Pàgines

dilluns, 26 d’octubre de 2009

DONES IMMIGRANTS: un major risc de violència masclista


Mural contra la violència masclista a la Universitat Complutense de Madrid. Foto: ARXIU / EFE

Una de cada 10 dones que viuen a Espanya és estrangera


En canvi, quasi 5 (4,66) de cada 10 dones assassinades l'any 2008 pel seu marit, amant o ex eren estrangeres

I més de la mitat de les víctimes estrangeres assassinades eren llatinoamericanes

(les dones llatinoamericanes, principalment centreamericanes, estan sobrerepresentades en un 533%)

Si continuem parlant de víctimes de la violència masclista amb resultat de mort hem d'apuntar que un 34% (mínim) de les assassinades havia sofert maltractament previ, però que només el 21% ho havia denunciat.

En El año 2008 cierra con 74 muertas por violencia de genero (EFE/El Público, 1 de gener de 2009) trobareu més informació


El nombre de víctimes de violència masclista estrangeres creix un 10% i el d'espanyoles s'estabilitza

Aquesta dada la va donar Ana Muñoz, capitana de la Guàrdia Civil, en el III Congreso del Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género celebrat la setmana passat al Senat. Muñoz també va advertir que la majoria de dones que van ser agredides l'any passat per les seves parelles o exparelles eren espanyoles (18.000 dones), un terç eren estrangeres (7.857 víctimes estrangeres; l'any 2007 eren 7.144)

Si us interessa més informació sobre aquest tema la trobareu al II INFORME ANUAL DEL OBSERVATORIO ESTATAL DE VIOLENCIA SOBRE LA MUJER que podeu descarregar en aquest enllaç

Fins ara hem parlat de dades fefaents, basades en les denúncies i les investigacions. Però, totes les dones víctimes de la violència masclista denuncien els seus maltractadors? Es tracta d'una pregunta retòrica perquè abans de fer-la ja sabíem la resposta: NO.

Sabem, per exemple, que el 35% de les dones ateses a causa de la violència domèstica pels serveis de l'Ajuntament de Barcelona l'any passat eren immigrants, principalment llatinoamericanes (59%), magribines (16%) i de països de l'Est (11%), la majoria de les quals no havien posat cap denúncia.

Sabem també que moltes dones estrangeres maltractades no ho denuncien perquè en el seu país d'origen el maltractament a les dones és un fet acceptat i perquè es troben en un situació de desavantatge. En aquest sentit, ens han semblat il·lustratives les declaracions del fiscal en cap de l'Audiència de Tarragona amb motiu de la presentació de la Memòria Fiscal 2009 el passat dia 15 (Diari de Tarragona, 15 d'octubre de 2009).

El fiscal subraya que es una «realidad ya constatable» que España se está convirtiendo en un país multicultural, con la legada de mujeres inmigrantes, «que traen interiorizados unos principios, conductas, valores y costumbres, aceptados en su país de origen, pero que chocan frontalmente con los establecidos en un estado de derecho, y con una normativa penal y un sistema punitivo aplicable».

Dichas mujeres extranjeras, cuando llevan un tiempo en España, toman conciencia de que ciertos comportamientos realizados por su marido o pareja no son aceptables en el país de acogida, e incluso producen «rechazo social y que están castigados penalmente». A partir de este momento comienzan a plantearse la posibilidad de salir de esta situación de resignación y tolerancia y finalmente se decide a interponer una denuncia.

Pero el fiscal es consciente que todavía existe un gran número de mujeres extranjeras que se encuentran en condiciones de desventaja a la hora de tomar la decisión de denunciar. Por un lado se encuentran desprotegidas personalmente al hallarse lejos de su país de origen, de sus familiares y personas más cercanas. Por otro lado, la cultura de desigualdad entre hombre y mujeres es más acusada que la existente en España. Y finalmente, dada la franja de edad de los inmigrantes que vienen a trabajar a España –entre 20 y 40 años– la situación económica suele ser precaria, «y con la existencia en la mayoría de parejas de hijos menores, los cuales pueden quedar más desprotegidos si se toma alguna medida contra el padre agresor».

Pero muchas de esas víctimas extranjeras desconocen sus derechos y mucho menos la forma de ejercerlos. Si a ello se une la situación irregular en que se encuentran la mayoría de ellas, les lleva a no denunciar a sus agresores ante el temor que sean expulsadas del país. Por todo ello, asegura el fiscal, «las víctimas de violencia machistas extranjeras deben ser objeto de un tratamiento y atención especial, por constituir un sector más vulnerable a la violencia machista que las españolas maltratadas».


Dones immigrants: un major risc de violència masclista
Hem titulat aquest article amb el nom d'un document de la Comissió de migracions, refugiats i de la població del Consell d'Europa "Femmes immigrées: un risque accru de violence domestique".


La Comissió estima en primer lloc que les immigrants ja pateixen violència, inclosa la domèstica, en els seus països d’origen abans d’emigrar, així com també formes greus de violència durant el procés de migració (per exemple, en cas de tracta); segueix el document assenyalant que les dones immigrants en situació irregular han de fer front no només a una doble forma de discriminació en atenció al seu sexe i origen, sinó també pels problemes suplementaris que deriven del seu estatus il·legal, fet que significa que els hi afecta un major cúmul de dificultats i que són més reticents a contactar amb les autoritats quan són víctimes de violència.

La Comissió de migracions del Consell d'Europa és de la opinió que és extremadament important que els Estats membres dotin d’accions de protecció i readaptació, que inclogui igualment un recolzament psicològic per a les dones immigrants víctimes de violència, ja tingui la citada violència lloc en el seu país d’origen, durant el trànsit o en els països de acollida.