Una bona notícia: Nasrin Sotoude deixa la vaga de fam

Avui dimarts 4 de desembre, després de 49 dies, l'advocada iraniana i lluitadora pels drets humans, ha abandonat la vaga de fam.

Article publicat el diumenge

La solidaritat que ha generat la seva lluita, dins i fora del seu país, ha aconseguit que el govern de l'Iran hagi aixecat la prohibició que la seva filla petita viatges a l'estranger, un dels motius de la seva vaga de fam.

Nasrin Sotoudeh ended her nearly 50-day long hunger strike

Desitjo que Nasrin Sotoude recuperi la seva salut molt malparada per les condicions de la presó i sobretot per la perllongada vaga de fam. I demano, jo m'hi comprometo, que no l'oblidem i la continuem acompanyant en la seva dura lluita. I fer-ho des de fora de l'Iran és fàcil. Per a fer-ho des de dins cal molt coratge. Per això vull compartir amb vosaltres les imatge d'aquestes dones iranianes a Teheran que han sortit al carrer en solidaritat amb Nasrin Sotoude. 

Dones a Teheran en solidaritat amb Nasrin Sotoude

Les he trobada en un web NO PASDARAN  i han estat pujades a la xarxa unes hores abans que de tenir coneixement que Sotoude havia abandonat la vaga de fam.

Amb Nasrin Sotoudeh i la seva lluita

Fa un mes que l'advocada Nasrin Sotoudeh, juntament amb el cineasta Jafar Panahi, ambdós iranians, ha estat guardonada amb el Premi Sàkharov a la llibertat de consciència que anualment atorga el Parlament Europeu per a distingir persones que defensen els drets humans i la democràcia i lluiten contra la intolerància, el fanatisme i l'opressió.

Al concedir el Premi Sàkharov a la llibertat de consciència als iranians Nasrin Sotoudeh i Jafar Panahi, el Parlament Europeu envia un missatge de solidaritat i reconeixement a un home i una dona que no han sucumbit a la por i a la intimidació i que han decidit anteposar la sort del seu país a la seva pròpia

Martin Schulz, president del Parlament Europeu (26 d'octubre 2012)

Nasrin Sotoudeh a Barcelona
Des de fa dos dies, al carrer de Dalmau de Barcelona, hi ha un grafit exigint la llibertat de Nasrin Sotoudeh, empresonada i en vaga de fam des del passat 17 d'octubre perquè el govern iranià deixi en pau als seus fills.


Vídeo de la creació del grafit LLIBERTAT PER NASRIN

Però qui és Nasrin Sotoudeh (نسرین ستوده)

La Premi Sàkharov 21012 és una advocada iraniana amb una llarga experiència en la defensa dels drets humans.

Nascuda el 1963, casada i mare de dos fills, aquesta activista ha assumit la defensa de persones detingudes durant les multitudinàries protestes contra la fraudulenta reelecció del president iranià, Mahmud Ahmadinejad, el juny de 2009. També ha estat l'advocada de menors condemnats a la pena de mort, de dones i de presos de consciència. Sotoudeh, per exemple, va assistir com a lletrada, la premi Nobel de la pau del 2003, Xirin Ebadi.

Detinguda el setembre de 2010 i acusada de divulgació de propaganda contra l'Estat i conspiració per atemptar contra la seguretat nacional, ha estat condemnada a 11 anys de presó que compleix a Evin (Teheran) en règim de aïllament i incomunicació.

El 17 d'octubre ha començat una vaga en protesta per l'assetjament a la seva família i per les restriccions al dret de visita. La gota que va fer vessar el vas és la prohibició de viatjar a l'estranger a la seva filla de 12 anys. Feia mesos que les autoritats de la terrible presó d'Evin l'hi impedien les visites del seu marit i fills i les trucades telefòniques i, prop d'un any, que no podia veure la seva mare i el seu germà.

Ebadi, Sotoudeh i el respecte als drets humans
L'activista iraniana i premi Nobel de la Pau, Xirin Ebadi i sis organitzacions de defensa dels drets humans han exigit a les autoritats de l'Iran que Sotoudeh deixi de ser objecte de maltractaments i pugui veure la seva família.

Així mateix, Ebadi i Amnistia Internacional (AI), Humans Rights Watch (HRW), la Campanya internacional per als drets humans a l'Iran, Reporters sense fronteres (RSF), la Federació Internacional dels drets humans (FIDH) i la Lliga iraniana de la defensa dels drets humans, en aplicació de la legislació en matèria de drets humans, exigeixen al govern de l'Iran que totes les persones empresonades puguin rebre la visita de les seves famílies i tinguin accés a tractament mèdic quan ho necessitin.

Necessitem que Nasrin i totes les persones empresonades per defensar els drets humans puguin veure acomplerts els seus somnis!

Altres articles al Mirador sobre l'Iran, les dones i les eleccions de 2009

• L'IRAN, LES DONES I LES ELECCIONS (17 de juny de 2009)


• L'IRAN, LES DONES I LES ELECCIONS [2] (21 de juny de 2009)


• Nazanín Amirian, UNA IRANIANA ENTRE NOSALTRES (24 de juny de 2009)


• UN MILIÓ DE VEUS EN CONTRA DE LA REPRESSIÓ A L'IRAN (28 de juny de 2009)


• United for IRAN. BARCELONA participa al GLOBAL DAY OF ACTION (21 de juliol de 2009)

LES NOTIS DE LA MANOLITA (gener 11)

La recerca històrica o la història com a excusa, però en tot cas el passat més o menys recent, són la base de moltes de les propostes que la Manolita ens fa aquest mes. Les reines Isabel II i Germana de Foix són les protagonistes de dos llibres, juntament amb Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne i  Aristòtil, Elisabeth Eidenbenz, La Pastora, els 13.152 jueus parisencs de Mathausen o els membres de la Nova Cançó.

NOVETATS EDITORIALS AMB VISÓ DE GÈNERE

- Isabel Burdiel, catedràtica d’Història Contempòrània de la Universitat de València, publica Isabel II. Una biografía 1830-1904 (Taurus). Isabel II va ser la primera reina constitucional d’Espanya, 50 anys de regnat, gairebé tots en guerra. Una dona envoltada d’un cercle masclista i a qui res havia preparat per desenvolupar la seva missió. Quan va succeir el seu pare, Ferran VII, moltes esperances estaven posades en els possibles canvis. Per a la història, ha aparegut com la responsable de la frustració.

- Colita (psudònim d’Isabel Steva) publica La meva cançó (Saga editorial), una selecció personal d’imatges dels anys 60 i 70 sobre concerts i artistes de la nova cançó. La fotògrafa ha publicat més de 30 llibres i ha participat en 40 exposicions.

- Carme Güell publica Jaque a la reina muerta (La Esfera de los Libros). En aquesta novel·la pren la veu Germana de Foix, la segona dona de Ferran el Catòlic.

- Impedimenta publica Pinic en Hanging Rock, la novel·la més famosa de l'australiana Joan Lindsay, en traducció de Pilar Adón. Què va passar en aquella excursió del dia de Sant Valentí de 1900 on van desaparèixer tres alumnes i una professora d'una escola d'Austràlia? Peter Weir en va fer una pel·lícula al 1975, amb el mateix títol.

- Annabel Lyon publica El maestro de Alejandro (Roca), una recreació de la relació entre Aristòtil i Alexandre el Magne, quan el primer li fa de preceptor.



- Planeta ha publicat amb el títol La puerta de la luna (novembre 2010), una edició completa dels contes d’Ana Maria Matute, recent premi Cervantes.

- Assumpta Montellà publica Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la paternitat d’Elna (Ara Llibres, 20 de gener de 2011). Una biografia de la dona suïssa que va muntar la Maternitat d’Elna on van nèixer 597 infants de mares republicanes. Montellà va publicar el 2006 La maternitat d’Elna, un llibre que ha transcendit l’àmbit historicoliterari, ja que, amb aquest nom, s’han batejat places, guarderies i infants.


Elisabeth Eidenbenz
La maternitat d’Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.

- Alice Munro publica Massa felicitat / Demasiada felicidad (Club Editor / Lumen) en traducció al català de Dolors Udina i al castellà de Flora Casas. Són 10 contes recents on tracta de la violència com un fet inevitable en la vida dels protagonistes.

 
 

- Wassyla Tamzali, feminista laica algeriana, publica El burka como excusa (Saga editorial), un refús rotund de qualsevol tipus de vel i un anàlisi de la situació actual a Europa, on aquest tema ha pres una gran importància política.

Pel seu contingut i la seva actualitat us recomano l'entrevista a TV3 i aquest text LA CONTROVERSIA DEL VELO

- Esther Tusquets publica Pequeños delitos abominables (Ediciones B), el seu particular decàleg de les bones maneres que resumeix en practicar la bona educació i no abusar de les persones amigues.

- Buket Uzuner publica Gentes de Estambul (Edebé), una reivindicació del paper cabdal de la ciutat com a pont de cultures, en una trama d’una parella que ha de trobar-se a l’aeroport d’Estambul. És la segona obra de l’autora que es tradueix al castellà, després d’Ada de Àmbar.

PREMIS

 - Bea Cabezas ha obtingut el XVII premi Carlemany amb La ciutat vertical amb protagonistes catalans que desenvolupen la seva vida professional a Nova York. L’import d’aquest premi és de 42.000 euros, el quart més ben dotat de les lletres catalanes.

- Alicia Giménez Bartlett ha guanyat el premi Nadal d’enguany amb Donde nadie te encuentre, basada en la figura d’un/a dels darrers maquis: La Pastora, que va actuar per les terres dels Ports de Tortosa i El Maestrat. La Pastora (1917-2004) va ser inscrita arran del seu naixement com Teresa i va ser enterrada com Florencio. Pel mig va passar 17 anys a la presó (1960-1977). Per a les persones interessades en la història hi ha el llibre La Pastora: del monte al mito (Editorial Antinea) de José Calvo Segarra, periodista i historiador de Xert (Baix Maestrat) en el que s’ha documentat Giménez Bartlett, que ha parlat amb José Calvo sobre el tema en trobades a Vinaròs.
Al premi s’hi van presentar 284 originals i està dotat amb 18.000 euros.

CINE

- La llave de Sara de Tatiana de Rosnay (Sumo) és la base per a la pel·lícula del mateix títol de Gilles Paquet-Brenner, amb Kristin Scott Thomas com a protagonista. Narra la Batuda del Velòdrom d’Hivern el 16 de juliol de 1942, quan 13.152 jueus parisencs hi van ser confinats i després exterminats.

París, julio de 1942. Las autoridades arrestan a 13.000 judíos ante la impasible mirada de los parisinos, que guardan silencio por miedo, indiferencia o simple interés, pues esperan ocupar las viviendas vacías.
El pequeño Michel se oculta en un armario para huir de la redada. Su hermana Sarah cierra la puerta para protegerle y se guarda la llave, pensando que va a regresar en unas horas. Sin embargo, el destino de la familia Starzynski es protagonizar una de las páginas más luctuosas de la historia gala. Los gendarmes confinan a los miles de detenidos durante cinco días en el Velódromo de Invierno en condiciones infrahumanas. Después envían a las familias a un campo de concentración francés, y luego a Auschwitz.

TRASPÀS

 - Maria Elena Walsh (1930-2011) poeta, cantant, compositora, dramaturga... En moltes branques de l’art va destacar aquesta autora argentina, que es va fer famosa per les seves obres infantils, entre les quals la coneguda cançó Manuelita la tortuga, que va arribar al cine amb direcció de Manuel García Ferré. En el temps de la dictadura va lluitar per la democràcia i va ser reconeguda com a Ciudadana Ilustre de Buenos Aires el 1985.

ERA MASSA BONIC PER A SER VERITAT!

Sakineh Mohammadi Ashtiani (AP)

Sakineh Mohammadi Ashtiani, 

LES NOSTRES MANS L'HAN SALVAT

Aquest era el títol del post que aquesta nit, desvetllada, i després de consultar les versions digitals de diferents diaris, he escrit. Per desgràcia, les informacions segons les quals la vida d'Ashtiani ja no corria perill no eren certes. Ashtiani continua empresonada pel règim islàmic iranià i la seva vida continua a les nostres mans. L'acusació d'adulteri i la sentència de pena de mort continuen vigents.

Altres 21 dones esperen a les presons de l'Iran esser executades per lapidació.

***************************************************

Aquest és el text que vaig escriure ahir a la nit, quan encara es pensava que havia acabat el malson d'Ashtiani:

La iraniana Sakineh Mohammadi Ashtiani que ha passat els 4 darrers anys a la presó, acusada d'adulteri i condemnada a morir lapidada, ha estat alliberada.

Poques vegades es produeix tanta unanimitat. El clam en defensa de la seva vida i demanat que s'aturés l'execució de la sentència ha aplegat a països, organitzacions de defensa dels drets humans i a milions de persones a tot el món. Les xarxes socials hi han jugat un gran paper

Poques vegades s'aconsegueix una victòria com la que representa l'alliberament de Sakineh. Cal celebrar-ho i cal treure'n conseqüències: la unió fa la força, diuen; en aquest cas, ha quedat palès. Les mans de milions de persones, unides per una causa han salvat la vida a Sakineh Mohammadi Ashtiani.

Espero que el govern iranià també en tregui conseqüències!

 LA VIDA de Sakineh Mohammadi torna a ser A LES NOSTRES MANS [el mirador de les dones, 8 de juliol de 2010]

Sakineh Mohammadi, LA SEVA VIDA ÉS A LES NOSTRES MANS [el mirador de les dones,22 d'agost de 2009]

FÀTIMA GHAILAN és la víctima

Fàtima Ghailan, una "mala musulmana" perquè condueix, no porta vel....(Josep LLuís Sellart. EL PAÍS)

Avui s'ha conegut la sentència.

Mohamed Benbrahim, l'imam de Cunit, ha estat condemnat a un any de presó per coaccions greus contra Fatima Ghailan, mediadora cultural del municipi.
Abdul-Raman al-Osri, president de l'Associació Islàmica de Cunit, ha estat condemnat a 9 mesos de presó pel mateix delicte.
Haffsa BenBrahim ha estat condemnada a pagar una multa de 730 euros (Haffsa és filla de l'imam).
El jutge també els ha prohibit apropar-se a menys de 500 metres de la víctima durant els propers dos anys.

El de Cunit es, entonces, un conflicto público, fruto del enfrentamiento entre dos culturas distintas: una democrática y otra predemocrática. Es de esperar que ninguna institución ni partido político lo considere un asunto privado.

GEMMA LIENAS (EL PAÍS, 13 de febrer de 2010)

La sentència confirma que el calvari que ha viscut Fàtima Ghailan no és fruït d'una problema familiar; no és un problema personal.

Fatima és la víctima d'una operació d'assetjament duta a terme (com a mínim) per les persones ara condemnades. Perquè, segons elles, Fatima és una "mala musulmana", no porta vel, condueix el seu cotxe.... El problema de veritat és que la tasca de Fatima pot posar en perill el seu lideratge a la comunitat musulmana de Cunit....i és DONA!

En primer pla, la dona de l'imam de Cunit que ha estat absolta. 

A continuació les tres persones condemnades: Haffsa i Mohamed Benbrahim, i Abdul-Raman al-Osri (Xavi Moliner)

Text integre de la SENTÈNCIA  / texto íntegro de la senténcia

http://www.elperiodico.com/resources/pdf/3/3/1288700593133.pdf

ELS NOIS NO PLOREN!

Rendición de Granada (Francisco Padrilla)

LLORA COMO MUJER LO QUE NO HAS SABIDO DEFENDER COMO HOMBRE

Ho recordeu? Ho varem aprendre a l'escola els nens i les nenes de la meva generació.
És la humiliant frase que, segons la tradició, Boabdil (أبو عبد الله محمد ابن علي) va escoltar de boca de la seva mare, quan aquest es va aturar per a veure Granada per darrera vegada camí de l'exili. Acabava de lliurar la ciutat, darrer reducte de la dinastia nassarita, als Reis Catòlics. Per cert, sembla que Boabdil era ros, d'ulls clars i pell clara, contràriament a la imatge d'un home de cabell i pell fosca que ens ha transmès la literatura, la pintura i el cinema.

Els nois no ploren!  Hom hem sentit una i altra vegada, juntament amb altres principis de l'educació sexista que ens van imposar i que hem tingut que espolsar-nos. Però no totes ni tots ho hem fet.

És evident que no ho han fet Arturo Pérez Reverter i el señorito de Valladolid, Francisco Javier León de la Riva (del que parlaré més tard). Són dos homes que odien les dones i, pel que s'ha vist, els homes que ploren.

No ho dic gratuïtament. Mireu -si encara no ho heu llegit- el que ha escrit Pérez Reverter al twitter 

Por cierto, que no se me olvide. Vi llorar a Moratinos. Ni para irse tuvo huevos

I per arreglar-ho, ha afegit

Se es un mierda cuando uno demuestra públicamente que no sabe irse. De  ministro o de lo que sea. Moratinos adornó su retirada con un lagrimeo  inapropiado. A la política y a los ministerios se va llorado de casa.  Luego Moratinos, gimoteando en público, se fue como un perfecto mierda

I tot això, per què?
Perquè no ha pogut suportar que Miguel Ángel Moratinos no hagi amagat l'emoció que li ha provocat abandonar el ministeri d'Exteriors i els elogis rebuts.

Miguel Ángel Moratino

El nois no poden plorar

Pobrets!  

Veure també:
FEMINATA DESAFORADA [el mirador de les dones, 5 d'agost de 2009]

Les coratjoses dones afganeses

Cua en un col·legi electoral femení de Qala-i-Nao (Afganistan)

Aquesta tarda he llegit el correu que l'Asun em va enviar ahir a la nit. Entre altres coses em deia:

Te envio un archivo que seguro que te gusta de valerosas y corajudas mujeres afganas votando. Me lo ha enviado Judit, la hija pequeña de Herminia, y las fotos las ha hecho el novio de su hermana Natalia..

Com sabeu la setmana passada es van celebrar eleccions a l'Afganistan. Cap al 8 d'octubre es tindran els resultats preliminars; per a conèixer els definitius caldrà esperar com a mínim fins al dia 30 d'octubre. Hi ha indicis d'irregularitats en el procés electoral encara que tot indica que ha estat molt més net que el de fa un any i que el frau ha estat molt menor. Esperarem els resultats.

Anar a votar té molt merit
Però, la veritable amenaça d'aquestes eleccions eren els talibans. El seu objectiu era boicotejar-les impedint que obrissin els col·legis electorals i posant la por al cos a les persones que volien votar. Desenes de ferits i 42 persones mortes és el resultat dels atacs talibans durant la jornada electoral. Abans del dia 18 de setembre, s'havien produït segrestos, desaparicions i assassinats, com els de cinc ajudants d'una candidata. En resum, violència i més violència.

Malgrat les intimidacions i les amenaces de mort, un 40 per cent de les persones amb dret de vot va exercitar-lo. Té merit, en el cas de les dones, doble merit; els talibans van advertir-les de manera especial.

Els drets de les dones no són bescanviables
En teoria, el paper de les dones ha canviat a l'Afganistan, però a la pràctica aquest canvi és dolorosament lent i tendeix a la regressió.

Los precarios derechos de las mujeres afganas han empezado a escurrirse lentamente: cierran escuelas para niñas, amenazan a las mujeres que trabajan, atacan a activistas y cada vez son más las familias aterradas que confinan a sus hijas a la casa.

Així comença un article publicat a THE NEW YORK TIMES i que jo he llegit al diari uruguaià EL PAÍS, del passat diumenge (19/09/2010).

La provable negociació amb els talibans tindria conseqüències nefastes per a les dones.

En una conferencia internacional en Kabul el 20 de julio, cuyo propósito era exponer los planes para el futuro del país, el presidente Hamid Karzai no dijo nada sobre como se podría proteger los derechos de las mujeres en las negociaciones con los talibanes. Por eso desconfían, aún cuando la secretaria de Estado Hillary Clinton prometió no abandonarlas.

No les abandonem nosaltres!

Que algú m'expliqui sinó que hi fa l'exercit espanyol a l'Afganistan! què hi fan les Nacions Unides.

EL PAÍS, 19 de setembre de 2010

Veure també:
LES FILLES DEL SILENCI [el mirador de les dones, 23 de maig de 2009]
L'AFGANISTAN LEGALITZA LA VIOLACIÓ [el mirador de les dones, 18 d'abril de 2009]

LA VIDA de Sakineh Mohammadi torna a ser A LES NOSTRES MANS

Neda i molts altres iranians i iranianes van ser assassinats fa quasi 13 mesos. Ja fa més d'un any que l'Iràn era tema de conversa diària. El Mirador de les Dones va dedicar diversos articles a parlar de l'Iran i les dones. S'ha celebrat (sense celebracions) el primer aniversari de la contestada reelecció de Mahmud Ahmadineyad. I les coses, lluny de millorar, empitjoren.


El 22 d'agost de l'any passat vaig escriure un article sobre la lapidació que es titulava: Sakineh Mohammadi, LA SEVA VIDA ÉS A LES NOSTRES MANS

Aleshores, la força de moltíssimes persones va aconseguir salvar la vida a Sakineh. Semblava que el destí de morir lentament a cops de pedra per haver estat acusada d'adulteri s'allunyava. Només ho semblava. Ara Sakineh Mohammadi Ashtiani torna a estar en perill de mort.

La filla i el fill d'aquesta dona vídua, de 43 anys, empresonada des de 2005, que ja va ser castigada amb 99 fuetades, ens demanen que la salvem d'una mort horrible

Què podem fer-hi?
Tornar a participar a la ciberacció, organitzada per Amnistia Internacional, per exigir a les autoritats iranianes que no executin Sakineh Mohammadi i que aturin totes les execucions per lapidació.

La teva firma pot tornar salvar la vida de Sakineh Mohammadi. Implica-hi a les teves amistats i familiars.

El Codi Penal Iranià estipula especifica com s'han d'executar les penes de mort per lapidació, les quals violen els articles 6 i 7 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

A l'Iran hi ha, com a mínim, 8 dones més i 3 homes en perill de ser executats a pedrades.

També podeu llegir

L'IRAN, LES DONES I LES ELECCIONS (1) [el mirador de les dones, 17 de juny de 2009]

L'IRAN, LES DONES I LES ELECCIONS (2) [el mirador de les dones, 21 de juny de 2009]

Nazanin Amirian, UNA IRANIANA ENTRE NOSALTRES [el mirador de les dones, 24 de juny de 2009]
UN MILIÓ DE VEUS CONTRA LA REPRESSIÓ A L'IRAN [el mirador de les dones, 28 de juny de 2009]

United for IRAN. BARCELONA participa al GLOBAL DAY OF ACTION [el mirador de les dones, 21 de juliol de 2009]

Sakineh Mohammadi, LA SEVA VIDA ÉS A LES NOSTRES MANS [el mirador de les dones, 22 d'agost de 2009]