Maletí de recursos GÈNERE i CIÈNCIA

Introduir la perspectiva de gènere en la definició de les polítiques científiques i a la insvestigació constitueix un gran repte. D'aquí la importància del Maletín de recursos Género y Ciencia publicat per un equip de professores del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Amb aquesta eina es pretén oferir a les universitats espanyoles, instruments operatius i plausibles, dirigits a fomentar la qualitat del sistema de recerca i innovació espanyol en un marc d'excel.lència. El maletí conté propostes, informacions, indicadors i estratègies adreçades a aconseguir una millor integració de la perspectiva de gènere en la investigació científica universitària.

El projecte l'ha dirigit la professora Teresa Freixes, Catedràtica de Dret Constitucional de la UAB i Catedràtica Jean Monet ad personam, i les autores han estat Inés Sánchez de Madariaga (directora general de la Unitat Mujer y Ciencia del Ministeri), Maria Àngels Gensana (advocada i experta en gènere), Mercè Sales (professora de la UAB) i Fanny Zapata (doctoranda de la UAB).

El Maletín de Recursos Género y Ciencia conté els següents recursos:

1. Les recomanacions que, des de la Unió Europea, es vénen adoptant amb la finalitat d'incorporar la perspectiva de gènere en la investigació científica.
2. Clàusules model per ser introduïdes en els estatuts de les universitats, cadascuna d'elles amb una justificació sobre la seva adequació als objectius pretesos.
3. Un Manual-Guia per les institucions científiques que permet que aquestes operin amb una planificació estructurada, fiable i concreta, en els diversos àmbits que s’han d’establir per a que la transversalitat de gènere es realitzi amb criteris de qualitat.
4. Un document per poder fer presentacions públiques sobre gènere i ciència.
5. La legislació i jurisprudència vigents, d'àmbit internacional, europeu, nacional i autonòmic, així com l'adoptada en el si de les universitats.
6. Un Glossari de conceptes, per poder identificar correctament el vocabulari científic aplicable a la perspectiva de gènere en la investigació universitària.
7. Els enllaços considerats d'interès, per accedir a la documentació rellevant sobre polítiques d'igualtat i, específicament, sobre dona i ciència

El maletí s'ha creat i s’ha finançat a partir del projecte DER2010-09.940-E, atorgat pel Ministeri de Ciència i Innovació, amb la col.laboració d'Inés Sánchez de Madariaga, directora de la Unitat de Dones i Ciència adscrita a la Secretaria d'Estat de Recerca.

Tal com assenyala el Libro Blanco sobre la Situación de las Mujeres en la Ciencia Española, la igualtat efectiva entre dones i homes en tots els àmbits de la vida social i en el sistema de ciència i tecnologia, suposa una qüestió de gran importància per al nostre pais i per a la nostra economia.

Així mateix, insta totes les institucions perquè des de les seves respectives responsabilitats treballin per aconseguir l’objectiu plantejat a Europa:

al 2030, la meitat de les persones responsables de la política científica i de les científiques, en tots els camps i en tots els nivells, han de ser DONES.

Font: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Àrea de Comunicació i de Promoció

Dones deportades a Ravensbrück, no us oblidem

Albert Om saluda Neus Català (Imatge: UB)

La setmana passada el Paraninf de la Universitat de Barcelona va ser l'escenari d'un nou homentage a les dones deportades al camp nazi de Ravensbrück L'acte, organitzat per l'Amical de Ravensbrück, va estar presentat pel periodista Albert Om i va comptar amb la presència de Neus Català, que a punt de fer 98 anys, és actualment la única catalana supervivent d'aquell infern. Català ha dedicat la seva vida a complir la promesa feta: continuar parlant fins als darrers dies de la seva vida de Ravensbrück per evitar que el món oblidi el que hi va passar.

Ravensbrück va ser el camp de concentració de dones més gran ubicat en territori alemany. Inaugurat el 1939, es va ampliar contínuament fins al 1945. Les primeres presoneres eren de nacionalitat alemanya, mentre que gairebé totes les espanyoles hi van arribar el 1944. En total, van ingressar al camp persones de més de quaranta nacionalitats. Entre els anys 1939 i 1945, van patir la deportació a Ravensbrück aproximadament 132.000 dones i infants, 20.000 homes i 1.000 noies adolescents.

L'acte va servir per a presentar el llibre Memorial de las españolas deportadas a Ravensbrück, que recull el conjunt de dades més complet elaborat fins ara sobre les dones espanyoles presoneres a Ravensbrück, vol ser una eina per conèixer millor la deportació espanyola en aquest camp i aprofundir en aquest episodi de la història recent. El llibre reuneix els apunts biogràfics de noranta dones internades a Ravensbrück, amb la història de cadascuna abans d’arribar al camp, l’època que hi van estar presoneres i la trajectòria posterior de les que van sobreviure. Val a dir que malauradament es va destruir molta documentació i no es podrà arribar a conèixer mai ni el nombre exacte de víctimes ni el nom. L’obra també inclou capítols sobre com plantejava el règim nazi la repressió contra les dones, la diàspora després de la Guerra Civil espanyola i la vida a l’interior del camp.

El Paraninf d'empeus ret homenatge a les dones de Ravensbrück (Imatge: UB)

Fins a l'edició d'aquest llibre, que jo sàpiga, el cens més complert era el que es pot consultar a Censo de mujeres deportados a campos de concentración nazi

Aquest cens es va elaborar a partir de dos fonts fonamentals: Memorial de las mujeres españolas en la resistencia y la deportación, de Conchita Boix, Lola Casadellà, Neus Català, Maria González i Maria Llenas, i Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig.

CENS DE DONES DEPORTADES A CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIYvonne ADROVER; Felisa ALONSO; Margarita ÁLVAREZ; Mercè BALCASEN; Secundina BARCELÓ; Carme BARROSO BARTOLÍ; Felisa BEDONDOZ; Maria BEGUIRISTAIN; M. Antonia BENITEZ LUQUE; Mercedes BERNAL; Feliciana BIERGE; Josephine BORDANOVA; Carmen BUATELL COSTA; Alfonsina BUENO; Maria BUITRAGO; Ángela CABEZA, Adriaine CALDERON; Braulia CANOVAS JANE; Dolors CASADELLÀ; Juana CASTELLANO; Neus CATALÀ I PALLEJÀ; CLAVEL; Esther, Liliane Elise i Rita COHEN ESCALONI; Nieves CORBIS; Conchita COROMINAS y madre; Soledad CORTÉS; Teresa COSTEL; Antonia CRISTÓFAL BRETÓN; Virtudes CUEVAS ESCRIVA; Demetrecia DUPUY; Teresa ENCUENTRA;   Francisca ESCARRÉ; Olvido FANJUL; Justina FAU ESPAÑOL; Concepción FERRER; Roser FLUVIÁ; FONT; Ana FOURNIER; Antonia FREXEDES; Antonia FRUCTUOSO; Carmen FUERTES; Carlota GARCIA; Carmen GARCÍA AMANDA; Dolores GARCIA ECHEVARRIET; Felicidad GASA; Bertha GOLDSCMIDT; Sabina GONZÁLEZ BARTOLÍ; Josefina GONZÁLEZ GUARDIOL; Conchita GRANGÉ; HORTA; Anunciación IRIBERRI; Amalice i Fuente JARA DE LA; Mónica JENÉ; Agustina JURADO; Laura KERWICH; Rosa KLIONSKY; Estrella KUGELMAN; Jesusa LESBUR GERES; Sofia LITMAN; Maria MARANGE; Josefa MARANGES; Angeles MARTINEZ; Constanza MARTINEZ PRIETO; Hermínia MARTORELL ROSALES; Maria MATEOS; Pilar MENDEZ GORBEALUIA; Maria MOLL; Eugènia MONEDER; Anita MONTHUIS; Frania NEGRIN; M. Josefa NICOLAS; Mercedes NUÑEZ TARGA; Nicolasa OLIVA; Danielle OUCHENE; Josette PALOMA; PASTOR; Rita PEREZ MARTINEZ; Amalia PERRAMON LOPEZ; Marita POMARES; Francisca PUIG; Lidia REVIRE; Lisa RICOL; Ana RODA; Maria RODRIGUEZ COCURDE; Ascensión ROMERO; Maria ROQUES RODRIGUEZ; Herminia ROSALES; Leonor i Maria RUBIANO FERNÁNDEZ; Elisa RUIZ (GARRIDO); Aida RUPERT; SABATER; Maria SANTOS; Coloma SERÓS; Carmen SERRANO; Jeanne SERRES; Rosita SILVA; Germana SOLDEVILLA; Blanca SOLSONA; Rosa SOTO; Maria TAPIA ESTEBAN; Agustina TOMAS JURADO; Francisca USANDIZAGA; Marita VAN AAL; M. Pilar VELAZQUEZ; Elvira VELETA; Maria VELETA; Dolores VILLA; Anita WINTER; Carmen ZAPATER AGUILERA; Katia; Mimi; Elena; Frasquita, la gitana.

En tots els casos que hi ha informació els noms van acompanyats d'una fitxa, com és el cas de Neus Català

FICHA DEPORTADA: CATALA I PALLEJA NEUS

Ravensbrück 27.534
Nació en 1915 en Els Guiamets (Priorat-Tarragona).

Hija de campesinos, adoraba a su padre, con quien compartió su pasión por el teatro. Organizó las Juventudes Socialistas Unificadas de Cataluña (JSUC) y fue miembro fundador del PSUC.

Estudiaba enfermería y la guerra le interrumpió los estudios. Al principio de la Guerra civil española se traslada a Barcelona y forma parte de las Juventudes del PSUC. La enviaron como jefa sanitaria a una colonia de niños en Premia de Dalt “Las acacias”.

Neus tenia 21 años y un deseo de vivir inmenso. Al final de la guerra estaba en la colonia y salió de Barcelona una madrugada del mes de enero cuando ya los obuses “nacionales” caían sobre el Tibidabo. A las tres de la tarde se evacuaba hacía la frontera la colonia de 180 criaturas, muchas del Norte de España y otras que habían sido recogidas abandonadas en las bocas del metro.

Pasada la frontera el 8 de febrero de 1939, una enfermera francesa quería quedarse una niña a la que habían salido unos granos en la cara. Era la más pequeña de cuatro hermanos que habían quedado huérfanos en el País Vasco. La estiro de las manos y la apretujó contra ella mientras las criaturas lloraban y se armó un gran revuelo. La niña continuo con ellos. Los del Socorro Rojo iban de un lado para otro desbordados sin saber que hacer con aquella multitud desorganizada, hambrienta, cansada que les había llegado y a Neus sólo le preocupaba no perder ningún niño. Los pusieron en un teatro municipal en Voló y llegaron unos tipos con pan y los lanzaban desde lo alto de un camión mientras otros hacían fotografías. Neus empezó a gritar que no cogieran el pan porque se están convirtiendo en un espectáculo para los franceses. Al cabo de dos días los metieron en un castillo medieval a la Dordonya. No estaba habilitado para vivir, había estado cerrado desde la guerra del 14 cuando sirvió de cárcel para los prisioneros de guerra. La paja estaba sin limpiar y se corrió la voz de que no se podía beber agua del pozo porque había cadáveres. Hacia un frío terrible, entraba el aire por todas partes y las criaturas constipadas acostumbradas a las colonias. Escribió una carta llena de quejas a l Socorro Rojo y estos, pensando que hacían lo correcto, la llevaron a la prefactura. Vinieron dos policías y Neus les enseño las enormes salas donde las criaturas se encogían de frío diciéndoles: “De acuerdo que no nos queráis a nosotros que somos "rojos” pero estas criaturas no tienen ninguna culpa.

Fue su primer enfrentamiento con las autoridades. Después los trasladaron a Carsac donde los trataron muy bien. Encontraron una monja vasca que les recibió “de garras”. Neus en aquel momento tenia setenta y cinco criaturas (las que no tenían a nadie que se hiciera cargo de ellas) Después, algunas fueron reclamadas por familiares lejanos desde el interior y las criaturas no querían volver. Neus recuerda a uno especialmente, Mariano que decía que él no quería volver, que no volvería nunca porque sus padres habían sido asesinados. Mariano murió en un bombardeo alemán. Muchos de estos niños se fueron con familias belgas. Procuraron que los hermanos no se separaran. Antes, habían recibido dos enormes cajas llenas de ropa procedentes de América, porque Neus había escrito una carta abierta explicando a los americanos la situación en la que se encontraban estos niños- Después se supo que esta carta se había reproducido en pasquines por todos lados....

La fitxa sencera de Neus Català en aquest enllaç de Deportadas españolas

10 de desembre: 24 hores d'acció feminista a través del món

Ésser dona és viure en un una guerra constant

Marxem
Ens organitzem i resistim

Marxem
I ens rebel·lem

Marxem
I construïm altres maneres de viure

Marxem
I ens unim

Marxem
Ens reconeixem i decidim

Marxem
Parlem i cridem

Marxem
I generem una altra economia

Marxem
Ballem i cantem

Marxem
I estem als carrers

Marxem
Recordem i ens descobrim

Marxem
I des de les nostres arrels, som

Marxem
I vivim la sexualitat en llibertat

Marxem
I reafirmem el feminisme per a solucions reals

Marxem
Lluitem,

Marxem i construïm el bon viure

Fins que totes siguem lliures,
estarem unides fins a aconseguir-ho!

Avui, 10 de deesembre de 2012, nosaltres activistes de la Marxa Mundial de les Dones realitzarem accions a les nostres comunitats. Començant a Nova Caledònia i arribant fins a Seattle estarem mobilitzades per 24 hores com a símbol que estem alertes al que passa al món, dels atacs als drets de les dones, i per donar a conèixer les nostres resistències i alternatives.

Així, comença el manifest de la Marxa Mundial de Dones. A Barcelona, la convocatòria és a la plaça de Sant Jaume, a les 18.30h

Amb Nasrin Sotoudeh i la seva lluita

Fa un mes que l'advocada Nasrin Sotoudeh, juntament amb el cineasta Jafar Panahi, ambdós iranians, ha estat guardonada amb el Premi Sàkharov a la llibertat de consciència que anualment atorga el Parlament Europeu per a distingir persones que defensen els drets humans i la democràcia i lluiten contra la intolerància, el fanatisme i l'opressió.

Al concedir el Premi Sàkharov a la llibertat de consciència als iranians Nasrin Sotoudeh i Jafar Panahi, el Parlament Europeu envia un missatge de solidaritat i reconeixement a un home i una dona que no han sucumbit a la por i a la intimidació i que han decidit anteposar la sort del seu país a la seva pròpia

Martin Schulz, president del Parlament Europeu (26 d'octubre 2012)

Nasrin Sotoudeh a Barcelona
Des de fa dos dies, al carrer de Dalmau de Barcelona, hi ha un grafit exigint la llibertat de Nasrin Sotoudeh, empresonada i en vaga de fam des del passat 17 d'octubre perquè el govern iranià deixi en pau als seus fills.


Vídeo de la creació del grafit LLIBERTAT PER NASRIN

Però qui és Nasrin Sotoudeh (نسرین ستوده)

La Premi Sàkharov 21012 és una advocada iraniana amb una llarga experiència en la defensa dels drets humans.

Nascuda el 1963, casada i mare de dos fills, aquesta activista ha assumit la defensa de persones detingudes durant les multitudinàries protestes contra la fraudulenta reelecció del president iranià, Mahmud Ahmadinejad, el juny de 2009. També ha estat l'advocada de menors condemnats a la pena de mort, de dones i de presos de consciència. Sotoudeh, per exemple, va assistir com a lletrada, la premi Nobel de la pau del 2003, Xirin Ebadi.

Detinguda el setembre de 2010 i acusada de divulgació de propaganda contra l'Estat i conspiració per atemptar contra la seguretat nacional, ha estat condemnada a 11 anys de presó que compleix a Evin (Teheran) en règim de aïllament i incomunicació.

El 17 d'octubre ha començat una vaga en protesta per l'assetjament a la seva família i per les restriccions al dret de visita. La gota que va fer vessar el vas és la prohibició de viatjar a l'estranger a la seva filla de 12 anys. Feia mesos que les autoritats de la terrible presó d'Evin l'hi impedien les visites del seu marit i fills i les trucades telefòniques i, prop d'un any, que no podia veure la seva mare i el seu germà.

Ebadi, Sotoudeh i el respecte als drets humans
L'activista iraniana i premi Nobel de la Pau, Xirin Ebadi i sis organitzacions de defensa dels drets humans han exigit a les autoritats de l'Iran que Sotoudeh deixi de ser objecte de maltractaments i pugui veure la seva família.

Així mateix, Ebadi i Amnistia Internacional (AI), Humans Rights Watch (HRW), la Campanya internacional per als drets humans a l'Iran, Reporters sense fronteres (RSF), la Federació Internacional dels drets humans (FIDH) i la Lliga iraniana de la defensa dels drets humans, en aplicació de la legislació en matèria de drets humans, exigeixen al govern de l'Iran que totes les persones empresonades puguin rebre la visita de les seves famílies i tinguin accés a tractament mèdic quan ho necessitin.

Necessitem que Nasrin i totes les persones empresonades per defensar els drets humans puguin veure acomplerts els seus somnis!

Altres articles al Mirador sobre l'Iran, les dones i les eleccions de 2009

• L'IRAN, LES DONES I LES ELECCIONS (17 de juny de 2009)


• L'IRAN, LES DONES I LES ELECCIONS [2] (21 de juny de 2009)


• Nazanín Amirian, UNA IRANIANA ENTRE NOSALTRES (24 de juny de 2009)


• UN MILIÓ DE VEUS EN CONTRA DE LA REPRESSIÓ A L'IRAN (28 de juny de 2009)


• United for IRAN. BARCELONA participa al GLOBAL DAY OF ACTION (21 de juliol de 2009)

Nosaltres parim, nosaltres decidim

La revista DONESdigital de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ha publicat un article, signat per Cristina Mora, que fa memòria sobre la lluita per la legalització dels anticonceptius i de l'avortament. Hi ho fa a partir d'una entrevista a Asun Amelivia, una de les protagonistes en primera línia d'aquella lluita.


ENTREVISTA A ASUN AMELIVIA
 

Si nosaltres parim, nosaltres decidim

Tot i que els anticonceptius ja es comercialitzaven des dels anys 60 als Estats Units i a Europa, a Espanya no es van legalitzar fins el 1978. En els anys precedents, però, ja podien consumir-se a les farmàcies sota prescripció mèdica per a la regulació del cicle menstrual, sent 120.000 dones les que els prenien al 1969. Van ser necessàries també moltes campanyes de sensibilització per arribar a l’alliberació sexual de les dones. Un llarg camí que professionals de la salut i militants del PSUC, com l’Asun Amelivia, van ajudar a traçar en aquell moment històric.

El context de la dictadura, caracteritzat per les polítiques natalistes i el culte a la família nombrosa, amb el beneplàcit de l’església catòlica, van condicionar fortament tant la vida sexual de la població, com l’ànim d’aquelles i aquells que des de la militància o la seva professió lluitaven pel fi de la discriminació vers les dones. En aquest sentit, va ser destacable la tasca duta a terme per les feministes del PSUC que, fins que no es va legalitzar el partit el 1977, van aprofitar la xarxa de les entitats veïnals i altres associacions per la realització de tot tipus de campanyes. Entre aquestes destacaven la reivindicació d’amnistia per a la dona, incloent la despenalització dels anticonceptius, de l’avortament o del adulteri, una proposició de llei que el PCE-PSUC va presentar al 77 i que no va ser inclosa.

Trencant tabús amb la sexualitat
Asun Amelivia, metgessa i feminista, que formava part llavors de l’Associació de Dones Universitàries i militava al PSUC, va participar en nombrosos actes divulgatius per començar per allò fonamental: conscienciar a les dones sobre la importància de la seva sexualitat i el dret a decidir sobre aquesta. “Perquè no es parlava de la sexualitat femenina.  De fet, moltes dones es casaven sense saber què volia dir això. Moltes noies tenien la regla sense saber què era, amb els ensurts que s’emportaven. Era la ignorància més absoluta”, comenta la doctora Amelivia.

Per divulgar les reivindicacions feministes i arribar al major nombre de dones possibles, la participació activa en les entitats veïnals, on s’havien creat les vocalies de dones, va ser fonamental. D’aquesta manera tot el coneixement que venia de les universitats i de dones amb una militància feminista s’estenia als barris de Catalunya. Asun Amelivia recorda entusiasmada: “els anys 70 van ser uns anys riquíssims en aquest aspecte, perquè les associacions de veïns estaven plenes de ganes de fer coses, i les vocalies de dones eren espais ideals per fer això. No només a Barcelona, sinó a molts pobles de Catalunya que vam recórrer per aquella època”.

Quan les lleis no bufaven a favor
Les lleis coercitives del moment penalitzaven l’ús dels anticonceptius i la pràctica de l’avortament, dues mesures que moltes dones esquivaven, ja fos aconseguint les receptes justificades pels desajustament hormonals, de la mà de metges i metgesses progressistes, o realitzant l’avortament a les cases, això sí en condicions higièniques deficients que posaven en perill la seva salut. “Algunes metgesses - homes també que hi havia de progres- els receptaven. Però després s’havia de buscar la farmàcia adequada, perquè igual que passa ara  amb l’avortament, els farmacèutics podien dir que eren objectors de consciència i que les seves creences els impedien de vendre-ho”.

Dins del mateix PSC-PSUC hi havia també divergències en la lluita per legalitzar l’avortament. No va ser fins el 1981 que el grup parlamentari va presentar una proposta de llei que incorporava, però, tot i la desavenencia de la Comissió d’Alliberament de la Dona, una clàusula sobre la possible objecció de consciència del personal sanitari.Les mobilitzacions demanant la despenalització total de la interrupció de l’embaràs no van veure els seus fruits, encara que incomplerts, fins 10 anys després del fi de la dictadura, quan el PSOE al 1985 aprovà una llei que plantejava despenalitzar l’avortament en determinats supòsits.

I mentre la societat civil es manifestava, després de llargs anys de repressió, les dones anaven guanyant parcel.les de llibertat tant en la vida pública com en la privada. Societat civil i governs anaven estrenyent vincles i els ajuntaments democràtics dels anys 80 van adoptar les iniciatives de les vocalies de dones dels moviments veïnals, creant els centres de planificació familiar. Abans però de la institucionalització d’aquests espais, la tasca divulgativa que van emprendre dones com l’Asun Amelivia, va servir per trencar el silenci al que tantes dones s’havien vist sotmeses, tal i com recorda la metgessa: “Per a moltes dones poder parlar de la seva sexualitat, que l’havien patit en silenci,  no tenia preu. Perquè l’home no preguntava, ni s’interessava que la dona estigués a gust i tingués plaer. Eren èpoques on fins i tot això era gairebé un pecat, això beneit per l’església, naturalment, ja que deien que el cos de la dona era per parir i res mes”.

Si us ha interessat aquest article us recomano El feminisme al PSUC

I per què hi ha tan poques dones al MWC?

Ja ho havia observat. La presència de dones ha estat minoritària en el congrés que s'acaba de celebrar a Barcelona. Aquesta observació a primera vista ha quedat confirmada amb algunes dades que dóna Joaquín Luna en un article a La Vanguadia d'ahir. Para muestra un botón, que diem en castellà:

• De les 30 conferències pronunciades en el Mobile World Congress (MWC) només 1 l'ha donat una dona (29 a 1)
• Menys del 10% de les 67.000 persones participants al MWC són dones (les hostesses no compten)

El sector de la telefonia mòbil és un sector econòmic jove i dinàmic... També és un sector masclista? Per a reflexionar-hi!

Portades incendiàries de l'ABC. Què volen aquesta gent?

Quan l'he vist a Facebook, no podia creure-ho. M'ha passat pel cap la possibilitat que fos un fotomuntatge i per això he volgut comprovar que, efectivament, es tracta de la portada d'avui, 1 de març de 2012, del diari espanyol ABC.

A la imatge no li cal cap comentari. Els titulars, si no els veieu bé diuen:

Desafio en la calle contra las urnas

La oposición responsable del PSOE

Los socialistas justifican las protestas, muy violentas en Barcelona con asaltos a bancos (sic)

L'altra portada, la de les pàgines de Catalunya que ha corregut per la xarxa sí que és un fotomuntatge (gràcies, Fernando Pindado, per aclarir-ho). Es tracta d'un exercici sobre on podríem arribar!

Les 7 portades del dia

És un post escrit amb urgència, amb indignació! però què volen aquesta gent?
Què podem fer? Això no és pot acceptar des de cap punt de vista!

LES NOTIS DE LA MANOLITA (estiu 11)

Us ho deia ahir. Intentaré recuperar la normalitat i tornar a escriure en el MIRADOR regularment.

Per fer-ho, que millor que editar i publicar les darreres NOTIS DE LA MANOLITA; les que corresponen a l'estiu.

Bona lectura!

NOVETATS EDITORIALS amb visió de gènere

- Isabel Allende publica El cuaderno de Maya (Plaza Janés) amb una protagonista jove que fuig de les drogues. Segons explica l’autora la va escriure per complaure els néts que volien una obra que els interessés.


- Mary Jo Bang publica Elegía (Bartleby Editores), un poemari escrit arran de la mort del seu fill de 37 anys per sobredosi. Partint de la mort recorda l’amor des de l’enfonsament. És el primer llibre que es tradueix d’aquesta autora a Espanya.

- Laura Borràs publica Per què llegir els clàssics, avui (Ara Llibres) una invitació a llegir els clàssics.

L'escriptori de Jane Gardam

- Jane Gardam publica El viejo juez (Salamandra) en traducció de Victoria Malet i Caspar Hodgkinson. El protagonista és un dels “orfes de l’imperi”, els fills dels alts funcionaris colonials britànics que els pares enviaven a la metròpoli per educar-los, encara que això els produís un gran desarrelament.

- L’editorial Altaïr publica Cinco viajes al infierno. Aventuras conmigo y ese otro de Marta Gellhorn (1908-1998), una periodista que va cobrir diversos conflictes com a corresponsal de guerra, interessant-se pel costat humà. Va estar casada 5 anys amb Ernest Hemingway i això la va convertir “en una nota al peu de pàgina de la vida d’ell” cosa que li dolia moltíssim.

Avui, 18 de juliol de 2011, fa 70 anys de la sublevació del general Franco i de l'inici de la Guerra Civil. Marta Gellhorn, Virginia Cowles i Barbro Alving van ser les principals corresponsals d'aquella guerra. Gellhorn escrivia per a la revista Collier’s
 

Article publicat el 17 de juliol de 1937

- Belén Gopegui publica Acceso no autorizado (Mondadori), on trasllada a la ficció els principals personatges socialistes actuals. El títol fa referència a la informàtica i hi trobem reflexions sobre el poder.

- Deborah Harkness publica El descubrimiento de las brujas (Suma de letras) en traducció de Julio Sierra on una bruixa que no ho vol ser fa la descoberta d’un manuscrit que la portarà a exercir com a bruixa. L’autora s’havia dedicat a l’assaig històric i aquest és el seu primer llibre de ficció.

- Imma Monsó publica La nit porpra (La Magrana), una novel·la per a adolescents i per a adults que segueixen aquesta autora, amb un personatge que fa primer de periodisme.

- Kate Morton publica El jardín olvidado (Suma de letras), una obra que transcorre entre els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial i La primeria del segle XXI, amb un secret de família com a fil conductor.

- Michela Murgia publica La acabadora (Salamandra) en traducció de Teresa Clavel. Una dona adopta una nena. Ella treballa com a modista, però també té una altra feina que està relacionada amb la fi de la vida.

- L’editorial Salamandra publica Los perros y los lobos d’Irene Némirovsky. La protagonista torna a ser una adolescent i el lloc és Ucraïna. Dos cosins queden atrapats en la força dels records del passat.

- Mónica Pérez publica Palabra de primera dama (LID 2010) que explica les claus del triomf de Michelle Obama.


- Lucia Puenzo publica La furia de la langosta (Duomo). Els protagonistes adolescents veuen canviar la seva vida d’un dia per a l’altre.


- Care Santos publica Habitacions tancades (Planeta) en català i en castellà, en traducció de la mateixa autora i d’Isabel Olid. Ens proposa fer un recorregut per escenaris de la Barcelona de primers de segle.

- Eulalia Vega publica Pioneras y revolucionarias (Icaria) on vol donar visibilitat a les dones llibertàries: qui eren, com van arribar a l’anarquisme, quin paper van tenir en els anys de la República i del franquisme? L’autora és especialista en anarcosindicalisme espanyol i professora de la Universitat de Lleida.

A l'esquerra, Eulàlia Vega

Premis

- Lindsey Davis, l’autora que de les aventures de Marco Didio Falco ha obtingut el premi Diamond Dagger, que atorga la Crime Writer’s Association mentre acaba de publicar Némesis (Edhasa). Davis acaba de publicar la vintena aventura del detectiu de l’imperi romà.

**********************************************

LLETRES DE DONES 

És el nom del club de lectura que començarà el proper octubre al Centre d'Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) de l'Ajuntament de Barcelona.

En aquest enllaç trobareu tota la informació.

Tornem-hi!

Masses coses... masses dies sense escriure al MIRADOR! Ara un cop el projecte LIFE COR ha arribat a l'equador i ha passat amb nota la visita de la Comissió (potser) podré anar una mica més relaxada i tornar als meus hàbits anteriors; escriure aquí és un dels que més he trobat a faltar.

Doncs bé, podríem dir que l'estada a Porto ha marcat un abans i un després; han estat uns dies agradables, com un preludi de les vacances.

No us parlaré de la ciutat encara que us recomano que si no la coneixíeu hi feu una visita.



ELS SACS DE CIMENT i l'atzar
Començar parlant de Porto ha estat una excusa per escriure sobre el treball de Cláudia Alemão. L'he conegut per atzar, a la botiga de la Universitat de Porto on estava ofertant els seus productes. Em van semblar bonics i interessants. Per això em vaig presentar, varem xerrar un moment i vaig demanar-li que m'envies un correu amb més informació.

La Cláudia és una experta en les 3R. Utilitza els sacs de ciment buits i els dóna nova vida.
Els renta, els pinta... i els transforma en bolsos,  moneders, barrets...

El resultat són obres com aquestes

Per cert, cercant informació per a escriure aquest post, he trobat un altre objecte fet amb sacs de ciment: una bossa per a l'ordinador


PROJECTO ALECRIM
Continuem amb l'atzar. Al costat de l'hotel, a la Travessa de Cedofeita, 28, hi ha una loja 3R, molt bonica, la seu del Projecto Alecrim (Projecte Romaní).
Segons les seves creadores, Marita Simas i Rita Dixo, es tracta d'un espai anti-consumista, basat en la idea de recuperar tot tipus de residus urbans. M'han explicat que volien disposar d'un espai per compartir objectes fets amb autenticitat. Fets a ma de veritat, amb un plus estètic i de pensament, i a partir d'objectes vells: a l'aparador hi han pintat la llegenda reduzir, reciclar e reusar.

Si la botiga fos a l'àrea metropolitana de Barcelona segur que formaria part del programa Millor que nou, 100% vell de l'Entitat del Medi Ambient.

L'atzar m'ha mostrat dos projectes que tenen a veure amb la meva feina i que estan fets per dones!

LA VOZ DE LAS MUJERES en la #acampadabcn

La acampada de la plaza de Catalunya anoche

A mediados de los años 70 del siglo pasado, cuando la eclosión del feminismo, muchas personas comprometidas con la lucha por la democracia y por un mundo mejor no compartían la idea de que las mujeres teníamos que organizarnos y luchar por nuestros derechos.
Estas personas, mayoritariamente hombres, pero no sólo hombres (había muchas mujeres que pensaban igual que ellos) no sólo no compartían la idea, sino que muchísimas eran incapaces de entenderla. No hablo de oído. Tuve un papel en el debate (y en la lucha) .
Han pasado casi 40 años. La situación de las mujeres ha mejorado mucho. Desde el punto de vista legal el cambio ha sido como de la noche a la mañana. En otros campos ha habido grandes avances. Sin emabrgo, queda mucho camino por recorrer para alcanzar la equidad de géneros.

Esta semana, tras las manifestaciones 15M, las plazas de muchos lugares de Catalunya, del resto de España y del mundo están llenas a rebosar de personas INDIGNADAS: hombres y mujeres, básicamente jóvenes, de muy diferentes procedencias y maneras de pensar que creen que, como dice una pancarta, juntas y organizadas podemos contra los mercados (bien, la pancarta literalmente dice: juntos y organizados).

Anoche estuve un largo rato en la acampada de la plaza de Catalunya en Barcelona #acampadabcn. Escuché una serie de intervenciones en la asamblea. No entraré a valorarlas, no es el objetivo de este escrito. Me sorprendió (o no?) que las voces de las personas que tomaban la palabra eran todas masculinas. Una única excepción: la voz de Camila, una niña que nos habló a los miles de personas que estábamos en la plaza (y además, lo hizo muy bien!).

LA VOZ DE LAS MUJERES A LA # ACAMPADABCN
@donesenxarxa ha publicado dos reportajes sobre el papel de las mujeres en la # acampadabcn.
Me han interesado porque me han permitido "escuchar" la opinión de algunas de las principales activistas de la red. De manera muy especial, el segundo reportaje donde responden a dos preguntas:

1. ¿Cuáles son las reivindicaciones? ¿Qué queréis? ¿Qué pedís a los gobiernos?
2. Es necesario que haya más mujeres portavoz en la #acampadabcn?

Aquí tenéis los enlaces a los reportajes: La voz de las mujeres en la #acampadabcn (19 de mayo) y La voz de las mujeres en la #acampadabcn2 (21 de mayo).
Permitidme destacar las respuestas a la segunda pregunta porque creo que de alguna manera enlazan con lo que decía al principio de este artículo y que deberían ser motivo de reflexión.

• No creo que sea relevante que los portavoces sean hombres o mujeres. Esta no es una guerra ni de ideas, ni de edades, ni de clases sociales, ni de nada, y mucho menos de sexos y continúa ... Tenemos que estar unidos. No somos ni hombres, ni mujeres, ni mayores, ni jóvenes, ni heterosexuales, ni gays. Somos el pueblo, todos uno. Nora Ferreiros @nferreiros

• En cuanto al tema de los hombres y las mujeres en las asambleas no puedo opinar demasiado, porque no he participado activamente en ellas, aunque el lunes por la noche estuve un rato en Pza. Cataluña y la gente estaba de asamblea y vi participación, tanto de hombres como de mujeres. Sí, he leído que un grupo de feministas que están en la acampada de Sol sufrieron una agresión lo cual, obviamente, me parece fatal. Esta es una reivindicación popular, de ciudadanos, en la que no tiene que importar ni tu ideología política, ni tu edad, ni tu condición, ni tu sexo. Y claro que es necesario que haya mujeres en las asambleas, todas aquellas que deseen participar deben de poder hacerlo, sólo faltaba. Sin embargo, todo el tiempo que he estado en Pza. Cataluña me ha parecido que había la misma implicación por parte de ambos sexos, la verdad. Carmen López @Lachicafriolera 

• Es verdad que los hombres tienen más protagonismo. Creo que se refleja en la acampada lo mismo que pasa en la sociedad. Berta Muntaner @bertamuntaner 

•  Los hombres son más activos en general para lleva la voz pero según he visto las mujeres son las que más ayudan en tareas de organización. Esther Lorente @sterdospuntocero 

• Hay diferencias evidentes. Las mujeres están más presentes en los temas de intendencia, han sido las que han organizado la mayor parte de la acampada, pero a la hora de hablar en la asamblea o en las comisiones son menos visibles. Paula Ustarroz @

• sí, los hombres son los que llevan la voz cantante en todo, aunque hay muchas mujeres que están muy implicadas. Anna Garcia @ annamorgana

• los hombres tienen más voz aunque haya mucha presencia femenina reivindicándose. Cristina Delgado @cristinadelgado

• Este movimiento está por encima del género y lo que nos debe unir es la lucha por resolver los problemas graves que tenemos como sociedad. Rebeca Conde @rebecaconde 

• La voluntad del movimiento es ser asambleario, por lo tanto lo que cuenta es que en la asamblea que se hace cada noche tome la palabra quien quiera, hombres y mujeres. Y no creo que haya mayoría o minoría en ningún sentido. Los portavoces, o como se les quiera llamar, tienen que existir porque no pueden hablar todos a la vez. Si son hombres o mujeres me parece tan poco importante como si se les llama portavoces o no. Lo importante es que las mujeres se impliquen, vayan y hablen en las asambleas y creo que lo están haciendo. Anna Brullet @annabrullet

¿Qué os sugieren estas opiniones?

LA VEU DE LES DONES a l'#acampadabcn

L'acampada de la plaça de Catalunya ahir

A mitjans dels anys 70 del segle passat, quan l'eclosió del feminisme, moltes persones compromeses amb la lluita per la democràcia i per un món millor no compartien la idea que les dones havíem d'organitzar-nos i lluitar pels nostres drets.
Aquestes persones, majoritàriament homes, però no solament homes (hi havia moltes dones que pensaven igual que ells) no solament no compartien la idea, sinó que crec que moltíssimes eren incapaces d'entendre-la. No parlo d'oïda. Vaig tenir un paper en el debat (i en la lluita).
Han passat quasi 40 anys. La situació de les dones ha millorat molt. Des del punt de vista legal el canvi ha estat com de la nit al dia. En altres camps hi ha hagut grans avenços però queda molt camí per recórrer per assolir l'equitat de gèneres.

Aquesta setmana, després de les manifestacions 15M, les places de molts indrets de Catalunya, de la resta d'Espanya i del món estan plenes de gom a gom de persones INDIGNADES: homes i dones, bàsicament joves, de molts diferents procedències i maneres de pensar que creuen que, com diu una pancarta, juntes i organitzades podem contra els mercats (bé, la pancarta exactament diu: junts i organitzats).

Ahir a la nit vaig estar una llarga estona a l'acampada de la plaça de Catalunya a Barcelona #acampadabcn. Vaig escoltar un seguit d'intervencions a l'assemblea. No entraré a valorar-les; no és l'objectiu d'aquest escrit. Em va sorprendre (o no?) que les veus de les persones que prenien la paraula eren totes masculines. Una única excepció, la veu de la Camila, una nena que va parlar davant dels milers de persones que érem a la plaça (i a més, ho va fer molt bé!).

LA VEU DE LES DONES A L'#ACAMPADABCN
@donesenxarxa ha publicat dos reportatges sobre el paper de les dones a l'#acampadabcn.
M'han interessat perquè m'han permès "escoltar" l'opinió d'algunes de les principals piuladores de l'acampada. De manera molt especial, el segon reportatge on responen a dues preguntes:

1. Quines són les reivindicacions? Què voleu? Què demaneu als governs? 
2. Cal més dones portaveu a l’#acampadabcn?

Aquí teniu els enllaços als reportatges:  La veu de les dones a l'#acampadabcn (19 de maig) i La veu de les dones a l'#acampadabcn2 (21 de maig).

Permeteu-me però destacar algunes de les respostes a la segona pregunta perquè crec que d'alguna manera enllacen amb el que deia al començament d'aquest article i que haurien de ser motiu de reflexió.

• No crec que sigui rellevant que els portaveus siguin homes o dones. Aquesta no es una guerra ni de idees, ni de edats, ni de classes socials, ni de res; i molt menys de sexes i continua... Hem d’estar units. No som ni homes, ni dones, ni grans, ni joves, ni heterosexuals, ni gays. Som el poble, tots un. Nora Ferreiros @nferreiros

• En cuanto al tema de los hombres y las mujeres en las asambleas no puedo opinar demasiado, porque no he participado activamente en ellas, aunque el lunes por la noche estuve un rato en Pza. Cataluña y la gente estaba de asamblea y vi participación, tanto de hombres como de mujeres. Sí, he leído que un grupo de feministas que están en la acampada de Sol sufrieron una agresión lo cual, obviamente, me parece fatal. Esta es una reivindicación popular, de ciudadanos, en la que no tiene que importar ni tu ideología política, ni tu edad, ni tu condición, ni tu sexo. Y claro que es necesario que haya mujeres en las asambleas, todas aquellas que deseen participar deben de poder hacerlo, sólo faltaba. Sin embargo, todo el tiempo que he estado en Pza. Cataluña me ha parecido que había la misma implicación por parte de ambos sexos, la verdad. Carmen López @Lachicafriolera

• És veritat que els homes tenen més protagonisme. Crec que es reflecteix a l’acampada el mateix que passa socialment. Berta Muntaner @bertamuntaner

• Els homes són més actius en general per porta la veu però que segons he vist les dones son les que més ajuden en tasques d’organització. Esther Lorente @sterdospuntocero

• Hi ha diferències evidents. Les dones estan més presents en els temes d’intendència, han estat les que han organitzat la gran part de l’acampada, però a l’hora de parlar a l’assemblea o a les comissions són menys visibles. Paula Ustarroz @infoviudas

• sí, els homes són els que porten la veu cantant de tot, encara que hi han moltes dones que estan molt implicades. Anna Garcia @annamorgana

• els homes tenen més veu tot i que hi hagi molta presència femenina reivindicant-se. Cristina Delgado @cristinadelgado

• Aquest moviment està per sobre del gènere i que el que ens ha d’unir es la lluita per resoldre els problemes greus que tenim com a societat. Rebeca Conde @rebecaconde 

• La voluntat del moviment és ser assembleari, per tant el que compta és que a l’assemblea que es fa cada nit agafa la paraula qui vol homes i dones. I no crec que hi hagi majoria o minoria en cap sentit. Els portaveus, o com se’ls vulgui dir, han d’existir perquè no pot parlar tothom a l’hora. Si són homes o dones em sembla tant poc important com si se’ls diu portaveus o no. L’important és que les dones s’impliquin, hi vagin i parlin a les assemblees i crec que ho estan fent. Anna Brullet @annabrullet
 

Què us suggereixen aquestes opinions?

8M. Els premis Maria Aurèlia Capmany arriben a la edició 25

El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona ha tornat a ser l'escenari del lliurament dels Premis 8 de Març - Maria Aurèlia Capmany, que aquest any han assolit la seva 25a edició. En aquesta ocasió els Premis s'han centrat en un tema clau per assolir l'equitat entre homes i dones: la promoció de la coeducació a la nostra societat.

El premi del jurat, format per set dones, ha estat  pel projecte “Noies i nois: tants a tants”, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
En aquest projecte es treballa l’esperit crític en qüestions de gènere a través de la literatura.

Pel que fa al premi del públic, el guardó se l'ha emportat el projecte “Trenquem el silenci”, de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere.
Es tracta d'una iniciativa destinada a prevenir la violència de gènere en centres educatius i entitats de lleure per adolescents.

El públic votant

En aquest enllaç podeu conèixer tots els projectes que s'han presentat als Premis.

Homenatge a Dolors Piera
Abans de fer públics els resultats dels Premis, s'ha rendit homenatge a Dolors Piera, mestra i política. Fundadora del PSUC, va ser la primera dona regidora a l'Ajuntament de Barcelona (1936). Un dia en parlarem més abastament d'aquesta mestra que ha estat la primera dona regidora a l'Ajuntament de Barcelona, l'any 1936, així com responsable de la Comissió de dones del PSUC i secretària de la Unió de Dones de Catalunya.

Fotos: AGB

També podeu veure 8M. Un Saló de Cent dominat pel verd

DES-ENFOCAMENT DE GÈNERE

GÈNERE ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ I A LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

De cada 10 protagonistes de les noticies que veiem, llegim i escoltem cada dia, només 2 són dones?

Una injustícia més per vèncer 

Fa 3 setmanes que no escric cap entrada al MIRADOR, ni tan sols he publicat les NOTIS DE LA MANOLITA de febrer (ho faré, ho faré, Manolita, encara que amb una mica de retard). No he estat malalta, no us preocupeu; solament molt atrafegada amb la feina; bé, crec que agobiada expressaria millor la sensació que he viscut amb la posta en marxa de la campanya Moviment R.
Aquest cap de setmana llarg i un correu electrònic de la Marta Cairó Alvero, de la Fundació Ajuda en Acció, em fa possible a la vegada que m'obliga escriure aquest post.

La Carme en el seu correu em diu

Benvolguda Anna,

Fa temps que segueixo el teu bloc, "El Mirador de les Dones", i avui em poso en contacte amb tu per a demanar-te la teva complicitat.

Estem a punt d'estrenar el reportatge Desenfocament de gènere, realitzat per Ajuda en Acció a propòsit del 8 de març, dia internacional de les dones i del que enguany se'n commemora el centenari, i que neix arrel de l'experiència obtinguda amb la campanya "Mou-te per la igualtat, és de justícia".

El nostre objectiu és fer visible la importància que tenen els mitjans de comunicació i els seus professionals en la lluita contra la desigualtat de gènere, no només en el nostre entorn més immediat, sinó també en aquells països on la pobresa afecta en major mesura a les dones, ja que el treball col·lectiu contra les desigualtats entre homes i dones desemboca en la lluita contra una de les més importants causes estructurals de la pobresa: la desigualtat de gènere.

El reportatge ha estat produït per la Fundació Quepo, i s'hi analitza la representació de les dones als mitjans de comunicació i la perspectiva de gènere en la cobertura de la informació sobre cooperació al desenvolupament, mitjançant entrevistes a professionals del periodisme i expertes en comunicació i gènere, com ara, dues companyes de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), Elvira Altés, professora i investigadora, i Tona Gusi com a periodista de la XIDPIC.cat.

El correu de la Carme acaba demanat-me que faci difusió del projecte, per a la qual cosa es disposa d'aquest tràiler. Petició que accepto com un honor i amb moltes ganes de veure el vídeo sencer.



Estrena del documental a la TV
El 8 de març, a les 20.20h, està previst que Desenfocament de gènere s'estreni al Canal 33. Així mateix, moltes televisions locals de Catalunya també emetran el documental el Dia Internacional de la Dona (consulteu la programació de la vostra televisió local o aquest enllaç de la XTLC). En el cas de BarcelonaTV, s'emetra el dissabte 2 d'abril, al programa Doc's.

El documental dura 28 minuts.
Sinopsi:
Considerant, per una banda, l'equitat de gènere com un objectiu sense el qual no són possibles el desenvolupament i la justícia social als països del Sud. I per una altra banda, tenint en compte la importància dels mitjans de comunicació com a elements omnipresents que generen diàriament la realitat que coneixem. Es mostra com la falta de presència i la repetició d'estereotips en el tractament de les dones als mitjans de comunicació, perpetua la discriminació i impedeix la transformació de la visió social que es té de les dones. Posant així sobre la taula el debat sobre la responsabilitat dels medis com a canals de comunicació que legitimen els missatges que van construint l'imaginari col·lectiu de la societat civil. La situació s'agreuja quan parlem de la representació de la realitat del Sud, de les dones del països del Sud. Un sector de la població que és noticia, deixant de banda els desastres naturals i les situacions de conflicte, quan es parla de cooperació al desenvolupament. Un àmbit en el qual se les relega a un paper de maternitat i de sustent familiar.

Els residus i la comunicació: MOVIMENT R

El web del Moviment R

Ja hi tornaré. Avui només tinc esma (estic agotada!) per a anunciar-vos que la campanya de comunicació del projecte Life COR (Campanya Objectiu Residus) que dirigeixo ja és al carrer, i de quina manera!


El Comando R va presentar-se ahir, aprofitant la 21 edició de la Mitja marató de Barcelona

Avui, més de 120 persones, expertes en comunicació i residus, hem participat a la Jornada ELS RESIDUS I LA COMUNICACIÓ, dedicant 5 hores a conèixer més a fons el projecte Life COR i la campanya, intercanviar experiències i parlar sobre el canvi d'hàbits i la implicació ciutadana.


El Comando R irromp a la Jornada organitzada per l'Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

I a la tarda, doblet: la primera reunió del que volem que es converteixi en la xarxa ibèrica d'organismes públics de gestió de residus que contribueixi a assolir els objectius que marca la Directiva europea de residus i obtenir la imprescindible implicació dels ciutadans i ciutadanes sobre la base d'intercanviar experiències i reflexionar de forma conjunta sobre diferents estratègies i les pràctiques comunicacionals. L'Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i les ciutats i àrees metropolitanes de Sevilla, Málaga, A Coruña, Asturias, Bizkaia, Pamplona, València, Madrid, Lisboa i Porto s'han emplaçat a treballar en aquesta línia. 

Campanya 2.0 
He començat dient que hi tornaré. Tinc ganes d'esplaiar-me sobre el que ha estat (i ho serà en els propers 24 mesos) la meva principal ocupació. Ara, per tant, només apuntar que la campanya del COR, és una campanya dirigida principalment els i les joves de 18 a 35 anys que no practiquen la separació de residus a casa, no reciclen, malgrat tenir informació sobre el que cal fer. És una campanya basada en la conversa i la col·laboració, una campanya per compartir. No és una campanya convencional que té un perfil a Facebook o que penja un vídeo a Youtube. És una campanya pensada directament per a les xarxes socials.

Aquesta setmana, intento trobar el temps necessari per a explicar-ho més àmpliament.

REDUIM - REUTILITZEM- RECICLEM, el lema del Comando R

1. Els ciutadans i ciutadanes compromesos amb el medi ambient tenim una doble identitat: cada dia, fem les nostres feines i portem una vida aparentment normal, però, quan el futur del nostre planeta es posa en perill ens convertimen el Moviment R: un comando d’activistes decidits a deixar un món més net als nostres fills i les nostres filles.

2. La nostra consigna és ben clara: REDUEIX- REUTILITZA-RECICLA

3. “Menys és més”: un savi consell. Utilitza menys matèries primeres, menys aigua i menys energia i ajudaràs a reduir els residus. I menys residus significa més i millor vida per a tothom. I no ho direm dues vegades (per a començar a estalviar).

4. La imaginació al poder: no llencis mai res sense pensar en què es pot reconvertir. I sobre tot, reutilitza els objectes abans que es converteixin en residu.

5. Creiem en la reencarnació de la matèria: recicla els residus perquè se'n puguin fer nous productes.

6. Si jo ho puc fer, tu ho pots fer: separa bé els residus. No és tant complicat. I la vida té molts més colors quan recicles!:
Si vius a Castellbisbal, el Papiol, Molins de Rei o Pallejà:
- Al contenidor gris la resta juntament amb els envasos de plàstic i/o metall.
- Al contenidor verd el vidre.
- Al contenidor blau el paper i el cartró.
- Al contenidor marró els residus orgànics.
Si vius a la resta de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona:
- Al contenidor groc els envasos de plàstic i/o metall.
- Al contenidor verd el vidre.
- Al contenidor blau el paper i el cartró.
- Al contenidor marró els residus orgànics.
- Al contenidor gris la resta.

7. Ens les pensem totes. Som constants, enginyosos i estem determinats a fer el que calgui per un tema en què ens hi juguem molt: nosaltres i els nostres futurs descendents. T’hem dit ja que som constats?

8. Ho hem de fer tots junts. No podem fer-ho per tu. I és més divertit en bona companyia. Coneixes gent, vius experiències enriquidores, xerres amb tothom i comparteixes un objectiu clar i net: el teu futur, el meu futur, el de t-o-t-s i t-o-t-e-s. Anar al contenidor pot ser un acte molt social, si tens l’actitud correcta.

9. Un Comando R estarà sempre disposat a cuidar el medi ambient i a ajudar els altres a fer-ho.

10. Mai és tard per unir-te al Moviment R. Avui pot ser un bon dia per començar. Ho tens clar, no?

UNEIX-T´HI

Bona nit, cansada però satisfeta