Pàgines

divendres, 26 de novembre del 2010

TENS 7 MINUTS? Tienes 7 minutos?


Només són 7 minuts. Set minuts en record de les "Amarillas" i de totes les víctimes ocultes dels conflictes armats; set minuts en record de les "Violeta" que lluiten sense parar perquè les víctimes no continuïn ocultades; set minuts d'una gran bellesa i, alhora, de molt dolor.

Teniu 7 minuts? Dediqueu-los a veure el video. Ja ens direu el què

Sólo son 7 minutos. Siete minutos en recuerdo de las "Amarillas" i de todas las víctimas ocultas de los conflictos armados; siete minutos en recuerdo de las "Violeta" que luchan sin descanso para que las víctimas no sigan ocultadas; siete minutos de una gran belleza i, a la vez, de mucho dolor.

¿Tienes 7 minutos? Dedícalos a ver el video. Ya nos direis que os ha parecido

dijous, 25 de novembre del 2010

EL MASCLISME ÉS VIOLÈNCIA

La imatge contundent i corrosiva d'Andrés Rábago, El Roto, no necessita paraules (El País, 18 de juliol de 2010)
25 de novembre: Día Internacional de la NO Violència envers les Dones

Segons les Nacions Unides, una de cada tres dones i nenes som víctimes de la violència de gènere. Dimarts, Michelle Bachelet, actual Directora Ejecutiva d'ONU Dones (UN Women) deia davant les Nacions Unides
“Las mujeres y niñas corren el riesgo de sufrir violencia de género a lo largo de sus vidas. La violencia es perpetuada por las personas más cercanas a ellas, parejas, miembros de la familia, colegas y también por personas que jamás han conocido. Ocurre en países ricos y pobres, en zonas urbanas y rurales, en situaciones de paz y de conflicto y luego de desastres naturales. Ocurre en la vida diaria de las mujeres.”
 
Un exemple, ahir EL PAÍS publicava un reportatge de Maye Primera, enviada especial del diari a Puerto Principe sobre les violacions en els camps de desplaçats pel sisme, l'augment dels embarassos a Haití i les horroroses condicions per a parir. Fins a fa 5 anys, a Haití no es considerava que la violació dins de la família fos delicte.

Per no caure en la temptació de pensar que la violència masclista és cosa de països pobres, de situacions excepcionals, aquest cap de setmana intentaré escriure sobre violència i joves aquí, a casa nostra.
A los efectos de la presente Declaración, por "violencia contra la mujer" se entiende todo acto de violencia basado en la pertenencia al sexo femenino que tenga o pueda tener como resultado un daño o sufrimiento físico, sexual o sicológico para la mujer, así como las amenazas de tales actos, la coacción o la privación arbitraria de la libertad, tanto si se producen en la vida pública como en la vida
privada.

Se entenderá que la violencia contra la mujer abarca los siguientes actos, aunque sin limitarse a ellos:
 
a) La violencia física, sexual y sicológica que se produzca en la familia, incluidos los malos tratos, el abuso sexual de las niñas en el hogar, la violencia relacionada con la dote, la violación por el marido, la mutilación genital femenina y otras prácticas tradicionales nocivas para la mujer, los actos de violencia perpetrados por otros miembros de la familia y la violencia relacionada con la explotación; 
b) La violencia física, sexual y sicológica perpetrada dentro de la comunidad en general, inclusive la violación, el abuso sexual, el acoso y la intimidación sexuales en el trabajo, en instituciones educacionales y en otros lugares, la trata de mujeres y la prostitución forzada; 
c) La violencia física, sexual y sicológica perpetrada o tolerada por el Estado, dondequiera que ocurra
Articles 1 i 2 de la "Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la mujer", aprovada el 20 de desembre de 1993 per l'Assemblea General de les Nacions Unides. En aquest enllaç podeu llegir la declaració sencera (en castellà)


MANIFEST DEL PSC EN EL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Mirador de les Dones: Contra la violència masclista: LA FERIDA ÉS DE TOTHOM

dissabte, 20 de novembre del 2010

LES NOTIS DE LA MANOLITA (novembre 10)


El darrer cap de setmana he rebut LES NOTIS de la Manolita d'aquest mes. Un cop editades amb informació complementària, aquí les teniu.

Difícil, quasi sempre ho és, triar una autora i/o un llibre de la selecció. Aquest mes crec que em quedo amb Simonetta Agnello Hornby. No la coneixia i em resulta atractiu el perfil d'aquesta advocada nascuda a Palermo, en una família de la petita aristocracia, que viu a Londres i s'ocupa de la defensa d'immigrants, especialment negres i musulmans, i dels menors amb especials necessitats educatives

NOVETATS EDITORIALS AMB VISÓ DE GÈNERE

- Simonetta Agnello Hornby publica Entre la bruma (Tusquets) en traducció de Carlos Gumpert. Un cop més, coneixem secrets de família, això sí, amb errors judicials i drames propiciats per lleis. Per cert, aquesta obra passa a Londres, ja que l’autora abandona, aquest cop, la Sicília de La mennulara.

- Ingrid Betancourt publica No hay silencio que no termine (Aguilar), relat en primera persona dels més de sis anys que l’autora va estar segrestada per les FARC de Colòmbia. Al llibre explica, per exemple, les seves desavinences amb Clara Rojas, companya de captiveri.

- Lolita Bosch publica Veus de la nova narrativa catalana (Empúries) / Voces. Antologia de narrativa catalana contemporánea (Anagrama). Ha fet una selecció de textos publicats i/o inèdits, d’autors i autores, menors de 45 anys, alguns més coneguts que altres. Al costat de cada text hi ha una breu biografia de cada autor/a.

- L’editorial Lumen publica Erase una vez Manhattan de Mary Cantwell (1930-2000), on l’autora descriu la vitalitat de Nova York i el seu entusiasme per la ciutat on es va instal·lar el 1953, en acabar els seus estudis. Allí va treballar com a redactora de Mademoiselle i Vogue. Al 1980 va iniciar la seva col·laboració amb el New York Times i, a la dècada dels 90, va escriure tres novel·les autobiogràfiques, una de les quals és aquesta.

- Cristina Cerezales Laforet publica Amarás a tu hermano (Destino), nou relats centrats en les relacions familiars. L’autora va publicar l’any passat Música blanca, on lligava les seves paraules amb textos de la seva mare –Carmen Laforet— extretes de cartes i diaris.


enllaç al video de la conferència de Cristina Cerezales Laforet

- Laura Freixas publica Ladrona de rosas. Clarice Lispector, una genialidad insoportable (La esfera de los libros), la biografia de la brasilera Clarice Lispector, una autora esplèndida i poc coneguda, posseïda per la passió de l’escriptura.



- Mercè Ibarz publica No parlis de mi quan me’n vagi (Empúries). Amb motiu d’un sopar, la protagonista se li desencadenaran un seguit de sensacions del passat.

- Tania James publica Mapa de los lugares sin nombre (Salamandra). Arran de la separació de la germana, que ha marxat a estudiar a Nova York, des de Kerala (Índia), la protagonista la seguirà i començarà un viatge iniciàtic.

- Lola López de Mondéjar publica Mi amor desgraciado (Siruela). Dues dones que viuen al mateix carrer de París, veuen la seva vida enllaçada per un succés. La novel·la va ser finalista de l’edició de 2009 del premi de Narrativa Torrente Ballester.

- Laura Manzanera publica Olympe de Gouges. La cronista maldita de la Revolución Francesa (El Viejo Topo). Olympe va ser una autèntica pionera en escriure els drets de les dones, en demanar educació per a tothom i manifestar-se antiesclavista. Una biografia, sens dubte, fascinant.

Redactora dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, el 1789, es executada el 1793

-


















- L'australiana Kate Morton publica El jardín olvidado (Suma) en traducció de Carlos Schroeder. Una nena queda abandonada en un vaixell rumb a Austràlia a l’inici de la Primera Guerra Mundial

- Tsruyà Shalev publica Las ruinas del amor (Galaxia Gutenberg), en traducció de Ana María Bejarano. És la història d’un divorci amb el complex de culpa de la dona pel fill. Aquest llibre és el darrer d’una trilogia que va començar amb Vida amorosa i va seguir amb Marido y mujer




PREMIS

- Vanessa Montfort ha obtingut el XLII Premio Ateneo de Sevilla amb Mitología de Nueva York (Algaida), una novel·la negra, on l’atzar i el destí hi juguen un paper rellevant. Montfort va guanyar l’any 2006 l’XI Premi Ateneu Jove de Sevilla amb la seva primera novel·la El ingrediente secreto.

La premiada Vanessa Montfort amb el president de l'Ateneo de Sevilla, Pérez Calero

diumenge, 14 de novembre del 2010

LA MEVA ÀVIA i la Montserrat Roig

L'avia Anna i jo (Carrer de Sant Eusebi. Barcelona, 1953)

El dia 10, ha fet 19 anys de la mort de l'Anna (Anita per a la família, senyora Anita al veïnat) Sagristà Bordas, filla del Domingo i de la Coloma, la meva àvia i padrina de bateig.
El mateix dia va morir Montserrat Roig Fransitorra, escriptora i periodista, feminista i companya (per èpoques) del PSUC.

Jo sóc el farcellet que sosté l'avia Anna, la meva padrina. Al seu costat, el iaio Mariano (González Navas), el meu padrí. Davant les meves cosines Feli, Mari Carmen, Asunción i Peque. La del mig és la filla del Rafael Mora, l'ajudant del meu avi Ramon (Batlle Gordó) al taller d'escenografia, i de l'Esperança, una bona modista (Capella del col·legi Infant Jesús de les Dames Negres, aleshores utilitzada com a Parròquia de Sant Ildefons, juny de 1952)

L'Anna Sagristà i Bordas de soltera vivia al carrer de Viladomat 140, principal, excepte un lapsus de quasi dos anys -sent adolescent-, que va viure a Perpinyà, a casa d'un oncle maitre d'hotel, per escapar d'un grip (?); va estudiar a les Dames Negres i disseny tèxtil a l'Escola del Treball de Barcelona (quan em jubili ho investigaré); es va casar amb en Ramon; va tenir quatre fills i en va veure morir tres... Algun dia espero poder-vos-en parlar més àmpliament i documentada. Ara només afegir que fins molt poc abans de morir llegia el diari cada dia, feia ganxet a totes hores i dominava a la perfecció el comandament a distància de la tele i el telèfon sense fils.

L'Anita és va casar amb en Ramon Batlle i Gordó, escenògraf i artista. M'agrada aquesta foto, amb els nuvis al mig, flanquejats pels meus besavis i envoltats per altres familiars (alguns els reconec, altres- malauradament- he oblidat qui em deien que eren); m'agraden les tres noies assegudes a terra, amb la seva actitud allunyada dels posats fotogràfics encarcarats del moment i de la circumstància (Barcelona, 30 d'agost de 1920)

10 de novembre de 1991
L'Anna, la meva àvia, el 10 de novembre de 1991 tenia 93 anys; va morir de vella. La Montserrat en tenia 46; va morir víctima d'un càncer de pit. En el tanatori de Sancho Davila van ocupar capelles quasi consecutives. Quan les companyes del moviment feminista anaven a acomiadar-se de la Montse, havien de passar per davant la capella de l'Anita.....

Montserrat Roig, al costat de Maruja Torres (concentració de suport a Maria Ángeles Muñoz, acusada d'adulteri. Palau de Justícia, tardor de 1976. Imatge: COLITA)

divendres, 12 de novembre del 2010

Lliurats els premis de l'ADPC. Margarita Riviere guardonada per la seva trajectòria professional

 L’ADPC HA LLIURAT ELS PREMIS DE COMUNICACIÓ NO SEXISTA 2010, a l'Auditori de la Facultat de Comunicació de la UPF

La festa dels Premis de Comunicació no Sexista, organitzats per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), ha estat un èxit.

Un any més, els Premis de Comunicació no Sexista s’han convertit en un punt de trobada entre professionals del periodisme i persones del món empresarial, polític i artístic. L'espai escollit aquest anys per a la celebració, l’Auditori de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat un encert.

L'ADPC, a través dels premis, i des de fa 18 anys, vol promoure i recompensar els mitjans, les institucions i els professionals que amb la seva tasca ajuden a construir les pautes d’una comunicació no sexista. Els Premis també tenen un apartat per assenyalar les pràctiques que considera que s’allunyen d’un espai informatiu que fomenti la igualtat d’oportunitats i de gènere.

Els premis on line
L'actriu i reportera de TV, Ares Teixidó, ha conduït la cerimònia marcada per la incorporació de les anomenades noves tecnologies. Com anunciavem ahir, per primera vegada s'ha retransmès l'acte on line, gràcies a la participació de Frecuencia Digital. També, amb la col·laboració d'amistats piuladores (especialment, de Dones en Xarxa, i piuladors, s'ha pogut seguir a través de Twitter. Jo mateixa he anunciat els diferents premiats a través de Facebook....

Premiades i premiats
  • Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per fer un periodisme rigorós i de qualitat, fent visibles les dones i les seves actuacions
- JÚLIA OTERO, directora de "Julia en la Onda"
En absència de la guardonada, el premi l'ha recollit Francesc Robert director d’Onda Cero Barcelona, de mans de Montse Puig, expresidenta de l’ADPC

- MIGUEL MOLINA, subdirector de La Vanguardia
El guardó l'ha lliurat Joana Bonet, directora revista Marie Claire

- EDUARD SANJUAN, director i presentador del programa 30 Minuts, a TV3
Ha recollit el premi de mans de Salvador Alsius, vicedegà amb funcions de director de la titulació de Periodisme a la UPF.

  • Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per a les iniciatives tecnològiques i el foment del periodisme digital a favor d’un equilibri no sexista
- REMEDIONS ZAFRA, escriptora i professora titular de la Universitat de Sevilla.
El premi l'ha lliurat Maite Calvo, delegada de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

  • Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per a les iniciatives i el foment d’un periodisme no sexista
- COL·LEGI DE PERIODISTES DE LLEIDA i AJUNTAMENT DE LLEIDA per la convocatòria del Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere
Han recollit el premi l’alcalde Àngel Ros, la regidora de Polítiques d’Igualtat, Neus Brocal, i el degà del Col·legi de Periodistes d’aquesta demarcació, Josep Lluís Cadena. L'ha lliurat Marta Selva, Presidenta de l’Institut Català de les Dones.

  • Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per iniciatives a les empreses editorials dels mitjans de comunicació
- EL PERIÓDICO DE CATALUNYA per la iniciativa de la Defensora de la Igualtat.
Marga Solé, en representació del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep M. Martí, ha lliurat el premi a Eva Peruga, defensora de la Igualtat

  • Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per uns continguts seriosos en la representació d’homes i dones en programes d’entreteniment de ràdio/TV
- PROGRAMA “DONES” de la Televisió de Girona
Mima Garriga, directora del programa, ha recollit el guardó de mans de Pilar Pifarré, diputada de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya.

- L'equip de la revista ENTREACTE ha rebut una menció especial, de mans de Mercè Claramunt, presidenta de Dones amb Iniciativa

  • Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista en una campanya de comunicació institucional
- El DEPARTAMENT D'INTERIOR de la Generalitat de Catalunya pel Programa de Seguretat contra la Violència Masclista
Ha recollit el premi Alba Garcia, directora del Programa. L'ha lliurat Imma Moraleda, regidora d’Usos del Temps a l’Ajuntament de Barcelona

  • Premi a la Trajectòria Periodística, per la seva dedicació professional destacant els valors aportats per les dones, en una època on aquesta tasca no era valorada professionalment
- MARGARITA RIVIÈRE, periodista i autora de nombrosos llibres. Carme Freixa, presidenta de l’ADPC, li ha entregat el guardó

......................

El premi a Males Pràctiques en Comunicació no Sexista aplicada a un producte de comunicació o a una campanya de comunicació ha recaigut en la premsa esportiva catalana, concretament al diari SPORT i EL MUNDO DEPORTIVO  per fer una cobertura no equitativa de l’esport femení.

En aquest context, Eva Donat, esportista d’èlit i sòcia de l'ADPC, ha llegit un manifest reclamant una major visivilitat de l'esport femení en els mitjans de comunicació.

.....................

Darrera dels premis, com sempre, molta feina, alguna que altra tensió, però també satisfacció per la feina feta. Aquest any no us poso foto de família perquè no n'hi ha cap que ens aplegui a totes.

Personalment, m'ha agradat molt la participació d'amistats de sempre, com la Marta Estruch que no he pogut saludar al final de la Festa, però que he vist que t'ha tocat un obsequi (Marta, què t'ha tocat?), i d'amistats noves, algunes de les quals fins aquest dia només eren virtuals com la Fab Llanos o la Carmen Robles...
No us enfadeu les que no us he anomenat, no volia fer una llista exhaustiva. A totes, una abraçada i gràcies per venir

dimarts, 9 de novembre del 2010

Segueix en directe els XVIII Premis de COMUNICACIÓ NO SEXISTA

Demà, dimecres 10 de novembre, a partir de les 19.30 hores, l’ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya) lliura els Premis de Comunicació NO Sexista.

L’Auditori de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (Roc Boronat, 138), acollirà aquesta celebració que pretén promoure i recompensar els mitjans, les institucions i els professionals que amb la seva tasca ajuden a construir el que l'ADPC considera les pautes d’una comunicació no sexista. Alhora, valora negativament les pràctiques que s’allunyen d’un espai informatiu que fomenti la igualtat d’oportunitats i de gènere.


Si no podeu desplaçar-vos fins a l'Auditori, podeu seguir la festa en directe en aquest enllaç i a través de TWITTER !

MODALITATS DELS PREMIS DE COMUNICACIÓ NO SEXISTA

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per fer un periodisme rigorós i de qualitat, fent visibles les dones i les seves actuacions.
• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per a les iniciatives i el foment d’un periodisme no sexista.
• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per iniciatives a les empreses editorials dels mitjans de comunicació.
• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per uns continguts seriosos en la representació d’homes i dones en programes d’entreteniment de ràdio/TV.
• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista en una campanya de comunicació institucional.
• Premi a la Trajectòria Periodística, per la seva dedicació professional destacant els valors aportats per les dones. En una època i temps on aquesta tasca no era valorada professionalment.
• Males Pràctiques en Comunicació no Sexista aplicada a un producte de comunicació o a una campanya de comunicació.

Com a novetat, a l’edició d’enguany l'ADPC presentarà les bases d’un nou concurs destinats a futurs professionals de la comunicació. Es proposarà a les/els estudiants que presentin un treball (escrit o audiovisual) del qual es valorarà l’ús d’un llenguatge inclusiu així com l’originalitat en la representació d’una realitat comunicativa no sexista.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Benedicto XVI: Las mujeres sólo servimos para la limpieza? (traducido del catalán)

Imatges extretes de TV3


Para leer la traducción en castellano del artículo "JO NO L'ESPERAVA, PERÒ ESTAVA CALLADETA", segunda parte, pulsar este enlace

Benedicto XVI: Yo no lo esperaba pero estaba calladita (traducido del catalán)

Siempre he defendido la separación de IGLESIA - ESTADO, però de ahí a ser laicista radical...
Pues ahora resulta que desde ayer, según el Papa, soy una laicista agresiva y una anticlerical
  
Para leer la traducción en castellano del artículo "JO NO L'ESPERAVA, PERÒ ESTAVA CALLADETA", primera parte, pulsar este enlace

diumenge, 7 de novembre del 2010

BENET XVI. Jo no l'esperava però estava calladeta



I per què parlar ara? és a dir, per què dedicar un post del MIRADOR DE LES DONES a  la visita del papa Benet XVI a Barcelona? 
Perquè crec que el màxim representant de l'Estat teocràtic del Vaticà ha trencat les regles del joc democràtic i de la no ingerència

Vaig néixer el dia que va acabar el Congrés Eucarístic de Barcelona (allò si que va ser un esdeveniment important per a la ciutat!!) i al cap de pocs dies em van batejar a l'església de les Dames Negres, que ens aquells anys aixoplugava la parròquia de Sant Ildefons. No he fet apostasia.

- No m'he afegit a les crítiques a les despeses que ha ocasionat la visita. Les visites especials, siguin polítiques, esportives... sempre en generen de despeses (per cert, sabeu que li costa a la ciutat de Barcelona, és a dir a les persones que vivim i paguem els impostos a Barcelona, un partit del Barça? quants euros són al llarg d'una temporada?)

- No m'he afegit a les crítiques per les molèsties causades al veïnat de la Sagrada Família. Jo, com a veïna de la plaça de Sant Jaume, sé el que és suportar molèsties per a qualsevol motiu, sigui polític (en aquest apartat hi incloc les manifestacions de tota mena), esportiu, cultural.. com el tancament de la Via Laietana (única manera rodada d'arribar a casa)

- No he volgut entrar a comentar les declaracions estrambòtiques que per a defensar la visita i els seus beneficis l'han arribat a comparar amb els Jocs del 92.

- Tampoc he volgut entrar a comentar el reguitzell de NO defensats pel Papa: no a l'avortament, no a les famílies que no estiguin formades per un hom i una dona i altres NO, posicionant-se en contra de lleis aprovades pel Parlament.

Però, això no, Benet XVI,

JA NO som la reserva espiritual d'Occident!

La jerarquia de l'Església catòlica ha estat còmplice del franquisme














I encara no ha demanat perdó!






Sempre he defensat la separació Sempre d'Església - Estat. D'aquí a ser una laicista radical....

Doncs ara, des d'ahir, segons el Papa sóc una laicista radical, sóc una anticlerical

España era siempre, por una parte, un país originario de la fe. Pensemos que el renacimiento del catolicismo en la época moderna ocurrió sobre todo gracias a España. [...]. Pero también es verdad que en España ha nacido una laicidad, un anticlericalismo, un secularismo fuerte y agresivo como lo vimos precisamente en los años treinta, y esta disputa, más aún, este enfrentamiento entre fe y modernidad, ambos muy vivaces, se realiza hoy nuevamente en España 
Transcripció d'un fragment de les respostes de Benet XVI a la roda de premsa concedida en el vol que el traslladava a Santiago (ECCLESIA DIGITAL)
Señor Paco Vazquez, ambaixador espanyol davant la Santa Seu, no he malinterpretat el que ha dit el Papa; no m'he conformat amb el que "diuen que han dit"; he cercat i he trobat el contingut de la roda de premsa i he llegit el que ha dit.
Senyor Frederico Lombardi, portaveu del Vaticà, no ens vingui amb que el Papa no volia crear una confrontació. Ho sento, l'ha creat i no serà gens fàcil que ho oblidem!

I que en diu el ministeri d'Assumptes Exteriors i Cooperació?
Estic esperant la veu de la ministra Trinidad Jiménez. Necessito sentir el que diu sobre aquesta ingerència de Benet XVI.

*************
Les dones de l'Església sembla que només serveixen per a netejar


Del programa oficial de la visita
Dedicació de l'església de la Sagrada Familia (10.00)
TERCERA PART. PREGÀRIA DE DEDICACIÓ I UNCIONS
3. UNCIÓ DE L’ALTAR I DE LES PARETS DE L’ESGLÉSIA
· El Sant Pare es treu la casulla, es posa un gremial i s’apropa a l’altar. Comença a ungir-lo.
· Després vessa el crisma al mig i als quatre angles de l’altar i ungeix tota la mesa, per significar que l’altar esdevé, amb la dedicació, símbol de Crist.
· El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Secretari d’Estat i deu Bisbes ungeixen els murs de l’església, signant les dotze creus distribuïdes per la nau, per significar que l’església dedicada és imatge de la Santa Església de Déu, edificada sobre el fonament dels Apòstols.
· Acabades les uncions, el Sant Pare, els Cardenals i els Bisbes es renten les mans.
En el programa oficial, falta un punt!!!
  • La neteja de l'altar, perquè l'oli no dificulti la continuació de la cerimònia a càrrec del protagonista principal i els seus acòlits, la realitzaran... unes monges. 
I alerta, que la Rosa S i la Carolina G m'han informat que el comentarista de TV3 ha dit que qui millor que la ma d'una dona, feta per a tenir cura de la família, per a netejar l'altar.
Jo no ho he vist, però senyores i senyors de TV3 cal que s'ho facin mirar...

*************  
 Menys public de l'esperat i molta, molta policia


Menys públic de l'esperat (les imatges valen + que 1000 paraules)

Quina distància hi ha entre un policia i un altre? 2 metres i escaig, no?  I el divendres al vespre, quan em van robar amb violència a menys de 500 metres del Palau Episcopal, no n'hi havia cap per anar a atendre una víctima? Els Mossos em van tenir més de 60 minuts esperant-los en una cruïlla, al mig del carrer.

dimarts, 2 de novembre del 2010

FÀTIMA GHAILAN és la víctima

Fàtima Ghailan, una "mala musulmana" perquè condueix, no porta vel....(Josep LLuís Sellart. EL PAÍS)

Avui s'ha conegut la sentència.
Mohamed Benbrahim, l'imam de Cunit, ha estat condemnat a un any de presó per coaccions greus contra Fatima Ghailan, mediadora cultural del municipi.
Abdul-Raman al-Osri, president de l'Associació Islàmica de Cunit, ha estat condemnat a 9 mesos de presó pel mateix delicte.
Haffsa BenBrahim ha estat condemnada a pagar una multa de 730 euros (Haffsa és filla de l'imam).
El jutge també els ha prohibit apropar-se a menys de 500 metres de la víctima durant els propers dos anys.
El de Cunit es, entonces, un conflicto público, fruto del enfrentamiento entre dos culturas distintas: una democrática y otra predemocrática. Es de esperar que ninguna institución ni partido político lo considere un asunto privado.
La sentència confirma que el calvari que ha viscut Fàtima Ghailan no és fruït d'una problema familiar; no és un problema personal.

Fatima és la víctima d'una operació d'assetjament duta a terme (com a mínim) per les persones ara condemnades. Perquè, segons elles, Fatima és una "mala musulmana", no porta vel, condueix el seu cotxe.... El problema de veritat és que la tasca de Fatima pot posar en perill el seu lideratge a la comunitat musulmana de Cunit....i és DONA!

En primer pla, la dona de l'imam de Cunit que ha estat absolta. 
A continuació les tres persones condemnades: Haffsa i Mohamed Benbrahim, i Abdul-Raman al-Osri (Xavi Moliner)