ELS NOIS NO PLOREN!

Rendición de Granada (Francisco Padrilla)

LLORA COMO MUJER LO QUE NO HAS SABIDO DEFENDER COMO HOMBRE

Ho recordeu? Ho varem aprendre a l'escola els nens i les nenes de la meva generació.
És la humiliant frase que, segons la tradició, Boabdil (أبو عبد الله محمد ابن علي) va escoltar de boca de la seva mare, quan aquest es va aturar per a veure Granada per darrera vegada camí de l'exili. Acabava de lliurar la ciutat, darrer reducte de la dinastia nassarita, als Reis Catòlics. Per cert, sembla que Boabdil era ros, d'ulls clars i pell clara, contràriament a la imatge d'un home de cabell i pell fosca que ens ha transmès la literatura, la pintura i el cinema.

Els nois no ploren!  Hom hem sentit una i altra vegada, juntament amb altres principis de l'educació sexista que ens van imposar i que hem tingut que espolsar-nos. Però no totes ni tots ho hem fet.

És evident que no ho han fet Arturo Pérez Reverter i el señorito de Valladolid, Francisco Javier León de la Riva (del que parlaré més tard). Són dos homes que odien les dones i, pel que s'ha vist, els homes que ploren.

No ho dic gratuïtament. Mireu -si encara no ho heu llegit- el que ha escrit Pérez Reverter al twitter 

Por cierto, que no se me olvide. Vi llorar a Moratinos. Ni para irse tuvo huevos

I per arreglar-ho, ha afegit

Se es un mierda cuando uno demuestra públicamente que no sabe irse. De  ministro o de lo que sea. Moratinos adornó su retirada con un lagrimeo  inapropiado. A la política y a los ministerios se va llorado de casa.  Luego Moratinos, gimoteando en público, se fue como un perfecto mierda

I tot això, per què?
Perquè no ha pogut suportar que Miguel Ángel Moratinos no hagi amagat l'emoció que li ha provocat abandonar el ministeri d'Exteriors i els elogis rebuts.

Miguel Ángel Moratino

El nois no poden plorar

Pobrets!  

Veure també:
FEMINATA DESAFORADA [el mirador de les dones, 5 d'agost de 2009]

DONES RURALS: Són més d'un quart de la població mundial

Aquest post neix de la vinyeta d'en FORGES que Mar Hernández Porras va penjar al Facebook

• Són agricultores, pescadores, ramaderes i empresàries

• Són dipositàries i transmissores de coneixements tradicionals i pràctiques sostenibles, cuidadores, mares i tutores

• Són 1.600 milions de persones, de les 6.000 que habiten el planeta

• Són les productores de la majoria dels aliments en el món, encara que en gran part del planeta no tenen la propietat de les terres

• Són les que fan la major part de les tasques agrícoles en els països en desenvolupament, però pateixen les pitjors condicions de treball

Estic parlant de les dones del món rural

Les dones rurals tenen un paper fonamental en les economies rurals dels països desenvolupats i en desenvolupament.

En la major part del món en desenvolupament participen en la producció de cultius i la cura del bestiar, proporcionen aliments, aigua i combustible per a les seves famílies i participen en activitats no agrícoles per diversificar els mitjans de subsistència de les seves famílies. A més, duen a terme les funcions vitals en la cura dels infants, els ancians i els malalts.

Aquest ha estat el tercer any que s'ha celebrat el Dia Internacional de les Dones Rurals. Aquest nou dia internacional, establert per l'Assemblea General en la seva resolució 62/136, reconeix

la funció i contribució decisives de la dona rural, inclosa la dona indígena, en la promoció del desenvolupament agrícola i rural, la millora de la seguretat alimentària i l'eradicació de la pobresa rural 

La proposta de la celebració d'aquest Dia, la vigília del Dia Mundial de l'Alimentació a fi de destacar el paper exercit per les dones rurals a la producció d'aliments i la seguretat alimentària, va sortir de la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona a Beijing el 1995.

Premis Fidem a la dona emprenedora del món rural 2010

Una ensopegada en el llarg camí per la igualtat

Una imatge per a la història. Bibiana Aido promet el seu càrrec de ministra d'Igualtat (14 d'abril de 2008)

Ahir, José Luís Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol, va anunciar ahir una important remodelació del seu gabinet. Més enllà de l'anunciada sortida de Celestino Corbacho, (ja ex)ministre de Treball, segurament feia falta. Personalment celebro l'entrada d'algunes de les persones que acaben de prometre els seus càrrecs de ministre.

Després de prometre els seus càrrecs de ministre (21 d'octubre de 2010)

I em sap greu la sortida d'altres. Avui, Maria Teresa Fernández de la Vega, en la seva darrera compareixença davant els mitjans com a vicepresidenta primera, ha dit que tenir la maleta sempre feta és l'actitud que han de tenir els i les membres d'un govern democràtic. És veritat, forma part de les regles del joc democràtic (tot i que sovint s'oblida!), però em sap greu. Ha estat una peça capital; també en els temes d'igualtat. Estic d'acord amb la Montse Boix, les dones li devem un homenatge.

Un tàndem que s'ha trencat

Roses rojes de comiat

El que de veritat em sap greu, molt greu, és la dissolució del ministeri d'Igualtat. Crec que el president Zapatero s'ha equivocat i molt. 

 ¿Le parece bien suprimir el Ministerio de Igualdad ?

El de Igualdad, que es el más pobre y de menor presupuesto, significa que alguien que lo lleva está sentado en el Consejo de Ministros, en el primer nivel, y por lo tanto tiene voz. La insistencia en bajarlo, con lo poco que cuesta, me extraña. Yo prefiero que la igualdad esté sentada en el Consejo de Ministros.

Entrevista a Amelia Valcárcel (17 de juny de 2010)

Un 0,03% dels Pressupostos Generals de l'Estat
Zapatero, en la seva compareixença per explicar la remodelació del seu executiu, ha justificat la reducció de ministeris en la petició de les Corts: El Congreso ha tenido diversas iniciativas y he entendido que debía corresponder con la petición mayoritaria de la reducción de ministerios y responder a la voluntad política del Congreso.

No hi poso pegues, però per què el d'Igualtat? Amb prou feines suposava un 0,003% dels Pressupostos Generals de l'Estat! Fins i tot va ser qualificat de "ministeri de la Señorita Pepis" per les persones, entitats i partits que des del primer moment van estar en contra de la seva existència: el Carajillo Party que diuen les Cicatrices Transgénicas. Per cert que el Carajillo Party ha anat més lluny; no ha parat d'insultar Bibiana Aido (no em refereixo a criticar; que consti que utilitzo el verb insultar "a sabiendas").

Cuarenta y tres millones de presupuesto. ¿No es un ministerio de la Señorita Pepis?

Para nada. Es una apuesta política de primer nivel del presidente del Gobierno. Y ése no es el presupuesto. Aunque en ningún caso éste va a ser un ministerio especialmente inversor. Su misión es hacer efectivo ese principio de transversalidad que tiene que aplicarse a todas las políticas públicas y a todos los actos del Gobierno.

Entrevista a Bibiana Aido (18 de maig de 2008)

Però si continua com a Secretaria d'Estat...
Algunes i alguns defensen que no es notarà la diferència, que el govern continuarà treballant per la igualtat..... Crec que les persones que raonen així, si més no, obvien que el significat d'una acció va molt més enllà de la pròpia acció. La creació del ministeri d'Igualtat va ser molt significativa i és molt significativa la seva desaparició. 

Les batalles es guanyen o es perden, i aquesta l'hem perdut (i no sols les dones, eh!).

La dissolució del ministeri d'Igualtat és una ensopegada en el llarg camí de la igualtat. Lluitarem perquè no signifiqui un pas enrere 

DIA MUNDIAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA

Avui, dia 19 d'octubre, es commemora, a tot el món, el Dia Mundial contra el Càncer de Mama.

El càncer de mama és la primera causa de càncer entre les dones de Catalunya i en els països desenvolupats.

El 28,1% de tots els casos nous de càncer de les dones són de mama. Les dades poblacionals més recents mostren que la incidència d’aquest càncer ha augmentat un 2,5% anual (casos per 100.000 dones) en el període 1985-2002. Aquest increment es deu bàsicament a l’envelliment de les dones; mentre que en les més joves la tendència és a estabilitzar-se o, fins i tot, a disminuir (per exemple, per sota dels 45 anys).

En el 2010, per grups d’edat, s’estima que el nombre de diagnòstics nous en les dones de 35 a 64 anys sigui de 2.841 i, per sobre dels 65 anys, de 2.319. Els càlculs per al 2015 són de 3.086 i de 3.000, respectivament.

D'altra banda, la taxa de mortalitat ha disminuït a partir dels anys 90, amb un 2,7% de descens anual entre 1995-2004. Actualment, el càncer de mama té una supervivència del 80,9% als 5 anys, i és una mica superior a la mitjana europea que, en el mateix període observat, és del 79%.

Les millores en la supervivència es deuen, fonamentalment, al progrés dels diagnòstics en les etapes precoces de la malaltia, als cribratges -mitjançant les mamografies- i a les millores dels tractaments. En aquest sentit, també cal esmentar els canvis en la percepció del benefici del diagnòstic precoç del càncer de mama per part de les dones.

Les mamografies salven vides

El Pla director d'oncologia de Catalunya inclou el Programa de cribratge de càncer de mama, orientat a detectar el càncer en les fases inicials, abans que se’n presentin els símptomes, de manera que sigui més fàcil de tractar-lo i curar-lo. A l'any 2008 (darreres dades disponibles), es va convidar 363.438 dones a fer-se una mamografia. Es van diagnosticar 918 càncers de mama.

Si alguna dona entre 50 i 69 anys no ha estat citada per fer-se una mamografia, ha de trucar a Sanitat Respon: 902 111 444

Com comunicar la notícia del càncer?
Quan et diagnostiquen un càncer, l'impacte emocional és gran (ho sé per pròpia experiència!). La comunicació del diagnòstic d’una malaltia greu com és el càncer és un moment crític que pot condicionar molt la manera en què la persona pot afrontar la situació, fins i tot la seva resposta al tractament.

És important, per tant, posar en marxa estratègies que permetin millorar l'atenció a les dones amb càncer i minimitzar els efectes de l'impacte. Necessàriament cal fer-ho des d'una perspectiva multidisciplinària.

Això és el que pretén el Grup d'Ajuda Mama i Salut (gAmis), una associació creada per dones afectades de càncer de mama vinculada a la Unitat Funcional de Patologia de la Mama de l'Hospital Clínic de Barcelona. Parlar-ne sense tabús amb professionals de l'oncologia, la psicologia, la infermeria, la rehabilitació... el periodisme i amb les afectades.

El Grup Àgata és una altra entitat catalana que agrupa dones afectades de càncer de mama -i també els seus familiars- amb l'objectiu d'informar, donar suport i oferir rehabilitació a les persones afectades.

LES NOTIS DE LA MANOLITA (octubre 10)

Ja ha arribat la tardor i es qüestió de canviar l'hamaca per un seient més adient amb les temperatures que ens esperen. Què us sembla el de la imatge? Sembla confortable, no?
L'edició de LES NOTIS de la Manolita Sanz d'aquest mes ha estat una mica accidentada. Les vaig publicar (sense voler!!) abans d'estar enllestides. Ara va de bo!
Espero que, com a mi, us suggereixin futures lectures i més coneixement sobre algunes autores que ignorava.

NOVETATS EDITORIALS AMB
VISIÓ DE GÈNERE

- Esmeralda Berbel publica Lo que piensan las adolescentes (Ediciones Obelisco). El llibre parteix de les trobades amb 13 adolescents on aquestes expliquen neguits, pors i aficions. Aquesta badalonina nascuda el 1961, ha publicat altres llibres de testimonis com Trátame bien: hablan ellas: 18 testimonios de una superación i De qué hablamos las mujeres cuando hablamos de lo que importa
Esmeralda Berbel recitant poesia pròpia (Pharos)

- Sabina Berman publica La mujer que buceó dentro del corazón del mundo (Destino), que narra la vida d’una jove autista que es relaciona amb les tonyines i vol preservar la vida marina. És la primera obra que es publica a Espanya de l’autora, que és mexicana i acostuma a tractar sectors minoritaris de la societat perquè segons explica “les persones desadaptades m’atrauen”.

- La mallorquina Neus Canyelles publica La novel·la de Dickens (Proa). A la protagonista, que té migranyes, se li apareix Dickens. Tots els personatges de la novel·la afronten de diverses maneres els seus problemes.

- Empar Fernández publica Mentiras capitales (Alianza) que explica la història d'un home i una dona, tancats en un vell vaixell, el San Marcos, que va a Amèrica, en la postguerra. Ell ha mentit i ella arrossega secrets. Al voltant, el microcosmos social dels qui estan al San Marcos. Empar Fernández ja ha publicat gairebé una desena de llibres de ficció, sola o en col·laboració amb Judit Pujadó o Pablo Bonell.


- Cornelia Funke publica Reckless. Carne de piedra (Siruela) en traducció de Maria Falcón Quintana. Dos germans han de lluitar perquè un d’ells no es converteixi en un ésser de pedra. Després de la celebrada i exitosa trilogia de Mundo de tinta, Funke entra ara en el món de les fades, a través d’uns àlter ego dels germans Grimm i canvia la tinta per la pedra.

- La periodista Belén García publica El renacimiento de Eva (Alhulia), una història situada al segle XIX anglès, que li serveix per explicar les lluites feministes de l’època.

Ser feliz era ser fuerte. Y ser feliz era ser libre. Libre para luchar


- Susan George publica Sus crisis, nuestras soluciones (Icaria). Coneguda, sobretot, pel seu Informe Lugano, explica com hem arribat a la situació actual i proposa solucions per contrarestar el poder neoliberal i actuar contra el canvi climàtic

- Loretta Napoleoni publica La mordaza: las verdaderas razones de la crisis (Paidós). Parteix de l’11-S per explicar els vincles entre la política de la por i la crisi econòmica mundial. L’autora, activista feminista als anys 70 del segle passat, ha treballat per a organitzacions financeres internacionals i és experta en finançament del terrorisme internacional.


- Joyce Carol Oates publica Ave del paraíso (Alfaguara). Un assassinat i uns culpables assenyalats socialment que potser no ho són. Amb veus narratives diferents i una conjunció d’emocions i erotisme intensos. Una inspecció de la família nord-americana.



També us aconsello aquest minireportatge
http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100902/joyce-carol-oates-presenta-nuevo-libro-madrid/866191.shtml

- Carmen Posadas publica Invitación a un asesinato (Planeta). Una dona divorciada planeja la seva mort (o millor dit el seu assassinat), en un ambient d’alta societat, que tan bé descriu l’autora. L’obra es presenta el 20 d’octubre.



- Rosa Ribas publica La detective miope (Viceversa). Irene decidirà descobrir què va passar un tràgic 2 de juny que va marcar la seva vida per a sempre. Des d’aleshores ha perdut diòptries, com indica el títol. L’obra surt a la venda el 14 d’octubre i es presentarà a la llibreria Negra y Criminal de la Barceloneta (Barcelona) el proper 16 d’octubre. L’autora pratenca participarà a Getafe Negro, del 18 al 25 d’octubre.

- Anne Rice publica La hora del ángel (Ediciones B). Després dels vampirs que li han donat fama i èxit, ara es llança pel camí dels àngels.





Premis

- Teresa Solana ha guanyat el premi Crims de Tinta, en la seva tercera edició amb Negres tempestes, un thriller que té les seves arrels en fets de la Guerra Civil i que protagonitzen una parella de Mossos d’Esquadra: Norma Forester i Gabriel Alonso.
El premi està dotat amb 20.000 euros. Dins el gènere policíac, Solana havia publicat Un crim imperfecte i Drecera al paradís.

- Isabel Allende ha rebut el Premio Nacional de Literatura de Chile. L’autora de La casa de los espíritus, Eva Luna, Paula, etc. l’ha obtingut als 68 anys. Les seves obres s’han traduït a 27 llengües i ha venut uns 50 milions d’exemplars.
El veredicte es va fer públic el 2 de setembre de 2010 i és la quarta dona que l’obtè. Les anteriors són Gabriela Mistral (1951), Marta Brunet (1961) i Marcela Paz (1982 ).

El blog action day, l'agua i els hotels

A quasi tots els hotels que he trepitjat els darrers anys he trobat un cartell similar al de la imatge a l'habitació. El seu objectiu és fomentar la "reutilització" (reuse) de les tovalloles. Si no vols que cada dia et canviïn les tovalloles usades per unes de netes, cal que les deixis penjades al seu lloc.

Res a dir-hi! Els petits gestos a favor del medi ambient són importants!

Ara bé, moltes vegades, després de trobar-te el cartellet o la tarja que et commina a SALVAR EL NOSTRE PLANETA i aprofitar les tovalloles més d'un dia, entres al quarto de bany i t'enfades.

T'enfades?
Sí, jo m'enfado perquè no hi ha cap de les mesures bàsiques que, sense interferir el confort de l'hoste, proporcionen grans estalvis d’aigua.

• cisterna d'WC amb doble descàrrega (curta i llarga) o un sistema per interrompre-la
• mescladors monocomandament d'aigua calenta i freda (no demano que siguin termoestàtiques!) al bany i/o dutxa, rentamans i bidet (si n'hi ha)
• airejadors reductors de cabal en aixetes i dutxes

I per suposat, segur que l'hotel no disposa d'un sistema de tractament d'aigües grises que permeti l'aprofitament de l'aigua de bany i lavabo com a aigua de servei, és a dir per a usos que no requereixen que l'aigua sigui potable: vàter, neteja, reg, etc. (pot arribar a suposar un 35 per cent d'estalvi diari d'aigua potable!).

Algunes dades per fer-nos una idea

• La instal·lació de vàters amb doble descàrrega (curta i llarga) o la instal·lació de sistemes d’interrupció de descàrrega poden assolir estalvis d’aigua de fins al 60%.
• La instal·lació d’airejadors amb reductor de cabal en aixetes i dutxes proporciona un estalvi d’aigua que pot assolir el 50% o, el que és el mateix, una reducció del consum d'aigua d'uns 40 litres per pernoctació. I per donar un exemple concret, la instal·lació de limitadors de cabal en dutxes a una important cadena hotelera ha comportat una reducció del consum total d’aigua del 10%.
• La reutilització d’aigües grises en un hotel pot generar un estalvi de fins a 60 litres diaris per pernoctació.

Gràcies per ajudar-nos a conservar el medi ambient?
Aquests hotels que no disposen de mesures bàsiques per a l’ús eficient de l’aigua vinculada a l'higiene personal, així com d'altres vinculades a la neteja i a la jardineria i piscina (si n'hi ha) traspassen la seva responsabilitat ambiental als seus hostes; practiquen el fariseisme ambiental.

La "culpa" és dels clients i clientes que fan una opció equivocada (deixen les tovalloles a terra o dins de la banyera); dels clients i clientes "insolidaris que no estimen la mare terra". Ells, els establiments, ja els han informat. És tot el que fan per al medi ambient: aparentar ser políticament correctes. La sostenibilitat no és un tema d'imatge!

Però sí que és un tema d'educació i foment de bones pràctiques. Els i les hostes són un actor important per assolir una correcta gestió ambiental. Per això, han d'estar informats no únicament de que el canvi de tovalloles només es farà quan ho demanin, sinó de la necessitat i la possibilitat de fer un ús responsable de l'aigua i l'energia. En aquest sentit és lloable la iniciativa del Gremi d'Hotels de Barcelona d'editar i distribuir als hotels associats de la ciutat un fullet adreçat als clients amb consells pràctics d'estalvi d'aigua per posar a totes les habitacions.

Deixaré per una altra ocasió escriure sobre mesures bàsiques per a l’ús eficient de l’aigua vinculades a la neteja i a la jardineria i piscina (si n'hi ha).

Lectores i lectors, sembla que vegi la cara d'estranyesa d'algunes de vosaltres. Ara, per què escrius sobre hotels i ús responsable de l'aigua, aquest bé tant i tant escàs. La resposta és múltiple.

Veureu, a través d'Ángeles Álvarez, vaig saber que avui, 15 d'octubre, se celebra el BLOG ACTION DAY, un esdeveniment anual que uneix a les persones de tot el món que vulguin escriure en el seu blog sobre un mateix tema. L'objectiu de la celebració és fomentar el coneixement del tema escollit i, sobretot, fomentar el debat global d'un assumpte que afecta tothom. Aquest any, el tema escollit és l'AIGUA.

Blog Action Day Agua from Actuable on Vimeo.

L'anomenada nova cultura de l'aigua és un assumpte que m'interessa molt i que, a la vegada, forma part de la meva feina. L'abastament d'aigua potable, el sanejament de les aigües residuals i la utilització de l'aigua regenerada, juntament amb la gestió i el tractament de residus, són competència de l'Entitat del Medi Ambient (EMSHTR) de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on exerceixo de directora de comunicació.

Això explica perquè vaig decidir registrar EL MIRADOR DE LES DONES, al Blog Action Day 2010, comprometent-me a escriure un post.

I el motiu d'escriure sobre instal·lacions hoteleres i ús sostenible de l'aigua?
Primer vaig pensar que escriuria sobre el binomi aigua – dones. Desestimat aquest tema perquè hi ha molta i bona literatura sobre el binomi i que no podia aportar res de nou, davant meu s'obrien tots els camins relacionats amb l'aigua i l'àrea metropolitana de Barcelona. No m'era difícil i podia ser d'interès per a bastant gent (unes pràctiques ciutadanes molt responsables que col·loquen el consum d'aigua potable en menys de 110 litres/persona/dia; la regeneració d'aigües residuals depurades i el seu ús a l'agricultura o en la recàrrega d'aqüífers...). Però també ho he desestimat... em semblava que era com un perllongament de la feina.

Depuradora metropolitana del Baix Llobregat (Àrea Metropolitana de Barcelona)

Finalment, he decidit escriure la meva opinió sobre el canvi diari o no de tovalloles als hotels i altres mesures d'estalvi d'aigua en el sector hoteler. És veritat que m'enfado quan entro en una habitació d'hotel i veig la contradicció entre el cartell de marres i l'absència d'altres mesures. He aprofitat per a intentar explicar els motius. També és veritat que el turisme juga un paper clau en l'economia i que dins de la indústria turística, el sector hoteler n'és un dels principals exponents. Genera riquesa i ocupació però també importants impactes ambientals. El consum d’aigua dels hotels a una ciutat com Barcelonasignifica entre el 10% i el 15% del consum no domèstic, i es podria reduir fins al 8% si s’aconseguís un estalvi d’aigua entre un 25% i un 30% en el sector.

L'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de Turisme de Barcelona i el Gremi d'Hotels fa anys que treballen per a disminuir el consum d'aigua en el sector hoteler, amb resultats dispars. Preparant aquest article he trobat LA GUIA D'HOTELS MÉS SOSTENIBLES que podeu descarregar en aquest enllaç. La Guia, presentada el passat gener, està en català i castellà. Per cert, en el mateix enllaç trobareu altres guies d'educació ambiental que també us poden interessar.

AMNISTIA PER A LA DONA (2), de 1976 a 2010

Interior de la presó de la Trinitat, feliçment enderrocada l'any passat

AMNISTIA PER A LA DONA continuació

La dona estava discriminada fins i tot a la presó, no tan sols perquè era subjecte de delictes que només l’afectaven a ella, com l’adulteri o l’avortament, sinó perquè el règim a les presons de dones, en concret a la Trinitat, era diferent del de les presons masculines.

El post de 22 de setembre sobre la manifestació del 7 de març de 1976 davant la presó de dones de la Trinitat reclamant l'Amnistia per a la Dona, mencionàvem que en aquesta presó no hi havien funcionàries sinò les Cruzadas Evángélicas de Cristo Rei, una ordre religiosa que empitjorava encara més la vida de les recluses en aquest centre.

Les condicions de vida de les dones a la presó (document inèdit)

Avui volem ampliar la informació sobre les Cruzadas i sobre les condicions de vida de les dones en aquesta presó a les darreries del franquisme. Per fer-ho hem traduït al català un manuscrit de l'Associació de Dones Universitàries, anterior a la concentració del 7 de març de 1976 davant de la presó de la Trinitat. Es tracta d'una escrit que conservo al meu arxiu personal, adreçat a... (no ho recordo!), on s'informa de la campanya que l'Associació està desenvolupament perquè las Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey siguin expulsades de la Trinitat i reemplaçades per funcionàries

L'Associació de Dones Universitàries ha creat una Comissió de Presons arrel de la vaga de fam de les preses en reivindicació de millors condicions de vida i per l’Amnistia. Aquesta Comissió, a més de preocupar-se de les condicions de les presons i de l’Amnistia, etc, pretén conèixer, divulgar i denunciar la situació de les presons de dones.

En aquestes, les condicions –de per sí penibles- de les presons es veu greujada per una sèrie de discriminacions per part de la institució penitenciaria

1.- En el treball: els treballs que es fan a la presó de dones són absolutament no qualificats (cartonatges, flors de plàstic, farcits de bosses, etc.), i “femenins”: brodats, telers, estores.... Tots molt mal pagats i que no suposen cap capacitació cara al treball al carrer.

2.- Només hi ha un penal de dones, amb la qual cosa s’aguditzen tots els problemes de relació joves-velles, diversos delictes més o menys mal vistos, prostitució en unes condicions concretes físiques pitjors que a les presons d’homes. Quant a les presons provincials de dones són un apèndix que en gairebé tots els casos no tenen serveis ben muntats, [disposen] d’espais molt petits amb patis minúsculs, on després de les batudes policials s'hi amunteguen les recluses.

3.- [...] El fet de ser dona fa que la censura de llibres, de revistes, de la correspondència amb relacions masculines no legalitzades (que es permet amb més facilitat a les presons d’homes), etcètera, sigui molt més dura.
La dona delinqüent, en opinió de la institució, no pena només per un delicte, sinó per ser descarrilada (en general), la qual cosa rebaixa la seva categoria com a persona i, fins i tot, (es causa) d’un abandonament més gran per part de la família.

4.- De cara a les llibertats condicionals, la dona té més problemes per qüestió de treball i família. Això darrera, sobretot en els casos de delictes femenins (avortament, adulteri, infanticidi, prostitució, etc.).
Quant a la possibilitat de presó oberta, el mateix fet que no existeixi un establiment per al cas, demostra que només s’aconsegueix en casos excepcionals i un dels motius més greus per a la institució és “què fem si ens ve embarassada?”

En concret, ara estem compromeses en una campanya sobre la Presó de Dones de la Trinitat. Aquesta presó és un tant especial doncs la duen les “Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey”, organització religiosa que no depèn del bisbe. Aquestes monges agreugen la situació de les preses, fent de la presó un reformatori escola del pitjor estil ja que es prenen el seu treball no només com a guardianes sinó com a missioneres de la moral.
Això comporta a situacions com:

• Prohibits els pantalons, els escots i les mànigues curtes
• Prohibit xiular, dir tacos i parlar segons en quin to
• Prohibits gairebé tots els llibres, en molts casos, fins i tot, els de text
• Prohibida la relació entre polítiques i comuns, i entre preses comuns segons el delicte, etc
• Més declaracions morals sobre cartes, comunicacions, postures, etc

El que ens proposem amb aquesta campanya és que les Cruzadas que només són en aquesta presó i a la d’Alcazar de San Juan desapareixin i amb elles tot allò que endureix encara més un reglament de presons que ja ho és de per si.

Voldriem que es posessin en contacte amb nosaltres tant abans (perquè moltes de nosaltres hem passat per aquesta presó i la nostra experiència els podrà servir per a saber per on atacar) com després de la seva entrevista amb el director a fi que ens passin tota la informació possible.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre les Cruzadas i la presó de la Trinitat a la dècada dels 70 del segle passat.


Amnistia per a les dones, un dret irrenunciable

La Llei d'amnistia política i sindical de 1977 no va incloure l'amnistia per als delictes de la dona, reivindicació del moviment feminista que incloïa la despenalització dels anticonceptius, de l'avortament, de l'adulteri i de l'amistançament...
Les dones varem tenir que esperar i continuar lluitant... No ha estat fins fa uns mesos que s'ha aprovat una llei que permet l'avortament lliure.

En aquest enllaç podeu descarregar la publicació del PSUC, elaborada per la Comissió Nacional per a l'Alliberament de la Dona. És un dels molts documents que formen part del treball EL FEMINISME AL PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX.

Veure també:
EL FEMINISME AL PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX [el mirador de les dones, 12 de febrer de 2010]
http://elfeminismealpsuc.adpc.cat [el mirador de les dones, 17 de febrer de 2010]

En El Salvador, las mujeres que abortan van del hospital a la cárcel

El passat 29 de setembre, LA VANGUARDIA publicava una entrevista a Morena Herrera, feminista i ex-guerrillera salvadorenca, membra de La Colectiva Feminista para el Desarrollo Local i activista per la despenalització de l'avortament al seu país.

Afganistan: a la presó per "tonteries"

L'entrevista a Morena Herrera i el visionat del següent vídeo de la BBC, realitzat a la única presó de dones de Kabul, m'ha fet recordar la lluita per l'amnistia per a la dona a casa nostra.