Pàgines

dimecres, 24 de març del 2010

LES NOTIS DE LA MANOLITA (març 10)

Aquest març ha estat molt difícil trobar l'espai de temps suficient per a gaudir publicant les NOTIS DE LA MANOLITA. Finalment, ho he aconseguit. Desitjo que us agradin.

NOVETATS LITERÀRIES

- L’editorial Buck publica La vuelta al mundo en 72 días, de la periodista Nellie Bly, pseudònim de Elizabeth Jane Cochran (1864-1922) que va fer la volta al món el 1889. Durant el seu periple, es va entrevistar amb Jules Verne a Amiens.

- Jenny Diski publica Apología para la mujer que escribe (Circe) en traducció d’Aurora Echevarría. És una ficció sobre Marie de Gournay (1565-1645), una dona enamorada dels Assaigs de Montaigne, que dedica la seva vida a la memòria de l’escriptor.


- Maria Dueñas publica El tiempo entre costuras (Temas de Hoy), una novel·la que transcorre al Marroc, a Madrid i a Lisboa, entre 1930 i 1940, un temps de conspiracions, espies i traïcions.

- Fleur Jaeggy publica El ángel de la guarda (Tusquets), una novel·la ja publicada al 1974 a la col·lecció Cuadernos Ínfimos de la mateixa editorial. És un relat breu sobre dues noies òrfenes que viuen aïllades.

- Amàlia Lafuente publica Codi genètic (Proa), un thriller mèdic que té com a protagonista una becària sènior, Marina Fontcuberta, que investiga sobre l’alzheimer. És la primera novel·la de l’autora, que és metgessa i treballa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, en el camp de l’esquizofrènia.

- Isabel Margarit publica París era Misia (La Esfera de los Libros), on es barreja una ciutat, una època i una dona. Isabel Margarit és directora de la revista HISTORIA Y VIDA i ha publicat altres llibres on ha unit ciutats i personatges històrics, com ara Alma Mahler o Eugènia de Montijo.


- Azar Nafisi
publica Cosas que he callado (Duomo), unes memòries sobre la seva vida a l’Iran, la seva infància i la seva família. Nafisi és autora de l’exitosa Leer Lolita en Teheran.

- Joyce Carol Oates publica Infiel. Historias de transgresión (Alfaguara), en traducció de Mari Carmen Bellver. Es tracta d’un conjunt de 21 relats on hi apareix la violència, els secrets, la crueltat...

- Carmen L. Oliveira publica Flores raras y banalísimas. La historia de Elizabeth Bishop y Lota Macedo Soares (Vaso Roto) en traducció d’Ángel Alonso. La brillant poeta nord-americana Elizabeth Bishop (1911-1979) va conèixer l'arquitecta Lota Macedo en un viatge a Brasil. Es van enamorar i van viure juntes 12 anys. Aquesta és la relació que s’explica aquí, en una curosa edició gràfica que inclou algunes fotografies.

- Pola Oloixarac publica Las teorías salvajes (Alpha Decay), on fabula la història d’un filòsof holandès que deixa sense acabar una nova teoria de la civilització que, gairebé un segle després, reprendrà una estudiant de Filosofia. Aquest és el primer llibre de l'Oloixarac, doctora en filosofia política, cantant i blogera

- Katherine Pancol publica Los ojos amarillos de los cocodrilos (La Esfera), la primera novel·la d’una trilogia, que és un conte de fades per a persones adultes, amb una protagonista que ha treure endavant la seva família.

- Isabel-Clara Simó publica Homes (Editorial Bromera) que vol ser un contrapunt a Dones, la seva obra més venuda, amb 125.000 exemplars, i que ha arribat al teatre i al cine. Es tracta de 22 relats on l’escriptora tracta l’univers masculí. Segons ha explicat hi ha víctimes i victimaris, intel·ligents i bobos... vistos amb ironia, tendresa i una mica de mala llet.

Per Sant Jordi, Homes es presentarà en un pack amb Dones i un regal sorpresa.



Després d’haver parlat d’Homes, Dones i Angelets, l'escriptora d'Alcoi ha explicat que encara li queden “els vells”. Ara mateix, està treballant en una novel·la, La meva mare i jo, i en una obra de teatre, El Club, altre cop un univers d’homes.

- RBA publica La encuadernadora de libros prohibidos, en traducció de Santiago Nudelman, un llibre pòstum de Belinda Starling que va morir amb 34 anys. Es tracta d'una novel·la sobre llibres, on una dona descobrirà un món terrible, mentre s’obre camí treballant com a enquadernadora.

dilluns, 15 de març del 2010

SOS BOLSÍN: La primera bretolada visible


Façana principal de l'antic Casino Mercantil, també conegut com el Bolsín, obra de Tiberi Sabater, el dia 15 de març de 2010 després de patir un atemptat amb pintura groga



Una de les coses més temptadores per als brètols (persones sense escrúpols capaces de qualsevol mala acció, segons el GDLC) és la indefinició.

Diria que aquest matí, la façana principal de l'edifici que fins fa 3 mesos albergava l'Escola Superior de Disseny i d’Arts Llotja encara estava indemne. Per tant, l'atemptat amb pintura groga que ha sofert aquest edifici públic s'ha produït després. O potser no, potser al sortir de casa a primera hora no m'hi he fixat. Sigui com sigui, el llançament de pintura no té més de 24 hores.

El fet que l'edifici, propietat del departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, estigui tancat i barrat i esperant destinació, segur que hi ha contribuït.

Però per què està tancat l'edifici?
El passat desembre el departament d'Educació va decidir traslladar els estudis que es feien al Bolsín a la seu que l'Escola té a Sant Andreu. Uns dies abans havia caigut un tros del fals sostre d'una aula.

El gener es va fer el trasllat del material a Sant Andreu

Personalment, considero l'edifici s'ha deteriorat perquè no s'han fet les obres de rehabilitació que l'edifici requeria i requereix. Que jo sàpiga en els 30 darrers anys s'ha canviat la xarxa elèctrica (l'antiga era un perill) i s'ha restaurat la façana.

També penso que de totes totes volien tancar aquesta seu de l'Escola des de fa temps. De fet fa pocs anys van anunciar el trasllat dels estudis i no es va arribar a fer per una forta resposta en contra.
Els baixos per al barri, ja
Per al barri la desaparició de l'Escola Superior de Disseny i Arts de la plaça de la Verònica és molt mala notícia. Per això ens varem posar immediatament en contacte amb la regidora de Ciutat Vella, Itziar González.

La regidora es va interessar pel tema i el Districte està intentant que es doni un destí a l'edifici i que la plata baixa la gestioni l'Ajuntament de Barcelona i es pugui obrir al públic el més aviat possible.

Com més es trigui a adoptar una solució més es deteriorarà l'edifici i el seu entorn. Fins i tot el rellotge s'ha tornat a espatllar. Ara marca una hora menys.




dissabte, 13 de març del 2010

BARCELONA, DONES i FUTUR



Barcelona, dones i futur són algunes de les meves paraules preferides.
Les prefereixo perquè estan íntimament relacionades amb la meva vida.
Serveixen per anomenar la meva ciutat, les meves congèneres i el meu horitzó.


Però a què treuen cap aquestes manifestacions? doncs perquè l'acte organitzat pel PSC de Barcelona, per a celebrar el Dia Internacional de la Dona (treballadora), que va tenir lloc ahir, a l'Espai Francesca Bonnemaison, portava el títol de

LA BARCELONA DE LES DONES, LA BARCELONA DEL FUTUR

Malauradament vaig haver de marxar abans que s'acabés l'acte i no vaig poder escoltar la intervenció de la Carmen Alborch (senadora i regidora de l’Ajuntament de València i ex ministra de Cultura) ni el final de la intervenció de la Maria Dolors Renau (exparlamentària i expresidenta de la Internacional Socialista de les Dones).

De la mirada a l'acció protagonista
Si que vaig escoltar sencera la intervenció de Jordi Hereu, president de la Federació de Barcelona del PSC i alcalde de la ciutat, que venia d'un acte al barri de Trinitat Vella.

Hereu va dir que la mirada de la dona era ineludible i troncal per a la construcció de la Barcelona del futur. I va concloure, però, que calia passar de la mirada de la dona a l'acció protagonista de la dona.

Carmen Lucas, secretària de polítiques de les dones de la Federació de Barcelona del PSC, va lliurar a Jordi Hereu un pen drive amb l'Agenda de les dones de Barcelona.

Els terrats, miradors de les dones

Mujer en la azotea, oli de Juan Díaz Almagro

Abans de la seva intervenció varem visionar dos vídeos (felicitats, Pepi!), un sobre la història del 8 de Març, l'altre que recollia les opinions de les regidores socialistes a l'Ajuntament de Barcelona: Carmen Andrés, Montse Ballarín, Assumpta Escarp, Itziar González, Sara Jaurrieta, Inma Moraleda, Gemma Mumbrú i Montse Sánchez. Per cert, aquestes 8 dones signifiquen el 57 % del Grup Municipal Socialista; és a dir, més de la mitat dels i de les electes socialistes a Barcelona són dones!! En el cas de CiU, per exemple, les dones representen un 36% del total.

En el vídeo, Itziar González, la regidora de Ciutat Vella, el meu districte, parla des d'un terrat, des del terrat de casa seva, no molt lluny del meu. Em va agradar l'escenari triat. Els terrats són un lloc propi de les dones (encara que no exclusiu). Als terrats pujàvem a fer la bugada i a estendre-la. Els terrats tenen quelcom de màgic:
Era bonic pujar al terrat: en obrir la porta, ja estaves al cel, allargaves els braços i faltava poc per tocar-lo… (Roser Galindo)
Els terrats són miradors sobre la ciutat: miradors de les dones.


Però els terrats també poden ser espais de lluita i de resistència.
Aquí veiem tres dones en un terrat de Teheran protestant per la manipulació dels resultats electorals del passat mes de juny.

Aquesta foto de Pietro Masturzo forma part d'una sèrie titulada Roofs of Teheran i ha estat la guanyadora del World Press Photo 2009 en la categoria de foto de l'any.
Sobre l'Iran, les eleccions i les dones podeu llegir:
L'IRAN, LES DONES I LES ELECCIONS (1) [el mirador de les dones, 17 de juny de 2009]
L'IRAN, LES DONES I LES ELECCIONS (2) [el mirador de les dones, 21 de juny
de 2009]
Nazanin Amirian, UNA IRANIANA ENTRE NOSALTRES [el mirador de les dones, 24 de juny
de 2009]
UN MILIÓ DE VEUS CONTRA LA REPRESSIÓ A L'IRAN [el mirador de les dones, 28 de juny
de 2009]
United for IRAN. BARCELONA participa al GLOBAL DAY OF ACTION [el mirador de les dones, 21 de juliol
de 2009]

dimecres, 10 de març del 2010

8M. Un Saló de Cent dominat pel verd



Avui, a les 6 de la tarda, en el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona s'ha celebrat el lliurament de premis de la XXIV edició del Premi 8 de març - Maria Aurèlia Capmany.
Alinea al centreEl premi del jurat se l'ha endut el projecte Ciutadanes del món, veïnes del barri de l'Associació ENXARXA, del Pla Comunitari Besòs-Maresme. El premi té una dotació de 18.000 euros.

Per la seva banda, GAMIS (Grup d'ajuda mama i salut) ha guanyat el premi del públic, dotat en 3.000 euros, amb el projecte Eines per l'atenció, la participació i la integració social de les dones afectades de càncer de mama.

La tasca dels jurats no ha estat fàcil. Calia optar entre 20 projectes, la gran majoria bons i potents. Si us interessa veure'n un resum ho podeu fer-ho en aquest enllaç.

El verd dels mocadors reivindicatius al coll de les dones en defensa d'unes pensions de viudetat dignes, la nota de color dominant en el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Foto: AGB

L'acte ha servit també per a retre homenatge a dues entitats: l'ASSOCIACIÓ DE VÍDUES DE BARCELONA i l'ASSOCIACIÓ CIUTADANA PELS DRETS DE LES DONES. La primera amb quasi 50 anys d'història; la segona a punt de fer 10 anys. Les dues treballen en defensa dels drets de les dones, concretament de les dones vídues, un col·lectiu demogràficament important a Barcelona.

Homenatge al col·lectiu de dones vídues

"Des de l'Associació s'ajuda la vídua en els problemes jurídics, laborals, psicològics, sobretot en els primers temps de la viudetat, així com a superar la soledat, un dels seus problemes principals, i a trobar el sentit de la seva vida en aquesta nova etapa.
Els temps ham canviat, però l'impacte psicològic de la viduïtat és el mateix, per això la vessant acollidora i d'amistat continua ben vigent.

També hi ha unes finalitats reivindicatives que s'han anat detectant amb els anys, relatives a les mancances de tipus social d'aquestes dones i que són recollides per a ser traslladades als organismes competents del govern de l'Estat"

(fragments de la intervenció de l'Associació de Vídues de Barcelona)

"Una associació que va aconseguir més de 730.000 signatures i les va portar a Madrid, al Congrés dels Diputats, demanant que la pensió de viduïtat fos el 100% de la pensió del difunt marit. En aquell moment era del 45% i amb el temps va arribar al 52%, i aquí es va quedar (...)
El 24 de juny de 2008 el Congrés en ple va aprovar una Proposició de Llei que deia que la base seria del 70%, però tampoc s'ha fet res, i és per això que ens continuem manifestant a la Plaça de Sant Jaume"

(fragments de la intervenció de l'Associació Ciutadana pels Drets de les Dones)

Les dones de l'Associació Ciutadana pels Drets de les Dones, el dia 25 de tots el mesos de l'any, plogui o faci sol, es manifesten amb els seus mocadors verds al coll en demanda d'unes pensions dignes i per l'increment de la base reguladora de les pensions de viduïtat del 52% actual al 70%. Ja ho sabeu, si les voleu acompanyar el proper dia 25 és un dijous.

Fotos: AGB

dimarts, 9 de març del 2010

1910-2010, UN SIGLO DE MUJERES UNIVERSITARIAS (traducido del original en catalán)

Para leer la traducción en castellano del artículo "1910 - 2010, un siglo de mujeres universitarias", pulsar este enlace


Tesis doctoral de la primera licenciada, la médica Dolors Aleu

El 8 de marzo de 2010 coincide con la celebración de dos centenarios.
Uno, el de la propuesta de instituir un dia anual de acción por los derechos y el progreso social de las mujeres, presentada por Clara Zetkin y aprobada en el Segunda Conferencia Mundial de Mujeres Socialistas.
El otro, el del acceso de las mujeres a las universidades españolas.
En el enlace, dedicado a María Antonia y otras amigas, encontrarán el texto de la Real Orden y otras informaciones.

dilluns, 8 de març del 2010

8M, dia de les dones: 100 anys celebrant-ho, TOTA UNA VIDA LLUITANT



Neva, fa hores que neva a Barcelona. És un fet extraordinari; molt més un 8 de març. Perquè avui és 8 de març, el Dia Internacional de la Dona (treballadora).

A l'agost de 1910 es va reunir a Copenhagen la Segona Conferència Mundial de Dones Socialistes, amb la participació de més de cent dones procedents de 17 països.

És en aquest marc que Clara Zetkin proposa celebrar anualment un dia d'acció pels drets i el progrés social de les dones. La proposta va ser aprovada per unanimitat, però no es va establir una data fixa per a la celebració.

A l'any següent es va celebrar per primer cop a diversos països europeus. En els mítings convocats a diversos països europeus van participar-hi més d'un milió de persones que reivindicaren el dret de les dones a votar i ocupar càrrecs públics així com el dret al treball, a la formació professional i a la no discriminació laboral.

Uns dies després, el 25 de març, a causa de les condicions laborals. més de 140 joves treballadores, la majoria immigrants italianes i jueves, van morir en l'incendi de la fàbrica Triangle a la ciutat de Nova York. Aquest succés, que va tenir grans repercussions en la legislació laboral dels Estats Units, es va relacionar amb les posteriors celebracions del dia de la dona.

En el marc dels moviments en pro de la pau que van sorgir en vigílies de la primera guerra mundial, les dones russes van celebrar el seu primer Dia Internacional de la Dona el darrer diumenge de febrer de 1913. A la resta d'Europa, les dones van celebrar mítings entorn al 8 de març de l'any següent per protestar per la guerra o per solidaritzar-se amb les altres dones.

El 1917, com a reacció davant els 2 milions de soldats russos morts a la guerra, les dones russes van escollir de nou l'últim diumenge de febrer per declarar-se en vaga en demanda de "pa i pau". Els dirigents polítics van criticar l'oportunitat de la vaga, però les dones la van fer de totes maneres. La resta és història: quatre dies després el tsar es va veure obligat a abdicar i el govern provisional va concedir a les dones el dret de vot. Aquest històric diumenge va ser el 23 de febrer, segons el calendari julià utilitzat llavors a Rússia, o el 8 de març, segons el calendari gregorià utilitzat en la majoria de països europeus.

Actualment, el Dia Internacional de la Dona (treballadora) es celebra a tot el món i és una bona ocasió per a reflexionar sobre els avenços assolits, sense deixar de lluitar per la plena igualtat de les dones.

Us suggereixo que llegiu "L'aposta pel talent femení, èxit del nou model productiu", el manifest del PSC: Dia Internacional de les dones





El títol d'aquesta entrada l'he agafat prestat de les companyes feministes de Galícia

1910-1920, un segle de dones universitàries


Universitat de Barcelona

Avui, 8 de març de 2010, fa cent anys que les dones podem accedir a les universitats espanyoles.
La instrucción de la mujer

Madrid 8, 22'20 (LA VANGUARDIA)
El ministro de Instrucción pública ha dictado la siguiente Real orden relativa a la enseñanza de la mujer: «La Real orden de 11 de junio de 1888 dispone que las mujeres sean admitidas á los estudios dependientes de este ministerio, como alumnas de enseñanza privada, y que cuando alguna solicite matrícula oficial, se consulte a la superioridad, para que ésta resuelva según el caso y las circunstancias de la interesada. Considerando que estas consultas si no implican limitación de derecho, por lo menos producen dificultades y retrasos de tramitación, cuando el sentido general de la legislación de Instrucción pública es no hacer distinción por razones de sexos, autorizando por igual la matrícula de alumnos y alumnas. El Rey se ha servido disponer que se considere derogada la citada Real orden de 1888 y que por los jefes de los establecimientos docentes se concedan sin necesidad de consultar a la superioridad, las inscripciones de matrícula en enseñanza oficial ó no oficial, solicitadas por las mujeres, siempre que se ajusten a las condiciones y reglas establecidas para cada clase y grupo de estudios.»
Fins aquell moment, les dones estàvem formalment excloses de la institució universitària. Des de 1888 algunes dones havien aconseguit permisos especials per a poder cursar estudis de llicenciatura i de doctorat. Coneixem també dones que acudien a la universitat com oients i, fins i tot, transvestides i sota una identitat masculina. No cal dir que són excepcions excepcionals (si se’m permet la redundància).

La primera dona que obté una llicenciatura universitària a Espanya és Maria Dolors Aleu Riera. El 20 d'abril de 1882 es llicencia en Medecina. Uns mesos després ho aconsegueixen Martina Castells Ballespí i Maria Elena Maseras Ribera. La quarta dona en obtenir una llicenciatura és Dolors Llorent Casanovas al 1886. Les quatre ho fan a la Universitat de Barcelona.





Des de fa un segle, si més no legalment, les dones podem accedir a la universitat.

L'any 1970, quan vaig accedir a la universitat, ja érem moltes les dones que hi estudiàvem però encara érem lluny de representar la mitat de l'alumnat.

Un 55 per cent d'alumnes, un 14,3 de catedràtiques

El curs passat, el 2008-209, el 55 per cent de l'alumnat de primer i segon cicle de les universitats espanyoles eren dones. La presència femenina en els cursos de doctorat i en els màsters oficials també superava el 50 per cent.

Però, AI!, si parlem del personal docent i investigador, les dones ocupen només el 35,5 per cent dels lloc a la universitat pública (un 41,5 per cent, a les privades)... i només hi ha un 14,3 per cent de catedràtiques

Alguna cosa encara no funciona!