Pàgines

diumenge, 25 de desembre del 2011

Per nadal qui res no R-estrena, res no val

Porto molts dies sense (poder) escriure al Mirador. El Bloc del COR consumeix el meu temps "lliure". Ara un cop engegat, intentaré fer-los compatibles. Una de les coses que més greu em sap és no ser fidel a la cita mensual amb LES NOTIS DE LA MANOLITA. Per això, avui he volgut escriure aquestes poques lletres acompanyant aquest atípic arbre de nadal, confeccionat amb llibres, una imatge de l'amiga Griselda Ballester.

Bones festes! I recordeu que per nadal qui res no R-estrena, res no val!


dimecres, 5 d’octubre del 2011

#nosomoszorras

 
Aquesta és la cara d'un home que menysté les dones
Fins aquí no es mereixeria un post. N'hi ha tants!

Però és que no és la d'un home qualsevol. És la d'un jutge, el jutge Juan del Olmo Gálvez. És la cara d'una autoritat pública que ha d'administrar justícia. Una cara que fa anys que apareix als mitjans. Seva va ser l'ordre, després revocada per l'Audiència Nacional, del tancament del diari basc EUSKALDUNO EGUNKARIA. També es seva l'ordre de segrest d'un número de la revista EL JUEVES per una portada que va disgustar la Casa Real...

Seva és també la sentència de l'Audiència Provincial de Múrcia que revoca la pena d'un any de presó a un home convicte  per un delicte d'amenaces a la seva dona, perquè afirma que dir zorra a l'esposa no és menyspreu o insult si qui utilitza aquest terme ho fa per “descriure un animal que ha d'actuar amb precaució”.

Caldria veure què passa a l'Audiència Provincial de Murcia!
Només a l'agost, els jutges de l'Audiència Provincial de Murcia, inclòs el magistrat Juan del Olmo, van anular una dotzena de penes argumentant que "no tota agressió d'un home a la seva esposa o companya sentimental ha de ser castigada mecànicament com un delicte de violència de gènere".
 
En voleu més? Doncs també han rebaixat la pena imposada a un home de Fortuna (Murcia) que va pegar, tirar a terra i donar una patada a la seva parella perquè tampoc van observar-hi "dominació masclista" (!!).
 
Una altra: rebaixa de pena a un home prèviament condemnat per amenaces de mort a la seva dona. La magistrada (si, una dona) va argumentar que l'expressió "te voy a matar" no és una amenaça directa a la dona ni expressa dominació.

La darrera, per acabar: els magistrats de la Secció tercera de l'Audiència Provincial murciana tampoc consideren que "dormir a terra per por a la parella constitueixi una prova per a contrastar un delicte de maltracte". El marit de la dona que dormia a terra l'havia insultat i cremat amb una cigarreta.

Això només passa a Murcia? Per desgracia, no!

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Crisi, solidaritat familiar i gènere


He descobert que abans d'ahir era Dia Internacional de la Gent Gran. També, que segons les Nacions Unides, les persones de 60 anys o més tenen la consideració de gent gran o majors (o sigui que tinc els mesos comptats per a passar a ser considerada persona gran!). He pensat en un article de LA VANGUARDIA que tenia ganes de comentar.

Al meu voltant tinc amics i coneguts, que per raons diverses (prejubilació, viudetat... perquè si i prou), exerceixen d'avis actius i participen en determinades activitats de la vida dels seus nets i netes.

He emprat conscientment el gènere masculí, perquè només volia parlar d'amics i coneguts que són homes.

LA VANGUARDIA, en el seu reportatge del 23 de setembre, també estava parlant només d'homes?
El títol del reportatge era: La crisis causa el aumento de un 10% de abuelos que cuidan de los nietos. En el cos del text no hi ha sola menció a les abuelas, sempre es parla de abuelos. Per tant, o és que l'estudi sobre el que es basa l'article s'ha fet només sobre la mitat (o menys, ja se sap que les dones som més longeves!) de la població o ens trobem davant d'un cas claríssim de mala pràctica informativa que invisibilitza la contribució de les dones que són àvies a la solidaritat familiar. Contribució que, malgrat que he començat parlant dels meus amics i coneguts que exerceixen d'avis col·laboradors, és molt més important que la contribució dels homes que són avis (si més quant a la dedicació).
Veure : LES ÀVIES CANGUR EL MIRADOR DE LES DONES (8 de març de 2011)
Estem parlant de l'estudi Individualizació i solidaritat familiar de Gerardo Meil, publicat a la Colecció Estudis Socials de la Fundació la Caixa i presentat públicament la setmana passada. L'estudi, que va guanyar el Premi la Caixa de Ciències Socials 2010 analitza, l'estat de la solidaritat familiar a Espanya així com els efectes de l'actual conjuntura econòmica en el procés de creixent individualització de les darreres dècades. LA VANGUARDIA, basant-se en l'estudi, afirma que hem retrocedit a la situació de fa 20 anys!

Preguntes bàsiques
  • Les persones grans, de forma especial les dones, perden capacitat de definir i realitzar els seus projectes al marge de la família? 
  • La crisi obliga les dones grans a incrementar la seva dedicació a la cura dels altres membres de la família en detriment del temps dedicat altres activitats?  
  • En definitiva, perillen els productes dels canvis socials i familiars de les darreres dècades que han fet possible que les persones tinguin una capacitat més gran per definir els seus projectes de vida familiar enfront dels models heretats del passat i que expliquen els canvis en el rol social de la dona, la caiguda de la natalitat, el sorgiment de noves formes familiars i l'aparició de la família negociadora?
Més sobre l'estudi
La millor manera de trobar respostes és anar a les fonts. He trobat l'estudi Individualització i solidaritat familiar. El podeu consultar en aquest enllaç. També podeu trobar el resum de l'estudi que comença així:
La vida familiar és subjecta a un intens procés de transformació que es manifesta, entre altres aspectes, mitjançant el canvi en el rol social de les dones, l’emergència de la planificació familiar com a norma que ha de regular les decisions sobre el fet de tenir fills, la desaparició de la família patriarcal i l’aparició de la família negociadora, com també el sorgiment de noves formes familiars. Al darrere d’aquests profunds canvis hi ha un procés de pèrdua de control social sobre els projectes de vida familiar i guany d’autonomia per definir-los d’acord amb les preferències individuals. Aquest procés s’ha conceptualitzat amb el nom d’individualització.
L’objecte d’aquesta recerca és doble: d’una banda, analitzar l’abast i les característiques de la solidaritat familiar a Espanya de manera comparada amb altres països europeus, i, de l’altra, analitzar els efectes de la individualització sobre les diferents dimensions de la solidaritat familiar. Una de les preguntes
cabdals de l’estudi gira entorn de si la creixent autonomia individual erosiona o no la solidaritat familiar. Per a això, l’estudi es basa en una enquesta dissenyada específicament per a aquest treball i a la qual van respondre 1.200 persones representatives del conjunt de la població adulta resident a Espanya, i es
complementa amb dades proporcionades per enquestes nacionals i internacionals elaborades per diferents organismes.

La solidaritat familiar és una realitat social complexa composta per diferents dimensions. Analíticament podem distingir-ne cinc: les normes socials que estableixen les circumstàncies i característiques de les ajudes; les pautes de convivència dels membres que componen la xarxa de parentiu; les pautes de sociabilitat entre ells; la prestació d’ajuda en forma de serveis, i la prestació d’ajuda econòmica. Els diversos capítols del llibre analitzen els efectes de la individualització sobre cadascuna d’aquestes dimensions, així com la importància que té la solidaritat familiar en el benestar subjectiu de les persones.
Gènere i mitjans de comunicació
Acabo aquest post fent referència al manual Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones impulsat per l'Institut Català de les Dones (ICD), el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb l'objectiu d'avançar en la inclusió de la perspectiva de gènere en els continguts informatius dels mitjans de comunicació. Una necessitat peremptòria com ha quedat en evidència en l'article de LA VANGUARDIA que acabo de comentar. L'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ha participat en la seva elaboració.

Trobareu més informació sobre el Manual a DONESdigital, i podeu descarregar-vos la publicació en aquest enllaç.

 
Montse Gatell, presidenta de l'Institut Català de les Dones; Ramon Font, president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i Xavier Mas de Xaxàs, membre de la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya

dissabte, 1 d’octubre del 2011

@NenaDLaredo (María Elizabeth Macías), la cuarta periodista assassinada

La periodista mexicana Maria Elisabeth Macias Castro, assassinada pel narcoterrorisme
23 de setiembre de 2011
- Ciudad Victoria, Tamps. María Elizabeth Macías Castro, periodista, murió y fue localizada sin vida en la colonia Madero.
- Ciudad Juárez, Chihuahua. Roberto Carlos Maldonado Ruiz, 38 años, jefe de la Policía Municipal murió asesinado en la colonia 15 de enero.
- Durango, Dgo. René Efraín Martínez Martínez de 29 años, murió en un enfrentamiento en el municipio de Santiago Papasquiaro.
- Xalapa, Veracruz. Gabriela Arlene, murió y apareció luego de tres meses de desaparecida.
- Ciudad Juárez, Chihuahua. Tres personas no identificadas murieron en diferentes partes del estado.
- Hermosillo, Son. Dos personas no identificadas murieron y sus cuerpos fueron encontrados en una fosa clandestina.
- Torreón, Coah. Eduardo y Ulises Morales Juárez de 20 y 19 años, Alberto Antonio Ceniceros Adame, de 26 años, y Alfredo Díaz, de 22 años murieron ejecutados.
- Hidalgo del Parral, Chihuahua. Noel Sandoval, Benito Ontiveros y Javier Mireles Gallegos, murieron asesinados en de San Francisco del Oro.
- Chihuahua. Francisco Javier Díaz Chapa, de 20 años murió incinerado en una pista de baile.
- Ciudad Delicias, Chih. Seis personas no identificadas murieron asesinadas. Copiat literalment de MENOS DÍAS AQUÍ

Desapareguda el dia 23 de setembre en sortir del diari, el cos decapitat, amb senyals evidents de tortura i semi nu de la periodista Elizabeth Macías Castro, va aparèixer l'endemà al costat del monument a Cristobal Colón a Nuevo Laredo (Tamaulipas. Mèxico).
Cadàver de la periodista Elizabeth Macías Castro. Al costat, un teclat i un avís
La nota deia "Yo soy la Nena de Laredo y aquí estoy por mis reportes y los suyos [...] Esto me paso por mis acciones..

Elizabeth Macías Castro era cap de redacció de PRIMERA HORA, diari de Nuevo Laredo. També era al darrera d'@NenaDLaredo com a moderadora i administradora del portal independent de notícies www.nuevolaredoenvivo.es.tl. És precisament el seu activisme a les xarxes socials denunciant el narcoterrorisme el que li ha costat la vida.
De confirmarse que este asesinato fue cometido por los grupos del crimen organizado, se constataría que la mordaza de terror que los cárteles criminales han impuesto en regiones enteras de México, logrando silenciar periódicos, radios y televisiones, están llegando a las webs y a las redes sociales, una esfera que hasta ahora escapaba a su control. (EL PAÍS, 26 de juliol de 2011) 
El narcoterrorime contra les i els piuladors
Uns dies abans, també a Nuevo Laredo, havien aparegut els cossos de d'un noi i d'una noia penjats d'un pont. Al costat, una nota amenaçava les persones que utilitzessin les xarxes socials per denunciar els criminals amb un destí similar. L'amenaça no va trigar a complir-se!
Este atroz homicidio [el de Macías] sería el tercero ocurrido en esa ciudad fronteriza en venganza por publicaciones en Internet y las redes sociales sobre cárteles del narco-crimen organizado. El 13 de septiembre aparecieron colgados de un puente peatonal los cuerpos de una mujer de 28 años y un hombre de 25. El cadáver de la mujer apareció destripado y con los pechos desnudos, colgando de pies y manos, mientras a su lado estaba suspendido de las manos el cuerpo ensangrentado del joven, con su hombro derecho visiblemente separado del cuerpo. Junto a los cuerpos de los jóvenes twuitteros había un letrero en cartulina con esta terrible amenaza contra quienes usen Internet para reportar narco-delitos: “Esto les va a pasar a todos los relajes (twitteros) del Internet, pónganse vergas (listos) ya los traigo en corto, Atte: Z” (MAPOCHO PRESS) 
Malgrat tot, però, com diuen els autors del Blog del Narco: La información fluye, y seguirá fluyendo aunque algunos intenten detenerla.


Les darreres 4 periodistes mexicanes assassinades 
Maria Elizabeth Macías Castro és la darrera dona periodista assassinada a Mèxic. Però, malauradament aquest estiu, s'ha cobrat altres tres víctimes:
Yolanda Ordaz de la Cruz (Nos urgen personas voluntarias para contar muertos. EL MIRADOR DE LES DONES, 27 de juliol de 2011), Ana María Marcela Yarce i Rocío González Trápaga (Marcela i Rocío, dues periodistes assassinades. EL MIRADOR DE LES DONES, 2 de setembre de 2011). 
Mèxic és dels llocs més perillosos per a l'exercici del periodisme. El crim organitzat no tolera les persones que intenten informar del que passa. Quasi un centenar de periodistes assassinats en els darrers 10 anys a Mèxic ho certifiquen. El seu objectiu és el silenci imposat a força de terror. A diversos estats la cobertura que els mitjans de comunicació fan del crim organitzat és gairebé nul·la. Per intentar subsanar aquesta situació han nascut webs, blogs i comptes de twitter on la ciutadanis denuncia els crims.

#NuevoLaredo en vivo. Con más de 400 mil visitantes, el sitio Nuevo Laredo en vivo es una página web sin publicidad, cuyo contenido central son chats de discusión, chats de denuncias, así como ligas para realizar denuncias anónimas en dependencias como el Ejercito y la Secretaría de Marina Armada de México, además de recomendaciones para visitar ligas de noticias en Nuevo Laredo y seguir la cuenta en Twitter: @nuevolaredovivo.
Conocida como la NenaDLaredo, la periodista moderaba algunos de los chats de la página, en donde las denuncias contra grupos del narcotráfico eran recurrentes.
En el perfil de la cuenta en Twitter, se definen como Pagina de los ciudadanos de Nuevo Laredo Tamulipas Ciudadanos Ejemplares para informarnos entre nosotros de lo que ocurre en nuestra ciudad Unete. 

Nuevo Laredo en vivo és una mostra del que acabem de dir. Un altre exemple seria el blog de MENOS DÍAS AQUÍ que he mencionat a l'inici de l'article. Des del 12 de setembre de 2010 han pogut comptar 16.083 morts per violència a Mèxic. 
Aixó és insoportable!!!



dimecres, 28 de setembre del 2011

Aborto legal para no morir (Campaña 28 de setiembre)


Obro aquest breu post amb la captura de la pàgina d'inici del portal de la "Campaña 28 de Septiembre por la Despenalización del aborto en Amèrica Latina y el Caribe - 2011"

Us recomano que visiteu http://www.28deseptiembre.org, hi trobareu tota la informació sobre aquesta iniciativa que va neixer en el "V Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe", celebrat a San Bernardo (Argentina) l'any 1990. En aquesta trobada es va acordar declarar el dia d'avui, 28 de setembre, "Día por el Derecho al Aborto de las Mujeres de América Latina y del Caribe". Han passat 21 anys i a Amèrica Llatina i el Carib, les coses no han canviat gaire en aquest aspecte.

Alerta! que a casa nostra s'anuncien passos enrere. 

La llei de l'avortament té els dies comptats?
Dilluns passat, Ana Pastor, ex-ministra de Sanitat al govern d'Aznar, va assegurar que si el Partit Popular guanya les properes eleccions derogarà l'actual llei d'avortament, que va entrar en vigor fa un any i escaig (el juliol de 2010), perquè és injusta i innecessària.

Vull acabar amb els tres lemes de la capçalera del portal del 28 de setembre perquè els trobo molt encertats:
Educació sexual per a decidir
Anticonceptius per a NO avortar
Avortament legal per a NO morir




Dimiteix la ministra Chacón (MarÍa Cecilia)

 A l'esquerra del president Evo Morales, la ministra de Defensa, Cecilia Chacón.
El tercer personatge és Ahmad Vahidi, ministre de l'Iran, país amb el que Bolívia manté excel·lents relacions


L'atzar, un altre cop l'atzar! Quantes dones ostenten (o han ostentat) la cartera ministerial de Defensa? Poques, molt poques. Des del 14 d'abril de 2008, la catalana Carme Chacón és una d'aquestes poquíssimes dones al món que són al capdavant de les polítiques de defensa i comanden l'exercit.

Aquesta setmana he sabut que a Bolívia hi havia una altra dona que formava part d'aquest grup tan minoritari. I que, mira quina casualitat, també es diu Chacón, però no Carme sinó María Cecila.

Què com ho he sabut? Doncs perquè he llegit que ha dimitit! Ho ha fet com a resposta a la violenta repressió de la marxa indígena sobre la Paz, iniciada el passat 15 d'agost per defensar els seus drets i la protecció del Territorio Indígena del Parque Nacional Isiboro Sécure (TIPNIS). En aquest territori de 12.360 km2, on viuen quasi 70 comunitats indígenes, volen construir una carretera finançada per Brasil i defensada per indígenes del Chapare (cocaleros com Evo Morales) que partiria en dos el parc nacional i "casa gran" dels pobles amazònics iurakares, moxenyos i tsimanes.
Asumo esta decisión porque no comparto la medida de intervención de la marcha que ha asumido el Gobierno y no puedo defender o justificar la misma
No puedo defender o justificar la carga policial en tanto existan otras alternativas en el marco del diálogo, respeto a los derechos humanos, no violencia y defensa de la Madre Tierra
María Cecilia Chacón
 Per aquestes paraules i el que hi ha darrera d'elles, escric aquest post. Chacón (María Cecilia) feia poc temps que era ministra de Defensa de Bolívia. Ha durat poc al càrrec perquè com a protesta davant d'uns fets molt greus ha preferit dimitir.


Fa unes hores, Evo Morales s'ha vist obligat a suspendre de forma temporal el projecte de carretera fins que una comissió faci un informe!

dilluns, 26 de setembre del 2011

WANGARI MAATHAI, la dona arbre


Començo aquest nou article amb l'obra d'Alejandra Rotondi publicada a "Una bruja que dibruja; diseños creativos". Alejandra és argentina i viu a Rosario. L'he conegut perquè s'ha fet seguidora del meu blog. Us aconsello que visiteu els seus. M'han agradat les seves obres i algunes iniciatives que ha fet amb les JUANAS com les de "Mirar en femenino", una petita gran iniciativa.


Rosario, 8 de març de 2010

Però no he començat amb la Mujer árbol per parlar de l'Alejandra Rotondi. Ho he fet perquè vull parlar de Wangari Maathai, premi Nobel de la Pau 2004, que ha mort ahir a Nairobi, als 71 anys, víctima d’un càncer d’ovaris.


Wnagari Maathai és la primera dona africana distingida amb un premi Nobel. El Comité Nobel la va escollir per haver resistit amb coratge el règim opressor de Kenya i per les seves formes úniques d’actuar. El Comitè en el seu discurs de proclamació va posar l’accent en el fet de que era pou d’inspiració per a moltes persones en la lluita pels drets democràtics i especialment per a moltes dones a les que encoratjava a millorar la seva situació.

Wnagari Maathai també és la primera dona que va doctorar-se a tota l'Àfrica oriental i central; la primera professora associada de la Universitat de Nairobi; la primera.... en molts altres aspectes. La professora Maathai és una pionera

Quan plantem arbres, plantem les llavors de la pau i de l'esperança
Wangari Maathai és la fundadora del Green Belt Mouvement (Moviment Cinturó Verd).
El principal objectiu del Moviment és la reducció de la pobresa i la conservació del medi a través de la plantació d'arbres.
Ja porten més de 40 milions d'arbres plantats que han evitat l'erosió del sòl i han millorat les condicions de vida de les dones que els han plantat.
El seu objectiu és plantar-ne 1000 milions!


Wangari Maathai va inspirar la campanya de les Nacions Unides
Plantem per al Planeta: Campanya dels mil milions d'arbres

Acabar amb els conflictes 

El març de l’any passat va participar a la cinquena Trobada de Dones per un món millor, celebrat a València.
En aquella ocasió va dir que “les persones que exerceixen el poder, i ara per ara són homes, han d'entendre que perquè l'Àfrica es desenvolupi, s'ha d'acabar amb els conflictes". Convé "a la producció i al turisme". I, sobretot, "a una societat traumatitzada per les humiliacions i el dolor viscut durant els últims 200 anys".

"De vegades esperem que els africans es comportin de manera normal, però això no és possible després d'experiències com el genocidi de Rwanda", va dir Maathai. En la mateixa línia, per evitar futures guerres per l'aigua, Maathai va demanar a Europa "molts diners" per combatre la desertització i que els africans no hagin de "creuar el Mediterrani i els envaeixin". Si no s'obren els mercats, "podem parlar tot el dia, però no anem a millorar la qualitat de vida", va advertir.

Com a exemple de la desigualtat en els intercanvis comercials, va parlar d'un país europeu, que no va identificar, disposat a importar roba fabricada a Kenya sempre que es confeccionarà amb cotó que li compressin abans. "Però si Àfrica és un gran productor de cotó!". Més contundent va ser en denunciar que les petites armes que provoquen inseguretat en el continent no es fabriquen a l'Àfrica.
El Público, 27 de març de 2010)

Informe Semanal de TVE també li va dedicar un reportatge



divendres, 2 de setembre del 2011

Marcela i Rocío, dues periodistes assassinades

Ana María Marcela Yarce i Rocío González Trápaga
- 1 de septiembre. CIUDAD DE MÉXICO 
Encuentran muertas a la gerente de relaciones públicas y fundadora de la revista Contralínea, Ana María Marcela Yarce, y a su amiga Rocío González Trápaga, quien trabajaba como reportera frelance y previamente había laborado para la revista.Los cuerpos fueron hallados aproximadamente a las 6:30 horas del jueves por dos mujeres deportistas que corrían en el parque El Mirador, en la colonina Predio Maravillas Tercera Sección Valle de Luces, en la delegación de Iztapalapa. Los cuerpos de las mujeres fueron encontrados abajo de una lona.
Copiat literalment de MENOS DÍAS AQUÍ

El darrer article que vaig escriure abans de vacances duia el títol de Nos urgen personas voluntarias para contar muertos i girava a l'entorn del projecte col·lectiu MENOS DÍAS AQUÍ i del seu objectiu: comptar les persones mortes per violència a Mèxic i esbrinar qui són, en quines condicions han mort i per quina raó.
Des del 12 de setembre de l'any passat fins al dia que el vaig escriure, 27 de juliol, havien comptat 13.175 víctimes mortals. Avui, 2 de setembre la llista ha assolit la xifra de 14.929 víctimes mortals. Sabem segur, per tant, que 1.754 persones han estat mortes a Mèxic en només 37 dies!

Al final de l'article del juliol donava compta de l'assassinat de Yolanda Ordaz de la Cruz, la cinquena periodista assassinada a Mèxic fins aquella data. Malauradament la llista ha augmentat.

Abans d'ahir van aparèixer els cossos sense vida de les periodistes Marcela Yarce i Rocío González Tràpaga. Havien quedat per sopar. És el darrer que se sap. Els cadàvers estaven nusos i lligats de mans i peus.

Marcela Yarce era reportera i fundadora de la revista Contralínea. Periodismo de investigación i Roció González Trápaga ex-reportera de Televisa, actualment era freelance.

Trobareu més informació en el comunicat de la Casa de los Derechos de los Periodistas: Asesinan a dos periodistas más, mujeres y batalladoras por los derechos a ser periodista

En aquest lapsus de temps (del 27 de juliol al 1 de setembre) també han segrestat i assassinat un altre periodista: Humberto Millán Salazar, director del diari digital a Discusión y colaborador del Grupo Radio Formula.




I en mig de tanta tragedia, una bona notícia
Una sentencia ha donat la raó a la periodista i escriptora mexicana Lydia Cacho que l'any 2.005 va denunciar per pornografia infantil i corrupció de menors l'empresari Jean Succar Kuri. L'empresari ha estat condemnat a 112 anys de presó i a pagar més de 527.000 pesos. Arrel de la publicació de Los demonios del Edén, Cacho va ser acusada de difamació i ha sigut víctima de persecució i amenaces de mort. 


dimecres, 27 de juliol del 2011

Nos urgen personas voluntarias para contar muertos

Elsa R. Brondo
martes 26 de julio de 2011
- 25 de julio.- BOCA DEL RIO, Veracruz.- La reportera de Notiver, Yolanda Ordaz de la Cruz, apareció muerta la madrugada de este martes atrás de las instalaciones del periódico Imagen de Veracruz, ubicado en el fraccionamiento Jardines del Virginia, en Boca del Río. La periodista llevaba 48 horas como desaparecida.
- 25 de julio.- VERACRUZ, Ver.- Un saldo de al menos 2 muertos y 2 heridos, entre ellos una víctima “colateral”: una mujer que iba de la mano con una niña en la calle, se reporta luego de un enfrentamiento entre sicarios y fuerzas federales.
- 25 de julio. CIUDAD JUÁREZ Chihuahua.- Un enfrentamiento entre bandas rivales al interior del Centro de Readaptación Social para Adultos (Cereso), dejó un saldo de 17 personas muertas.
- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- La Dirección de Seguridad Pública Municipal ubicó los cuerpos sin vida de 2 hombres ejecutados con arma de fuego en el interior de una vivienda ubicada en la esquina de las calles J.J. Calvo y 70 de la colonia Cerro de la Cruz, al occidente de la ciudad.
- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- Hombres armados rafaguearon la madrugada de hoy a un par de hermanos, tras lo cual uno de ellos murió minutos después en el hospital.
- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- Un grupo de sicarios dio muerte a un hombre que circulaba por las calles Guillermo Prieto y Otumba en la colonia La Corregidora de Ciudad Juárez.
- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- Agentes de la Policía Municipal arrestaron a tres presuntos sicarios minutos después de que dieron muerte a un hombre e hirieron a un niño y a una mujer frente a la clínica 35 del IMSS.
- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- La Fiscalía General del Estado, dio a conocer el hallazgo de un hombre con severas huellas de tortura en la colonia Granjas de Chapultepec. Otro hombre más se encontró en las calles de la colonia Hermenegildo Galeana.
- 25 de julio.- MORELOS.- La Policía Ministerial dio cuenta del levantamiento de cuatro cuerpos en distintos municipios. Informaron que dos de ellos fueron asesinados de disparos de arma de fuego, el resto por armas punzocortantes.
- 25 de julio.- TORREÓN COAHUILA.- Un hombre originario de Chihuahua, que fue herido mientras estaba de paseo en esta ciudad, murió ayer en el Hospital Universitario. La víctima fue identificada como Miguel Ángel Alvárado Sáenz, de 49 años de edad.
- 25 de julio.- En DURANGO, tres hombres, Óscar Pulido Gutiérrez y Germán Pérez Torres, de 17 años; junto a ellos abandonaron el cadáver de otro hombre joven, cuya identidad no ha sido confirmada, fueron encontrados muertos este lunes en el municipio de Poanas, horas después de haber sido levantados por un grupo armado en el poblado La Ochoa. Fiscalía informó además del deceso de Daniel N., de 30 años de edad, quien murió por arma de fuego.
- 25 de julio- DURANGO.- Sobre la carretera libre al municipio de Guadalupe Victoria, a la altura del kilómetro 74, en el exterior del Bar denominado "El Tejanito", fue localizado un cuerpo del sexo masculino decapitado. La víctima vestía pantalón de mezclilla azul, cinturón negro y botas negras desgastadas.
- 25 de julio.- GUADALAJARA, Jalisco.- Con los ojos vendados y amordazado fue encontrado un hombre ejecutado en una barranca de la colonia Lomas del Paraíso, en el municipio de Guadalajara. El cadáver se encontraba al fondo de una barranca ubicada al final de las calles Vicente Acosta y Panorámica, en la citada colonia.
- 25 de Julio.- GUERRERO.- La Sedena reportó que seis personas murieron y cuatro más fueron detenidas tras dos enfrentamientos ayer lunes entre militares y presuntos delincuentes en municipios de la región de Tierra Caliente. El lugar del enfrentamiento fue el poblado de San Antonio de los Libres, municipio de Ajuchitlán del Progreso. Además, al revisar un vehículo, se encontró en su interior a una persona del sexo masculino sin vida, maniatada, amordazada y envuelta entre cobijas.
- 25 de Julio.- GUERRERO.- En otro hecho, en la cabecera municipal de Coyuca de Catalán, también en la región de Tierra Caliente, murieron dos personas, tras un enfrentamiento armado.
- 25 de julio.- CULIACÁN, Sinaloa.- Dos individuos fueron ejecutados con ráfagas de AK-47 anoche en un domicilio de la colonia Guadalupe Victoria. Uno de ellos fue identificado como Dionisio Rodríguez Cázarez. El otro se encuentra sin identificar.
- 25 de julio.- Fue localizada una persona “embolsada” sobre la Carretera Internacional y el camino que conduce a la comunidad de El Serrano, en el municipio de Guasave. Hasta el momento la identidad de la víctima se desconoce.
- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- La cifra de muertos encontrados en una zanja en el Municipio de Juárez se incrementó a 11. En un principio, las autoridades sólo habían reportado el hallazgo de dos cuerpos, sin embargo por la tarde la cifra aumentó. Los hechos fueron reportados alrededor de las 15:15 horas en un camino de terracería que comunica al rancho Palos Altos, en la Colonia San José, y en la comunidad conocida como Santa Lidia. Los trabajos en el área continúan por lo que la cifra de muertos podría ir en aumento.
- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- Dos presuntos pistoleros murieron al sostener un enfrentamiento contra elementos del Ejército, en Santiago, a unos 40 metros de la entrada principal del Fraccionamiento Equinoccio Privadas.
- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- El reporte de dos hombres ejecutados movilizó a agentes de la Policía Ministerial a una comunidad ubicada en Santiago. Los hechos fueron reportados a las 21:10 horas en la comunidad El Ranchito, a la altura de El Yerbaniz.
- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- El cuerpo de un hombre sin vida envuelto en una manta con un mensaje fue encontrado a un costado de la Autopista al Aeropuerto, en Guadalupe. La víctima, quien aún no ha sido identificada, tenía entre 25 y 30 años, fue encontrada boca abajo y vestía playera y short.
- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- Tres jóvenes, dos de ellos menores de edad, fueron acribillados por un grupo armado cuando se encontraban afuera de una tienda de abarrotes en la Colonia San Gilberto, en Santa Catarina. Los occisos tenían 13, 16 y 18 años, especificó una fuente policiaca.
- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- Una mujer calcinada fue encontrada a un lado de la Carretera a Saltillo, en el municipio de García. Por las evidencias encontradas, según señaló una fuente, la mujer fue victimada en el lugar donde fue encontrado su cuerpo.
- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- Un hombre calcinado fue encontrado en el lecho del Río Santa Catarina, a la altura del Parque España. De acuerdo con las primeras investigaciones, la víctima fue encontrada boca arriba en medio de la maleza y se estima que permanecía desde hace unos tres días en ese lugar.
- 25 de julio.- GUANAJUATO.- Un hombre de 29 años de edad murió ayer por la mañana cuando era atendido en un nosocomio, luego de que se fue atacado con arma blanca en una calle que delimita a la colonia San Felipe de Jesús a la de León Uno. Los médicos del Hospital General Regional atendieron a Omar Rodolfo Ortega Pérez de 20 años de edad, con domicilio en la calle Galilea de la colonia San Felipe de Jesús, luego de que fue llevado a este lugar por sus familiares.
- 25 de julio. DF.- En la Ciudad de México, cuatro personas fueron baleadas, una de las cuales falleció, afuera de un domicilio en la colonia Magdalena Mixhuca, de la delegación Venustiano Carranza.
25 de julio.- en el Estado de México, un joven que recibió dos impactos de bala en el pecho falleció esta tarde.
Copiat literalment de MENOS DÍAS AQUÍ

MENOS DÍAS AQUÍ és un projecte col·lectiu que té per objectiu comptar les persones mortes per violència a Mèxic. Des del 12 de setembre de l'any passat han comptat 13.175 morts per violència. 

Perquè creuen que les víctimes tenen dret a ser recordades, a no ser un número, a existir.
Per això necessiten persones voluntàries, per a comptar les víctimes i intentar saber qui són, en quines condicions han mort i per quina raó.  Precisament allò que no fan les autoritats!
Porque al contar muertos uno renace, se reconoce vivo y da gracias por cada minuto de paz a su alrededor. Porque uno confirma que ninguno de los suyos ha muerto. Porque sin saberlo el contador de muertos se humaniza. Porque su enorme contribución al darles nombre y rostro es a sí mismo, a su conciencia y su calidad humana, a su propia lucha. Porque al participar en una labor como la que hacen los voluntarios de Menos Días Aquí, se vacuna contra la apatía, se sacude el miedo con el mismo miedo de ser él o uno de los suyos quien puede perder la vida. Karla Lotini, contadora voluntaria

Lolita Bosch
He conegut aquest projecte, que forma part de NAR. Nuestra Aparente Rendición, a través de Manolita (la de LES NOTIS, sí!). En un dels Clubs de Lectura que dirigeix, després de llegir Qui vam ser, van poder comentar el llibre amb l'autora: Lolita Bosch.

Al final de la vetllada, ens explica Manolita en el seu darrer article a DELTA, l'autora va parlar de la situació de guerra civil a Mèxic, de la versió que en llegim als diaris, on tot parla d’ajustaments de comptes entre exèrcit i narcos quan l’exèrcit és qui ha portat la guerra al carrer. Aleshores els va recomanar el Nuestra Aparente Rendición, el portal creat, gestionat i editat per ella.


Manolita introdueix una reflexió molt adient aquests dies que hem celebrat el 75 aniversari de l'alçament militar de Franco contra la República i l'inici de la Guerra Civil i que hem escoltat tants disbarats. Diu Manolita: com es pot escriure la història d’un país, pensar en una futura i imprescindible reconciliació, si enlloc no queda constància dels morts, del seu nom? Que ens ho expliquin aquí, on encara hi ha milers de morts en fosses comunes des de fa 70 anys i encara els busquen les famílies.

A mi, amb nocions del que passa a Mèxic i informació sobre els feminicidis (sobretot a Ciudad Júarez), la lectura del llistat de persones mortes en un sol dia (el 25 de juliol) i la crida urgent de cerca de persones voluntàries m'ha deixat commocionada. I no puc amagar que el fet que la llista comenci per l'assassinat d'una dona periodista ha agreujat la situació. He buscat més informació i aquí la teniu.

Yolanda Ordaz de la Cruz, la cinquena periodista assassinada aquest any a Mèxic

Yolanda Ordaz de la Cruz
El cos de la periodista del diari NOTIVEL va ser trobat el dimarts, degollat i amb signes de tortura, després de dos dies desapareguda. El procurador general de justícia de Veracruz, Reynaldo Escobar Pérez, ha assegurat que la seva mort no està relacionada amb la seva tasca de periodista i ha més que insinuat que Yolanda estava relacionada amb la delinqüència organitzada. "El gobierno de Veracruz condena el crimen y ratifica su decisión de investigar las causas del mismo, pero es fundamental dejar en claro que este tipo de hechos deplorables nada tienen que ver con el ejercicio de la profesión de periodista", ha declarat(sense aportar cap prova). Una versió que no comparteixen el seu diari, que exigeix la dimissió d'Escobar, l'Acuerdo para la cobertura informativa de la violencia, la Sociedad Interamericana de Prensa (SIP) o RSF, entre altres.

dimecres, 20 de juliol del 2011

Increïble, inadmissible, ignominiós....


Els punts suspensius del títol són perquè, un cop llegit aquest post, hi afegiu els qualificatius que us semblin més adients.

Cercant una imatge per Tornem-hi, vaig ensopegar amb la imatge del sac de ciment amb que he començat. És un sac de Cementos La Unión,
Una gran estructura humana y técnica para fabricar todo tipo de cemento y hormigón, superando todos los estándares de calidad. Con dedicación, esfuerzo y experiencia conseguimos que nuestra empresa siga creciendo constantemente, para dar a nuestros clientes la mejor calidad y servicio (sic).
Cementos La Unión, amb seu a Riba-roja de Túria, presumeix del seu compromís amb la societat, amb la formació de nous estudiants i amb l'esport

Són compatibles aquests compromisos amb la utilització masclista de la imatge d'una dona en els seus sacs de ciment???
Què n'opineu?

dimarts, 19 de juliol del 2011

LES NOTIS DE LA MANOLITA (estiu 11)


Us ho deia ahir. Intentaré recuperar la normalitat i tornar a escriure en el MIRADOR regularment.
Per fer-ho, que millor que editar i publicar les darreres NOTIS DE LA MANOLITA; les que corresponen a l'estiu.
Bona lectura!

NOVETATS EDITORIALS amb visió de gènere

- Isabel Allende publica El cuaderno de Maya (Plaza Janés) amb una protagonista jove que fuig de les drogues. Segons explica l’autora la va escriure per complaure els néts que volien una obra que els interessés.


- Mary Jo Bang publica Elegía (Bartleby Editores), un poemari escrit arran de la mort del seu fill de 37 anys per sobredosi. Partint de la mort recorda l’amor des de l’enfonsament. És el primer llibre que es tradueix d’aquesta autora a Espanya.
- Laura Borràs publica Per què llegir els clàssics, avui (Ara Llibres) una invitació a llegir els clàssics.


L'escriptori de Jane Gardam
- Jane Gardam publica El viejo juez (Salamandra) en traducció de Victoria Malet i Caspar Hodgkinson. El protagonista és un dels “orfes de l’imperi”, els fills dels alts funcionaris colonials britànics que els pares enviaven a la metròpoli per educar-los, encara que això els produís un gran desarrelament.


- L’editorial Altaïr publica Cinco viajes al infierno. Aventuras conmigo y ese otro de Marta Gellhorn (1908-1998), una periodista que va cobrir diversos conflictes com a corresponsal de guerra, interessant-se pel costat humà. Va estar casada 5 anys amb Ernest Hemingway i això la va convertir “en una nota al peu de pàgina de la vida d’ell” cosa que li dolia moltíssim.

Avui, 18 de juliol de 2011, fa 70 anys de la sublevació del general Franco i de l'inici de la Guerra Civil. Marta Gellhorn, Virginia Cowles i Barbro Alving van ser les principals corresponsals d'aquella guerra. Gellhorn escrivia per a la revista Collier’s
 
Article publicat el 17 de juliol de 1937














- Belén Gopegui publica Acceso no autorizado (Mondadori), on trasllada a la ficció els principals personatges socialistes actuals. El títol fa referència a la informàtica i hi trobem reflexions sobre el poder.


- Deborah Harkness publica El descubrimiento de las brujas (Suma de letras) en traducció de Julio Sierra on una bruixa que no ho vol ser fa la descoberta d’un manuscrit que la portarà a exercir com a bruixa. L’autora s’havia dedicat a l’assaig històric i aquest és el seu primer llibre de ficció.
- Imma Monsó publica La nit porpra (La Magrana), una novel·la per a adolescents i per a adults que segueixen aquesta autora, amb un personatge que fa primer de periodisme.

- Kate Morton publica El jardín olvidado (Suma de letras), una obra que transcorre entre els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial i La primeria del segle XXI, amb un secret de família com a fil conductor.


- Michela Murgia publica La acabadora (Salamandra) en traducció de Teresa Clavel. Una dona adopta una nena. Ella treballa com a modista, però també té una altra feina que està relacionada amb la fi de la vida.
- L’editorial Salamandra publica Los perros y los lobos d’Irene Némirovsky. La protagonista torna a ser una adolescent i el lloc és Ucraïna. Dos cosins queden atrapats en la força dels records del passat.

- Mónica Pérez publica Palabra de primera dama (LID 2010) que explica les claus del triomf de Michelle Obama.


- Lucia Puenzo publica La furia de la langosta (Duomo). Els protagonistes adolescents veuen canviar la seva vida d’un dia per a l’altre.


- Care Santos publica Habitacions tancades (Planeta) en català i en castellà, en traducció de la mateixa autora i d’Isabel Olid. Ens proposa fer un recorregut per escenaris de la Barcelona de primers de segle.


- Eulalia Vega publica Pioneras y revolucionarias (Icaria) on vol donar visibilitat a les dones llibertàries: qui eren, com van arribar a l’anarquisme, quin paper van tenir en els anys de la República i del franquisme? L’autora és especialista en anarcosindicalisme espanyol i professora de la Universitat de Lleida.
A l'esquerra, Eulàlia Vega












Premis
- Lindsey Davis, l’autora que de les aventures de Marco Didio Falco ha obtingut el premi Diamond Dagger, que atorga la Crime Writer’s Association mentre acaba de publicar Némesis (Edhasa). Davis acaba de publicar la vintena aventura del detectiu de l’imperi romà.








**********************************************
LLETRES DE DONES 
És el nom del club de lectura que començarà el proper octubre al Centre d'Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) de l'Ajuntament de Barcelona.
En aquest enllaç trobareu tota la informació.

dilluns, 18 de juliol del 2011

Tornem-hi!

Masses coses... masses dies sense escriure al MIRADOR! Ara un cop el projecte LIFE COR ha arribat a l'equador i ha passat amb nota la visita de la Comissió (potser) podré anar una mica més relaxada i tornar als meus hàbits anteriors; escriure aquí és un dels que més he trobat a faltar.

Doncs bé, podríem dir que l'estada a Porto ha marcat un abans i un després; han estat uns dies agradables, com un preludi de les vacances.

No us parlaré de la ciutat encara que us recomano que si no la coneixíeu hi feu una visita.



ELS SACS DE CIMENT i l'atzar
Començar parlant de Porto ha estat una excusa per escriure sobre el treball de Cláudia Alemão. L'he conegut per atzar, a la botiga de la Universitat de Porto on estava ofertant els seus productes. Em van semblar bonics i interessants. Per això em vaig presentar, varem xerrar un moment i vaig demanar-li que m'envies un correu amb més informació.

La Cláudia és una experta en les 3R. Utilitza els sacs de ciment buits i els dóna nova vida.
Els renta, els pinta... i els transforma en bolsos,  moneders, barrets...
El resultat són obres com aquestes




Per cert, cercant informació per a escriure aquest post, he trobat un altre objecte fet amb sacs de ciment: una bossa per a l'ordinador


PROJECTO ALECRIM
Continuem amb l'atzar. Al costat de l'hotel, a la Travessa de Cedofeita, 28, hi ha una loja 3R, molt bonica, la seu del Projecto Alecrim (Projecte Romaní).
Segons les seves creadores, Marita Simas i Rita Dixo, es tracta d'un espai anti-consumista, basat en la idea de recuperar tot tipus de residus urbans. M'han explicat que volien disposar d'un espai per compartir objectes fets amb autenticitat. Fets a ma de veritat, amb un plus estètic i de pensament, i a partir d'objectes vells: a l'aparador hi han pintat la llegenda reduzir, reciclar e reusar.


Si la botiga fos a l'àrea metropolitana de Barcelona segur que formaria part del programa Millor que nou, 100% vell de l'Entitat del Medi Ambient.

L'atzar m'ha mostrat dos projectes que tenen a veure amb la meva feina i que estan fets per dones!

diumenge, 22 de maig del 2011

LA VOZ DE LAS MUJERES en la #acampadabcn

La acampada de la plaza de Catalunya anoche
A mediados de los años 70 del siglo pasado, cuando la eclosión del feminismo, muchas personas comprometidas con la lucha por la democracia y por un mundo mejor no compartían la idea de que las mujeres teníamos que organizarnos y luchar por nuestros derechos.
Estas personas, mayoritariamente hombres, pero no sólo hombres (había muchas mujeres que pensaban igual que ellos) no sólo no compartían la idea, sino que muchísimas eran incapaces de entenderla. No hablo de oído. Tuve un papel en el debate (y en la lucha) .
Han pasado casi 40 años. La situación de las mujeres ha mejorado mucho. Desde el punto de vista legal el cambio ha sido como de la noche a la mañana. En otros campos ha habido grandes avances. Sin emabrgo, queda mucho camino por recorrer para alcanzar la equidad de géneros.


Esta semana, tras las manifestaciones 15M, las plazas de muchos lugares de Catalunya, del resto de España y del mundo están llenas a rebosar de personas INDIGNADAS: hombres y mujeres, básicamente jóvenes, de muy diferentes procedencias y maneras de pensar que creen que, como dice una pancarta, juntas y organizadas podemos contra los mercados (bien, la pancarta literalmente dice: juntos y organizados).

Anoche estuve un largo rato en la acampada de la plaza de Catalunya en Barcelona #acampadabcn. Escuché una serie de intervenciones en la asamblea. No entraré a valorarlas, no es el objetivo de este escrito. Me sorprendió (o no?) que las voces de las personas que tomaban la palabra eran todas masculinas. Una única excepción: la voz de Camila, una niña que nos habló a los miles de personas que estábamos en la plaza (y además, lo hizo muy bien!).

LA VOZ DE LAS MUJERES A LA # ACAMPADABCN
@donesenxarxa ha publicado dos reportajes sobre el papel de las mujeres en la # acampadabcn.
Me han interesado porque me han permitido "escuchar" la opinión de algunas de las principales activistas de la red. De manera muy especial, el segundo reportaje donde responden a dos preguntas:
  1. ¿Cuáles son las reivindicaciones? ¿Qué queréis? ¿Qué pedís a los gobiernos?
  2. Es necesario que haya más mujeres portavoz en la #acampadabcn?
Aquí tenéis los enlaces a los reportajes: La voz de las mujeres en la #acampadabcn (19 de mayo) y La voz de las mujeres en la #acampadabcn2 (21 de mayo).
Permitidme destacar las respuestas a la segunda pregunta porque creo que de alguna manera enlazan con lo que decía al principio de este artículo y que deberían ser motivo de reflexión.
  • No creo que sea relevante que los portavoces sean hombres o mujeres. Esta no es una guerra ni de ideas, ni de edades, ni de clases sociales, ni de nada, y mucho menos de sexos y continúa ... Tenemos que estar unidos. No somos ni hombres, ni mujeres, ni mayores, ni jóvenes, ni heterosexuales, ni gays. Somos el pueblo, todos uno. Nora Ferreiros @nferreiros
  • En cuanto al tema de los hombres y las mujeres en las asambleas no puedo opinar demasiado, porque no he participado activamente en ellas, aunque el lunes por la noche estuve un rato en Pza. Cataluña y la gente estaba de asamblea y vi participación, tanto de hombres como de mujeres. Sí, he leído que un grupo de feministas que están en la acampada de Sol sufrieron una agresión lo cual, obviamente, me parece fatal. Esta es una reivindicación popular, de ciudadanos, en la que no tiene que importar ni tu ideología política, ni tu edad, ni tu condición, ni tu sexo. Y claro que es necesario que haya mujeres en las asambleas, todas aquellas que deseen participar deben de poder hacerlo, sólo faltaba. Sin embargo, todo el tiempo que he estado en Pza. Cataluña me ha parecido que había la misma implicación por parte de ambos sexos, la verdad. Carmen López @Lachicafriolera 
  • Es verdad que los hombres tienen más protagonismo. Creo que se refleja en la acampada lo mismo que pasa en la sociedad. Berta Muntaner @bertamuntaner 
  •  Los hombres son más activos en general para lleva la voz pero según he visto las mujeres son las que más ayudan en tareas de organización. Esther Lorente @sterdospuntocero 
  • Hay diferencias evidentes. Las mujeres están más presentes en los temas de intendencia, han sido las que han organizado la mayor parte de la acampada, pero a la hora de hablar en la asamblea o en las comisiones son menos visibles. Paula Ustarroz @
  • sí, los hombres son los que llevan la voz cantante en todo, aunque hay muchas mujeres que están muy implicadas. Anna Garcia @ annamorgana
  • los hombres tienen más voz aunque haya mucha presencia femenina reivindicándose. Cristina Delgado @cristinadelgado
  • Este movimiento está por encima del género y lo que nos debe unir es la lucha por resolver los problemas graves que tenemos como sociedad. Rebeca Conde @rebecaconde 
  • La voluntad del movimiento es ser asambleario, por lo tanto lo que cuenta es que en la asamblea que se hace cada noche tome la palabra quien quiera, hombres y mujeres. Y no creo que haya mayoría o minoría en ningún sentido. Los portavoces, o como se les quiera llamar, tienen que existir porque no pueden hablar todos a la vez. Si son hombres o mujeres me parece tan poco importante como si se les llama portavoces o no. Lo importante es que las mujeres se impliquen, vayan y hablen en las asambleas y creo que lo están haciendo. Anna Brullet @annabrullet

¿Qué os sugieren estas opiniones?