Pàgines

dilluns, 21 de març del 2011

HEROÍNAS, una exposició que vull anar a veure

Les dones creadores han estat silenciades

Vull anar a Madrid! Vull anar a Madrid a veure l'exposició Heroínas.

Una exposició, repartida entre el Museo Thyssen i la Fundación Caja Madrid, que ens mostra dones que juguen rols diferents als que la societat els ha relegat i l'art ha recollit. Dones actives, independents, desafiants, creadores, triomfants, no solament seductores, complaents i sumisses, màrtirs o esclaves. Heroínas és també una oportunitat per a contemplar obres de dones artistes que han estat relegades a un segon pla a la història de l'art únicament per ser dones; creadores silenciades.

VISITA VIRTUAL
Mentre no vaig a Madrid, he fet una visita virtual a l'exposició. Us convido a que vosaltres també la feu

També us convido a veure (si no ho vareu fer el dissabte passat en directe) el reportatge d'Informe Semanal (TVE) sobre Heroínas. És una visita a l'exposició de la ma de de Carmen Cervera, la baronessa Thyssen; María Blasco, directora del programa de Oncología Molecular del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO); Gema Hassenbay, esportista paralímpica; Julia Quintana, agricultora; i de l'amiga Amelia Varcárcel, filosofa.


Dedicat a l'Asun i a la Saro

dimarts, 8 de març del 2011

8M. Els premis Maria Aurèlia Capmany arriben a la edició 25


El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona ha tornat a ser l'escenari del lliurament dels Premis 8 de Març - Maria Aurèlia Capmany, que aquest any han assolit la seva 25a edició. En aquesta ocasió els Premis s'han centrat en un tema clau per assolir l'equitat entre homes i dones: la promoció de la coeducació a la nostra societat.

El premi del jurat, format per set dones, ha estat  pel projecte “Noies i nois: tants a tants”, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
En aquest projecte es treballa l’esperit crític en qüestions de gènere a través de la literatura.

Pel que fa al premi del públic, el guardó se l'ha emportat el projecte “Trenquem el silenci”, de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere.
Es tracta d'una iniciativa destinada a prevenir la violència de gènere en centres educatius i entitats de lleure per adolescents.

El públic votant

En aquest enllaç podeu conèixer tots els projectes que s'han presentat als Premis.

Homenatge a Dolors Piera
Abans de fer públics els resultats dels Premis, s'ha rendit homenatge a Dolors Piera, mestra i política. Fundadora del PSUC, va ser la primera dona regidora a l'Ajuntament de Barcelona (1936). Un dia en parlarem més abastament d'aquesta mestra que ha estat la primera dona regidora a l'Ajuntament de Barcelona, l'any 1936, així com responsable de la Comissió de dones del PSUC i secretària de la Unió de Dones de Catalunya.

Fotos: AGB

el mirador de les dones: LES ÀVIES CANGUR

el mirador de les dones: LES ÀVIES CANGUR

mireu l'article del diari EL PUBLICO

dilluns, 7 de març del 2011

LES ÀVIES CANGUR


Llegia el divendres en EL PAÍS que una de cada 3 dones més grans de 65 anys dediquen a la cura dels seus nets i netes la major part del seu temps. L'inici de la Setmana Blanca m'hi ha fet pensar.

La dada està extreta de l'informe sobre les condicions de vida de la població femenina més gran de 65 anys presentat fa 15 dies i encarregat per l'IMSERSO i el Instituto de la Mujer.

La cura dels nets i de les netes per part de les àvies permet l'accés a la vida laboral de moltes dones. Aquesta tasca, a la qual poc a poc es van incorporant molts homes quan es jubilen, té una equivalència econòmica.
si el treball de les àvies es quantifiqués equivaldria el 0,8% del PIB
Us imagineu una vaga d'àvies?










escrit el Dia Internacional de la Dona Treballadora de 2011

LES NOTIS DE LA MANOLITA (febrer 11)

En aquesta ocasió, he triat un silló amb flors del color de la mimosa per convidar-vos a la lectura. M'agrada la mimosa i la seva olor que m'acompanya, de nou, des de fa més d'un mes. M'ha semblat que era una menció adequada per a començar les NOTIS de febrer que us arriben amb una mica de retard pels motius que us explicava ahir.

Ah! i abans de continuar, la Manolita i jo us recomanem l'article de Manuel Rodríguez Rivero "De nuevo sobre damas y libros", publicat el 16 de febrer, al diari EL PAÍS. Rodríguez Rivero es pregunta
Per què es ressenyen més llibres d'autors que d'autores? i per què l'aclaparadora majoria de les persones que signen crítiques literàries són homes?

NOVETATS EDITORIALS AMB VISÓ DE GÈNERE

- Sílvia Alcántara publica La casa cantonera (Edicions de 1984). Dues germanes s’han de repartir les pertinences personals de la mare, un cop ha passat l’enterrament, perquè han d’enderrocar la casa on ha viscut.
Alcàntara, que és autora d’Olor de colònia (que ja va pels 50.000 exemplars), podrà observar ara l’acollida d’aquest llibre al mercat en castellà. Martínez Roca la portarà a les llibreries a partir del 4 de març.

+ informació sobre Sílvia Alcántara a LES NOTIS DE LA MANOLITA (maig 09)




- Els Berteen publica Todos queremos el cielo (El Aleph) en traducció de Maria Rosich Andreu. Explica com els nazis van aconseguir, amb la col·laboració d’una part del clergat catòlic, que joves del Flandes ocupat anessin a combatre al front oriental de la Unió Soviètica. Després van ser marginats per la societat i alguns, fins i tot, afusellats.

- Lolita Bosch publica Ara, escric (Empúries / Perifèrica), un assaig sobre les dificultats de l’escriptura, la malaltia, la mort...

+ informació sobre Lolita Bosch a LES NOTIS DE LA MANOLITA (novembre 10)

- Anna Cabeza, escriptora i periodista, publica Un dia sencer de blat (Bambú), una novel·la juvenil on l’autora explica la recerca d’uns estudiosos pels pobles del Pirineu, a la nostra postguerra.

- Marta Espar, també periodista, publica Els secrets d’un part feliç (Pagès Editors / Grijalbo en castellà).



- Elena Ferrante publica Crónicas del desamor (Lumen) en traduccions de Juana Bignozzi, Nieves López i Edgardo Dobry. Tres històries on la protagonista és una dona i que indaguen en el dolor.

- Espido Freire publica La flor del Norte (Planeta). Narra la vida de Cristina de Suècia que va morir al 1262 a Sevilla, casada amb l’infant Felip, germà d’Alfons X el Savi.

+ informació sobre Espido Freire a LES NOTIS DE LA MANOLITA (juny 09)





- Berta Jardí publica La portentosa vida del sastre Bariloche (Columna) una breu novel·la on tracta de vides que es reinventen i de barris i oficis que canvien; per exemple, els sastres clàssics. Jardí va publicar un llibre de contes de Carnaval, fa 25 anys.



- Cristina Morató publica Divas rebeldes,on parla de set icones de la moda i el glamour del segle XX: Barbara Hutton, Wallis Simpson, Audrey Hepburn, Eva Perón, Maria Callas, Coco Chanel, Jackie Onassis. Morató, periodista que ha exercit sobretot en televisió, fa temps que es dedica a les dones que han viatjat.
M'ha agradat l'entrevista de LA VANGUARDIA: "Hoy en día no hay divas, sino famosas que se creen divas"

+ informació sobre Cristina Morató a LES NOTIS DE LA MANOLITA (abril 09)

- Rosa Regàs publica L’hora de la veritat (Ara Llibres), un recull de reflexions a propòsit de la maduresa, la família, l’escriptura...

En aquest cas, us recomano les seves declaracions en una entrevista a TV3: "Fer-se gran no és cap tragèdia"

- Carolina Sanabria publica Bigas Luna. El ojo voraz (Laertes) on analitza l’obra de l’artista, des de les primeres i més fosques pel·lícules fins a les darreres, més lluminoses.







 - Isabel-Clara Simó publica Amor meva (Edicions 62) on es mostren quatre generacions de dones d’una mateixa família, d’arrels jueves, al llarg del segle XX i XXI. Amb aquesta obra, Simó va guanyar el premi Joanot Martorell 2010, premi organitzat per l'Ajuntament de Gandia i Edicions 62



- Joan Schenkar publica Patricia Highsmith. El talento de Miss Highsmith (Circe) en traducció de Clara Ministral, una biografia de l’autora de novel·la negra, que va morir a Suïssa l’any 1995. Schenkar ha tingut accés als Arxius Highsmith.







 Per la seva banda, Anagrama, que era l'editorial d'Highsmith, publica en un sol volum, Tom Ripley, les cinc obres protagonitzades per aquest personatge, per qui l’autora tenia especial simpatia.
I l’editorial Mosaico publica Suspense, en traducció de Debora Vázquez i Matias Serra, una reflexió sobre com s’ha d’escriure una novel·la de suspens.









Per acabar la selecció del febrer, la Manolita ha inclòs Viure sense el meu fill (Meteora), un llibre escrit per un home, Josep Gironès,  basat en un fet real: una dona que queda embarassada al final de la Guerra Civil, es refusada per la seva família, va a parar a una institució de monges i allí li prenen el fill, en néixer. La dona va voler que la seva història es conegués, però un cop hagués mort. Un llibre d’actualitat en el moment que han sortit a la llum pública molts casos similars de robatoris d'infants.





Premis
- Núria Amat ha guanyat el XXXI Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb Amor i guerra, on narra la història de Ramon Mercader, l’assassí de Trotski, en els anys previs a la Guerra Civil. És la primera novel·la que Amat publicarà en català. L’editorial Planeta la traurà en català i castellà i Editions Robert Laffont en francès. En aquesta edició, s'han presentat al Premi 67 originals.



- Elena Poniatowska ha guanyat el Premio Biblioteca Breve amb Leonora, una ficció sobre Leonora Carrington, elaborada a partir de les entrevistes fetes a aquesta artista en diferents etapes de la seva vida. Carrington, que ara té 93 anys, és tot un personatge. Més coneguda com a pintora i escultora vinculada al surrealisme, ha escrit Memorias de abajo, sobre la seva estada en un asil psiquiàtric a Santander, o la novel·la La trompetilla acústica.


Pel que fa a Poniatowska, ha escrit sobre Frida Khalo o la fotògrafa Tina Modotti i, en la mateixa línia de compromís feminista, contra els crims de Ciudad Juárez o a favor de les dones de Chiapas.
El premi té un import de 30.000 euros.

Teatre
Pedra de Tartera, l’exitosa opera prima de Maria Barbal ha pujat a l’escenari del Teatre Nacional de Catalunya. L’ha adaptat Marc Rosich i la dirigeix Lurdes Barba. La protagonista és l’actriu Àurea Pérez. Estarà al TNC fins al 26 de març.



Fira de Frankfurt
Anna Soler-Pont, directora de l’agència Pontas dirigirà Contents for films la nova oferta de la fira de Frankfurt, dins del Frankfurt Story Drive. Es tracta d'un espai nou destinat a productors de cine on s’oferiran xerrades, debats i intercanvis. És una gran oportunitat per a editorials i autors. Segons ha dit Soler-Pont, l’any passat, el 25% de les pel·lícules i sèries de televisió procedien de llibres. L’agència Pontas es dedica als àmbits literari, de cine i televisió.
La Fira de Frankfurt d’enguany serà del 12 al 16 d’octubre.

diumenge, 6 de març del 2011

DES-ENFOCAMENT DE GÈNERE

GÈNERE ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ I A LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT
De cada 10 protagonistes de les noticies que veiem, llegim i escoltem cada dia, només 2 són dones?
Una injustícia més per vèncer 

Fa 3 setmanes que no escric cap entrada al MIRADOR, ni tan sols he publicat les NOTIS DE LA MANOLITA de febrer (ho faré, ho faré, Manolita, encara que amb una mica de retard). No he estat malalta, no us preocupeu; solament molt atrafegada amb la feina; bé, crec que agobiada expressaria millor la sensació que he viscut amb la posta en marxa de la campanya Moviment R.
Aquest cap de setmana llarg i un correu electrònic de la Marta Cairó Alvero, de la Fundació Ajuda en Acció, em fa possible a la vegada que m'obliga escriure aquest post.

La Carme en el seu correu em diu
Benvolguda Anna,

Fa temps que segueixo el teu bloc, "El Mirador de les Dones", i avui em poso en contacte amb tu per a demanar-te la teva complicitat.

Estem a punt d'estrenar el reportatge Desenfocament de gènere, realitzat per Ajuda en Acció a propòsit del 8 de març, dia internacional de les dones i del que enguany se'n commemora el centenari, i que neix arrel de l'experiència obtinguda amb la campanya "Mou-te per la igualtat, és de justícia".

El nostre objectiu és fer visible la importància que tenen els mitjans de comunicació i els seus professionals en la lluita contra la desigualtat de gènere, no només en el nostre entorn més immediat, sinó també en aquells països on la pobresa afecta en major mesura a les dones, ja que el treball col·lectiu contra les desigualtats entre homes i dones desemboca en la lluita contra una de les més importants causes estructurals de la pobresa: la desigualtat de gènere.

El reportatge ha estat produït per la Fundació Quepo, i s'hi analitza la representació de les dones als mitjans de comunicació i la perspectiva de gènere en la cobertura de la informació sobre cooperació al desenvolupament, mitjançant entrevistes a professionals del periodisme i expertes en comunicació i gènere, com ara, dues companyes de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), Elvira Altés, professora i investigadora, i Tona Gusi com a periodista de la XIDPIC.cat.
El correu de la Carme acaba demanat-me que faci difusió del projecte, per a la qual cosa es disposa d'aquest tràiler. Petició que accepto com un honor i amb moltes ganes de veure el vídeo sencer.



Estrena del documental a la TV
El 8 de març, a les 20.20h, està previst que Desenfocament de gènere s'estreni al Canal 33. Així mateix, moltes televisions locals de Catalunya també emetran el documental el Dia Internacional de la Dona (consulteu la programació de la vostra televisió local o aquest enllaç de la XTLC). En el cas de BarcelonaTV, s'emetra el dissabte 2 d'abril, al programa Doc's.

El documental dura 28 minuts.
Sinopsi:
Considerant, per una banda, l'equitat de gènere com un objectiu sense el qual no són possibles el desenvolupament i la justícia social als països del Sud. I per una altra banda, tenint en compte la importància dels mitjans de comunicació com a elements omnipresents que generen diàriament la realitat que coneixem. Es mostra com la falta de presència i la repetició d'estereotips en el tractament de les dones als mitjans de comunicació, perpetua la discriminació i impedeix la transformació de la visió social que es té de les dones. Posant així sobre la taula el debat sobre la responsabilitat dels medis com a canals de comunicació que legitimen els missatges que van construint l'imaginari col·lectiu de la societat civil. La situació s'agreuja quan parlem de la representació de la realitat del Sud, de les dones del països del Sud. Un sector de la població que és noticia, deixant de banda els desastres naturals i les situacions de conflicte, quan es parla de cooperació al desenvolupament. Un àmbit en el qual se les relega a un paper de maternitat i de sustent familiar.