Pàgines

dimecres, 1 de juliol del 2009

LES DONES A L'ESPORT



La discriminació positiva, és útil per les dones a l'esport?
"Diuen que les mesures de discriminació positiva es giren encontra del col·lectiu al qual pretenen beneficiar. Ara bé, què fer si les recomanacions, actuacions transversalitzades, etc no canvien les situacions injustes o inversemblantment desiguals?"
Aquest és el primer tema de debat obert a la Plataforma Esport i Dones.

La plataforma ha estat creada per un grup de dones vinculades amb l’esport femení en diferents àmbits i en les seves múltiples facetes que ha volen treballar en xarxa per tal d’aprofitar els coneixements i les experiències de les integrants. Per a fer-ho, compta amb el suport de la secretaria general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.

Un dels seus objectius, no l'únic, és el d'incrementar la presència quantitativa i qualitativa de les dones en la pràctica de l'esport i en la gestió esportiva.

Esport i Dones també està interessada pel tractament de l’esport femení als mitjans de comunicació.

El número d'estiu de la revista DONES, editada per l'ADPC, dedica un article a la Plataforma amb el títol "Grans fites i petites passes", escrit per Silvia Majó.




Les transgressores
Moltes escoles, biblioteques i centres culturals i esportius de Catalunya ja han exposat la mostra itinerant ESPORTISTES CATALANES DEL SEGLE XX, produïda pel Centre d'Estudis Interdisciplinari de la Dona (CEID) de la Universitat de Vic.

La mostra contribueix a trencar el silenci i l'oblit amb que viuen les dones catalanes que han fet història en el món de l'esport. També de manera gràfica, vol que es reconegui la importància cabdal que les dones tenen i han tingut en el desenvolupament del mateix.

En aquesta exposició es dóna protagonisme a tretze dones que, amb el seu esperit aventurer de trencar mites i expectatives socials de gènere, han assolit gestes esportives extraordinàries. La majoria d’aquestes gestes i les biografies de les esportistes que es presenten en aquesta exposició són la constatació de l’existència d’una gran força de voluntat i capacitat de sacrifici. Aquesta força i capacitat es reflecteixen tant en l’ànim de superar els propis límits físics, com en el de trencar amb una sèrie de creences i mites que, durant dècades, han limitat enormement la pràctica esportiva de moltes dones.

Constatar els rècords esportius i explorar la perseverança d’aquestes dones per aconseguir-los en un context tan poc favorable com va ser el seu, és reconèixer la llavor original femenina en l’esport. És fer genealogia femenina en una activitat que durant temps, i encara avui en dia, costa fer-la pròpia del gènere femení.

Les 13 pioneres de l'esport femení a Catalunya a les que s'homenatja són
  • l'atleta Anna María Martinez Sagi
  • la gimnasta Adela Piera Escofet
  • la pilot Pepa Colomer Luque
  • l'esquiadora Montserrat Corominas Vila
  • les escaladores María Antònia Simó Andreu i Carme Romeu Pecci
  • les nedadores Carme Soriano i Tresserra, Montserrat Tresserras Dou i Maria Pau Corominas Guerín i les germanes Conchita i Núria Puig Barata
  • la futbolista Lolita Ortiz Castañer
  • i Montserrat Mechó Cunillera que s'inicià en els salts de trampolí i arribà fins als salts en paracaigudes.

    Consulteu el CATÀLEG DE L'EXPOSICIÓ
    Hi trobareu la biografia de les 13 esportistes, fotos, etc.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquí estic d'acord (i no en la convocatòria del Femitic, com ja vaig apuntar i ningú m'ha respost))

https://www.blogger.com/comment.g?blogID=2775079716000248832&postID=871807628944887118

En una matèria (la de l'esforç físic) on l'home disposa de major capacitat o facilitat naturals, totes les iniciatives són meritòries.

anna gonzález ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
anna gonzález batlle ha dit...

L'amiga Manolita em va enviar un missatge que deia així:

"Una qüestió de matís. la primera suposo que és l'anna maria martínez-sagi, que dóna una mica més d'idea d'ella. En aquest cas és important, però com a idea general s'ha d'advocar pel segon cognom que és el de la mare. La Pepa Colomer, com a anècdota, era coneguda com a Mari-Pepa Colomer."

Jo li vaig contestar que la llista l'havia tret de la Universitat de Vic i que si em podia dir on trobar els segons cognoms. Em va adreçar a l'ICD ja que recordava que havien fet un calendari. Efectivament, vaig poder comprovar que tenia raó, el calendari de l'any 2000 estava dedicat a dones i esport, però.... no està disponible....

anna gonzález batlle ha dit...

Però jo també soc cabuda, Manolita, i sempre he reivindicat el cognom de la meva mare... aixi que ho he aconseguit!!!!

A més fe posat l'enllaç al catàleg de l'exposició amb les biografies de les 13 dones