LES FILLES DEL SILENCI (Afganistan)

Ara fa un mes (el passat 18 d'abril) vaig publicar AFGANISTAN LEGALITZA LA VIOLACIO, amb una foto (la de l'esquerra) que deia que em commovia. És un primer pla d'una de les manifestants a Kabul contra la llei que obliga les dones a satisfer els desitjos sexuals dels seus marits.

Alguns mitjans es van fer ressò de la manifestació de 200 dones afganenes, valentes, que van sortir al carrer per manifestar-se contra aquesta llei d’inspiració talibà. Dones que van ser increpades per un miler de persones (homes i dones) que les van titllar de “putes”, "esclaves d'Occident", "apòstates" o "cristianes" i les van intentar agredir.

Què ha passat amb aquestes dones? S'ha aturat la proposta de llei?
No he trobat resposta a aquestes i altres preguntes que em formulo. JA NO SÓN NOTICIA (!)

LES FILLES DEL SILENCI
El que si sabem és que centenars de dones continuen suïcidant-se cada any a l'Afganistan. Hi ho fan de la pitjor manera possible: cremant-se. És el darrer graó de la violència de gènere. L'ACAF (Associació de Cooperació per a Afganistan) els dedica el programa Ariana.

En 2007, els periodistes JM Inés i RF Pellitero van viatjar a l'Afganistan, amb l'ACAF, per a rodar-hi "Les filles del silenci", un documental sobre la situació de les dones afganeses que s'autoimmolen.










Al maig de 2007, l'ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya) va organitzar un Dinar - Fòrum, en el Col·legi de Periodistes, amb dues activistes afganeses que van explicar les accions que realitzen per aconseguir eliminar totes les formes de discriminació contra la dona.

Eren l'AFIFA AZIM, directora de l’associació afganesa Womens Network (AWN), una xarxa de més de 50 associacions afganeses organitzades per donar suport, formació i treball a les dones afganeses. I la NAJIA HANEEFI, directora de l'associació afganesa Afghan Women Educational Centre (AWEC), la única associació que ofereix atenció a dones a la presó. Najia va ser la primera periodista a anunciaar per la ràdio a l’Afganistan la caiguda dels talibans, i va fundar la primera ràdio independent de dones del país. Rabiha Balki Women’s Radio Station.

AZIM i HANEEFI van explicar que de les 34 províncies en què està dividit el país només en 5 hi ha escoles on les nenes i les dones poden estudiar batxillerat i tenir accés a la universitat. En moltes províncies la manca d’escoles és absoluta i afecta a nens i nenes, igualment com la manca d’hospitals i assistència sanitària.

També van dir que un dels problemes més greus és el pes aclaparador de la tradició que comporta que el 85% de les dones i el 75% dels homes no tenen consciència dels seus drets. Un exemple és que el 80% dels casaments són concertats pel pare, i la dona no té cap dret a triar ni a opinar. La dona a l’Afganistan és propietat de la família, que la pot comprar o vendre com si fos un objecte. Els crims d’honor s’acaben amb la compra o la venda de dones. Aquesta tradició tan nefasta afecta greument a les dones activistes que són acusades d’antislamistes, i occidentals, i són criticades i atacades. Les activistes Azim i Haneefi es van mostrar molt preocupades per l’aprovació de la Llei d’Amnistia pel Parlament Afganès, que perdona als criminals de guerra els seus delictes i que pot ser un motiu de tensió en el país, fins a tal punt que s’està negociant amb el govern per tal de suavitzar l’aplicació.(Veure DONES CONTRA L'OBLIT I LA IMPUNITAT)

Va ser un dinar molt interessant i un privilegi compartir-lo amb Afifa i Najia.