Pàgines

dimecres, 15 d’abril de 2009

MATRIMONI FORÇAT. Respecte a quines tradicions?

La fiscal pide cárcel urgente para la mujer que casó a su hija a la fuerza

Titular del diari EL PAÍS d'avui (15-04-2009)

L'article comença així:
"Us respectem en la nostra terra. Respecteu-nos en la vostra terra". El matrimoni mauritano condemnat per haver casat a la seva filla als 14 anys i haver-la forçat a mantenir relacions sexuals amb el seu marit 26 anys major que ella es va envoltar ahir de pancartes. La mare, Hawa Meint Cheik El Bou, s'enfronta a una pena de 17 anys de presó per un triple delicte d'agressió sexual, coaccions i amenaces, mentre que el pare, Mohamed Ould Abdallahi, ha estat condemnat a un any i mig de presó per amenaces...


En lloc de comentar jo la notícia, deixaré que ho faci l'amic Jordi López Camps. Avui ha publicat un post a VITA MOLESKINE, el seu blog

El Jordi diu:

D'acord, cal respectar les tradicions. Però, la pregunta pertinent és: quines?. El que pretenia fer la parella Mohamed Ould i Hawa Meint Cheik era una barbaritat: aquí i al seu país d’origen, Mauritània.

Les tradicions són uns artefactes culturals creats a partir de la suma d’usos i costums, en constant evolució a mida que les persones transformen el seu pensament. Una determinada tradició reflexa el marc cultural d’un moment i, si es manté, vol dir que generacions posteriors l’han assumit com a pròpia. Per sort de tots, el procés d’humanització de les societats ha anat depurant les tradicions. Algunes s’han mantingut i altres han estat foragitades del patrimoni cultural per ignominioses, cruels, vexatòries i discriminatòries. Cada època depura les seves tradicions i introdueix uns criteris de discerniment cada cop més refinats. La cultura ajuda a fer comprensible aquest procés de maduració de les tradicions a favor d’una convivència més humanitzada.



Per això l’exigència d’Hawa Meint Cheik i els seus amics que es respectin les seves tradicions és totalment inacceptable. La nostra societat no pot admetre incorporar comportaments que són vexatoris per les persones. La societat moderna té prous recursos per comprendre que el matrimoni forçat i, en el cas d’una menor encara més, és un acte que cal evitar en defensa de la dignitat de les persones. La interacció cultural necessària en tot procés d’integració no justifica la permissió davant d’aquestes tradicions culturals. Ni cal caure en el parany d’associar una determinada religió amb una cultura. Les religions necessiten de la cultura del seu entorn per expressar-se i, en fer-ho, esdevenen també font de cultura. Però en cap cas els recursos culturals de les religions són els elements bàsics de les creences.La societat ha de dialogar profundament amb aquelles persones que volen integrar-se en la societat d’acollida per tal que comprenguin i assumeixen els límits que imposa el marc de convivència.

En cap cas, cal confondre el respecte vers la diversitat cultural amb la tolerància davant tradicions culturals deshumanitzadores.

1 comentari:

Jordi López Camps ha dit...

Moltes gràcies Anna per reproduir el meu post. Em complau que t'hagi agradat perquè tens una sensibilitat una lectura de la realitat que comparteixo.