Pàgines

dimarts, 20 d’octubre de 2009

LES NOTIS DE LA MANOLITA (octubre 09)

La Manolita ha complert. El dia 13 em va enviar les NOTIS del mes. Us les dono amb retard perquè he estat més liada del que és habitual. Aquest mes venen amb sabor de Premi Nobel.


NOVETATS EDITORIALS

- Jo Alexander publica L’hivernacle (quaderns Crema). Una dona jove de família burgesa que viu la Segona Guerra Mundial al sud de França, amb moltes ambivalències.

- Elizabeth Badinter publica El infante de Parma (Marbot Ediciones) en traducció de Maite Serpa. Una dona educa el fill que ha de governar Parma, però els resultats no seran els que volia.


- Esther Bendahan
publica El secreto de la reina persa (La esfera de los libros), on recrea la història d’Esther i Asuero.

- Raquel Franco publica Ocho años de silencio (Viceversa). Un conte fantàstic sobre un poble d’esquerres que, com passa al conte d’Hamelin, perd els seus infants en el context de la Guerra Civil.

- Belén Gopegui publica Deseo de ser punk (Anagrama). El procés d’aprenentatge d’una jove que vol ser escoltada.

- Maria Jaén publica La pinça birmana (La Magrana). Intrigues i històries al voltant d’un imaginari serial de la televisió anomenat “L’esquerra de l’Eixample”.

- Shoeir Kashoggi publica Mosaico (ViaMagna), on parla de les dificultats d’una mare per recuperar els seus fills que el pare s’ha endut a Jordània perquè rebin una educació més “adient”. És el quart llibre d’aquesta pintora i novel·lista que és germana del multimilionari Adnan Kashoggi. La seva obra està dedicada a denunciar la situació de les dones; ella mateixa va fugir d’Aràbia Saudí amb una filla.

- Imma Monsó publica Una tempesta/Una tormenta (La Magrana/RBA en castellà). Una escriptora té la clau d’un enigma mentre pronuncia una conferència. La relació entre qui escriu i el públic destinatari.

- Margarita Rivière publica La fama, icones de la religión mediática (Crítica) on reflexiona sobre el procés de creació dels personatges famosos, a través de periodistes que fan un paper que no els correspon.

- Teresa Viejo publica La memoria del agua (Martínez Roca), sobre un lloc anomenat la Isabela, balneari que va deixar de funcionar l’any 1955. Allí es van viure dies d’esplendor i de repressió.

- Anne Wiazemsky publica El libro de los destinos (Miscelánea) en traducció d’Ana Herrera. La protagonista investiga sobre la vida de l’aristocràcia a Rússia abans de la revolució. D’aquesta autora, néta de François Mauriac i lligada al cine, s’havia publicat a Espanya, La joven, on narra la seva enigmàtica relació "a porta tancada" amb el director francès Robert Bresson durant el seu debut a la gran pantalla.

L'actriu i directora de cinema, abans que escriptora, a la pel·lícula La Xina (Jean-Luc Godard, 1967)



Primeres novel·les

- Iolanda Batallé publica La memòria de les formigues (Amsterdam), la seva primera novel·la, on una dona canvia un treball ben remunerat per un de mecànic que li permet pensar mentre treballa.

- Tània Juste publica A flor de pell (La Magrana), també primera novel·la. Una jove ha de sobreviure, amb dificultats econòmiques, a la Barcelona dels anys 20 del segle passat. També té l’oportunitat de viure les il·lusions que es desvetllen aquests anys.


Poesia

- Déborah Vukusic publica Guerra de identidad (Baile del Sol), un dietari-poemari.

- Marga Clark publica el poemari Amnios (Olifante).


FONS ESPECIAL SOBRE DONA I FEMINISME
- La Biblioteca Marta Mata, de Cornellà, ha decidit crear un Fons especial sobre Dona i Feminisme i un club de lectura que dedicarà a la literatura escrita per dones.


PREMIS



Herta Muller ha obtingut el Premi Nobel de Literatura 2009. Muller, nascuda a Nitzkydorf (Romania) l’any 1953, viu a Berlín.

Novel·lista, poeta i assagista en llengua romanesa, és descendent de suabis emigrats a Romania. Ella, en canvi, va emigrar a Berlín per la censura que patia al seu país. A Alemanya, se la considera un dels valors més sòlids de la literatura romanesa en llengua alemanya i és membre de l’Acadèmia Alemanya de Llengua i Literatura.

Les obres de Müller traduïdes al castellà, són En tierras bajas, El hombre es un gran faisán en el mundo (Siruela, 1990 i 1992), La piel del zorro (Plaza & Janés, 1996) i La bestia del corazón (Mondadori, 1997).

El premi està dotat amb deu milions de corones sueques (980.000 euros) i es lliurarà el 10 de desembre, aniversari de la mort d’Alfred Nobel. Herta Müller és la dotzena dona que obté aquest premi. Com a dada complementària, Elinor Östrom, és la primera dona que obté el Nobel d’Economia.

Per tercera vegada en quatre anys, Frédérique Audoin, que publica amb el pseudònim de Fred Vargas, ha guanyat l’International Dagger Award de la britànica amb El hombre de los círculos azules. El premi té un import de 1.000 lliures (1.133 euros). La competència d’enguany eren diversos autors nòrdics, entre els quals el segon volum de Milennium.

El cognom Vargas del pseudònim el va prendre del personatge de Maria Vargas, a "La condesa descalza", pel·lícula protagonitzada per Ava Gardner.

L’International Dagger Award és un premi anglès que atorga l’associació d’autors de novel·la policíaca (Crime Writers Associations) a una obra que hagi estat traduïda i publicada en anglès.

Vargas va participar a la darrera Semana Negra de Gijón i té diverses obres traduïdes al castellà, protgonitzades pel seu personatge, el comissari Adamsberg.

L'intuïtiu comissari ha saltat al món de la televisió. Aquesta tardor France 2 emetrà adaptacions de l'obra de Vargas; una d'elles serà de l'obra que ha guanyat el premi