DONES DE BARCELONA

Dones fent la bugada a la Gran Via de Barcelona, al 1917 (AHB)

Avui, amb aquesta imatge, LA VANGUARDIA obria un reportatge de Santiago Tarín sobre les dones a Barcelona o, millor dit, sobre l'oblit de les dones en fer la crònica de Barcelona

Memoria es una palabra de género femenino, pero de proceder masculino. La crónica de Barcelona recoge multitud de hechos remarcables de los hombres de la ciudad, pero olvida, o anota marginalmente, lo que hicieron sus mujeres, cuyos logros no fueron menores a sus coetáneas de otras latitudes. Aquí, por ejemplo, se licenciaron las primeras mujeres en Medicina en España, y ejerció en los años veinte una mujer como abogada. En la urbe destacaron periodistas, pedagogas, sindicalistas y políticas. Sus historias son recuperadas ahora por otras mujeres y por la iniciativa de dar preferencia a sus nombres en el nomenclátor barcelonés.

La Marta Estruch, a primera hora del matí, ens ha enviat un correu per informar-nos de la publicació del reportatge. Gràcies, Marta. Ara jo en parlo al MIRADOR per si alguna persona no l'ha llegit. Ho podeu fer en aquest enllaç

Maria López de Sagredo
Es tracta de la primera regidora de l'Ajuntament de Barcelona. Ho fou el 1926, en temps de la dictadura de Primo de Rivera. No en sabia res i continuo sense saber-ne gran cosa.

Si la busqueu al Google us trobareu amb uns resultats molt minsos. He descobert que era membre de la junta directiva d'Acció Catòlica de Barcelona i que va ser una de les 13 dones nomenades pera participar a l'Asamblea Nacional de 1927 (les altres dones eren Mª Natividad Domínguez de Roger, Micaela Díaz y Rabaneda; Josefina Olóriz Arcelus, regidora de l'ajuntament de San Sebastián; María Echarri y Martínez, vocal de l'Instituto de Reformas Sociales; Concepción Loring y Heredia, marquesa viuda de La Rambla; l'advocada Carmen Cuesta del Muro; l'escriptora Blanca de los Ríos Lampérez; Isidra Quesada y Gutiérrez de los Ríos, comptesa viuda d'Aguilar de Inestrillas; Teresa Luzzatti Quiñones, María López Monleón; Trinidad Von Scholtz-Hermensdorff, duquessa viuda de Parcent, i María de Maeztu). Curiosament, Miguel Primo de Rivera havia atorgat, de forma restrictiva, el vot a les dones: és a dir a les dones solteres, majors d'edat

També he descobert que a l'any 1930, a Vallvidrera, un carrer duia el seu nom. Seria hora que Barcelona tornés a tenir un carrer dedicat a la que va ser la primera regidora de la ciutat.