El poder del nosaltres #POWEROFWE

Castellers de Vilafranca (XXIV Concurs de Castells de Tarragona) Foto: La Vanguardia

Avui, 15 d'octubre, se celebra el Blog Action Day, amb la participació de centenars de blocs de 108 països i 43 idiomes diferents. Es tracta d'un esdeveniment anual que uneix a les persones de tot el món que vulguin escriure en el seu blog sobre un mateix tema. Aquest any el tema escollit és el poder del nosaltres (the power of we).

No és el primer cop que EL MIRADOR DE LES DONES  participa en el Blog Action Day. El 2010 ho va fer sobre el tema de l'aigua. El post és titulava El Blog Day Action, l'aigua i els hotels.

Els castellers o el poder del nosaltres
Crec que els Castell són una plasmació exemplar i molt visual del poder del nosaltres. La construcció de les torres humanes, Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, posen de manifest la necessitat del treball en equip i de l'esforç comú per assolir un objectiu i són una expressió de l'esperit de superació individual i col·lectiva, la tolerància, la solidaritat i la integració de persones de totes les edats, condicions i capacitats sota un mateix projecte.

En els Castells, una de les manifestacions culturals més genuïnes i universals de Catalunya, tothom és necessari perquè tothom pot aportar-hi alguna cosa. Els resultats són espectaculars i emocionant.

Per saber més del món casteller us recomano aquest vídeo 

o que visiteu aquesta pàgina. També us aconsello que llegiu el document "Els valors socials del fet casteller"

Fent pinya

Crisi, solidaritat familiar i gènere

He descobert que abans d'ahir era Dia Internacional de la Gent Gran. També, que segons les Nacions Unides, les persones de 60 anys o més tenen la consideració de gent gran o majors (o sigui que tinc els mesos comptats per a passar a ser considerada persona gran!). He pensat en un article de LA VANGUARDIA que tenia ganes de comentar.

Al meu voltant tinc amics i coneguts, que per raons diverses (prejubilació, viudetat... perquè si i prou), exerceixen d'avis actius i participen en determinades activitats de la vida dels seus nets i netes.

He emprat conscientment el gènere masculí, perquè només volia parlar d'amics i coneguts que són homes.

LA VANGUARDIA, en el seu reportatge del 23 de setembre, també estava parlant només d'homes?
El títol del reportatge era: La crisis causa el aumento de un 10% de abuelos que cuidan de los nietos. En el cos del text no hi ha sola menció a les abuelas, sempre es parla de abuelos. Per tant, o és que l'estudi sobre el que es basa l'article s'ha fet només sobre la mitat (o menys, ja se sap que les dones som més longeves!) de la població o ens trobem davant d'un cas claríssim de mala pràctica informativa que invisibilitza la contribució de les dones que són àvies a la solidaritat familiar. Contribució que, malgrat que he començat parlant dels meus amics i coneguts que exerceixen d'avis col·laboradors, és molt més important que la contribució dels homes que són avis (si més quant a la dedicació).

Veure : LES ÀVIES CANGUR EL MIRADOR DE LES DONES (8 de març de 2011)

Estem parlant de l'estudi Individualizació i solidaritat familiar de Gerardo Meil, publicat a la Colecció Estudis Socials de la Fundació la Caixa i presentat públicament la setmana passada. L'estudi, que va guanyar el Premi la Caixa de Ciències Socials 2010 analitza, l'estat de la solidaritat familiar a Espanya així com els efectes de l'actual conjuntura econòmica en el procés de creixent individualització de les darreres dècades. LA VANGUARDIA, basant-se en l'estudi, afirma que hem retrocedit a la situació de fa 20 anys!

Preguntes bàsiques

• Les persones grans, de forma especial les dones, perden capacitat de definir i realitzar els seus projectes al marge de la família? 
• La crisi obliga les dones grans a incrementar la seva dedicació a la cura dels altres membres de la família en detriment del temps dedicat altres activitats?  
• En definitiva, perillen els productes dels canvis socials i familiars de les darreres dècades que han fet possible que les persones tinguin una capacitat més gran per definir els seus projectes de vida familiar enfront dels models heretats del passat i que expliquen els canvis en el rol social de la dona, la caiguda de la natalitat, el sorgiment de noves formes familiars i l'aparició de la família negociadora?

Més sobre l'estudi
La millor manera de trobar respostes és anar a les fonts. He trobat l'estudi Individualització i solidaritat familiar. El podeu consultar en aquest enllaç. També podeu trobar el resum de l'estudi que comença així:

La vida familiar és subjecta a un intens procés de transformació que es manifesta, entre altres aspectes, mitjançant el canvi en el rol social de les dones, l’emergència de la planificació familiar com a norma que ha de regular les decisions sobre el fet de tenir fills, la desaparició de la família patriarcal i l’aparició de la família negociadora, com també el sorgiment de noves formes familiars. Al darrere d’aquests profunds canvis hi ha un procés de pèrdua de control social sobre els projectes de vida familiar i guany d’autonomia per definir-los d’acord amb les preferències individuals. Aquest procés s’ha conceptualitzat amb el nom d’individualització.
L’objecte d’aquesta recerca és doble: d’una banda, analitzar l’abast i les característiques de la solidaritat familiar a Espanya de manera comparada amb altres països europeus, i, de l’altra, analitzar els efectes de la individualització sobre les diferents dimensions de la solidaritat familiar. Una de les preguntes
cabdals de l’estudi gira entorn de si la creixent autonomia individual erosiona o no la solidaritat familiar. Per a això, l’estudi es basa en una enquesta dissenyada específicament per a aquest treball i a la qual van respondre 1.200 persones representatives del conjunt de la població adulta resident a Espanya, i es
complementa amb dades proporcionades per enquestes nacionals i internacionals elaborades per diferents organismes.
La solidaritat familiar és una realitat social complexa composta per diferents dimensions. Analíticament podem distingir-ne cinc: les normes socials que estableixen les circumstàncies i característiques de les ajudes; les pautes de convivència dels membres que componen la xarxa de parentiu; les pautes de sociabilitat entre ells; la prestació d’ajuda en forma de serveis, i la prestació d’ajuda econòmica. Els diversos capítols del llibre analitzen els efectes de la individualització sobre cadascuna d’aquestes dimensions, així com la importància que té la solidaritat familiar en el benestar subjectiu de les persones.

Gènere i mitjans de comunicació
Acabo aquest post fent referència al manual Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones impulsat per l'Institut Català de les Dones (ICD), el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb l'objectiu d'avançar en la inclusió de la perspectiva de gènere en els continguts informatius dels mitjans de comunicació. Una necessitat peremptòria com ha quedat en evidència en l'article de LA VANGUARDIA que acabo de comentar. L'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ha participat en la seva elaboració.

Trobareu més informació sobre el Manual a DONESdigital, i podeu descarregar-vos la publicació en aquest enllaç.

 

Montse Gatell, presidenta de l'Institut Català de les Dones; Ramon Font, president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i Xavier Mas de Xaxàs, membre de la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya

L'amiga ANGELS ROSELL, medalla al treball FRANCESC MACIÀ

Angels Rosell, després de rebre la Medalla Francesc Macìa. A la seva dreta, Mar Serna, consellera de Treball; a l'esquerra, José Montilla, president de la Generalitat (4 de maig de 2010)

ÀNGELS ROSELL SIMPLICIO
El seu compromís i dedicació a la participació de les dones i a la cohesió social en favor de les dones treballadores i gitanes la fan mereixedora de la Medalla al Treball Francesc Macià

Nascuda a Barcelona (Barcelonès) l’any 1931.
Fundadora i presidenta de l’Associació de Dones Adrianes de la Mina. Va crear l’Associació amb l’objectiu d’aconseguir la participació de les dones en la bona convivència del barri i en la seva millora.
Va ser regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besos durant 15 anys i directora de l’Escola Bressol Belendai al Camp de la Bota, on va fer una tasca social molt important.
L’any 2004 va organitzar la I Trobada Estatal de Dones de Zones Obreres i actualment és vicepresidenta del Consell Municipal de Dones de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs. Des d’aleshores treballa amb el poble gitano, sent una reconeguda activista en la defensa de les dones.

Fins aquí, amb alguna inexactitud, el que podem llegir sobre Àngels Rosell en la publicació Medalles i Plaques President Macià 2010. Entenc que és difícil resumir amb poques línies la biografia d'una dona com l'Àngels Rosell.

Un merescut reconeixement
L'Àngels té quasi 80 anys i continua activa i entusiasta en la lluita per un món més just i més igualitari. Un dia, amb més temps i més calma, us parlaré de l'Àngels. No, millor, serà ella (oi, que si, Àngels?) qui ens parlarà del seu compromís amb el poble gitano (que ve de lluny), del seu treball al Camp de la Bota... del que està fent ara, a l'any 2010.

El dia 4 de maig, el president Montilla, acompanyat de la consellera Serna, va lliurar la medalla al treball Francesc Macià 2010 a 23 persones i les plaques al treball President Macià 2010 a 10 empreses i entitats amb seu a Catalunya.

Els guardonats al final de la cerimonia

Els guardonats, a més de l'Àngels, han estat:

- Medalla al treball President Macià

• Isak Andic
• Josep M. Antràs i Badia
• Pere Colls Carbó
• Ramon Condal Escudé
• Marc de San Pedro i Aresté
• Josep Farràs Ricart
• Maria Teresa Feliu Baquedano
• Teresa Gimpera
• Pilar González López
• Joan-Ramon González Pérez
• Akio Hayashiya
• Gemma Lienas i Massot
• Sita Murt
• Joan M. Noguera Vilà
• M. Dolors Oms i Bassols
• Josep Pallàs Carrera
• Salvador Peinado Rodríguez
• Joana Raspall i Juanola
• Antonio Sánchez Vilar
• Josefina Sanvisén Alíns
• Julio Sorigué Zamorano
• Laura Toribio Martínez

Placa al treball President Macià

• Esteve Química, SA
• Ercros Industrial, SA
• Boehringer Ingelheim España, SA
• SCTA Louis Vuitton, SA
• Compostadores, SL
• Gepork - SGP Grup
• ACTAS - Associació Catalana de Treball amb Suport
• Establiments Viena, SA
• Fundació Privada Trinijove
• Teixidors, SCCL

Per a més informació, cliqueu aquest enllaç

En nom de tots els guardonats va intervenir Gemma Lienas, escriptora i presidenta de DONES EN XARXA






L’estima al país es demostra en els moments difícils
Els premis d’enguany, va exposar el president Montilla en la seva intervenció, s’emmarquen en el context “d’una etapa difícil”, en la qual “la nostra societat ha fet un gir radical”. “Hem passat d’una època de creixement elevat, d’un temps de vaques grosses, a un període de crisi com el que estem travessant”.

Montilla va expressar una reflexió crítica amb “els qui semblen esperar que les coses vagin cada dia a pitjor”. Perquè, va argumentar, “no concebo res més antipatriòtic ni faltat de respecte cap a la societat que l’actitud d’aquells que, des de la política, o des d’altres àmbits, semblen alegrar-se del deteriorament del clima social, que afecta clarament els seus conciutadans”.

“Els qui fan això no es mereixen el respecte de la societat a la que volen servir; perquè en moments delicats i difícils –i Catalunya n’està travessant un que ho és- tothom hi ha de posar el coll, tothom ha de donar un cop de mà. És aquí on es demostra l’estima al país, més que en les grans proclames”.

Les medalles i plaques President Macià que atorga el Govern de la Generalitat van ser creades el 1938 per recompensar mèrits laborals, sigui dels treballadors individuals, sigui de les empreses. L'any 1982 la Generalitat va rehabilitar aquests guardons que són un reconeixement als treballadors i treballadores i a les empreses per la seva dedicació, constància i iniciativa i la seva contribució a l'impuls de l’economia catalana.

Les imatges s'han descarregat del web de la Generalitat
http://www.gencat.cat/especial/medalles_macia

MIRADES, un espai dedicat als sabers de les dones

A través de la llista de notícies de la Xarxa internacional de periodistes amb visió de gènere (amb unes sigles impronunciables, tant en castellà -RIPVG- com en la seva versió catalana -XIDPIC.CAT-), vaig conèixer el blog MIRADES, que publica l'Espai Dones de l'associació Atzavara arrels de Tortosa.

L'Espai Dones és un espai d'intercanvi i d'experiències dedicat al sabers de les dones nouvingudes...i no.

És un espai on es desenvolupen tallers per a afavorir les habilitats socials, comunicatives i emocionals.

També es pot transformar en un gran taller d'experiències compartides, reflexions sobre la situació del "nosaltres" avui. És des d'aquest lloc de sabers on cada any construïm la revista Mirades i, a més, és on neixen les idees sobre com farem front a aquests nous temps que vivim.

Des d'aquesta pàgina vull saludar les dones de MIRADES (especialment, la Daniela Mansilla, promotora del blog). Us convido a que visiteu MIRADES

ESPAI PER A L’ESTUDI DEL BINOMI DONA – RESIDUS

La generació mundial de residus no para de créixer.

La reducció de la generació i la gestió integral dels residus és una necessitat per a la salut humana, la preservació del medi i el desenvolupament comunitari.

La desigual divisió de funcions en el si de la unitat familiar assigna les tasques domèstiques a les dones.

Les dones participen de forma determinant en l’adquisició, emmagatzematge, manipulació d’aliments i d’altres béns de consum, i són les que majoritàriament gestionen els residus a nivell domèstic.

Les dones, a més a més, treballen com a recol·lectores/espigadores de residus, habitualment en economies informals i sense cap mesura de seguretat ni sanitàries.

Les dones són també les principals transmissores de valors i hàbits als infants, i juguen un paper bàsic en l’adquisició de bones pràctiques.

Per tant, un pla de gestió de residus que no contempli la mirada de les dones està condemnat al fracàs. No obstant això, no coneixem cap instància ni fòrum dedicat a recollir aquesta altra mirada sobre els residus i la seva gestió.

El MIRADOR DE LES DONES vol contribuir a omplir aquest buit.

En el MIRADOR DE LES DONES volem:
- Fer visible el paper de les dones en el cicle dels materials
- Incorporar la visió de gènere a la gestió integral dels residus municipals

En el MIRADOR DE LES DONES volem

- Compartir informació
- Intercanviar experiències
- Fomentar la reflexió

La gestione dei rifiuti nell'area del Mediaterraneo (Nàpols, desembre 2009)