Pàgines

dilluns, 7 de març de 2011

LES NOTIS DE LA MANOLITA (febrer 11)

En aquesta ocasió, he triat un silló amb flors del color de la mimosa per convidar-vos a la lectura. M'agrada la mimosa i la seva olor que m'acompanya, de nou, des de fa més d'un mes. M'ha semblat que era una menció adequada per a començar les NOTIS de febrer que us arriben amb una mica de retard pels motius que us explicava ahir.

Ah! i abans de continuar, la Manolita i jo us recomanem l'article de Manuel Rodríguez Rivero "De nuevo sobre damas y libros", publicat el 16 de febrer, al diari EL PAÍS. Rodríguez Rivero es pregunta
Per què es ressenyen més llibres d'autors que d'autores? i per què l'aclaparadora majoria de les persones que signen crítiques literàries són homes?

NOVETATS EDITORIALS AMB VISÓ DE GÈNERE

- Sílvia Alcántara publica La casa cantonera (Edicions de 1984). Dues germanes s’han de repartir les pertinences personals de la mare, un cop ha passat l’enterrament, perquè han d’enderrocar la casa on ha viscut.
Alcàntara, que és autora d’Olor de colònia (que ja va pels 50.000 exemplars), podrà observar ara l’acollida d’aquest llibre al mercat en castellà. Martínez Roca la portarà a les llibreries a partir del 4 de març.

+ informació sobre Sílvia Alcántara a LES NOTIS DE LA MANOLITA (maig 09)




- Els Berteen publica Todos queremos el cielo (El Aleph) en traducció de Maria Rosich Andreu. Explica com els nazis van aconseguir, amb la col·laboració d’una part del clergat catòlic, que joves del Flandes ocupat anessin a combatre al front oriental de la Unió Soviètica. Després van ser marginats per la societat i alguns, fins i tot, afusellats.

- Lolita Bosch publica Ara, escric (Empúries / Perifèrica), un assaig sobre les dificultats de l’escriptura, la malaltia, la mort...

+ informació sobre Lolita Bosch a LES NOTIS DE LA MANOLITA (novembre 10)

- Anna Cabeza, escriptora i periodista, publica Un dia sencer de blat (Bambú), una novel·la juvenil on l’autora explica la recerca d’uns estudiosos pels pobles del Pirineu, a la nostra postguerra.

- Marta Espar, també periodista, publica Els secrets d’un part feliç (Pagès Editors / Grijalbo en castellà).



- Elena Ferrante publica Crónicas del desamor (Lumen) en traduccions de Juana Bignozzi, Nieves López i Edgardo Dobry. Tres històries on la protagonista és una dona i que indaguen en el dolor.

- Espido Freire publica La flor del Norte (Planeta). Narra la vida de Cristina de Suècia que va morir al 1262 a Sevilla, casada amb l’infant Felip, germà d’Alfons X el Savi.

+ informació sobre Espido Freire a LES NOTIS DE LA MANOLITA (juny 09)





- Berta Jardí publica La portentosa vida del sastre Bariloche (Columna) una breu novel·la on tracta de vides que es reinventen i de barris i oficis que canvien; per exemple, els sastres clàssics. Jardí va publicar un llibre de contes de Carnaval, fa 25 anys.



- Cristina Morató publica Divas rebeldes,on parla de set icones de la moda i el glamour del segle XX: Barbara Hutton, Wallis Simpson, Audrey Hepburn, Eva Perón, Maria Callas, Coco Chanel, Jackie Onassis. Morató, periodista que ha exercit sobretot en televisió, fa temps que es dedica a les dones que han viatjat.
M'ha agradat l'entrevista de LA VANGUARDIA: "Hoy en día no hay divas, sino famosas que se creen divas"

+ informació sobre Cristina Morató a LES NOTIS DE LA MANOLITA (abril 09)

- Rosa Regàs publica L’hora de la veritat (Ara Llibres), un recull de reflexions a propòsit de la maduresa, la família, l’escriptura...

En aquest cas, us recomano les seves declaracions en una entrevista a TV3: "Fer-se gran no és cap tragèdia"

- Carolina Sanabria publica Bigas Luna. El ojo voraz (Laertes) on analitza l’obra de l’artista, des de les primeres i més fosques pel·lícules fins a les darreres, més lluminoses.







 - Isabel-Clara Simó publica Amor meva (Edicions 62) on es mostren quatre generacions de dones d’una mateixa família, d’arrels jueves, al llarg del segle XX i XXI. Amb aquesta obra, Simó va guanyar el premi Joanot Martorell 2010, premi organitzat per l'Ajuntament de Gandia i Edicions 62



- Joan Schenkar publica Patricia Highsmith. El talento de Miss Highsmith (Circe) en traducció de Clara Ministral, una biografia de l’autora de novel·la negra, que va morir a Suïssa l’any 1995. Schenkar ha tingut accés als Arxius Highsmith.







 Per la seva banda, Anagrama, que era l'editorial d'Highsmith, publica en un sol volum, Tom Ripley, les cinc obres protagonitzades per aquest personatge, per qui l’autora tenia especial simpatia.
I l’editorial Mosaico publica Suspense, en traducció de Debora Vázquez i Matias Serra, una reflexió sobre com s’ha d’escriure una novel·la de suspens.









Per acabar la selecció del febrer, la Manolita ha inclòs Viure sense el meu fill (Meteora), un llibre escrit per un home, Josep Gironès,  basat en un fet real: una dona que queda embarassada al final de la Guerra Civil, es refusada per la seva família, va a parar a una institució de monges i allí li prenen el fill, en néixer. La dona va voler que la seva història es conegués, però un cop hagués mort. Un llibre d’actualitat en el moment que han sortit a la llum pública molts casos similars de robatoris d'infants.





Premis
- Núria Amat ha guanyat el XXXI Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb Amor i guerra, on narra la història de Ramon Mercader, l’assassí de Trotski, en els anys previs a la Guerra Civil. És la primera novel·la que Amat publicarà en català. L’editorial Planeta la traurà en català i castellà i Editions Robert Laffont en francès. En aquesta edició, s'han presentat al Premi 67 originals.



- Elena Poniatowska ha guanyat el Premio Biblioteca Breve amb Leonora, una ficció sobre Leonora Carrington, elaborada a partir de les entrevistes fetes a aquesta artista en diferents etapes de la seva vida. Carrington, que ara té 93 anys, és tot un personatge. Més coneguda com a pintora i escultora vinculada al surrealisme, ha escrit Memorias de abajo, sobre la seva estada en un asil psiquiàtric a Santander, o la novel·la La trompetilla acústica.


Pel que fa a Poniatowska, ha escrit sobre Frida Khalo o la fotògrafa Tina Modotti i, en la mateixa línia de compromís feminista, contra els crims de Ciudad Juárez o a favor de les dones de Chiapas.
El premi té un import de 30.000 euros.

Teatre
Pedra de Tartera, l’exitosa opera prima de Maria Barbal ha pujat a l’escenari del Teatre Nacional de Catalunya. L’ha adaptat Marc Rosich i la dirigeix Lurdes Barba. La protagonista és l’actriu Àurea Pérez. Estarà al TNC fins al 26 de març.



Fira de Frankfurt
Anna Soler-Pont, directora de l’agència Pontas dirigirà Contents for films la nova oferta de la fira de Frankfurt, dins del Frankfurt Story Drive. Es tracta d'un espai nou destinat a productors de cine on s’oferiran xerrades, debats i intercanvis. És una gran oportunitat per a editorials i autors. Segons ha dit Soler-Pont, l’any passat, el 25% de les pel·lícules i sèries de televisió procedien de llibres. L’agència Pontas es dedica als àmbits literari, de cine i televisió.
La Fira de Frankfurt d’enguany serà del 12 al 16 d’octubre.

1 comentari:

anna gonzález batlle ha dit...

http://www.elpais.com/articulo/portada/Biografia/narrada/elpepuculbab/20110319elpbabpor_5/Tes

Enllaç a un article sobre el llibre d'Elena Poniatowska