L'IRAN, LES DONES I LES ELECCIONS

La poetessa iraniana Simin Behbahani llegint un escrit en una manifestació a favor dels drets de les dones.

Behbahani i moltíssimes altres dones rebutgen la llei de a república islàmica d'Iran, inspirada en la sharia. demanen la custòdia dels fills en cas de divorci (solen quedar-se amb el marit), que no sigui tan fàcil per a un home casat repudiar a la seva esposa, igualtat en les herències i que el testimoniatge d'una dona en un judici no valgui menys que el d'un home. També demanen que les dones puguin ser candidates a la presidència.

جمهوری اسلامی ايران
Aquest article és un "encàrrec" que m'ha fet el meu amic Joan arran d'un petit comentari que he fet a un post seu al Facebook, sobre el desig que la República Islàmica de l'Iràn (que aquest és el nom oficial d'aquest estat) es converteixi en una república laica.

L'Iran és un estat extens i divers en els seus orígens. Mil quilòmetres de frontera el separen del Paquistan i 300 de l'Afganistan, però també és veí de Turkmenistan, Iraq, Turquia, Azerbaidjan i Armènia

L'Iran és ric amb recursos naturals (és un dels primers productors de petroli, per exemple), però amb enormes desigualtats socials i un percentatge molt elevat de la seva població que viu per sota del llindar de la pobresa. A més està sotmés a una forta crisi econòmica, tema que ha centrat bona part de la passada campanya electoral.

Les dones i les eleccions

Veient les imatges de les eleccions als noticiaris televisius em "sorprenia" la poca presència de dones votant (crec -no ho he pogut confirmar- perquè voten en taules separades!). Però també m'ha sorprès (positivament) la quantitat de dones, joves en la seva majoria, que participen en les manifestacions a favor de Mir-Hossein Mussaví, segons (també) les imatges servides per les televisions.

Acabo de dir que el tema econòmic (alta inflació i elevat atur...) ha estat dominant la campanya electoral. Però la posició de les dones també ha estat important ("hem estat capaces d'entrar en el discurs electoral amb els nostres temes" -Tahmasebi, feminista iraniana-). Tant Mussaví com Karouvi, s'han compromés a intentar millorar el paper de les dones a la república islàmica. L'esposa de Mussaví, Zahra Rahnavard, també ha intervingut activament en la campanya, obrint camins inèdits en la política iraniana i afirmant que les dones assolirien més influència si el seu marit sortia elegit.

Quin és el paper de les dones a l'Iran? 
Les dones iranianes, a diferència de les que viuen a altres països islàmics, poden conduir, votar, accedir a gairebé tots els treballs... Cal no oblidar que malgrat els passos enrere que va significar la instauració de la república islàmica amb Ruhollah Khomeini com a màxim dirigent, durant el règim despòtic del xa Mohamed Reza Pahlavis s'havia patrocinat la promoció de la dona.

Però, les dones a l'Iran són ciutadanes de segona classe en qüestions com el divorci, la custòdia dels fills, l'herència... i altres aspectes de la vida. Sota el mandat d'Ahmadinejad, a més, s'ha intentat marginar de nou a les dones a l'esfera privada i promoure-les com a mares i esposes" en compliment de la seva promesa de rellançar els valors de la revolució islàmica.

L'Iran no ha signat la Convenció internacional sobre l'eliminació de qualsevol forma de discriminació contra la dona (com tampoc ha signat moltes altres convencions i protocols internacionals relacionats amb els drets humans, com la que prohibeix el treball infantil).

El hijab o l'aplicació estricta de la llei islàmica en la vestimenta



Amb l'arribada al poder d'Ahmadinejad, el 2005, els codis morals que regeixen la vestimenta de la dona (que ha de cobrir el pèl i les formes del cos) es van endurir després de l'arribada al poder. No obstant això, en els darrers temps (com també hem pogut observar aquests dies en els noticiaris de la tele), cada cop hi ha més dones que surten al carrer amb mocadors de colors i ensenyant el cabell, cosa que al començament de la revolució islàmica hauria comportat que fossin detingudes. L'Iran més liberal demana que es derogui la llei que dicta la forma com les dones han d'anar vestides!


Una desfilada de moda a Teheran




Un bon reportatge fotogràfic de la BBC

 

L'Iran, 30 anys després de la implantació de la revolució islàmica
Us recomano que visioneu aquest "Informe Semanal" del passat dissabte 15 de febrer. És una miscel·lània sobre l'Iran, 30 anys després de la implantació de la revolució islàmica: santuari de traficants de drogues i armes; crisi econòmica; urbanisme; exposicions d'art.... A mi m'ha ajudat a situar-me en un terreny gairebé ignot.

Te reconstruiré, Patria,
Aunque sea con el adobe de mi alma.
Levantaré columnas para sostener tu techo,
aunque sea con mis huesos.
Oleré de nuevo en tí la flor,
para agradar a la generación joven.
Te limpiaré de nuevo la sangre
con el torrente de mis lágrimas.
Llegará otra vez un día luminoso
y la oscuridad abandonará la casa... (Simin Behbahani)

Simin Behbahani va néixer el 1927, a Teheran, en el si d’una família culta: el seu pare era periodista i escriptor i la seva mare, una feminista notable, professora, periodista i, també poetessa. Diuen els entesos, que és l’autora d’alguns dels treballs més significatius de la literatura persa dels darrers cent anys i va estar proposada per al premi Nobel de Literatura.

Behbahani, malgrat els seus 82 anys, continua amb el seu activisme a favor dels drets humans i de la llibertat d’expressió; de forma especial, en contra de la discriminació de les dones. Entre altres premis, ostenta el Watch-Hellman/Hammet, per la seva defensa dels drets humans, i li han concedit la Carl von Ossietzky Medal, per la seva lluita a favor de la llibertat d’expressió a l’Iran.