AL CÈSAR/a EL QUE ÉS DEL CÈSAR/a (I)

Yo no voy a decirle a la Iglesia lo que es pecado o no, pero que deje a la sociedad decir qué es lo que es delito o no

Es pot dir més alt, però no més clar!

I ara em preguntareu, per què comences amb aquesta frase de Pepe Griñan, exministre de Sanitat i president d'Andalusia? És que vols tornar a parlar de la modificació de la llei d'interrupció de l'emabaràs? Doncs si, ho heu endevinat.

I és que l'esglèsia catòlica i, concretament, Rouco Varela, cardenal arquebisbe de Madrid i president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha tornat a la càrrega. Ja se sap: l'ofensiva ideológica contra l'avortament és una de les prioritats de Benedicte XVI.

Antonio María Rouco Varela, un gallec que va néixer dos dies després de la sublevació del general Franco i que acaba de celebrar les seves noces d'or. Potser hauria de pensar en jubilar-se, no?

Avui, a l’assemblea plenària de la CEE, el seu president ha afirmat que “el crim de l’avortament ensombreix la història de la humanitat” i ha avisat que amb la reforma de la llei “es vol reduir la democràcia al mecanisme empíric”.

Deixaré que siguin els cristians i les cristianes els que contestin, però no puc estar-me de fer un comentari. No crec que el representant d'un organisme tan poc democràtic (i masclista) com és l'església catòlica sigui la persona més indicada per a parlar de democràcia.

La jerarquia catòlica i els cristians no sempre estan d'acord. És just reconèixer-ho. En el cas de l'avortament, s'han produït grans divergències. M'ha semblat interessant difondre un dels documents elaborats darrerament per cristians sobre l'avortament.

A PROPÒSIT DE L'AVORTAMENT

L'avortament o Interrupció Voluntària de l'Embaràs en l'actual legislació espanyola és un delicte penal, excepte en els tres supòsits que figuren a la Llei Orgànica 9/1985: l'avortament terapèutic, el qual és conseqüència d'una violació (12 setmanes) i l'avortament eugenèsic (22 setmanes).

Davant l'anunci d'una nova llei que pretén revisar l'actual legislació, ampliant els actuals supòsits, Església de Base de Madrid se sent cridada a dir la seva paraula, com ho estan fent altres institucions de l'Estat i la jerarquia catòlica.

Hem de reconèixer honestament que no totes les comunitats d'Església de Base de Madrid mantenim exactament la mateixa postura en aquest tema i en tots els seus detalls. Coincidim, no obstant això, en que les opinions de la jerarquia sobre l'avortament no representen l'opinió de la totalitat de la comunitat catòlica. I pensem que el reconeixement de la diversitat és una cosa positiva i necessària per al diàleg que es necessita per a enfocar justament aquest assumpte.

Posicionament 1 . L'avortament és un fenomen complex amb implicacions personals, socials, polítiques i religioses. Afectats pel mateix fenomen, tots aquests àmbits estan cridats a expressar públicament el seu punt de vista, però sense convertir-lo en camp exclusivament propi. S'hauria de respectar sempre la distinció entre els plànols jurídic i ètic, científic i religiós.

Posicionament 2. L'avortament no és un tema exclusivament cristià. A l'hora de regular-lo ha de prevaler l'ètica cívica, comuna a tots els ciutadans i ciutadanes, sobre la moral religiosa, específica de cada creença. Per això, correspon al Parlament democràtic, àmbit de la sobirania popular, legislar sobre aquest tema.

Posicionament 3 . L'avortament, tema d'especial sensibilitat, ha d'entendre's dintre de les diverses situacions que amenacen i emparen la vida des del seu inici fins al seu final. La ciència (en la qual actualment no hi ha unanimitat) i l'ètica social aniran marcant el quan del començament de la vida, la cura de la seva qualitat i el moment del seu final.

Posicionament 4 . Els canvis culturals i socials (avanços de la ciència, desenvolupament dels Drets Humans, nou estatus de la dona a la societat, etcètera) influeixen essencialment en la definició de les situacions límit o supòsits de l'avortament. La situació actual exigeix una revisió de la legislació vigent per a adaptar-la als nous contextos.

Posicionament 5. A la dona li correspon decidir la interrupció del seu embaràs, contant sempre amb garanties sanitàries, psicosocials i jurídiques adequades en els serveis públics. Defensem que cap dona hagi d’anar a la presó per interrompre el seu embaràs.

Posicionament 6 . En el conflicte entre l'objecció de consciència dels sanitaris i la decisió de la dona d'interrompre lliurement el seu embaràs, exigim dels poders públics la regulació necessària dels serveis hospitalaris per a la pràctica digna i segura d'aquest dret.

Posicionament 7 . Les cristianes i els cristians, sense major coneixement en aquest tema que la resta dels ciutadans, defensem la vida en tot el seu procés (el principi, desenvolupament i final) i considerem les aportacions de la ciència com un assoliment important, encara que mai dogmàtic, de la intel·ligència humana.

Posicionament 8. Ningú hauria de fer bandera política ni religiosa d'aquest tema tan profundament humà i, generalment, per ningú desitjat. Com catòlics, ens oposem decididament a l'excomunió i exigim que aquesta pena desaparegui del Codi de Dret Canònic.

Finalment, considerem fonamental la informació i formació de tots els ciutadans i ciutadanes sobre aquest tema, l'educació sexual adequada, l'ús d'anticonceptius i tècniques de reproducció, i l'atenció i seguretat sanitària i l'acompanyament psicosocial.

ESGLÉSIA DE BASE DE MADRID (Madrid, 6 d'abril de 2009)

L'avortament no és un joc. Desitjo que cap dona s'hi vegi abocada. Però si vol avortar, ella ha de poder-ho decidir lliurament i amb totes les garanties