Pàgines

dissabte, 31 d’octubre del 2009

CHESNUT PARTY, és a dir CASTANYADA, res de Halloween


PER TOTS-SANTS,
DESA EL VANO I TREU ELS GUANTS


DEDICAT A LA LAIA DE LA SEVA TIA ANNA

UTILITZO LA CAIXA ALTA PERQUÈ LA LAIA NOMÉS TÉ 5 ANYS I MIG I ENCARA NO LLEGEIX LA LLETRA LLIGADA


i també a la seva mare, la Montserrat, l'Elena i l'Anna que vindran a sopar a casa aquest vespre

Avui és el darrer dia d'octubre. Demà, dia 1 de novembre serà Tots-sants, un dia de treva. Antigament, quan s'esqueia en guerra, es deturava la brega i els combatents deposaven les armes per celebrar la festa del dia (potser, veient el nostre panorama, caldria reivindicar aquest aspecte i dedicar el dia de demà a la xerinola -i a la reflexió-). No era fins a la tarda que la majoria de la gent abandonava tota actitud que pogués comportar un sentit de joia o de divertiment i adoptava un posat seriós: començaven les celebracions del dia de Difunts.

Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?
Per Tots-sants les castanyeres plantaven els seus llocs i es feien panellets que es rifaven. En els darrers anys la celebració s'ha desplaçat a la vigília d'aquesta diada. Avui és la CASTANYADA!

La Castanyada és la festa de la tardor per excel·lència.

La tardor i el culte als morts
La tardor és un moment clau de l'any, un moment en què la mateixa natura sembla morir.
Després de l'abundor i les collites de l'estiu i de la verema, les fulles de molts arbres cauen i la terra sembla esmorteïda. És el temps de la sembra; els camps, però, restaran erms fins que amb la primavera retorni la vida.
Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions, allunyades en la geografia i en el temps, han celebrat, els primers dies del mes que nosaltres anomenem novembre, una festa dedicada al record i la relació amb els difunts. Les raons d'aquesta coincidència són inherents a la mateixa dinàmica de la majoria de festes del calendari tradicional: el seguiment del cicle natural, el curs vital de la natura i els períodes estacionals de fred/calor, llum/foscor, etc.
L'església catòlica, també en aquesta ocasió, ha critianitzat ritus i festes paganes.


Toc d'alerta per als que defensen Halloween en front de la Castanyada en ares de la laïcitat! Hallow és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat.

La festa de Halloween té un orígen celta. He llegit que a Bretanya, Esccòcia i Irlanda, el 31 d'octubre, coincidint amb el cap d'any del seu calendari, se celebrava la festivitat de Samhain, el déu dels morts. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anàven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos. Són els immigrants irlandesos els que al segle XIX aporten als Estats Units d'Amèrica aquestes tradicions convertides en jocs infantils. El Hallowen aquí és un invent de Port Aventura, de les discos....

I nosaltres no necessitem les bruixes anglosaxones. A les NOSTRES BRUIXES els agrada, sobretot, reunir-se al solstici d'estiu, per a la revetlla de Sant Joan. A les bruixes ens agraden els dies llargs i lluminosos!


NO AL RELATIVISME CULTURAL

dimecres, 28 d’octubre del 2009

NASIJA



Alguns homes han interpretat la paraula revelada per a mantenir el poder sobre el poble...
per a flagel de les dones

Algunos hombres han interpretado la palabra revelada para mantener el poder sobre el pueblo...
para flagelo de las mujeres

L'amic Miquel Cartró m'ha enviat un missatge amb el següent text: Anna, és impressionant i..., acompanyat de l'enllaç a un curtmetratge: NASIJA.
  • Nasija és el nom d'una dona subsahariana condemnada a morir lapidada per ser dona, ser pobre, tenir una filla i voler viure sola
  • Nasija és un curt del canari Guillermo Rios, amb un llarg i exitós periple per nombrosos festivals nacionals i internacionals
  • Nasija són 11 minuts de denúncia i d'emocions a flor de pell.

Us convido a veure NASIJA
http://www.dailymotion.com/video/x2y3ti_nasija_shortfilms


dilluns, 26 d’octubre del 2009

DONES IMMIGRANTS: un major risc de violència masclista


Mural contra la violència masclista a la Universitat Complutense de Madrid. Foto: ARXIU / EFE

Una de cada 10 dones que viuen a Espanya és estrangera


En canvi, quasi 5 (4,66) de cada 10 dones assassinades l'any 2008 pel seu marit, amant o ex eren estrangeres

I més de la mitat de les víctimes estrangeres assassinades eren llatinoamericanes

(les dones llatinoamericanes, principalment centreamericanes, estan sobrerepresentades en un 533%)

Si continuem parlant de víctimes de la violència masclista amb resultat de mort hem d'apuntar que un 34% (mínim) de les assassinades havia sofert maltractament previ, però que només el 21% ho havia denunciat.

En El año 2008 cierra con 74 muertas por violencia de genero (EFE/El Público, 1 de gener de 2009) trobareu més informació


El nombre de víctimes de violència masclista estrangeres creix un 10% i el d'espanyoles s'estabilitza

Aquesta dada la va donar Ana Muñoz, capitana de la Guàrdia Civil, en el III Congreso del Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género celebrat la setmana passat al Senat. Muñoz també va advertir que la majoria de dones que van ser agredides l'any passat per les seves parelles o exparelles eren espanyoles (18.000 dones), un terç eren estrangeres (7.857 víctimes estrangeres; l'any 2007 eren 7.144)

Si us interessa més informació sobre aquest tema la trobareu al II INFORME ANUAL DEL OBSERVATORIO ESTATAL DE VIOLENCIA SOBRE LA MUJER que podeu descarregar en aquest enllaç

Fins ara hem parlat de dades fefaents, basades en les denúncies i les investigacions. Però, totes les dones víctimes de la violència masclista denuncien els seus maltractadors? Es tracta d'una pregunta retòrica perquè abans de fer-la ja sabíem la resposta: NO.

Sabem, per exemple, que el 35% de les dones ateses a causa de la violència domèstica pels serveis de l'Ajuntament de Barcelona l'any passat eren immigrants, principalment llatinoamericanes (59%), magribines (16%) i de països de l'Est (11%), la majoria de les quals no havien posat cap denúncia.

Sabem també que moltes dones estrangeres maltractades no ho denuncien perquè en el seu país d'origen el maltractament a les dones és un fet acceptat i perquè es troben en un situació de desavantatge. En aquest sentit, ens han semblat il·lustratives les declaracions del fiscal en cap de l'Audiència de Tarragona amb motiu de la presentació de la Memòria Fiscal 2009 el passat dia 15 (Diari de Tarragona, 15 d'octubre de 2009).

El fiscal subraya que es una «realidad ya constatable» que España se está convirtiendo en un país multicultural, con la legada de mujeres inmigrantes, «que traen interiorizados unos principios, conductas, valores y costumbres, aceptados en su país de origen, pero que chocan frontalmente con los establecidos en un estado de derecho, y con una normativa penal y un sistema punitivo aplicable».

Dichas mujeres extranjeras, cuando llevan un tiempo en España, toman conciencia de que ciertos comportamientos realizados por su marido o pareja no son aceptables en el país de acogida, e incluso producen «rechazo social y que están castigados penalmente». A partir de este momento comienzan a plantearse la posibilidad de salir de esta situación de resignación y tolerancia y finalmente se decide a interponer una denuncia.

Pero el fiscal es consciente que todavía existe un gran número de mujeres extranjeras que se encuentran en condiciones de desventaja a la hora de tomar la decisión de denunciar. Por un lado se encuentran desprotegidas personalmente al hallarse lejos de su país de origen, de sus familiares y personas más cercanas. Por otro lado, la cultura de desigualdad entre hombre y mujeres es más acusada que la existente en España. Y finalmente, dada la franja de edad de los inmigrantes que vienen a trabajar a España –entre 20 y 40 años– la situación económica suele ser precaria, «y con la existencia en la mayoría de parejas de hijos menores, los cuales pueden quedar más desprotegidos si se toma alguna medida contra el padre agresor».

Pero muchas de esas víctimas extranjeras desconocen sus derechos y mucho menos la forma de ejercerlos. Si a ello se une la situación irregular en que se encuentran la mayoría de ellas, les lleva a no denunciar a sus agresores ante el temor que sean expulsadas del país. Por todo ello, asegura el fiscal, «las víctimas de violencia machistas extranjeras deben ser objeto de un tratamiento y atención especial, por constituir un sector más vulnerable a la violencia machista que las españolas maltratadas».


Dones immigrants: un major risc de violència masclista
Hem titulat aquest article amb el nom d'un document de la Comissió de migracions, refugiats i de la població del Consell d'Europa "Femmes immigrées: un risque accru de violence domestique".


La Comissió estima en primer lloc que les immigrants ja pateixen violència, inclosa la domèstica, en els seus països d’origen abans d’emigrar, així com també formes greus de violència durant el procés de migració (per exemple, en cas de tracta); segueix el document assenyalant que les dones immigrants en situació irregular han de fer front no només a una doble forma de discriminació en atenció al seu sexe i origen, sinó també pels problemes suplementaris que deriven del seu estatus il·legal, fet que significa que els hi afecta un major cúmul de dificultats i que són més reticents a contactar amb les autoritats quan són víctimes de violència.

La Comissió de migracions del Consell d'Europa és de la opinió que és extremadament important que els Estats membres dotin d’accions de protecció i readaptació, que inclogui igualment un recolzament psicològic per a les dones immigrants víctimes de violència, ja tingui la citada violència lloc en el seu país d’origen, durant el trànsit o en els països de acollida.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

PROCÉS AL PATRIARCAT en majúscules



LA LLISTA DE GREUGES A LA DONA DES DE QUE HI HA PATRIARCATS ÉS TAN LLARGA QUE NO LA PODEM ENUMERAR

La pensadora Victòria Sau, un referent del feminisme al nostre país, juntament amb l'associació GEA, ha iniciat un projecte que pretén anar més enllà de les polítiques de gènere per arribar a l'arrel del Patriarcat com a institució (amb majúscules). Sau pensa que cal que una institució oficial de caràcter universal com són les Nacions Unides es disculpi i reconegui davant de totes les dones del món els abusos que han hagut de patir al llarg de la història.

El projecte, que ja ja ha rebut 243.538 adhesions (25 d'octubre 2009), demana que les Nacions Unides facin un acte simbòlic de Reconeixement, Perdó i Abolició del Patriarcat.

A més, Sau, vicepresidència del Consell de les Dones de Barcelona, ha aconseguit el seu propòsit: utilitzar l'escenari del II Congrés de Dones de Barcelona per a lliurar la Declaració Universal del Reconeixement, Perdó i Abolició del Patriarcat a l'UNIFEM (Fons de Dessenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona) perquè traslladi la petició a l'Assemblea General de les Nacions Unides.



En absència de la directora general de l'organisme, l'espanyola Inés Alberdi, que finalment no va poder participar al Congrés, Victòria Sau va lliurar la DECALARACIÓ a la directora d'UNIFEM de la Regió Llatinoamericana i Carib, la peruana Gladys Acosta, que va afirmar:
Estoy entusiasmada con esta propuesta. Creo que llega en un momento oportuno y que puede servir de revulsivo para hablar a la ONU de la cuestión de las mujeres. (La Vanguardia, 17 d'octubre de 2009)

Com adherir-se al PROJECTE PATRIARCAT?

Si encara no t'has adherit al projecte, pots fer-ho clicant aquest enllaç

Per cert, us aconsello la lectura d'aquesta entrevista a Inés Alberdi, el títol de la qual és L'ESGLÉSIA NO SURT AL CARRER CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE. Actual, no? Desgraciadament, sí.

LA CARTA EUROPEA PER LA IGUALTAT DE DONES I HOMES A LA VIDA LOCAL



Com a preàmbul del II Congrés de les Dones de Barcelona el Consell de Municipis i Regions d'Europa (CEMR), presidit per Jocelyne Bougeard, va celebrar a Barcelona el seminari sobre l'aplicació de la Carta Europea per a la igualtat de dones i homes en la vida local.

Durant dos dies una cinquantena de persones electes i tècniques de diferents municipis i regions europees van debatre sobre els nous reptes polítics per aconseguir la igualtat de gènere a Europa.

En el marc de la trobada, l'alcalde Jordi Hereu, en nom de la ciutat de Barcelona, va signar la Carta.
El govern signatari reconeix que el dret a la igualtat és una condició prèvia fonamental de la democràcia i que la societat democràtica no es pot permetre ignorar la capacitat, els coneixements, l'experiència i la creativitat de les dones. A aquests efectes, ha d'assegurar, sobre la base de la igualtat, la inclusió, la representació i la participació de les dones procedents d'altres llocs i pertanyents a grups d'edat diferents en tota l'esfera de la presa de decisions polítiques i públiques (Carta Europea per la Igualtat de Done si Homes en la vida local. 3a part, art. 1.1)
Bougeard va declarar que "Barcelona sempre ha estat compromesa amb la igualtat" i afegí que amb aquest acte, "la cuitat passa a un primer pla europeu en la lluita per la igualtat de gènere".

Els 6 principis de la Carta Europea

1. La igualtat de dones i homes constitueix un dret fonamental
Aquest dret ha de ser aplicat pels governs locals i regionals en tots els camps on s'exerceixin les seves responsabilitats, la qual cosa inclou llur obligació d'eliminar qualsevol forma de discriminació, sigui aquesta directa o indirecta.

2.
A fi d'assegurar la igualtat de dones i homes, s'ha de tenir en compte la discriminació múltiple i el desavantatge
La discriminació múltiple i el desavantatge, a part de la relativa al gènere, basada en la raça, el color, els orígens ètnics i socials, les característiques genètiques, la llengua, la religió o les conviccions, les opinions polítiques o qualsevol altra opinió, la pertinença a una minoria nacional, la propietat, el naixement, la discapacitat, l'edat, l'orientació sexual o el nivell econòmic, s'han de tenir en compte per tractar de la igualtat de dones i homes.

3.
La participació equilibrada de dones i homes en la presa de decisions és un requisit per a la societat democràtica
El dret a la igualtat de dones i homes requereix que les autoritats locals i regionals prenguin les mesures necessàries i adoptin totes les estratègies apropiades per promoure una representació i una participació equilibrades de dones i homes en tots els àmbits de la presa de decisions.

4.
L'eliminació dels estereotips de gènere és indispensable per a la instauració de la igualtat de dones i homes
Les autoritats locals i regionals han de promoure l'eliminació dels estereotips i dels obstacles en els quals es funden les desigualtats de condició i posició de les dones i que condueixen a la desigual valoració dels rols que ocupen dones i homes en matèria política, econòmica, social i cultural.

5.
Integrar la dimensió del gènere en totes les activitats dels governs locals i regionals és necessari perquè avanci la igualtat de dones i homes
La dimensió del gènere ha de ser tinguda en compte en l'elaboració de les polítiques, en els mètodes i instruments que afecten la vida quotidiana de la població local –per exemple per mitjà de tècniques d'incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques1 i en la presa en consideració del gènere en l'elaboració i l'anàlisi dels pressupostos. Amb aquesta finalitat, l'experiència de la vida local de les dones, incloses les seves condicions de vida i de treball, s'han d'analitzar i prendre en consideració.

6.
Els plans d'acció i els programes amb els recursos apropiats són eines necessàries per fer avançar la igualtat de dones i homes
Els governs locals i regionals han d'elaborar plans d'acció i programes amb els mitjans i recursos, tant financers com humans, necessaris per a la seva aplicació.

Aquí trobareu el text de la CARTA

I si voleu consultar el PLA MUNICIPAL PER A LES DONES 2006-2009 ho podeu fer en aquest enllaç
El proper PLA MUNICIPAL PER A LES DONES 2010-2014 de Barcelona s'elaborarà a partir de les conclusions del II Congrés de les Dones

dimarts, 20 d’octubre del 2009

LES NOTIS DE LA MANOLITA (octubre 09)

La Manolita ha complert. El dia 13 em va enviar les NOTIS del mes. Us les dono amb retard perquè he estat més liada del que és habitual. Aquest mes venen amb sabor de Premi Nobel.


NOVETATS EDITORIALS

- Jo Alexander publica L’hivernacle (quaderns Crema). Una dona jove de família burgesa que viu la Segona Guerra Mundial al sud de França, amb moltes ambivalències.

- Elizabeth Badinter publica El infante de Parma (Marbot Ediciones) en traducció de Maite Serpa. Una dona educa el fill que ha de governar Parma, però els resultats no seran els que volia.


- Esther Bendahan
publica El secreto de la reina persa (La esfera de los libros), on recrea la història d’Esther i Asuero.

- Raquel Franco publica Ocho años de silencio (Viceversa). Un conte fantàstic sobre un poble d’esquerres que, com passa al conte d’Hamelin, perd els seus infants en el context de la Guerra Civil.

- Belén Gopegui publica Deseo de ser punk (Anagrama). El procés d’aprenentatge d’una jove que vol ser escoltada.

- Maria Jaén publica La pinça birmana (La Magrana). Intrigues i històries al voltant d’un imaginari serial de la televisió anomenat “L’esquerra de l’Eixample”.

- Shoeir Kashoggi publica Mosaico (ViaMagna), on parla de les dificultats d’una mare per recuperar els seus fills que el pare s’ha endut a Jordània perquè rebin una educació més “adient”. És el quart llibre d’aquesta pintora i novel·lista que és germana del multimilionari Adnan Kashoggi. La seva obra està dedicada a denunciar la situació de les dones; ella mateixa va fugir d’Aràbia Saudí amb una filla.

- Imma Monsó publica Una tempesta/Una tormenta (La Magrana/RBA en castellà). Una escriptora té la clau d’un enigma mentre pronuncia una conferència. La relació entre qui escriu i el públic destinatari.

- Margarita Rivière publica La fama, icones de la religión mediática (Crítica) on reflexiona sobre el procés de creació dels personatges famosos, a través de periodistes que fan un paper que no els correspon.

- Teresa Viejo publica La memoria del agua (Martínez Roca), sobre un lloc anomenat la Isabela, balneari que va deixar de funcionar l’any 1955. Allí es van viure dies d’esplendor i de repressió.

- Anne Wiazemsky publica El libro de los destinos (Miscelánea) en traducció d’Ana Herrera. La protagonista investiga sobre la vida de l’aristocràcia a Rússia abans de la revolució. D’aquesta autora, néta de François Mauriac i lligada al cine, s’havia publicat a Espanya, La joven, on narra la seva enigmàtica relació "a porta tancada" amb el director francès Robert Bresson durant el seu debut a la gran pantalla.

L'actriu i directora de cinema, abans que escriptora, a la pel·lícula La Xina (Jean-Luc Godard, 1967)



Primeres novel·les

- Iolanda Batallé publica La memòria de les formigues (Amsterdam), la seva primera novel·la, on una dona canvia un treball ben remunerat per un de mecànic que li permet pensar mentre treballa.

- Tània Juste publica A flor de pell (La Magrana), també primera novel·la. Una jove ha de sobreviure, amb dificultats econòmiques, a la Barcelona dels anys 20 del segle passat. També té l’oportunitat de viure les il·lusions que es desvetllen aquests anys.


Poesia

- Déborah Vukusic publica Guerra de identidad (Baile del Sol), un dietari-poemari.

- Marga Clark publica el poemari Amnios (Olifante).


FONS ESPECIAL SOBRE DONA I FEMINISME
- La Biblioteca Marta Mata, de Cornellà, ha decidit crear un Fons especial sobre Dona i Feminisme i un club de lectura que dedicarà a la literatura escrita per dones.


PREMIS



Herta Muller ha obtingut el Premi Nobel de Literatura 2009. Muller, nascuda a Nitzkydorf (Romania) l’any 1953, viu a Berlín.

Novel·lista, poeta i assagista en llengua romanesa, és descendent de suabis emigrats a Romania. Ella, en canvi, va emigrar a Berlín per la censura que patia al seu país. A Alemanya, se la considera un dels valors més sòlids de la literatura romanesa en llengua alemanya i és membre de l’Acadèmia Alemanya de Llengua i Literatura.

Les obres de Müller traduïdes al castellà, són En tierras bajas, El hombre es un gran faisán en el mundo (Siruela, 1990 i 1992), La piel del zorro (Plaza & Janés, 1996) i La bestia del corazón (Mondadori, 1997).

El premi està dotat amb deu milions de corones sueques (980.000 euros) i es lliurarà el 10 de desembre, aniversari de la mort d’Alfred Nobel. Herta Müller és la dotzena dona que obté aquest premi. Com a dada complementària, Elinor Östrom, és la primera dona que obté el Nobel d’Economia.

Per tercera vegada en quatre anys, Frédérique Audoin, que publica amb el pseudònim de Fred Vargas, ha guanyat l’International Dagger Award de la britànica amb El hombre de los círculos azules. El premi té un import de 1.000 lliures (1.133 euros). La competència d’enguany eren diversos autors nòrdics, entre els quals el segon volum de Milennium.

El cognom Vargas del pseudònim el va prendre del personatge de Maria Vargas, a "La condesa descalza", pel·lícula protagonitzada per Ava Gardner.

L’International Dagger Award és un premi anglès que atorga l’associació d’autors de novel·la policíaca (Crime Writers Associations) a una obra que hagi estat traduïda i publicada en anglès.

Vargas va participar a la darrera Semana Negra de Gijón i té diverses obres traduïdes al castellà, protgonitzades pel seu personatge, el comissari Adamsberg.

L'intuïtiu comissari ha saltat al món de la televisió. Aquesta tardor France 2 emetrà adaptacions de l'obra de Vargas; una d'elles serà de l'obra que ha guanyat el premi

dilluns, 19 d’octubre del 2009

LES MAMOGRAFIES SALVEN VIDES



Una de cada 3 dones en edat de risc no es fa una mamografia cada 2 anys


Una de cada 3 dones juga amb la seva vida


L'atzar ha volgut que el programa de prevenció del càncer de mama m'hagi citat precisament avui per a fer-me una mamografia a l'Hospital del Mar. Avui és el Dia Internacional contra el Càncer de Mama.

Què és el Programa de cribatge de càncer de mama?
L'objectiu del Programa de cribatge (nom oficial del programa) és la detecció precoç del càncer de mama. Per això, es convida les dones d’entre 50 i 69 anys a fer-se una mamografia cada dos anys.

Durant l’any 2008 es van convidar 363.438 dones i el 66,1% va participar en el Programa.

Amb aquest cribratge es van diagnosticar 918 càncers de mama.

A més, segons la Generalitat de Catalunya, en els darrers tres anys s’ha observat que el Programa ha servit per reduir les desigualtats socioeconòmiques en l’accés a la detecció precoç.
  • A Catalunya, el 28,1% dels nous casos de càncer són de mama.
  • A Catalunya, el càncer de mama té una supervivència del 80,9%, per sobre de la mitjana europea que és del 79%
Aquesta millora ve donada, fonamentalment, pel progrés del diagnòstic en etapes precoces de la malaltia, pel cribratge mitjançant la mamografia i per les millores dels tractaments. En aquest sentit, també cal esmentar els canvis en la percepció del benefici del diagnòstic precoç del càncer de mama per part de les dones.

Rosa per a lluitar contra el càncer de mama
L'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) amb el suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), il·luminarà de rosa un gran nombre d'edificis emblemàtics a la província de Barcelona. Aquesta acció s'emmarca dins d'una acció global que es desenvolupa a tota Europa al voltant del Dia Internacional contra el Càncer de Mama.

L'objectiu d'il·luminar un gran nombre d'edificis té com a finalitat fomentar el reconeixement de les dones que han lluitat i lluiten per vèncer el càncer de mama.. Entre els edificis que que s'il·luminen destaquen la Font Màgica de Montjuïc o l'Estadi el RCD EspanyoL.

------------------------------------------------------------
Per acabar us convidem a visionar aquesta peça informativa
La detecció precoç, millor arma contra el càncer de mama (2008)

i també "MUCHOxVIVIR", l'espai de l'Asociación Española Contra el Cáncer dedicat al càncer de mama





dimarts, 13 d’octubre del 2009

Abans de dir "No a l'avortament", PENSA-HO BÉ!



No calen masses comentaris. Si us ha agradat i us ha semblat útil, feu-lo arribar a les vostres amistats. Pot ser un element de reflexió