A la periodista Concha García Campoy

Concha García Campoy

Avui, fa unes hores, s'ha mort Concha García Campoy. Tenia 54 anys. Concha ha plantat cara a la leucèmia però aquesta li ha guanyat la batalla. Ràbia, molta ràbia!

La periodista va fer pública la seva malaltia a través de twitter i durant tot el procès no ha deixat de reivindicar la sanitat publica i fer costat a la marea blanca front a les retallades.

Concha, nascuda a Terrassa, es va traslladar a Eivissa amb la seva familia als set anys. La seva primera feina de periodista és a Radio Popular d'Eivissa. El 1983 es presenta a unes oposicions de TVE i treu el número 1.

Manuel Campo Vidal i Concha García Campoy

I el gener de 1985 presenta el primer Telediario, al costat de Manuel Campo Vidal.  I al 1987 es contractada per la SER on el programa de cap de setmana "Avivir que son dos días"es va convertir en líder de la seva franja horària i va rebre molts premis. Jo intentava no perdre-me'l.

No continuaré describint la seva trajectoria professional (es pot trobar a Internet i segur que aquests dies se n'escriurà molt). Només deixar apuntat que ha estat molt destacada tant a la ràdio com a la televisió.

Maletí de recursos GÈNERE i CIÈNCIA

Introduir la perspectiva de gènere en la definició de les polítiques científiques i a la insvestigació constitueix un gran repte. D'aquí la importància del Maletín de recursos Género y Ciencia publicat per un equip de professores del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Amb aquesta eina es pretén oferir a les universitats espanyoles, instruments operatius i plausibles, dirigits a fomentar la qualitat del sistema de recerca i innovació espanyol en un marc d'excel.lència. El maletí conté propostes, informacions, indicadors i estratègies adreçades a aconseguir una millor integració de la perspectiva de gènere en la investigació científica universitària.

El projecte l'ha dirigit la professora Teresa Freixes, Catedràtica de Dret Constitucional de la UAB i Catedràtica Jean Monet ad personam, i les autores han estat Inés Sánchez de Madariaga (directora general de la Unitat Mujer y Ciencia del Ministeri), Maria Àngels Gensana (advocada i experta en gènere), Mercè Sales (professora de la UAB) i Fanny Zapata (doctoranda de la UAB).

El Maletín de Recursos Género y Ciencia conté els següents recursos:

1. Les recomanacions que, des de la Unió Europea, es vénen adoptant amb la finalitat d'incorporar la perspectiva de gènere en la investigació científica.
2. Clàusules model per ser introduïdes en els estatuts de les universitats, cadascuna d'elles amb una justificació sobre la seva adequació als objectius pretesos.
3. Un Manual-Guia per les institucions científiques que permet que aquestes operin amb una planificació estructurada, fiable i concreta, en els diversos àmbits que s’han d’establir per a que la transversalitat de gènere es realitzi amb criteris de qualitat.
4. Un document per poder fer presentacions públiques sobre gènere i ciència.
5. La legislació i jurisprudència vigents, d'àmbit internacional, europeu, nacional i autonòmic, així com l'adoptada en el si de les universitats.
6. Un Glossari de conceptes, per poder identificar correctament el vocabulari científic aplicable a la perspectiva de gènere en la investigació universitària.
7. Els enllaços considerats d'interès, per accedir a la documentació rellevant sobre polítiques d'igualtat i, específicament, sobre dona i ciència

El maletí s'ha creat i s’ha finançat a partir del projecte DER2010-09.940-E, atorgat pel Ministeri de Ciència i Innovació, amb la col.laboració d'Inés Sánchez de Madariaga, directora de la Unitat de Dones i Ciència adscrita a la Secretaria d'Estat de Recerca.

Tal com assenyala el Libro Blanco sobre la Situación de las Mujeres en la Ciencia Española, la igualtat efectiva entre dones i homes en tots els àmbits de la vida social i en el sistema de ciència i tecnologia, suposa una qüestió de gran importància per al nostre pais i per a la nostra economia.

Així mateix, insta totes les institucions perquè des de les seves respectives responsabilitats treballin per aconseguir l’objectiu plantejat a Europa:

al 2030, la meitat de les persones responsables de la política científica i de les científiques, en tots els camps i en tots els nivells, han de ser DONES.

Font: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Àrea de Comunicació i de Promoció

#REGINAMARTÍNEZ, periodista. Assassinada a Veracruz

La periodista mexicana Regina Martínez, corresponsal de la revista Proceso i de l'agència APRO i col·laboradora de NOTIVER i d'altres mitjans locals impresos i digitals, ha estat assassinada.

Han trobat el seu cos sense vida, a la banyera de casa seva, a Xalapa (Veracruz), amb signes d'haver estat torturada i, després, estrangulada.

Regina Martínez, amb més de 30 anys de professió, s'havia especialitzat en temes relacionats amb la seguretat i el narcotràfic i les possibles vinculacions amb funcionaris del govern. La mort de Rogelio Martínez Cruz, activista social  i coordinador regional del Frente Amplio Social (FAS), el passat dijous, és el subjecte del darrer article publicat per Martínez.

 A Regina l'han assassinat a casa seva, a la colònia Felipe Carrillo (Puerto de Xalapa)

Raul Torres Jiménez, com recorda a l'article que ha publicat a EL PAÍS, el darrer cop que es va trobar amb Regina Martínez li va dir Cuídate mucho, Regina, los tiempos son difíciles para el periodismo en general. Molt difícils, sobretot a Mèxic!

A continuació trobareu informació sobre les agressions a periodistes i mitjans a Mèxic, el país americà més perillós per a exercir el periodisme segons les Nacions Unides i la OEA. Abans però vull recordar les quatre dones periodistes assassinades a Mèxic l'any passat a través dels articles publicats al Mirador de les Dones:

Ana María Marcela Yarce, Rocío González Trápaga, Yolanda Ordaz de la Cruz i Maria Elisabeth Macías (Nena de Laredo)

Yolanda Ordaz de la Cruz treballava per NOTIVER, igual que Regina Martínez.

Silencio forzado

Aquest és el títol principal de la memòria de les agressions a periodistes i mitjans de comunicació a Mèxic, l'any 2011, elaborada i publicada per Article 19, una ONG que treballa en la defensa de la llibertat d'expressió.

Obrir la publicació

L'any 2011, Article 19 ha comptabilitzat 172 agressions relacionades amb l'exercici de la llibertat de premsa. D'aquesta xifra, només per parlar d'aquelles més impactants, destaquen 11 assassinats (9 periodistes i altres 2 persones que treballaven a mitjans de comunicació), 2 desaparicions i 8 agressions amb armes de foc.

DONES. Violència diferenciada
Mireu que diu l'informe sobre les agressions a dones periodistes

Un aspecto que no puede pasarse por alto de los datos recogidos por ARTICLE 19 son las 34 agresiones dirigidas contra comunicadoras y trabajadoras de medios durante el año pasado (cuatro fueron asesinatos).

Pese a que en la mayoría de los casos no parece haber un patrón de violencia por razones de género, en al menos tres de los casos atendidos sí pudo advertirse violencia y métodos diferenciados de presión e intimidación que en el caso de las mujeres busca lastimar el entorno íntimo y familiar.

Uno de ellos resulta preocupante, en tanto que autoridades del estado de Hidalgo fueron señaladas de haber participado en una larga campaña de acoso contra una reportera local; las agresiones incluyeron el robo de fotografías de su hija y la difusión de un video e imágenes denigrantes de ella desnuda para desacreditar su labor en lo profesional.

Otro incidente más tuvo lugar en Durango. Desconocidos allanaron el domicilio de una periodista local, llevándose algunas pertenencias. Los objetos robados no eran ni cercanamente los de mayor valor, aunque sí incluyeron su computadora personal y ropa interior de la comunicadora, lo cual tiene una fuerte carga de violencia sexual.

Dijous vinent, 3 de maig, se celebrarà el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. No ho oblidem, hi ha molta feina a fer. I, sobretot, no callem!

MENOS DÍAS AQUÍ. Proyecto colectivo. Contamos muertes por violencia en México. Mantenemos viva la memoria de nuestros muertos. Reclamamos paz.

I per què hi ha tan poques dones al MWC?

Ja ho havia observat. La presència de dones ha estat minoritària en el congrés que s'acaba de celebrar a Barcelona. Aquesta observació a primera vista ha quedat confirmada amb algunes dades que dóna Joaquín Luna en un article a La Vanguadia d'ahir. Para muestra un botón, que diem en castellà:

• De les 30 conferències pronunciades en el Mobile World Congress (MWC) només 1 l'ha donat una dona (29 a 1)
• Menys del 10% de les 67.000 persones participants al MWC són dones (les hostesses no compten)

El sector de la telefonia mòbil és un sector econòmic jove i dinàmic... També és un sector masclista? Per a reflexionar-hi!

Portades incendiàries de l'ABC. Què volen aquesta gent?

Quan l'he vist a Facebook, no podia creure-ho. M'ha passat pel cap la possibilitat que fos un fotomuntatge i per això he volgut comprovar que, efectivament, es tracta de la portada d'avui, 1 de març de 2012, del diari espanyol ABC.

A la imatge no li cal cap comentari. Els titulars, si no els veieu bé diuen:

Desafio en la calle contra las urnas

La oposición responsable del PSOE

Los socialistas justifican las protestas, muy violentas en Barcelona con asaltos a bancos (sic)

L'altra portada, la de les pàgines de Catalunya que ha corregut per la xarxa sí que és un fotomuntatge (gràcies, Fernando Pindado, per aclarir-ho). Es tracta d'un exercici sobre on podríem arribar!

Les 7 portades del dia

És un post escrit amb urgència, amb indignació! però què volen aquesta gent?
Què podem fer? Això no és pot acceptar des de cap punt de vista!

Crisi, solidaritat familiar i gènere

He descobert que abans d'ahir era Dia Internacional de la Gent Gran. També, que segons les Nacions Unides, les persones de 60 anys o més tenen la consideració de gent gran o majors (o sigui que tinc els mesos comptats per a passar a ser considerada persona gran!). He pensat en un article de LA VANGUARDIA que tenia ganes de comentar.

Al meu voltant tinc amics i coneguts, que per raons diverses (prejubilació, viudetat... perquè si i prou), exerceixen d'avis actius i participen en determinades activitats de la vida dels seus nets i netes.

He emprat conscientment el gènere masculí, perquè només volia parlar d'amics i coneguts que són homes.

LA VANGUARDIA, en el seu reportatge del 23 de setembre, també estava parlant només d'homes?
El títol del reportatge era: La crisis causa el aumento de un 10% de abuelos que cuidan de los nietos. En el cos del text no hi ha sola menció a les abuelas, sempre es parla de abuelos. Per tant, o és que l'estudi sobre el que es basa l'article s'ha fet només sobre la mitat (o menys, ja se sap que les dones som més longeves!) de la població o ens trobem davant d'un cas claríssim de mala pràctica informativa que invisibilitza la contribució de les dones que són àvies a la solidaritat familiar. Contribució que, malgrat que he començat parlant dels meus amics i coneguts que exerceixen d'avis col·laboradors, és molt més important que la contribució dels homes que són avis (si més quant a la dedicació).

Veure : LES ÀVIES CANGUR EL MIRADOR DE LES DONES (8 de març de 2011)

Estem parlant de l'estudi Individualizació i solidaritat familiar de Gerardo Meil, publicat a la Colecció Estudis Socials de la Fundació la Caixa i presentat públicament la setmana passada. L'estudi, que va guanyar el Premi la Caixa de Ciències Socials 2010 analitza, l'estat de la solidaritat familiar a Espanya així com els efectes de l'actual conjuntura econòmica en el procés de creixent individualització de les darreres dècades. LA VANGUARDIA, basant-se en l'estudi, afirma que hem retrocedit a la situació de fa 20 anys!

Preguntes bàsiques

• Les persones grans, de forma especial les dones, perden capacitat de definir i realitzar els seus projectes al marge de la família? 
• La crisi obliga les dones grans a incrementar la seva dedicació a la cura dels altres membres de la família en detriment del temps dedicat altres activitats?  
• En definitiva, perillen els productes dels canvis socials i familiars de les darreres dècades que han fet possible que les persones tinguin una capacitat més gran per definir els seus projectes de vida familiar enfront dels models heretats del passat i que expliquen els canvis en el rol social de la dona, la caiguda de la natalitat, el sorgiment de noves formes familiars i l'aparició de la família negociadora?

Més sobre l'estudi
La millor manera de trobar respostes és anar a les fonts. He trobat l'estudi Individualització i solidaritat familiar. El podeu consultar en aquest enllaç. També podeu trobar el resum de l'estudi que comença així:

La vida familiar és subjecta a un intens procés de transformació que es manifesta, entre altres aspectes, mitjançant el canvi en el rol social de les dones, l’emergència de la planificació familiar com a norma que ha de regular les decisions sobre el fet de tenir fills, la desaparició de la família patriarcal i l’aparició de la família negociadora, com també el sorgiment de noves formes familiars. Al darrere d’aquests profunds canvis hi ha un procés de pèrdua de control social sobre els projectes de vida familiar i guany d’autonomia per definir-los d’acord amb les preferències individuals. Aquest procés s’ha conceptualitzat amb el nom d’individualització.
L’objecte d’aquesta recerca és doble: d’una banda, analitzar l’abast i les característiques de la solidaritat familiar a Espanya de manera comparada amb altres països europeus, i, de l’altra, analitzar els efectes de la individualització sobre les diferents dimensions de la solidaritat familiar. Una de les preguntes
cabdals de l’estudi gira entorn de si la creixent autonomia individual erosiona o no la solidaritat familiar. Per a això, l’estudi es basa en una enquesta dissenyada específicament per a aquest treball i a la qual van respondre 1.200 persones representatives del conjunt de la població adulta resident a Espanya, i es
complementa amb dades proporcionades per enquestes nacionals i internacionals elaborades per diferents organismes.
La solidaritat familiar és una realitat social complexa composta per diferents dimensions. Analíticament podem distingir-ne cinc: les normes socials que estableixen les circumstàncies i característiques de les ajudes; les pautes de convivència dels membres que componen la xarxa de parentiu; les pautes de sociabilitat entre ells; la prestació d’ajuda en forma de serveis, i la prestació d’ajuda econòmica. Els diversos capítols del llibre analitzen els efectes de la individualització sobre cadascuna d’aquestes dimensions, així com la importància que té la solidaritat familiar en el benestar subjectiu de les persones.

Gènere i mitjans de comunicació
Acabo aquest post fent referència al manual Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones impulsat per l'Institut Català de les Dones (ICD), el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb l'objectiu d'avançar en la inclusió de la perspectiva de gènere en els continguts informatius dels mitjans de comunicació. Una necessitat peremptòria com ha quedat en evidència en l'article de LA VANGUARDIA que acabo de comentar. L'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ha participat en la seva elaboració.

Trobareu més informació sobre el Manual a DONESdigital, i podeu descarregar-vos la publicació en aquest enllaç.

 

Montse Gatell, presidenta de l'Institut Català de les Dones; Ramon Font, president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i Xavier Mas de Xaxàs, membre de la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya

@NenaDLaredo (María Elizabeth Macías), la cuarta periodista assassinada

La periodista mexicana Maria Elisabeth Macias Castro, assassinada pel narcoterrorisme

23 de setiembre de 2011
- Ciudad Victoria, Tamps. María Elizabeth Macías Castro, periodista, murió y fue localizada sin vida en la colonia Madero.
- Ciudad Juárez, Chihuahua. Roberto Carlos Maldonado Ruiz, 38 años, jefe de la Policía Municipal murió asesinado en la colonia 15 de enero.
- Durango, Dgo. René Efraín Martínez Martínez de 29 años, murió en un enfrentamiento en el municipio de Santiago Papasquiaro.
- Xalapa, Veracruz. Gabriela Arlene, murió y apareció luego de tres meses de desaparecida.
- Ciudad Juárez, Chihuahua. Tres personas no identificadas murieron en diferentes partes del estado.
- Hermosillo, Son. Dos personas no identificadas murieron y sus cuerpos fueron encontrados en una fosa clandestina.
- Torreón, Coah. Eduardo y Ulises Morales Juárez de 20 y 19 años, Alberto Antonio Ceniceros Adame, de 26 años, y Alfredo Díaz, de 22 años murieron ejecutados.
- Hidalgo del Parral, Chihuahua. Noel Sandoval, Benito Ontiveros y Javier Mireles Gallegos, murieron asesinados en de San Francisco del Oro.
- Chihuahua. Francisco Javier Díaz Chapa, de 20 años murió incinerado en una pista de baile.
- Ciudad Delicias, Chih. Seis personas no identificadas murieron asesinadas. Copiat literalment de MENOS DÍAS AQUÍ

Desapareguda el dia 23 de setembre en sortir del diari, el cos decapitat, amb senyals evidents de tortura i semi nu de la periodista Elizabeth Macías Castro, va aparèixer l'endemà al costat del monument a Cristobal Colón a Nuevo Laredo (Tamaulipas. Mèxico).

Cadàver de la periodista Elizabeth Macías Castro. Al costat, un teclat i un avís

La nota deia "Yo soy la Nena de Laredo y aquí estoy por mis reportes y los suyos [...] Esto me paso por mis acciones..

Elizabeth Macías Castro era cap de redacció de PRIMERA HORA, diari de Nuevo Laredo. També era al darrera d'@NenaDLaredo com a moderadora i administradora del portal independent de notícies www.nuevolaredoenvivo.es.tl. És precisament el seu activisme a les xarxes socials denunciant el narcoterrorisme el que li ha costat la vida.

De confirmarse que este asesinato fue cometido por los grupos del crimen organizado, se constataría que la mordaza de terror que los cárteles criminales han impuesto en regiones enteras de México, logrando silenciar periódicos, radios y televisiones, están llegando a las webs y a las redes sociales, una esfera que hasta ahora escapaba a su control. (EL PAÍS, 26 de juliol de 2011) 

El narcoterrorime contra les i els piuladors
Uns dies abans, també a Nuevo Laredo, havien aparegut els cossos de d'un noi i d'una noia penjats d'un pont. Al costat, una nota amenaçava les persones que utilitzessin les xarxes socials per denunciar els criminals amb un destí similar. L'amenaça no va trigar a complir-se!

Este atroz homicidio [el de Macías] sería el tercero ocurrido en esa ciudad fronteriza en venganza por publicaciones en Internet y las redes sociales sobre cárteles del narco-crimen organizado. El 13 de septiembre aparecieron colgados de un puente peatonal los cuerpos de una mujer de 28 años y un hombre de 25. El cadáver de la mujer apareció destripado y con los pechos desnudos, colgando de pies y manos, mientras a su lado estaba suspendido de las manos el cuerpo ensangrentado del joven, con su hombro derecho visiblemente separado del cuerpo. Junto a los cuerpos de los jóvenes twuitteros había un letrero en cartulina con esta terrible amenaza contra quienes usen Internet para reportar narco-delitos: “Esto les va a pasar a todos los relajes (twitteros) del Internet, pónganse vergas (listos) ya los traigo en corto, Atte: Z” (MAPOCHO PRESS) 

Malgrat tot, però, com diuen els autors del Blog del Narco: La información fluye, y seguirá fluyendo aunque algunos intenten detenerla.

Les darreres 4 periodistes mexicanes assassinades 
Maria Elizabeth Macías Castro és la darrera dona periodista assassinada a Mèxic. Però, malauradament aquest estiu, s'ha cobrat altres tres víctimes:

Yolanda Ordaz de la Cruz (Nos urgen personas voluntarias para contar muertos. EL MIRADOR DE LES DONES, 27 de juliol de 2011), Ana María Marcela Yarce i Rocío González Trápaga (Marcela i Rocío, dues periodistes assassinades. EL MIRADOR DE LES DONES, 2 de setembre de 2011). 

Mèxic és dels llocs més perillosos per a l'exercici del periodisme. El crim organitzat no tolera les persones que intenten informar del que passa. Quasi un centenar de periodistes assassinats en els darrers 10 anys a Mèxic ho certifiquen. El seu objectiu és el silenci imposat a força de terror. A diversos estats la cobertura que els mitjans de comunicació fan del crim organitzat és gairebé nul·la. Per intentar subsanar aquesta situació han nascut webs, blogs i comptes de twitter on la ciutadanis denuncia els crims.

#NuevoLaredo en vivo. Con más de 400 mil visitantes, el sitio Nuevo Laredo en vivo es una página web sin publicidad, cuyo contenido central son chats de discusión, chats de denuncias, así como ligas para realizar denuncias anónimas en dependencias como el Ejercito y la Secretaría de Marina Armada de México, además de recomendaciones para visitar ligas de noticias en Nuevo Laredo y seguir la cuenta en Twitter: @nuevolaredovivo.

Conocida como la NenaDLaredo, la periodista moderaba algunos de los chats de la página, en donde las denuncias contra grupos del narcotráfico eran recurrentes.

En el perfil de la cuenta en Twitter, se definen como Pagina de los ciudadanos de Nuevo Laredo Tamulipas Ciudadanos Ejemplares para informarnos entre nosotros de lo que ocurre en nuestra ciudad Unete. 

Nuevo Laredo en vivo és una mostra del que acabem de dir. Un altre exemple seria el blog de MENOS DÍAS AQUÍ que he mencionat a l'inici de l'article. Des del 12 de setembre de 2010 han pogut comptar 16.083 morts per violència a Mèxic. 

Aixó és insoportable!!!

Marcela i Rocío, dues periodistes assassinades

Ana María Marcela Yarce i Rocío González Trápaga

- 1 de septiembre. CIUDAD DE MÉXICO 

Encuentran muertas a la gerente de relaciones públicas y fundadora de la revista Contralínea, Ana María Marcela Yarce, y a su amiga Rocío González Trápaga, quien trabajaba como reportera frelance y previamente había laborado para la revista.Los cuerpos fueron hallados aproximadamente a las 6:30 horas del jueves por dos mujeres deportistas que corrían en el parque El Mirador, en la colonina Predio Maravillas Tercera Sección Valle de Luces, en la delegación de Iztapalapa. Los cuerpos de las mujeres fueron encontrados abajo de una lona.

Copiat literalment de MENOS DÍAS AQUÍ

El darrer article que vaig escriure abans de vacances duia el títol de Nos urgen personas voluntarias para contar muertos i girava a l'entorn del projecte col·lectiu MENOS DÍAS AQUÍ i del seu objectiu: comptar les persones mortes per violència a Mèxic i esbrinar qui són, en quines condicions han mort i per quina raó.
Des del 12 de setembre de l'any passat fins al dia que el vaig escriure, 27 de juliol, havien comptat 13.175 víctimes mortals. Avui, 2 de setembre la llista ha assolit la xifra de 14.929 víctimes mortals. Sabem segur, per tant, que 1.754 persones han estat mortes a Mèxic en només 37 dies!

Al final de l'article del juliol donava compta de l'assassinat de Yolanda Ordaz de la Cruz, la cinquena periodista assassinada a Mèxic fins aquella data. Malauradament la llista ha augmentat.

Abans d'ahir van aparèixer els cossos sense vida de les periodistes Marcela Yarce i Rocío González Tràpaga. Havien quedat per sopar. És el darrer que se sap. Els cadàvers estaven nusos i lligats de mans i peus.

Marcela Yarce era reportera i fundadora de la revista Contralínea. Periodismo de investigación i Roció González Trápaga ex-reportera de Televisa, actualment era freelance.

Trobareu més informació en el comunicat de la Casa de los Derechos de los Periodistas: Asesinan a dos periodistas más, mujeres y batalladoras por los derechos a ser periodista

En aquest lapsus de temps (del 27 de juliol al 1 de setembre) també han segrestat i assassinat un altre periodista: Humberto Millán Salazar, director del diari digital a Discusión y colaborador del Grupo Radio Formula.




I en mig de tanta tragedia, una bona notícia
Una sentencia ha donat la raó a la periodista i escriptora mexicana Lydia Cacho que l'any 2.005 va denunciar per pornografia infantil i corrupció de menors l'empresari Jean Succar Kuri. L'empresari ha estat condemnat a 112 anys de presó i a pagar més de 527.000 pesos. Arrel de la publicació de Los demonios del Edén, Cacho va ser acusada de difamació i ha sigut víctima de persecució i amenaces de mort. 

Nos urgen personas voluntarias para contar muertos

Elsa R. Brondo

martes 26 de julio de 2011

- 25 de julio.- BOCA DEL RIO, Veracruz.- La reportera de Notiver, Yolanda Ordaz de la Cruz, apareció muerta la madrugada de este martes atrás de las instalaciones del periódico Imagen de Veracruz, ubicado en el fraccionamiento Jardines del Virginia, en Boca del Río. La periodista llevaba 48 horas como desaparecida.

- 25 de julio.- VERACRUZ, Ver.- Un saldo de al menos 2 muertos y 2 heridos, entre ellos una víctima “colateral”: una mujer que iba de la mano con una niña en la calle, se reporta luego de un enfrentamiento entre sicarios y fuerzas federales.

- 25 de julio. CIUDAD JUÁREZ Chihuahua.- Un enfrentamiento entre bandas rivales al interior del Centro de Readaptación Social para Adultos (Cereso), dejó un saldo de 17 personas muertas.

- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- La Dirección de Seguridad Pública Municipal ubicó los cuerpos sin vida de 2 hombres ejecutados con arma de fuego en el interior de una vivienda ubicada en la esquina de las calles J.J. Calvo y 70 de la colonia Cerro de la Cruz, al occidente de la ciudad.

- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- Hombres armados rafaguearon la madrugada de hoy a un par de hermanos, tras lo cual uno de ellos murió minutos después en el hospital.

- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- Un grupo de sicarios dio muerte a un hombre que circulaba por las calles Guillermo Prieto y Otumba en la colonia La Corregidora de Ciudad Juárez.

- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- Agentes de la Policía Municipal arrestaron a tres presuntos sicarios minutos después de que dieron muerte a un hombre e hirieron a un niño y a una mujer frente a la clínica 35 del IMSS.

- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- La Fiscalía General del Estado, dio a conocer el hallazgo de un hombre con severas huellas de tortura en la colonia Granjas de Chapultepec. Otro hombre más se encontró en las calles de la colonia Hermenegildo Galeana.

- 25 de julio.- MORELOS.- La Policía Ministerial dio cuenta del levantamiento de cuatro cuerpos en distintos municipios. Informaron que dos de ellos fueron asesinados de disparos de arma de fuego, el resto por armas punzocortantes.

- 25 de julio.- TORREÓN COAHUILA.- Un hombre originario de Chihuahua, que fue herido mientras estaba de paseo en esta ciudad, murió ayer en el Hospital Universitario. La víctima fue identificada como Miguel Ángel Alvárado Sáenz, de 49 años de edad.

- 25 de julio.- En DURANGO, tres hombres, Óscar Pulido Gutiérrez y Germán Pérez Torres, de 17 años; junto a ellos abandonaron el cadáver de otro hombre joven, cuya identidad no ha sido confirmada, fueron encontrados muertos este lunes en el municipio de Poanas, horas después de haber sido levantados por un grupo armado en el poblado La Ochoa. Fiscalía informó además del deceso de Daniel N., de 30 años de edad, quien murió por arma de fuego.

- 25 de julio- DURANGO.- Sobre la carretera libre al municipio de Guadalupe Victoria, a la altura del kilómetro 74, en el exterior del Bar denominado "El Tejanito", fue localizado un cuerpo del sexo masculino decapitado. La víctima vestía pantalón de mezclilla azul, cinturón negro y botas negras desgastadas.

- 25 de julio.- GUADALAJARA, Jalisco.- Con los ojos vendados y amordazado fue encontrado un hombre ejecutado en una barranca de la colonia Lomas del Paraíso, en el municipio de Guadalajara. El cadáver se encontraba al fondo de una barranca ubicada al final de las calles Vicente Acosta y Panorámica, en la citada colonia.

- 25 de Julio.- GUERRERO.- La Sedena reportó que seis personas murieron y cuatro más fueron detenidas tras dos enfrentamientos ayer lunes entre militares y presuntos delincuentes en municipios de la región de Tierra Caliente. El lugar del enfrentamiento fue el poblado de San Antonio de los Libres, municipio de Ajuchitlán del Progreso. Además, al revisar un vehículo, se encontró en su interior a una persona del sexo masculino sin vida, maniatada, amordazada y envuelta entre cobijas.

- 25 de Julio.- GUERRERO.- En otro hecho, en la cabecera municipal de Coyuca de Catalán, también en la región de Tierra Caliente, murieron dos personas, tras un enfrentamiento armado.

- 25 de julio.- CULIACÁN, Sinaloa.- Dos individuos fueron ejecutados con ráfagas de AK-47 anoche en un domicilio de la colonia Guadalupe Victoria. Uno de ellos fue identificado como Dionisio Rodríguez Cázarez. El otro se encuentra sin identificar.

- 25 de julio.- Fue localizada una persona “embolsada” sobre la Carretera Internacional y el camino que conduce a la comunidad de El Serrano, en el municipio de Guasave. Hasta el momento la identidad de la víctima se desconoce.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- La cifra de muertos encontrados en una zanja en el Municipio de Juárez se incrementó a 11. En un principio, las autoridades sólo habían reportado el hallazgo de dos cuerpos, sin embargo por la tarde la cifra aumentó. Los hechos fueron reportados alrededor de las 15:15 horas en un camino de terracería que comunica al rancho Palos Altos, en la Colonia San José, y en la comunidad conocida como Santa Lidia. Los trabajos en el área continúan por lo que la cifra de muertos podría ir en aumento.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- Dos presuntos pistoleros murieron al sostener un enfrentamiento contra elementos del Ejército, en Santiago, a unos 40 metros de la entrada principal del Fraccionamiento Equinoccio Privadas.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- El reporte de dos hombres ejecutados movilizó a agentes de la Policía Ministerial a una comunidad ubicada en Santiago. Los hechos fueron reportados a las 21:10 horas en la comunidad El Ranchito, a la altura de El Yerbaniz.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- El cuerpo de un hombre sin vida envuelto en una manta con un mensaje fue encontrado a un costado de la Autopista al Aeropuerto, en Guadalupe. La víctima, quien aún no ha sido identificada, tenía entre 25 y 30 años, fue encontrada boca abajo y vestía playera y short.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- Tres jóvenes, dos de ellos menores de edad, fueron acribillados por un grupo armado cuando se encontraban afuera de una tienda de abarrotes en la Colonia San Gilberto, en Santa Catarina. Los occisos tenían 13, 16 y 18 años, especificó una fuente policiaca.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- Una mujer calcinada fue encontrada a un lado de la Carretera a Saltillo, en el municipio de García. Por las evidencias encontradas, según señaló una fuente, la mujer fue victimada en el lugar donde fue encontrado su cuerpo.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- Un hombre calcinado fue encontrado en el lecho del Río Santa Catarina, a la altura del Parque España. De acuerdo con las primeras investigaciones, la víctima fue encontrada boca arriba en medio de la maleza y se estima que permanecía desde hace unos tres días en ese lugar.

- 25 de julio.- GUANAJUATO.- Un hombre de 29 años de edad murió ayer por la mañana cuando era atendido en un nosocomio, luego de que se fue atacado con arma blanca en una calle que delimita a la colonia San Felipe de Jesús a la de León Uno. Los médicos del Hospital General Regional atendieron a Omar Rodolfo Ortega Pérez de 20 años de edad, con domicilio en la calle Galilea de la colonia San Felipe de Jesús, luego de que fue llevado a este lugar por sus familiares.

- 25 de julio. DF.- En la Ciudad de México, cuatro personas fueron baleadas, una de las cuales falleció, afuera de un domicilio en la colonia Magdalena Mixhuca, de la delegación Venustiano Carranza.

25 de julio.- en el Estado de México, un joven que recibió dos impactos de bala en el pecho falleció esta tarde.

Copiat literalment de MENOS DÍAS AQUÍ

MENOS DÍAS AQUÍ és un projecte col·lectiu que té per objectiu comptar les persones mortes per violència a Mèxic. Des del 12 de setembre de l'any passat han comptat 13.175 morts per violència. 

Perquè creuen que les víctimes tenen dret a ser recordades, a no ser un número, a existir.
Per això necessiten persones voluntàries, per a comptar les víctimes i intentar saber qui són, en quines condicions han mort i per quina raó.  Precisament allò que no fan les autoritats!

Porque al contar muertos uno renace, se reconoce vivo y da gracias por cada minuto de paz a su alrededor. Porque uno confirma que ninguno de los suyos ha muerto. Porque sin saberlo el contador de muertos se humaniza. Porque su enorme contribución al darles nombre y rostro es a sí mismo, a su conciencia y su calidad humana, a su propia lucha. Porque al participar en una labor como la que hacen los voluntarios de Menos Días Aquí, se vacuna contra la apatía, se sacude el miedo con el mismo miedo de ser él o uno de los suyos quien puede perder la vida. Karla Lotini, contadora voluntaria

Lolita Bosch

He conegut aquest projecte, que forma part de NAR. Nuestra Aparente Rendición, a través de Manolita (la de LES NOTIS, sí!). En un dels Clubs de Lectura que dirigeix, després de llegir Qui vam ser, van poder comentar el llibre amb l'autora: Lolita Bosch.

Al final de la vetllada, ens explica Manolita en el seu darrer article a DELTA, l'autora va parlar de la situació de guerra civil a Mèxic, de la versió que en llegim als diaris, on tot parla d’ajustaments de comptes entre exèrcit i narcos quan l’exèrcit és qui ha portat la guerra al carrer. Aleshores els va recomanar el Nuestra Aparente Rendición, el portal creat, gestionat i editat per ella.

Manolita introdueix una reflexió molt adient aquests dies que hem celebrat el 75 aniversari de l'alçament militar de Franco contra la República i l'inici de la Guerra Civil i que hem escoltat tants disbarats. Diu Manolita: com es pot escriure la història d’un país, pensar en una futura i imprescindible reconciliació, si enlloc no queda constància dels morts, del seu nom? Que ens ho expliquin aquí, on encara hi ha milers de morts en fosses comunes des de fa 70 anys i encara els busquen les famílies.

A mi, amb nocions del que passa a Mèxic i informació sobre els feminicidis (sobretot a Ciudad Júarez), la lectura del llistat de persones mortes en un sol dia (el 25 de juliol) i la crida urgent de cerca de persones voluntàries m'ha deixat commocionada. I no puc amagar que el fet que la llista comenci per l'assassinat d'una dona periodista ha agreujat la situació. He buscat més informació i aquí la teniu.

Yolanda Ordaz de la Cruz, la cinquena periodista assassinada aquest any a Mèxic

Yolanda Ordaz de la Cruz

El cos de la periodista del diari NOTIVEL va ser trobat el dimarts, degollat i amb signes de tortura, després de dos dies desapareguda. El procurador general de justícia de Veracruz, Reynaldo Escobar Pérez, ha assegurat que la seva mort no està relacionada amb la seva tasca de periodista i ha més que insinuat que Yolanda estava relacionada amb la delinqüència organitzada. "El gobierno de Veracruz condena el crimen y ratifica su decisión de investigar las causas del mismo, pero es fundamental dejar en claro que este tipo de hechos deplorables nada tienen que ver con el ejercicio de la profesión de periodista", ha declarat(sense aportar cap prova). Una versió que no comparteixen el seu diari, que exigeix la dimissió d'Escobar, l'Acuerdo para la cobertura informativa de la violencia, la Sociedad Interamericana de Prensa (SIP) o RSF, entre altres.

DES-ENFOCAMENT DE GÈNERE

GÈNERE ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ I A LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

De cada 10 protagonistes de les noticies que veiem, llegim i escoltem cada dia, només 2 són dones?

Una injustícia més per vèncer 

Fa 3 setmanes que no escric cap entrada al MIRADOR, ni tan sols he publicat les NOTIS DE LA MANOLITA de febrer (ho faré, ho faré, Manolita, encara que amb una mica de retard). No he estat malalta, no us preocupeu; solament molt atrafegada amb la feina; bé, crec que agobiada expressaria millor la sensació que he viscut amb la posta en marxa de la campanya Moviment R.
Aquest cap de setmana llarg i un correu electrònic de la Marta Cairó Alvero, de la Fundació Ajuda en Acció, em fa possible a la vegada que m'obliga escriure aquest post.

La Carme en el seu correu em diu

Benvolguda Anna,

Fa temps que segueixo el teu bloc, "El Mirador de les Dones", i avui em poso en contacte amb tu per a demanar-te la teva complicitat.

Estem a punt d'estrenar el reportatge Desenfocament de gènere, realitzat per Ajuda en Acció a propòsit del 8 de març, dia internacional de les dones i del que enguany se'n commemora el centenari, i que neix arrel de l'experiència obtinguda amb la campanya "Mou-te per la igualtat, és de justícia".

El nostre objectiu és fer visible la importància que tenen els mitjans de comunicació i els seus professionals en la lluita contra la desigualtat de gènere, no només en el nostre entorn més immediat, sinó també en aquells països on la pobresa afecta en major mesura a les dones, ja que el treball col·lectiu contra les desigualtats entre homes i dones desemboca en la lluita contra una de les més importants causes estructurals de la pobresa: la desigualtat de gènere.

El reportatge ha estat produït per la Fundació Quepo, i s'hi analitza la representació de les dones als mitjans de comunicació i la perspectiva de gènere en la cobertura de la informació sobre cooperació al desenvolupament, mitjançant entrevistes a professionals del periodisme i expertes en comunicació i gènere, com ara, dues companyes de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), Elvira Altés, professora i investigadora, i Tona Gusi com a periodista de la XIDPIC.cat.

El correu de la Carme acaba demanat-me que faci difusió del projecte, per a la qual cosa es disposa d'aquest tràiler. Petició que accepto com un honor i amb moltes ganes de veure el vídeo sencer.



Estrena del documental a la TV
El 8 de març, a les 20.20h, està previst que Desenfocament de gènere s'estreni al Canal 33. Així mateix, moltes televisions locals de Catalunya també emetran el documental el Dia Internacional de la Dona (consulteu la programació de la vostra televisió local o aquest enllaç de la XTLC). En el cas de BarcelonaTV, s'emetra el dissabte 2 d'abril, al programa Doc's.

El documental dura 28 minuts.
Sinopsi:
Considerant, per una banda, l'equitat de gènere com un objectiu sense el qual no són possibles el desenvolupament i la justícia social als països del Sud. I per una altra banda, tenint en compte la importància dels mitjans de comunicació com a elements omnipresents que generen diàriament la realitat que coneixem. Es mostra com la falta de presència i la repetició d'estereotips en el tractament de les dones als mitjans de comunicació, perpetua la discriminació i impedeix la transformació de la visió social que es té de les dones. Posant així sobre la taula el debat sobre la responsabilitat dels medis com a canals de comunicació que legitimen els missatges que van construint l'imaginari col·lectiu de la societat civil. La situació s'agreuja quan parlem de la representació de la realitat del Sud, de les dones del països del Sud. Un sector de la població que és noticia, deixant de banda els desastres naturals i les situacions de conflicte, quan es parla de cooperació al desenvolupament. Un àmbit en el qual se les relega a un paper de maternitat i de sustent familiar.

Els residus i la comunicació: MOVIMENT R

El web del Moviment R

Ja hi tornaré. Avui només tinc esma (estic agotada!) per a anunciar-vos que la campanya de comunicació del projecte Life COR (Campanya Objectiu Residus) que dirigeixo ja és al carrer, i de quina manera!


El Comando R va presentar-se ahir, aprofitant la 21 edició de la Mitja marató de Barcelona

Avui, més de 120 persones, expertes en comunicació i residus, hem participat a la Jornada ELS RESIDUS I LA COMUNICACIÓ, dedicant 5 hores a conèixer més a fons el projecte Life COR i la campanya, intercanviar experiències i parlar sobre el canvi d'hàbits i la implicació ciutadana.


El Comando R irromp a la Jornada organitzada per l'Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

I a la tarda, doblet: la primera reunió del que volem que es converteixi en la xarxa ibèrica d'organismes públics de gestió de residus que contribueixi a assolir els objectius que marca la Directiva europea de residus i obtenir la imprescindible implicació dels ciutadans i ciutadanes sobre la base d'intercanviar experiències i reflexionar de forma conjunta sobre diferents estratègies i les pràctiques comunicacionals. L'Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i les ciutats i àrees metropolitanes de Sevilla, Málaga, A Coruña, Asturias, Bizkaia, Pamplona, València, Madrid, Lisboa i Porto s'han emplaçat a treballar en aquesta línia. 

Campanya 2.0 
He començat dient que hi tornaré. Tinc ganes d'esplaiar-me sobre el que ha estat (i ho serà en els propers 24 mesos) la meva principal ocupació. Ara, per tant, només apuntar que la campanya del COR, és una campanya dirigida principalment els i les joves de 18 a 35 anys que no practiquen la separació de residus a casa, no reciclen, malgrat tenir informació sobre el que cal fer. És una campanya basada en la conversa i la col·laboració, una campanya per compartir. No és una campanya convencional que té un perfil a Facebook o que penja un vídeo a Youtube. És una campanya pensada directament per a les xarxes socials.

Aquesta setmana, intento trobar el temps necessari per a explicar-ho més àmpliament.

REDUIM - REUTILITZEM- RECICLEM, el lema del Comando R

1. Els ciutadans i ciutadanes compromesos amb el medi ambient tenim una doble identitat: cada dia, fem les nostres feines i portem una vida aparentment normal, però, quan el futur del nostre planeta es posa en perill ens convertimen el Moviment R: un comando d’activistes decidits a deixar un món més net als nostres fills i les nostres filles.

2. La nostra consigna és ben clara: REDUEIX- REUTILITZA-RECICLA

3. “Menys és més”: un savi consell. Utilitza menys matèries primeres, menys aigua i menys energia i ajudaràs a reduir els residus. I menys residus significa més i millor vida per a tothom. I no ho direm dues vegades (per a començar a estalviar).

4. La imaginació al poder: no llencis mai res sense pensar en què es pot reconvertir. I sobre tot, reutilitza els objectes abans que es converteixin en residu.

5. Creiem en la reencarnació de la matèria: recicla els residus perquè se'n puguin fer nous productes.

6. Si jo ho puc fer, tu ho pots fer: separa bé els residus. No és tant complicat. I la vida té molts més colors quan recicles!:
Si vius a Castellbisbal, el Papiol, Molins de Rei o Pallejà:
- Al contenidor gris la resta juntament amb els envasos de plàstic i/o metall.
- Al contenidor verd el vidre.
- Al contenidor blau el paper i el cartró.
- Al contenidor marró els residus orgànics.
Si vius a la resta de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona:
- Al contenidor groc els envasos de plàstic i/o metall.
- Al contenidor verd el vidre.
- Al contenidor blau el paper i el cartró.
- Al contenidor marró els residus orgànics.
- Al contenidor gris la resta.

7. Ens les pensem totes. Som constants, enginyosos i estem determinats a fer el que calgui per un tema en què ens hi juguem molt: nosaltres i els nostres futurs descendents. T’hem dit ja que som constats?

8. Ho hem de fer tots junts. No podem fer-ho per tu. I és més divertit en bona companyia. Coneixes gent, vius experiències enriquidores, xerres amb tothom i comparteixes un objectiu clar i net: el teu futur, el meu futur, el de t-o-t-s i t-o-t-e-s. Anar al contenidor pot ser un acte molt social, si tens l’actitud correcta.

9. Un Comando R estarà sempre disposat a cuidar el medi ambient i a ajudar els altres a fer-ho.

10. Mai és tard per unir-te al Moviment R. Avui pot ser un bon dia per començar. Ho tens clar, no?

UNEIX-T´HI

Bona nit, cansada però satisfeta

SIHEM BENSEDRINE: periodista tunisiana, assot del dictador Ben Ali

Sihem Bensedrine, periodista i activista pels drets humans

El rostro de paraíso turístico que el régimen tunecino ofrece al mundo oculta una dictadura. 

En su vértice, se encuentra el hombre a quien Europa y las instituciones económicas internacionales ven como un alumno ejemplar: Zine el Abidine Ben Ali, en el poder desde hace 22 años.

S. Bensedrine (Madrid, juny 2010) 

L'amic Josep Maria m'ha enviat aquest matí un correu electrònic: Per si t'hagués passat per alt; crec que és del teu interès. A continuació l'enllaç a aquest vídeo amb una entrevista a Sihem Bensedrine. Gràcies, amic


Si no heu pogut visionar el vídeo, cliqueu aquest enllaç

La col·lega tunesiana, perseguida a Tunísia per defensar els drets humans i per dirigir la primera ràdio independent de l'Àfrica del Nord, és des de fa uns mesos ciutadana de Barcelona.
Bensedrine, obligada a exiliar-se, està acollida al Programa "Escriptor Refugiat". Aquest programa, coordinat pel PEN Català, acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat, perseguit o amb risc de ser empresonat com a conseqüència dels seus escrits. Gràcies a la solidaritat de la xarxa internacional i el centre català del Pen Club, Bensedrine disposa d’un habitatge i té garantida la seva integritat i la possibilitat de continuar la seva tasca de defensora de la llibertat d’expressió.

CONCENTRACIO SOLIDÀRIA AMB EL POBLE DE TUNISIA
Plaça de Sant Jaume (Barcelona), 13 de gener de 2010
Sihem Bensedrine llegeix el MANIFEST

Benvolguts amics i amigues,

Homes i dones lliures de Catalunya,

Vosaltres sabeu el que s'entén per una dictadura sagnant,
Sabeu el que són les execucions extrajudicials,
Sabeu el que és un rastreig de les ciutats pels esquadrons de la mort,
Sabeu el que és la violació massiva de dones per terroritzar a una població 

Avui en dia, aquella Tunísia situada a no més d'una hora i mitja de casa vostra i on molts de vosaltres heu passat les vostres vacances, està passant per la terrible experiència que vosaltres heu viscut no fa molt de temps.

El poble tunisià està sent massacrat; Els ciutadans són sacrificats com conills, sota el foc real dels esquadrons de la mort que depenen de la presidència; el balanç encara provisional de les víctimes d’aquesta massacre supera ja els 100 morts i augmenta d’hora en hora.

Els periodistes i els sindicalistes són segrestats i no es tenen notícies d'ells.

Tot això fa quatre setmanes que dura, en mig del silenci criminal de la comunitat internacional; El poble tunisià s’ha aixecat contra una dictadura mafiosa; s’ha alçat contra aquest règim vergonyós que l’ha aixafat amb la seva tirania durant 23 anys.

Reclama la seva dignitat i la seva llibertat; 

El poble tunisià ha demostrat maduresa i capacitat per viure en una democràcia i un gran desig de gaudir de la llibertat i la igualtat de la que gaudeixen els seus veïns del nord del Mediterrani i que no fa gaire es trobaven en la seva mateixa situació. Durant aquestes quatre setmanes, no s’ha comès cap acte terrorista; les multituds enfurismades no han cridat cap consigna islamista; el fantasma de l'islamisme radical que es va utilitzar per justificar la repressió als ulls dels europeus, ha perdut tota credibilitat. 

L'Europa oficial ha fracassat en el seu deure de solidaritat i està faltant als principis i valors dels drets humans; per molt menys del que està passant ara a Tunísia, es van adoptar resolucions i sancions contra l'Iran. El poble tunisià estan sent assassinat amb el suport de França, que ha ofert la seva experiència per a reprimir el nostre poble.

Dones i homes lliures de Catalunya,
El poble tunisià necessita solidaritat i protecció.Esperem de vosaltres una manifestació concreta de lleialtat a la vostra història i als valors de defensa de les llibertats.

LA INDEPENDENT va publicar fa una setmana un entrevista amb Bensedrine

Lliurats els premis de l'ADPC. Margarita Riviere guardonada per la seva trajectòria professional

 L’ADPC HA LLIURAT ELS PREMIS DE COMUNICACIÓ NO SEXISTA 2010, a l'Auditori de la Facultat de Comunicació de la UPF

La festa dels Premis de Comunicació no Sexista, organitzats per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), ha estat un èxit.

Un any més, els Premis de Comunicació no Sexista s’han convertit en un punt de trobada entre professionals del periodisme i persones del món empresarial, polític i artístic. L'espai escollit aquest anys per a la celebració, l’Auditori de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat un encert.

L'ADPC, a través dels premis, i des de fa 18 anys, vol promoure i recompensar els mitjans, les institucions i els professionals que amb la seva tasca ajuden a construir les pautes d’una comunicació no sexista. Els Premis també tenen un apartat per assenyalar les pràctiques que considera que s’allunyen d’un espai informatiu que fomenti la igualtat d’oportunitats i de gènere.

Els premis on line
L'actriu i reportera de TV, Ares Teixidó, ha conduït la cerimònia marcada per la incorporació de les anomenades noves tecnologies. Com anunciavem ahir, per primera vegada s'ha retransmès l'acte on line, gràcies a la participació de Frecuencia Digital. També, amb la col·laboració d'amistats piuladores (especialment, de Dones en Xarxa, i piuladors, s'ha pogut seguir a través de Twitter. Jo mateixa he anunciat els diferents premiats a través de Facebook....

Premiades i premiats

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per fer un periodisme rigorós i de qualitat, fent visibles les dones i les seves actuacions

- JÚLIA OTERO, directora de "Julia en la Onda"
En absència de la guardonada, el premi l'ha recollit Francesc Robert director d’Onda Cero Barcelona, de mans de Montse Puig, expresidenta de l’ADPC

- MIGUEL MOLINA, subdirector de La Vanguardia
El guardó l'ha lliurat Joana Bonet, directora revista Marie Claire

- EDUARD SANJUAN, director i presentador del programa 30 Minuts, a TV3
Ha recollit el premi de mans de Salvador Alsius, vicedegà amb funcions de director de la titulació de Periodisme a la UPF.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per a les iniciatives tecnològiques i el foment del periodisme digital a favor d’un equilibri no sexista

- REMEDIONS ZAFRA, escriptora i professora titular de la Universitat de Sevilla.
El premi l'ha lliurat Maite Calvo, delegada de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per a les iniciatives i el foment d’un periodisme no sexista

- COL·LEGI DE PERIODISTES DE LLEIDA i AJUNTAMENT DE LLEIDA per la convocatòria del Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere
Han recollit el premi l’alcalde Àngel Ros, la regidora de Polítiques d’Igualtat, Neus Brocal, i el degà del Col·legi de Periodistes d’aquesta demarcació, Josep Lluís Cadena. L'ha lliurat Marta Selva, Presidenta de l’Institut Català de les Dones.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per iniciatives a les empreses editorials dels mitjans de comunicació

- EL PERIÓDICO DE CATALUNYA per la iniciativa de la Defensora de la Igualtat.
Marga Solé, en representació del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep M. Martí, ha lliurat el premi a Eva Peruga, defensora de la Igualtat

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per uns continguts seriosos en la representació d’homes i dones en programes d’entreteniment de ràdio/TV

- PROGRAMA “DONES” de la Televisió de Girona
Mima Garriga, directora del programa, ha recollit el guardó de mans de Pilar Pifarré, diputada de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya.

- L'equip de la revista ENTREACTE ha rebut una menció especial, de mans de Mercè Claramunt, presidenta de Dones amb Iniciativa

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista en una campanya de comunicació institucional

- El DEPARTAMENT D'INTERIOR de la Generalitat de Catalunya pel Programa de Seguretat contra la Violència Masclista
Ha recollit el premi Alba Garcia, directora del Programa. L'ha lliurat Imma Moraleda, regidora d’Usos del Temps a l’Ajuntament de Barcelona

• Premi a la Trajectòria Periodística, per la seva dedicació professional destacant els valors aportats per les dones, en una època on aquesta tasca no era valorada professionalment

- MARGARITA RIVIÈRE, periodista i autora de nombrosos llibres. Carme Freixa, presidenta de l’ADPC, li ha entregat el guardó

......................

El premi a Males Pràctiques en Comunicació no Sexista aplicada a un producte de comunicació o a una campanya de comunicació ha recaigut en la premsa esportiva catalana, concretament al diari SPORT i EL MUNDO DEPORTIVO  per fer una cobertura no equitativa de l’esport femení.

En aquest context, Eva Donat, esportista d’èlit i sòcia de l'ADPC, ha llegit un manifest reclamant una major visivilitat de l'esport femení en els mitjans de comunicació.

.....................

Darrera dels premis, com sempre, molta feina, alguna que altra tensió, però també satisfacció per la feina feta. Aquest any no us poso foto de família perquè no n'hi ha cap que ens aplegui a totes.

Personalment, m'ha agradat molt la participació d'amistats de sempre, com la Marta Estruch que no he pogut saludar al final de la Festa, però que he vist que t'ha tocat un obsequi (Marta, què t'ha tocat?), i d'amistats noves, algunes de les quals fins aquest dia només eren virtuals com la Fab Llanos o la Carmen Robles...
No us enfadeu les que no us he anomenat, no volia fer una llista exhaustiva. A totes, una abraçada i gràcies per venir