Pàgines

dimecres, 17 de febrer de 2010

http://elfeminismealpsuc.adpc.cat/


Portada del lloc web de la investigació EL FEMINISME AL PSUC que es va presentar ahir a la tarda

En aquest lloc podeu trobar tots els texts i documents d'aquesta primera fase de la investigació del FEMINISME AL PSUC.

Des del primer moment, el col·lectiu redactor va voler que tothom pogués accedir al fruït del treball realitzat i que, per tant, es crearia un lloc web que, a més, permetés anar ampliant i modificant la informació amb noves aportacions.



Espero que us sigui útil i us resulti interessant. Ara, pel que fa a mi, a continuar amb l'OBJECTIU CENT a la ciutat de Barcelona.

LES DONES ALS PARTITS POLÍTICS


A continuació de la presentació de la investigació i el lloc web, es va celebrar la taula rodona amb Ester Alberich (ERC), Mercè Civit (EUIA), Mercè Claramunt (IC), Imma Moraleda (PSC), Eva Navarrete (PP) i Pilar Pifarré (CiU).

Imatges: ADPC

6 comentaris:

Anònim ha dit...

AL PSUC va obrir me als ulls cap a la política també cap a la lluita antifranquista i als drets de les dones.
Vaig tenir la sort de viure uns ideals i un compromís reaccionari que ara trobo a faltar entre els joves i no tant joves. Eren temps de repressió i de tancament per les dones però també de reacció.
Em avançat, és cert però encara ens queda molt camí per recorre ...

anna gonzález batlle ha dit...

Anònim(a)
Gràcies pel teu comentari.
M'agradaria però poder-lo comentar amb una certa amplitud.

Donar rostre i veu a les dones feministes que vam militar al PSUC des de la mort de Franco (o abans) fins a les primeres eleccions municipals és una de les metes de l'OBJECTIU 100

La meva adreça personal de correu electrònic és
annagoba@gmail.com

Per què no m'escrius un correu amb més dades, impressions, reflexions...

anna gonzález batlle ha dit...

La Rosa Costa-Pau ha deixat, en el post anterior, aquest comentari sobre la TAULA RODONA que va seguir a la presentació de la investigació/web:

No és pas veritat que totes les dones polítiques de la taula donessin opinions tant similars.

Jo vaig observar, penso que d'altres assistents també ho varen poder fer, que: Es veien a venir les diferents i a voltes oposades opcions de les dones polítiques. I penso que és lògic.

La veritat, però, és que aquesta pantalla que ens ofereixen, com ho fan pràcticament tots els partits polítics, són una de les causes de la desafecció de la població.

La veritat és que jo vaig sortir "desafectada" per la imatge de "lideratge" que totes plegades ens varen donar.

Hi ha moltes altres líders que per sort no es troben en "aquest moviment feministe"

Anònim ha dit...

Em vaig llegir el llibre la mateixa tarde que Marta Estruch ens ho va portar al Prat. És molt amé i àgil, i sobretot tendeix el pont entre les feministes d'aquella època i les que hem vingut darrere. Ja que l'oblit de la nostra historia sembla ser el constant en aquesta lluita. Sort de Maruja Pelegrin i Carmina Balaguer, que les pratenques una mica mes joves hem pogut coneixer la nostra genealogia. Felicitats a totes les autores perquè amb aquests documents mai més es produirà l'oblit i les generacions venideres de lluitadores no sentiran que comencen de 0. CA

Anònim ha dit...

Els anys setanta encara no havia nascut, per això m'interessava molt la presentació d'aquest estudi. Va ser decebedor. En lloc d'estar al Col·legi semblva que estès sopant amb la presentadora que no s'havia preparat la intervenció i va fer gala d'analfabetisme digital.
La contingut de la web, fluix

Núria Cortinas Escriure per a mi és la meva forma d'expressió... ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.