Pàgines

dijous, 28 de maig del 2009

LA SALUT i ELS DRETS SEXUALS i REPRODUCTIUS SÓN DRETS HUMANS i de ciutadania

Que l’Estat els garanteixi, els protegeixi i els promogui!



Avui, dia 28 de maig, és el Dia Internacional d'Acció per la Salut de les Dones. Aquesta diada se celebra des de fa 20 anys a proposta de la Xarxa Mundial de Dones pels Drets reproductius.

Des de l’any 1994 es disposa d’un Programa d’Acció aprovat per 179 països a la Conferència internacional sobre població i desenvolupament (ICPD), celebrada al Cairo. El programa té una vigència de 20 anys.

Per primer cop, una cimera mundial reconeixia els drets reproductius com a drets humans. Exactament es reconeix “el dret bàsic de totes les parelles i individus a decidir lliurament i responsablement el nombre de fills, l’espai entre un i l’altre, i el moment en que vol tenir-los; el dret a disposar d’informació i dels mitjans necessaris, i el d’obtenir el nivell més elevat de salut reproductiva i sexual"

Per primer cop, també, es tracta el tema de la població com un fenomen íntimament relacionat amb el desenvolupament humà, la protecció del medi, la condició de la dona, la salut entesa com quelcom més que l’absència de malaltia, el benestar individual i col•lectiu, la igualtat i l’equitat de gènere...”

La salut de les dones
En aquest enllaç trobareu més informació. No m’estic, però de mencionar una dada: Cada dia moren 1.600 dones (584.000 cada any) i més de 10.000 nounats per complicacions de l’embaràs i el part que es podrien haver previst i evitat. Més del 90 % de la mortalitat materna i neonatal es produeix en països en desenvolupament

SI LES DONES ESTAN BÉ FÍSICAMENT, MENTALMENT I SOCIALMENT, LA SOCIETAT TAMBÉ HI ESTARÀ



És en el context de la celebració d'aquest Dia internacional que he rebut aquest comunicat de la UNFPA (Fons de la població de les Nacions Unides -agència que promou els drets de la les persones a viure saludablment i amb igualtat d'oportunitats-). Quina ironia!

UNFPA lanza llamado de emergencia para el cuidado de la salud materna de aquellas mujeres desplazadas

ISLAMABAD/Naciones Unidas, Nueva York, 22 de mayo de 2009- De acuerdo al Fondo de Población de las Naciones Unidas, UNFPA, mujeres Pakistanís desplazadas debido al conflicto en el Valle de Swat se encuentran en una situación crítica en cuestión de salud por lo que necesitan de manera urgente servicios para atender y mejorar su situación.

Alrededor de 69,000 mujeres embarazadas han sido desplazadas desde el inicio de las operaciones militares el pasado 27 de abril. De acuerdo a estimaciones del UNFPA, cerca de 6,000 mujeres, darán a luz a lo largo del próximo mes; y, al menos 900 de ellas se pronostica que necesitarán algún tipo de cirugía para controlar las complicaciones que puedan tener debido al embarazo.

En respuesta a la creciente crisis humanitaria, el UNFPA ha incrementado su apoyo en cuidados de salud reproductiva para las mujeres desplazadas a lo largo de la provincia de la Frontera Noroeste. Como parte de la solicitud presupuestaria de Naciones Unidas, la cual será lanzada el día de hoy, UNFPA pedirá $3.9 millones de dólares para otorgar cuidado a la salud materna, neonatal e infantil, así como apoyo psicosocial, tanto en los campamentos, como en las unidades médicas cercanas a lo largo del 2009.

“El UNFPA se encuentra trabajando con diversos colaboradores para proporcionar servicios básicos a mujeres embarazadas, así como ayuda psicosocial e insumos de higiene personal para familias que han sido reubicadas”, informó Thoraya Ahmed Obaid, Directora Ejecutiva del UNFPA. Asimismo, comentó: “Estamos basando nuestra ayuda en necesidades especificas de mujeres y familias, poniendo énfasis en salvaguardar la dignidad humana”.

La reubicación masiva que se ha venido dando en la Provincia de la Frontera Noroeste ha puesto en un gran peligro a las mujeres embarazadas, exacerbando aún mas, el acceso a los cuidados prenatales, a la partos asistidos y a los cuidados de emergencia obstétrica.

En colaboración con las autoridades del Gobierno, el UNFPA está facilitando cuidados de salud reproductiva en los campamentos del Distrito de Lower Dir. Trabajadores médicos, quienes brindan servicios en dos unidades móviles, han atendido a más de 25,000 personas reubicadas desde Agosto pasado. Ocho unidades móviles más, han sido enviadas a otros distritos afectados.

En el hospital civil Pabbi, en el Distrito de Nowshera, el UNFPA se encuentra apoyando el cuidado de emergencias obstétricas para mujeres que vienen del campamento de Jalozai y de otros ampamentos que se encuentran en la misma área.

Esta semana, un equipo de UNFPA evaluó necesidades de salud reproductiva e identificó carencias en cinco distritos que reciben a Pakistanís que huyeron del conflicto en días pasados. Además de brindar servicios en los campamentos, el Fondo fortalecerá cuatro hospitales distritales y siete facilidades de salud para poder controlar la creciente demanda de servicios médicos.

El UNFPA también ha distribuido cerca de 15,000 paquetes de higiene personal a mujeres desplazadas y 150,000 paquetes más están siendo preparados para su distribución.

*****

El UNFPA, Fondo de Población de las Naciones Unidas, es una agencia de desarrollo internacional que promueve los derechos de toda mujer, hombre y niño para disfrutar de una vida saludable y con igualdad de oportunidades. El UNFPA apoya a países que utilicen información sobre su población para la creación de política y programas que reduzcan la pobreza y aseguran que cada embarazo sea deseado, cada nacimiento sea seguro, cada joven esté libre del VIH/SIDA, y que cada niña y mujer sean tratadas con dignidad y respeto.

Para mayor information, favor de contactar:
BANGKOK: William A. Ryan, ryanw@unfpa.org, mobile +66 89 897 6984
ISLAMABAD: Muhammad Ajmal, majmal@un.org.pk, mobile +92 300 500 1724
NEW YORK: Jessica Malter, malter@unfpa.org, office +1 212 297 5

diumenge, 24 de maig del 2009

DONES CONTRA L'OBLIT I LA IMPUNITAT (Afganistan)




AFGANISTÁN: MUJERES CONTRA EL OLVIDO
. Autor: Gervasio Sánhez

Mentre la comunitat internacional centra el debat sobre l’Afganistan quasi exclusivament en si cal enviar-hi més o menys tropes estrangeres, no es parla que tant el Govern com el Parlament afganesos es troben copats per antics criminals de guerra. I que, com a conseqüència d’això, existeix una Administració totalment corrupta, que no porta el país cap a enlloc, mentre els fonamentalistes cada vegada tenen més força.

En aquest context i en un país on a les dones se’ls ha negat bona part dels seus drets i gairebé no tenen presència social, han estat elles les que per primera vegada s’han manifestat al carrer amb fotografies de desapareguts, reclamant la cerca de la veritat i que els criminals siguin jutjats davant un tribunal.

Fragment de la presentació de les jornades Afganistan: Dones contra l’oblit i la impunitat, organitzades per ASDHA (Associació per als drets humans a l'Afganistan)

Les jornades, celebrades a Barcelona el passat mes de gener, tenien com a objectiu visibilitzar la important tasca d’aquestes dones afganeses en la lluita contra la impunitat dels criminals, donar veu a les víctimes de guerra, fomentar l’intercanvi d’experiències entre col·lectius de diversos països i posar en l’agenda internacional la necessitat d’una pau amb justícia a l’Afganistan per tal de construir un Estat sostenible.

No hi vaig participar, ni tan sols vaig saber que es celebraven les jornades. Ha estat la companya Julia López de Món Comunicació/DONES qui me n'ha parlat en un comentari al meu post d'ahir sobre LES FILLES DEL SILENCI. Amb la informació que m'ha donat, m'he vist obligada a continuar investigant i a escriure novament sobre les dones i l'Afganistan, cosa que no havia previst.

Si voleu saber més de la iniciativa Afganistan: dones contra la impunitat, la crònica del diari EL MUNDO està força bé.

Per altra banda, a la pestanya "DONA" del web d'ASHDA trobareu informació sobre les associacions que conformen el teixit del moviment feminista afganès.

També podeu llegir el quadern DIA A DIA A L'AFGANISTAN que, tot i que no està actualitzat, té bons reportatges, com Ser dona al reducte talibà

Víctimes de la guerra


I, per acabar (de moment), us racomano el documental SHURA. produït per MAPASONOR, una associació que es dedica a la producció audiovisual com a instrument per promoure els drets humans, l’educació per la pau, les cultures d’arrel o l’avantguarda en l’art.


dissabte, 23 de maig del 2009

LES FILLES DEL SILENCI (Afganistan)

Ara fa un mes (el passat 18 d'abril) vaig publicar AFGANISTAN LEGALITZA LA VIOLACIO, amb una foto (la de l'esquerra) que deia que em commovia. És un primer pla d'una de les manifestants a Kabul contra la llei que obliga les dones a satisfer els desitjos sexuals dels seus marits.

Alguns mitjans es van fer ressò de la manifestació de 200 dones afganenes, valentes, que van sortir al carrer per manifestar-se contra aquesta llei d’inspiració talibà. Dones que van ser increpades per un miler de persones (homes i dones) que les van titllar de “putes”, "esclaves d'Occident", "apòstates" o "cristianes" i les van intentar agredir.

Què ha passat amb aquestes dones? S'ha aturat la proposta de llei?
No he trobat resposta a aquestes i altres preguntes que em formulo. JA NO SÓN NOTICIA (!)

LES FILLES DEL SILENCI
El que si sabem és que centenars de dones continuen suïcidant-se cada any a l'Afganistan. Hi ho fan de la pitjor manera possible: cremant-se. És el darrer graó de la violència de gènere. L'ACAF (Associació de Cooperació per a Afganistan) els dedica el programa Ariana.

En 2007, els periodistes JM Inés i RF Pellitero van viatjar a l'Afganistan, amb l'ACAF, per a rodar-hi "Les filles del silenci", un documental sobre la situació de les dones afganeses que s'autoimmolen.










Al maig de 2007, l'ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya) va organitzar un Dinar - Fòrum, en el Col·legi de Periodistes, amb dues activistes afganeses que van explicar les accions que realitzen per aconseguir eliminar totes les formes de discriminació contra la dona.

Eren l'AFIFA AZIM, directora de l’associació afganesa Womens Network (AWN), una xarxa de més de 50 associacions afganeses organitzades per donar suport, formació i treball a les dones afganeses. I la NAJIA HANEEFI, directora de l'associació afganesa Afghan Women Educational Centre (AWEC), la única associació que ofereix atenció a dones a la presó. Najia va ser la primera periodista a anunciaar per la ràdio a l’Afganistan la caiguda dels talibans, i va fundar la primera ràdio independent de dones del país. Rabiha Balki Women’s Radio Station.

AZIM i HANEEFI van explicar que de les 34 províncies en què està dividit el país només en 5 hi ha escoles on les nenes i les dones poden estudiar batxillerat i tenir accés a la universitat. En moltes províncies la manca d’escoles és absoluta i afecta a nens i nenes, igualment com la manca d’hospitals i assistència sanitària.

També van dir que un dels problemes més greus és el pes aclaparador de la tradició que comporta que el 85% de les dones i el 75% dels homes no tenen consciència dels seus drets. Un exemple és que el 80% dels casaments són concertats pel pare, i la dona no té cap dret a triar ni a opinar. La dona a l’Afganistan és propietat de la família, que la pot comprar o vendre com si fos un objecte. Els crims d’honor s’acaben amb la compra o la venda de dones. Aquesta tradició tan nefasta afecta greument a les dones activistes que són acusades d’antislamistes, i occidentals, i són criticades i atacades. Les activistes Azim i Haneefi es van mostrar molt preocupades per l’aprovació de la Llei d’Amnistia pel Parlament Afganès, que perdona als criminals de guerra els seus delictes i que pot ser un motiu de tensió en el país, fins a tal punt que s’està negociant amb el govern per tal de suavitzar l’aplicació.(Veure DONES CONTRA L'OBLIT I LA IMPUNITAT)

Va ser un dinar molt interessant i un privilegi compartir-lo amb Afifa i Najia.

dijous, 21 de maig del 2009

LES NOTIS DE LA MANOLITA (maig 09)

Puntualment, la Manolita ha enviat les "notis" d'aquest mes. Una pneumònia m'ha tingut fora de combat les dues darreres setmanes. Avui, per fi, he sortit de l'hospital per a començar una (llarga) convalescència. Editar i publicar les "notis" de maig de la Manolita Sanz és de les primeres coses que faig. M'agrada poder començar a "mirar" de nou!


NOVETATS EDITORIALS

- Toni Morrison publica Una benedicció (Amsterdam, 189/Lumen en català), una novel·la curta protagonitzada per una jove esclava negra. Morrison va obtenir el premi Nobel de Literatura el 1993.

- Nafisa Haji publica Su mano sobre mi frente (Roca). Aquesta nord-americana, d'origen indopaquistaní i musulmana, recupera en aquesta novel·la autobiogràfica la tradició de les sagues de la India, incorporant, però, un element nou: el de la ignorància i els prejuicis sorgits després dels atemptats de l'11-S.

- Julia Franck publica La dona del migdia (Edicions 62/Tusquets en castellà) on explica la història d'una dona dels anys 20 del segle passat. Amb aquesta obra va rebre el Deutsche Buchpreiss 2007. Franck, nascuda al Berlin Est al 1970 va marxar amb la seva família a Berlin Oest als 8 anys, on va viure en una casa de refugiats. D'aquí va sorgir Zona de tránsito (Tusquets).

- Lluïsa Forrellad publica El primer assalt (Angle) on tracta dels primers 60 del segle XX. És la quarta novel·la que publica i la primera on es refereix a un temps viscut per ella.

- Amelina Correa publica Alejandro Sawa. Luces de bohemia (Fundación José Manuel Lara). És una biografia del literat que va inspirar Ramon Maria del Valle-Inclán per al personatge de Max Extrella de Luces de Bohemia. Sawa va viure a cavall del XIX i el XX (1862-1909).

- La Magrana en català i Salamandra en castellà publiquen El mestre d'ànimes d'Irène Némirovsky. Una història sobre un metge ucraïnès que arriba a França. Nemirovsky va publicar aquesta història el 1939.

- Sílvia Alcántara publica Olor de Colònia (Edicions de 1984). És el debut d'aquesta autora de 65 anys, on tracta de la vida a una colònia tèxtil del Baix Llobregat. Ha estat un dels èxits del passat Sant Jordi.

- Carme Riera publica Amb ulls americans (Proa) on, a través del ulls d'un protagonista nord-americà, repassa la Catalunya dels primers 2000.

- Flavia Company publica Con la soga al cuello (Páginas de Espuma), un recull de relats sobre les relacions personals.

- Marie-Sabine Roger publica Tardes con Margueritte (Duomo), en traducció de Sofia Tros de Ilarduya. Una emotiva història d'una persona considerada nivell límit d'intel·ligència que es relaciona amb una persona gran. L'autora ha publicat més de 40 llibres i promou la lectura a les escoles i les biblioteques.

- Carmen Posadas publica Antonio Machado y la mirada de Leonor (Amaya) on ficciona la vida de Machado i els viatges que realitza amb la seva dona, Leonor. L'obra compta amb unes boniques il·lustracions de Ximena Maier.

- Kalpana Swaminathan publica Los crímenes de Ardeshir Billa (Siruela) on presenta un personatge fascinant que ho sap tot: la seva tia Lalli.

- Cristina Fallaràs publica Así murió el poeta Guadalupe (Alianza), on recrea els darrers anys del franquisme a través de la veu d'una protagonista en una entrevista, d'on han estat eliminades les preguntes.

- Isabel Núñez publica Si un árbol cae (Alba), amb testimonis d'afectats pel conflicte dels Balcans.

- Roser Caminals publica La seducció americana (Edicions 62). Cròniques americanes d'una catalana que és professora de literatura als Estats Units.

- Maggie O'Farrell publica L'estranya desaparició d'Esme Lennox (La Campana), en traducció de Josep Alemany. Una història que relaciona el present amb la desaparició d'una noia als anys 30 del segle XX.

- Pilar Eyre publica Ena, la novela (La esfera de los libros) sobre Victòria Eugènia de Battenberg i la vida privada del seu espòs, Alfons XIII.

Victòria Eugència va alletar els seus fills trencant amb el costum de les dides reals


PREMIS

- Mercedes Salisachs ha obtingut el IX premi de Novel·la Històrica Alfonso X El Sabio, amb Goodbye, España, on retrata la vida de la reina Victòria Eugènia, quan fa 40 anys de la seva mort.

El 4 de juny sortirà el llibre al carrer. Mercedes Salisachs, nascuda l'any 1916, és una escriptora amb una llarga carrera literària i ha guanyat premis com el Planeta, l'Ateneo de Sevilla o el Fernando Lara. L'Alfonso X té un import de 100.000€ i està patrocinat por Ediciones Martínez Roca y Caja Castilla-La Mancha. En aquesta edició s'hi van presentar 284 novel·les.

- Espido Freire ha guanyat el IV Premi Llanes de Viajes amb Hijos del mundo. De Roncesvalles a Finisterre.

- Dolors García Cornellà va obtenir el Barcanova de Literatura Infantil per L'Oleguer i el clan de les llunes grises en la seva setena edició.

- Marta Gené ha guanyat el XVII premi Edebé en la categoria infantil amb Sopa de lagartija. L'obra, a més d'editar-se en les 4 llengues de l'Estat, també ho serà en braille.

diumenge, 3 de maig del 2009

SI NO HI HA PAU, NO HI HA SEXE

Quan vaig llegir que un grup de dones de Kenya havia convocat una vaga de sexe per motius polítics, de seguida vaig pensar en Lisístrata. L'amic Enric Llorens ha publicat en el CAP I POTA, el seu blog, un article sobre aquesta noticia. Amb el seu permís, me l'he apropiat.



Des que es van celebrar les darrers eleccions a Kenya al desembre de 2007, el país africà viu en un estat de tensió política permanent. El detonant de la crisi va ser la nova victòria del veterà polític Mwai Kibaki que immediatament va ser acusat de frau electoral pel seu oponent Raila Odinga. Les protestes i aldarulls violents van portar al país al caos, més de 1000 morts i 300 mil desplaçats i 1000 milions de dòlars en pèrdues. La situació es va fer insostenible i només la mediació d’en Kofi Annan va aturar les matances. Un pacte de repartiment del poder entre els dos sectors va posar fi, momentàniament, a les disputes partidistes. Kibaki seria president i Odinga el primer ministre. La pau estava servida; però com era d’esperar, i la història ens ho ha demostrat constantment, els matrimonis de conveniència no acostumen a funcionar. Desprès d’un any llarg de desencontres la tensió ha tornat a pujar de to. Tan tibant és la situació i tan a prop està el trencament de relacions que un grup de dones (autoanomenades G-10) ha promogut una vaga sense sexe per tal de forçar als rivals a acostar postures i que treballin d’una vegada pel seu país. La dona del primer ministre s’ha unit a la protesta i s’espera que a hores d’ara la del president també ho faci.Aquest pas de les dones kenyanes no és nou, ja al 2003 algunes organitzacions europees i nord americanes es van declarar, sense gaire èxit, en vaga de sexe en protesta per la guerra d’Irak.

Les protestes estan inspirades en l’obra
Lisístrata de l’autor clàssic grec Aristòfan. Lisístrata, cansada de les constants diputes entre les polis greges, va reunir dones de tots els bàndols i les hi va prosar una vaga sexual. Al principi la proposta no és ben acollida per la resta de dones però finalment les convenç que no facin sexe (no us perdeu l'escena del jurament!) fins que es signi la pau. L’obra acaba, quan els homes, sense sexe, decideixen deixar de lluitar. Esperem que aquestes hereves de Lisístrata tinguin la mateixa sort i aconseguien els seus objectius. Que per una vegada la ficció s’acosti a la realitat.
Enric Llorens
Legalització de la poligàmia
Comparteixo el desig que, per una vegada, la ficció s'acosti a la realitat. Tant de bo, però no ho tinc gens clar.

La iniciativa dels grups de dones feministes de Kènia coincideix en el temps amb el debat sobre la legalització de la poligamia en el Parlament d'aquesta república. La poligàmia, encara que no és legal, és una pràctica habitual a Kenya

dissabte, 2 de maig del 2009

LA IGNORÀNCIA DE LA LLEI NO EXIMEIX del seu compliment


Equador

Fins avui no coneixia el Joaquín Delgado García i el Perfecto Andrés Ibáñez i m’hauria agradat continuar desconeixent la seva existència i, sobretot, la seva praxis. Es tracta de dos magistrats de la Sala II del Tribunal Suprem als quals, amb el vostre permís, enviaria a viure a la selva una temporadeta. Concretament a la selva de l’Equador i sense manual de supervivència, guia o instrumental. Una regió bellíssima, segur, però plena de perills per a dos urbanites.

Dos jueces defienden al abusador de una menor por venir de la selva (EL PAIS, 2 de maig de 2009)

Aquests dos magistrats proposen l’absolució de Rolando Remigio, un home de 23 anys, processat per abusos sexuals continuats a Lizbeth, una menor d’11 anys, perquè “no solament no sabia sinó que no podia saber que delinquia a l’abusar de la menor” (sic).

Rolando Remigio no haurà d’anar a la presó perquè el Suprem ha ratificat la condemna a només 2 anys de l’Audiència de València.

Malgrat que Rolando Remigio portava 7 anys vivint a Espanya i que la legislació equatoriana en matèria de menors és tant o més dura que l’espanyola i qualifica de violació “l’accés carnal complet” amb una menor de 12 anys, el tribunal valencià i el Suprem consideren que l'home podia no saber que estava cometent un delicte ja que procedeix de l’Oriente de l’Equador (zona selvàtica). Afegeixen a més que Lizbeth “aparenta una edad superior a la biológica y posee una marcada personalidad” (sic).
La Fiscalía de Valencia estudiar anar al Tribunal de La Haia.

Jo no sóc jurista i sé molt poquet de lleis. Conec, no obstant això, l'axioma “la ignorància de la llei no eximeix del seu compliment”.

És a dir, no val el supòsit de la procedència selvàtica de l'abusador de Lizbeth, una nena d'11 anys.

No val arguir que en el seu entorn cultural d'origen és, presumptament, habitual mantenir relacions sexuals amb menors.

En el MATRIMONI FORÇAT. Respecte a quines tradicions? ja varem tocar el tema dels límits del respecte a la diversitat cultural en un estat democràtic de dret. Sobre aquest tema recomano l'article de Marc Carrillo, catedràtic de dret constitucional