CHESNUT PARTY, és a dir CASTANYADA, res de Halloween

PER TOTS-SANTS,
DESA EL VANO I TREU ELS GUANTS

DEDICAT A LA LAIA DE LA SEVA TIA ANNA
UTILITZO LA CAIXA ALTA PERQUÈ LA LAIA NOMÉS TÉ 5 ANYS I MIG I ENCARA NO LLEGEIX LA LLETRA LLIGADA

i també a la seva mare, la Montserrat, l'Elena i l'Anna que vindran a sopar a casa aquest vespre

Avui és el darrer dia d'octubre. Demà, dia 1 de novembre serà Tots-sants, un dia de treva. Antigament, quan s'esqueia en guerra, es deturava la brega i els combatents deposaven les armes per celebrar la festa del dia (potser, veient el nostre panorama, caldria reivindicar aquest aspecte i dedicar el dia de demà a la xerinola -i a la reflexió-). No era fins a la tarda que la majoria de la gent abandonava tota actitud que pogués comportar un sentit de joia o de divertiment i adoptava un posat seriós: començaven les celebracions del dia de Difunts.

Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?
Per Tots-sants les castanyeres plantaven els seus llocs i es feien panellets que es rifaven. En els darrers anys la celebració s'ha desplaçat a la vigília d'aquesta diada. Avui és la CASTANYADA!

La Castanyada és la festa de la tardor per excel·lència.

La tardor i el culte als morts
La tardor és un moment clau de l'any, un moment en què la mateixa natura sembla morir.
Després de l'abundor i les collites de l'estiu i de la verema, les fulles de molts arbres cauen i la terra sembla esmorteïda. És el temps de la sembra; els camps, però, restaran erms fins que amb la primavera retorni la vida.
Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions, allunyades en la geografia i en el temps, han celebrat, els primers dies del mes que nosaltres anomenem novembre, una festa dedicada al record i la relació amb els difunts. Les raons d'aquesta coincidència són inherents a la mateixa dinàmica de la majoria de festes del calendari tradicional: el seguiment del cicle natural, el curs vital de la natura i els períodes estacionals de fred/calor, llum/foscor, etc.
L'església catòlica, també en aquesta ocasió, ha critianitzat ritus i festes paganes.

Toc d'alerta per als que defensen Halloween en front de la Castanyada en ares de la laïcitat! Hallow és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat.

La festa de Halloween té un orígen celta. He llegit que a Bretanya, Esccòcia i Irlanda, el 31 d'octubre, coincidint amb el cap d'any del seu calendari, se celebrava la festivitat de Samhain, el déu dels morts. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anàven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos. Són els immigrants irlandesos els que al segle XIX aporten als Estats Units d'Amèrica aquestes tradicions convertides en jocs infantils. El Hallowen aquí és un invent de Port Aventura, de les discos....

I nosaltres no necessitem les bruixes anglosaxones. A les NOSTRES BRUIXES els agrada, sobretot, reunir-se al solstici d'estiu, per a la revetlla de Sant Joan. A les bruixes ens agraden els dies llargs i lluminosos!

NO AL RELATIVISME CULTURAL