Pàgines

dimecres, 10 de juny del 2009

LES NOTIS DE LA MANOLITA (juny 09)

Nou mes, noves "notis". Aquest cop he decidit ordenar les novetats per ordre alfabètic de les autores. La convalescència de la meva pneumònia està arribant al final, uff, ja era hora!

NOVETATS EDITORIALS

- Mercedes Abad publica Media docena de robos y un par de mentiras (Alfaguara) un recull de contes que fugen del món quotidià per anar cap al món surrealista.

- Agnès Agboton publica Eté utú (José J. Olañeta). El subtítol del llibre és: (Cuentos de tradición oral). De por qué las cosas en Àfrica son lo que son. Agnès, que fa 30 anys que viu a Barcelona, ens ofereix una selecció de llegendes i faules que ha recollit al llarg del temps en pobles de Benín, el seu país d’origen.

- Angela Becerra publica Ella, que todo lo tuvo (Planeta), on ficciona sobre una escriptora que no pot tornar a escriure. Amb aquest llibre acaba de guanyar el premi Casa de América.

- Joanna Bourke publica Sed de sangre , en traducció de Luis Noriega y Los violadores, en traducció d’Enrique Herrando Pérez, ambdues a l’editorial Crítica. La primera tracta experiències extremes d’homes en situacions límit, és a dir, de la importància del factor humà en guerres tecnificades. A la segona, relaciona el combat militar i la violència sexual. Bourke (1963) és historiadora i es dedica a la investigació sobre guerra i violència.

- Mª Teresa Campos publica Historias de mi tele (Ed. B), un llibre de memòries sobre els seus anys a la televisió.

- Teresa Colom publica On tot és vidre (Pagès Editors), un recull de poesia.

- Espido Freire publica Los hijos del fin del mundo (Imagine). Un llibre on, a través del pelegrinatge a Santiago, explica la seva visió d’aquesta ruta mística. Amb aquest llibre ha obtingut el IV premi Llanes de Viajes 2009.

- Anna Funder publica Stasiland (Columna/Tempus en castellà), traduïda al català per Esther Roig i al castellà per Julia Osuna. Crònica periodística més que un llibre d’història, elaborada a partir dels testimonis de persones que van patir la policia secreta de l’extinta República Democràtica Alemanya (Stasi).

- Amy Hempel publica Cuentos completos (Seix Barral) en traducció de Sílvia Barbero. És un recull de contes que exposen situacions al límit.

- Åsa Larsson publica Aurora boreal (Seix Barral) en traducció de P. Sánchez Giménez i M. Giménez. Una novel·la policíaca que parteix de l’assassinat del predicador més famós a Suècia. La investigació de l’assassinat corre a càrrec de dues dones: una advocada amiga de la germana del mort i una intel·ligent policia que està embarassada. El llibre va guanyar el premi a la Millor Primera Novel·la Negra de l'Associació sueca d'escriptors de novel·la negra.

- Sara Lawrence-Lighfoot publica El tercer capítol. Passió, risc i aventura més enllà dels 50 (Columna / Libros de Vanguardia en castellà), en traducció de Núria Vives i Núria Artigas al català i Anunciata Bremón al castellà. Les protagonistes del llibre són les persones entre cinquanta i setanta-cinc anys i el “tercer capítol” és aquest període de vint-i-cinc anys que pot ser un dels períodes de major transformació i regeneració de les nostres vides: històries apassionades i commovedores de risc i vulnerabilitat, de dubte i renaixement, d’experimentació i improvisació.

- Michelle Magorian publica Sencillamente Henry (Oniro), en traducció de Pilar Ramírez Tello. Una obra que té el rerefons de la Segona Guerra Mundial i el cine, amb un adolescent que descobrirà el valor de l’amistat malgrat els seus prejudicis.

- Judit Pujadó
publica Les edats perdudes (Empúries). És una novel·la que narra temps recents començant per l’enderroc de les Cases Barates de Barcelona.


- Eulàlia Solé publica Con y contra Suárez (Flor de Viento) on explica el pes de les bases socials com a motors del canvi de la transició.

- Cristina De Stefano publica Americanas aventureras (Circe) amb les vides de vint dones que van canviar Amèrica del Nord. En la nòmina, escriptores com Dorothy Parker o Anne Sexton, barrejades amb actrius, aviadores, fotògrafes, pintores, etc. També hi surten les seves parelles.

- Aurora Venturini publica
Las primas (Caballo de Troya), les passions de quatre persones minusvàlides en una mateixa família a l’Argentina de 1940. Venturini va guanyar l’any 2007 el primer premi de Nova Novel·la que va organitzar el diari argentí Página/12 a la recerca d’una narració agosarada, innovadora i jove; Venturini tenia 85 anys!