòloga (Universitat Autònoma de Barcelona)
  • Marta Orive, biòloga especialista en microbiologia cervesera, de l'empresa Mahou-San Miguel
  • Marta Prevosti, arqueòloga (Institut Català d'Arqueologia Clàssica)
  • Teresa Puig, física (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
  • Sílvia Simón, química computacional (Universitat de Girona)
  • Conxita Solans, química (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
  • Anna Veiga, biòloga (Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona)
  • Lourdes Vega, física, directora de MATGAS.
  • Assumpció Vila, arqueòloga (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
16 CIENTÍFIQUES CATALANES s’inaugurarà el proper 23 de febrer al Centre Cultural de Les Corts.

A la recerca de les dones
Aquest és el titular d'un article que Joaquim Elcacho, membre també de l'ACCC, va publicar a l'AVUI el passat dia 29 de gener. Podeu llegir-lo sencer en aquest enllaç però voldria destacar aquí algunes dades que em van semblar molt interessants.
A Catalunya, creix el nombre de dones dedicades a la ciència però es manté molt baix el nombre de dones amb càrrecs de direcció o alta responsabilitat.

Entre l'any 2002 i 2008 el nombre de dones que es dediquen a la recerca científica a Catalunya ha augmentat un 87,8%. En el mateix període, el nombre d'homes dedicats a la recerca ha crescut un 62,4%.

Però als equips de direcció dels 39 centres de recerca adscrits a la Generalitat i els 21 centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a Catalunya -sis d'aquest centres són compartits CSIC/Generalitat-, només s'hi poden localitzar sis dones (10%).



Juliana Morell, nascuda al barri del Raval de Barcelona a finals del segle XVI. Experta en saber clàssic, filosofia i llengües antigues i modernes. És l’única dona citada al paranimf de la Universitat de Barcelona, que així reconeix la seva intel·ligència i erudició



Per què les dones som tan poc visibles a l'àmbit científic?
Per què no hi ha pràcticament dones catedràtiques ni investigadores reconegudes? I sobretot, per què la ciència continua sent un terreny majoritàriament masculí malgrat l’augment de matriculacions femenines en carreres científiques?

En aquest enllaç de Dones en Xarxa trobareu la ressenya del dinar-xerrada amb Carmina Virgili i podreu descarregar el text integre de la seva ponència, amb un exhaustiu recull de dades quantitatives de la presència de les dones en els àmbits tant acadèmic com de recerca científica i una anàlisi de les causes de la seva invisibilitat i/o baixa participació.

Geòloga i doctora en Ciències Naturals, Carmina Virgili ha estat investigadora del CSIC, i la tercera catedràtica en ciència a Espanya. A més, va ser Secretària d’Estat durant el primer govern de Felipe González i senadora per Barcelona amb el PSC a les eleccions de 1996.

dimecres, 17 de febrer de 2010

http://elfeminismealpsuc.adpc.cat/


Portada del lloc web de la investigació EL FEMINISME AL PSUC que es va presentar ahir a la tarda

En aquest lloc podeu trobar tots els texts i documents d'aquesta primera fase de la investigació del FEMINISME AL PSUC.

Des del primer moment, el col·lectiu redactor va voler que tothom pogués accedir al fruït del treball realitzat i que, per tant, es crearia un lloc web que, a més, permetés anar ampliant i modificant la informació amb noves aportacions.



Espero que us sigui útil i us resulti interessant. Ara, pel que fa a mi, a continuar amb l'OBJECTIU CENT a la ciutat de Barcelona.

LES DONES ALS PARTITS POLÍTICS


A continuació de la presentació de la investigació i el lloc web, es va celebrar la taula rodona amb Ester Alberich (ERC), Mercè Civit (EUIA), Mercè Claramunt (IC), Imma Moraleda (PSC), Eva Navarrete (PP) i Pilar Pifarré (CiU).

Imatges: ADPC

divendres, 12 de febrer de 2010

El feminisme al PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX


Dimarts vivent, dia 16 de febrer, es presentarà públicament el treball EL FEMINISME AL PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX.

L'acte de presentació tindrà lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10. Barcelona), a les 6 de la tarda.

A continuació de la presentació de la investigació i el lloc web, hi haurà la taula rodona LES DONES ALS PARTITS POLÍTICS, amb la participació d¡Ester Alberich (ERC), Mercè Civit (EUIA), Mercè Claramunt (IC), Imma Moraleda (PSC), Eva Navarrete (PP) i Pilar Pifarré (CiU).

La presentació correrà a càrrec de Montserrat Puig, presidenta de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), M Jesús Bono, directora general de Memòria Democràtica i , Marta Selva, presidenta de l'Institut Català de la Dona.

Una part de la meva vida
He estat militant del PSUC des del 1974 fins ben entrats els anys 80 del segle passat, amb responsabilitats en el treball de dones. Vaig ser membre del nucli impulsor de la Comissió Nacional per a l’Alliberament de la Dona i responsable de Dones del Comitè de Barcelona del PSUC. També vaig ser membre de la Comisión de la Mujer del Comité Central del PCE. I en nom de l’Associació de Dones Universitàries vaig formar part del Secretariat de les Jornades Catalanes de la Dona i, posteriorment en la Coordinadora Feminista.

EL FEMINISME AL PSUC representa una part de la meva vida, i una part important. L'any 1974 jo tenia 22 anys. Des d'abans de la meva entrada a la universitat participava en la lluita antifranquista i, sense ser-ne conscient, ja era feminista (un terme que aleshores no era gaire comú).

Què és abans l'ou o la gallina?
El que sé del cert és que a partir del 1974, coincidint amb la meva entrada al PSUC (un partit, com tots clandestí) em faig feminista militant. Van ser anys de de lluita, d'aprenentatge, d'amistat, de complicitat.... Van ser uns anys molt intensos, van ser uns anys productius.

El dimarts presentem (Dolors Calvet, Conxa Comas, Marta Corcoy, Marta Estruch, Anna González. Pilar Macià, Mariona Petit i Laura Tremosa) una primera aproximació a aquells anys. A partir d'aleshores aquesta primera fase de la investigació es podrà consultar on-line a

http://elfeminismealpsuc.adpc.cat


Objectiu 100

Ara, amb la Manolita Sanz (la de LES NOTIS DE LA MANOLITA), estic a punt d'embarcar-me en una nova aventura:

RECUPERAR 100 NOMS, 100 ROSTRES, 100 BIOGRAFIES, 100 REFLEXIONS DE 100 DONES MILITANTS DEL PSUC A BARCELONA que han contribuït al naixement, creixement i consolidació del moviment feminista a Barcelona, abans i després de les Jornades Catalanes de la Dona.

No pretenem però fer una simple crònica, sinó desvetllar els punts forts i dèbils d’aquella contribució que ens ajudin a entendre millor la situació actual del moviment feminista a Barcelona i el seu futur. Ens caldrà l'ajut i els ànims de totes i tots vosaltres.

dimecres, 3 de febrer de 2010

EUROPA i LES DONES: la presidència espanyola



En el marc de la Presidència Espanyola de la Unió Europea, demà començarà a Cádiz el Fòrum Europeu de Dones: Beijing +15.

El Fòrum Fòrum, que durarà dos dies, comptarà amb la participació de ministres i representants de tots els governs de la Unió Europea, del Parlament Europeu, de la UNIFEM i de les principals organitzacions de dones de l'estat espanyol i de la resta de la Unió Europea.

15 anys de Beijing
L'objectiu del Fòrum, que estarà presidit per la ministra d'Igualtat, Bibiana Aido, és analitzar i avaluar el grau d'acompliment per part dels països europeu de la Plataforma i el Pla d'Acció adoptats a la 4a Conferència Mundial sobre la Dona, celebrada a Beijing fa 15 anys. En el Fòrum es presentarà l'informe elaborat per la Presidència sueca (de moment només l'he trobat en anglès) sobre els avenços assolits i les dificultats que encara cal superar en matèria d'igualtat. El que s'aprovi al Fòrum conformarà la postura de la Unió Europea presentarà davant les Nacions Unides a començaments de març.

La igualtat a la UE: reptes i prioritats i Dones i presa de decisions són els altres dos temes que es tractaran al llarg d'aquest dos dies.

Caldrà estar alertes i analitzar les conclusions del Fòrum. El MIRADOR de les DONES desitja que les persones i institucions participants facin un bon treball.



La declaració de Cádiz
Avui, s'han reunit a Càdiz ministres, secretàries d'estat i representants polítiques a la Cimera Europea de Dones en el Poder. Fa poca estona han donat a conèixer el document que reproduïm a continuació
Recordando la I Cumbre de Mujeres en el Poder celebrada en Atenas en 1992, las declaraciones que se han sucedido en el ámbito de la UE y el actual Pacto Europeo por la igualdad entre mujeres y hombres, nosotras Ministras y líderes políticas de los Estados Miembros de la UE, reunidas en Cádiz, a iniciativa de los Gobiernos de España y Reino Unido, celebramos la II Cumbre Europea de Mujeres en el Poder,

Coincidiendo,

Que estos tiempos de crisis ofrecen una oportunidad única para el cambio, ya que la igualdad entre mujeres y hombres es una condición previa para el crecimiento sostenible, el empleo, la innovación, la competitividad y la cohesión social,

Que en 2010, la Comisión Europea renovará su compromiso de promover la igualdad, adoptando una estrategia que reemplace la actual hoja de ruta para la igualdad entre mujeres y hombres.

Que la Unión Europea aprobará una nueva estrategia de crecimiento y empleo para los próximos diez años,

Que se conmemora el XV aniversario de la Plataforma de Acción de Beijing,

Y que se han cumplido 30 años de la adopción de la Convención para la Eliminación de todas las formas de discriminación contra la mujer.

Constatamos que:

• La participación y representación de las mujeres en los niveles más elevados de responsabilidad y de toma de decisiones se mantiene en niveles muy bajos en todos los campos, pero particularmente en el ámbito económico, financiero y político.

• El aumento del nivel formativo de las mujeres no se ha correspondido con una presencia proporcional en los espacios de toma de decisiones, incluidos los puestos directivos de las grandes empresas y aquellos en los que se genera nuevo conocimiento.

• Este déficit de representación supone una pérdida del talento de las mujeres para la sociedad, sobre todo en el actual contexto de superación de la crisis económica y financiera.

• Las generaciones más jóvenes están reproduciendo comportamientos sexistas en los diferentes ámbitos de de la vida, como muestran los datos sobre violencia de género, sobre la discriminación en el acceso y promoción profesional, o sobre la discriminación en las retribuciones y la protección social.

• Ante el reto demográfico que representa el envejecimiento progresivo de la población europea, las responsabilidades del cuidado siguen estando generalmente en manos de las mujeres.

• Los estereotipos sexistas siguen determinando un comportamiento diferenciado de mujeres y hombres y favoreciendo situaciones de discriminación. Los medios de comunicación juegan un papel decisivo en esta materia.

• A pesar de los progresos en igualdad de género, es necesario continuar avanzando para conseguir una igualdad real para todas las mujeres y hombres.

• La celebración de cumbres como éstas son un importante mecanismo para avanzar en igualdad.

Declaramos que:

• La calidad de nuestras democracias requiere una participación equilibrada de mujeres y hombres en los espacios de representatividad y en todos los ámbitos y niveles de toma de decisiones.

• La violencia contra las mujeres es una violación de los derechos humanos e impide su pleno desarrollo personal y profesional.

• La participación equilibrada de mujeres y hombres es un elemento indispensable para consolidar modelos democráticos inclusivos apoyados en la innovación, en la solidaridad y en la sostenibilidad.

• El acceso de más mujeres a puestos de decisión política favorece la incorporación de la igualdad en todas las acciones de los gobiernos.

• El acceso de más mujeres a puestos de decisión económica contribuye a promover la igualdad de género.

• La igualdad entre mujeres y hombres no es sólo una cuestión de derechos fundamentales y de justicia social, sino que es también una condición previa para lograr los objetivos en materia de crecimiento sostenible, empleo, competitividad, excelencia científica y cohesión social.

• La rentabilidad de las políticas de igualdad entre mujeres y hombres se manifiesta en mayores tasas de empleo, más contribución al PIB, mayores ingresos fiscales, unos índices de natalidad sostenibles y mayor cohesión social.

• La discriminación en función del sexo es estructural y exige en consecuencia cambios estructurales y culturales en todos los órdenes de la vida.

• La igualdad entre mujeres y hombres, como ha demostrado la experiencia, es una respuesta sostenible para los retos del futuro, especialmente aquellos que hay que encarar en la próxima década.

Por ello, desde nuestra posición de liderazgo político en el plano nacional y de la UE,

• Nos comprometemos a trabajar para que los Estados Miembros y las instituciones de la UE aseguren una participación equilibrada de mujeres y hombres en todos los espacios de responsabilidad.

• Nos comprometemos a trabajar para que los gobiernos nacionales y las instituciones de la UE promuevan la corresponsabilidad de mujeres y hombres en el ámbito doméstico y de los cuidados, contribuyendo así a facilitar el acceso igualitario de mujeres y hombres a los puestos de responsabilidad y de toma de decisiones.

• Nos comprometemos a trabajar para que la igualdad de género sea una prioridad en las agendas políticas de los Estados Miembros y de la UE y a intensificar nuestros esfuerzos para identificar y abordar los obstáculos que dificultan, impiden o limitan la participación de las mujeres en los ámbitos de responsabilidad, en particular de decisión política y económica y de generación de conocimiento.

• Nos comprometemos a impulsar en nuestros Gobiernos e instituciones europeas la consideración de posibles cambios normativos, que incorporen la transversalidad de género, medidas de acción positiva, umbrales y metas que promuevan una participación más equilibrada de las mujeres y los hombre en los ámbitos político, público y económico.

• Nos comprometemos a trabajar para incorporar la dimensión de género en las respuestas frente a la crisis económica, financiera y de empleo, teniendo en cuenta el distinto impacto que ésta tiene en mujeres y hombres y para que ello se refleje en la próxima Estrategia 2020.

• Nos comprometemos a poner al servicio de la sociedad nuestra posición estratégica y nuestra experiencia para eliminar y prevenir todo tipo de discriminación.

• Nos comprometemos a explorar con las instituciones europeas y con los Estados Miembros la posibilidad de celebrar periódicamente próximas cumbres de Ministras y líderes políticas.

• Nos comprometemos a promover la igualdad de género en la Acción Exterior y en la Cooperación al Desarrollo de la Unión Europea.

• Nos comprometemos a apoyar la futura entidad de género de Naciones Unidas para avanzar en la capacitación de las mujeres de todo el mundo y respaldar a aquellas que se enfrentan con mayores dificultades.

Hacemos un llamamiento a los Gobiernos de los 27 Estados Miembros, a las instituciones de la UE, a los agentes sociales y económicos, a los medios de comunicación, a las instituciones académicas y científicas y a todos los hombres y mujeres, para que remuevan los obstáculos que impiden la plena participación de las mujeres en todos los ámbitos de la sociedad y su acceso y permanencia en los puestos de toma de decisiones, contribuyendo así a sociedades más justas, más iguales, más inclusivas y eficientes.

LO FIRMAN

Mª Teresa Fernández de la Vega Sanz
Vicepresidenta Primera del Gobierno, Ministra de la Presidencia y Portavoz del Gobierno

Bibiana Aído Almagro
Ministra de Igualdad

Beatriz Corredor Sierra
Ministra de Vivienda

Cristina Garmendia Mendizábal
Ministra de Ciencia e Innovación

Harriet Harman
Presidenta de la Cámara de los Comunes, Ministra para las Mujeres y la Igualdad

Angela Eagle
Ministra Delegada de Trabajo y Pensiones

Maria Eagle
Ministra Delegada para la Mujer y la Igualdad

Dawn Primarolo
Ministra Delegada para la Infancia, la Juventud y las Familias

Vera Baird
Abogada General de Inglaterra y Gales

Joëlle Milquet
Viceprimera Ministra y Ministra de Trabajo e Igualdad de Oportunidades

Edith Rauh
Secretaria de Estado de Igualdad de Oportunidades

Jana Matesova
Viceministra de Educación

Agnete Andersen
Secretaria de Igualdad

Nora Berra
Secretaria de Estado de la Tercera Edad

Mara Carfagna
Ministra para la Igualdad de Oportunidades

Sotiroula Charalambous
Ministra de Trabajo y Seguridad Social

Giovanna Debono
Ministra para Gozo

Gabriele Heinisch-Hosek
Ministra Federal de las Mujeres y de la Función Pública

Elżbieta Radziszewska
Plenipotenciaria para la igualdad

Gabriela Canavilhas
Ministra de Cultura

Elza Pais
Secretaria de Estado de Igualdad

Ljubica Jelusic
Ministra de Defensa

Anna Vitteková
Secretaria de Estado del Ministerio de Justicia

Katariina Poskiparta
Secretaria de Estado de Trabajo

Nyamko Sabuni
Ministra de Integración e Igualdad de Género