mirador: espai elevat des del que s’observa un ampli panorama.
Però també, espai de la casa des d’on es contempla (MIRA AMB ATENCIÓ I INTERÈS) l’exterior.
mirador (ES); viewpoint (ENG)
Fa un parell de mesos recollia la notícia de l'aprovació per unanimitat de la creació d'ONU Dones per part de l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides
A partir de l'aprovació de la creació d'ONU Dones, es va posar en marxa el procés de selecció de la directora. Diversos govers i ONG van fer arribar a un comitè de selecció un total de 26 noms, dels quals van sortir tres candidates que Ban va entrevistar la setmana passada. El comitè de selecció va avalar per unanimitat l'elecció de Bachelet.
La primera responsabilitat de Bachelet serà posar en marxa ONU Dones, una entitat equiparable al Fons de l'ONU per a la Infància (UNICEF). Bachelet ocuparà el rang de subsecretària general, el més alt dins de la jerarquia administrativa de l'organisme mundial darrere el del secretari general.
ONU DONES serà operativa a partir de l'1 de gener de l'any vinent.
Aquest any he tingut unes llargues (, merescudes) i profitoses vacances. Com haureu pogut observar, també "m'he donat vacances del MIRADOR": m'he obligat a no escriure-hi. Això no vol dir que l'hagi oblidat i us hagi oblidat, estimats lectors i lectores. La imatge d'inici de l'article n'és una mostra. Era a Girona, vaig veure l'escultura de Pia Crozet i vaig decidir fotografiar-la per a les NOTIS DE LA MANOLITA. Amb les de Setembre, donem per acabades les vacances.
NOVETATS EDITORIALS AMB VISIÓ DE GÈNERE
Ficció - Reyes Calderón publica El último paciente del doctor Wilson (Planeta), una nova obra de la sèrie policíaca de la jutge Lola MacHor
- Mercè Font publica L’ajudant del metge (Albí). Situada al segle XVIII, posa l’accent en els inicis de l’accés a l’educació i les dures condicions de treball als arrossars. És la primera novel·la de l’autora de Torroella de Montgrí.
- Tana French publica El silencio del bosque (RBA) en traducció d’Isabel Margelí. Uns infants es perden al bosc. Un d’ells –l’únic supervivent— torna al cap dels anys convertit en agent de policia per investigar un fets similars. És la primera novel·la de l’autora.
- Blacklist publica Las crònicas de Cranford, d’Elisabeth Gaskell, en traducció de Marta Rivera de la Cruz que n’ha fet també el pròleg. Es tracta d’un seguit de contes que són deliciosos capítols de la vida a Cramford, una ciutat de províncies en un món que es va acabant. Aquesta autora no ha tingut el reconeixement d’una Jane Austen, però els temes que tracta i els trets fonamentals s’assemblen, encara que el resultat sigui més desigual.
Gaskell és autora d’una biografia de Charlotte Brönte de qui va ser amiga. El 29 de setembre s’acompleixen els 200 anys del seu naixement i se’n farà una celebració a la John Rylands Library de Manchester. En aquesta ciutat, al 84 de Plymouth Grove, hi ha la casa on va viure i escriure moltes de les seves obres, que està en fase de restauració.
La BBC va adaptar Les crònicas de Cranford per a la televisió. El 2007 va emetre 5 capítols basats en la història de la gent d'aquest poble fictici, inspirat en Knutsford on va créixer Elisabeth Gaskell, a l'Anglaterra victoriana de mitjans de segle XIX. Altres obres de Gaskell, com Nord i Sud o Esposes i Filles, han estat portades al cinema
- P.D. James publica Todo lo que sé sobre novela negra (Ediciones B). Els seus inicis i els dilemes als quals ha de fer front una escriptora de novel·la negra. Ho publica després de 50 anys d’estar al capdavant de les llistes de venda d’aquesta narrativa
- Elizabeth Kostova publica El rapto del cisne (Umbriel/ Edicions 62 en català). Un enigma que ha de descabdellar un psiquiatra sobre un pintor que, en un rampell ataca una obra d’art. Kostova va tenir un gran èxit amb La historiadora.
- Elvira Lindo publica Lo que me queda por vivir (Seix y Barral), una novel·la amb trets autobiogràfics situada en els anys 80, els de la movida madrilenya. La protagonista ha de fer front a la maternitat i al futur incert. Elvira Lindo ha escrit tres novel·les per a adults, i molts guions per a la ràdio, d’on va sorgir el personatge de Manolito Gafotas.
- Anita Nairpublica Lecciones de olvido (Duomo), un relat amb una dona que busca i troba segones oportunitats, trencant amb les normes imposades. Nair vas ser coneguda arreu amb El vagón de las mujeres.
- Marta Sanz publica Black, black, black (Anagrama), amb la figura del detectiu Zarco, que du les seves investigacions en un edifici vell de Madrid i un entorn inquietant.
- Linn Ullman publica Retorno a la isla (Lumen) en traducció de Kirti Baggethum i Asunción Lorenzo. Tres filles visiten l’illa on viu el seu pare malalt i repassen la seva vida. L’autora és filla del cineasta Ingmar Bergman i de l’actriu Liv Ullmann i els elements autobiogràfics són evidents.
Assaig
- Montserrat Guibernau publica Per un catalanisme cosmopolita (Angle Editorial), on trobem capítols dedicats als nacionalismes escocès, quebequès i català. L’obra va ser premi d’assaig breu de la Fundació Josep Irla.
- Mercè Rius publica El pont de la Girada (Lleonard). A partir del pont fet per Calatrava a Venècia, que li sembla un símbol del futur d’Europa, per la inserció de l’arquitectura actual en una ciutat on qualsevol edifici té una llarga història darrere, l’autora fa una reflexió filosòfica sobre ciutats i cultures.
Premis
- María Barbal va ser escollida per al Premi Trajectòria, instaurat el 1997 per la Setmana del Llibre en Català, que recau en un/a professional viculat/da a la cultura catalana que hagi destacat en la seva divulgació. Enguany s'ha lliurat el 4 de setembre, coincidint amb la 28 edició de la Setmana.
- Tardes con Margueritte de Marie-Sabine Roger és el llibre que ha servit per fer el guió de Mis tardes con Magueritte, pel·lícula dirigida per Jean Becker, amb Gerard Depardieu i Gisèle Casadesus. Està en cartellera.
Segon moviment -adagio assai- del Concert per a piano i orquestra de Ravel http://www.youtube.com/watch?v=ud6nbX5XKVk&feature=related
"No he pensat en com m'agradaria que fos el meu funeral, però si que ho he fet en el moment de morir-me, en l'instant del trànsit. M'agradaria morir-me mentre escolto el segon temps del concert per a piano i orquestra de Ravel. I si no tenen Ravel, aleshores que em posin Bach"
Maria Canals
Maria Canals ha mort als 96 anys. Vull pensar que ha mort escoltant el segon moviment del Concert per a piano i orquestra de Ravel....
Tots els mitjans li dediquen un espai; possiblement menys del que es mereix(ia)
Una vida dins la música És el títol del llibre autobiogràfic que va publicar el 1969. Maria Canals, que ha estat una gran concertista, serà recordada sobretot per haver creat, juntament amb el seu marit -Rossend Llatas-, el primer concurs de pianistes d'Espanya i un dels primers d'Europa.
A dins la bossa de plàstic, el cadàver de Cecilia. Podria ser el de qualsevol de les 10 dones assassinades en els primers 17 dies de juliol. Esfereïdor! (foto EFE)
Rafaela, Milagros, Felicia, Olana, Andrea, Emeses Kristina, Laura, Z, Cecilia i Mari Carmen, 10 dones assassinades per les seves parelles (o ex-parelles) en els primers 17 dies de juliol. In memoriam
RAFAELA, 42 anys, assassinada amb una aixada, al mig del carrer, per la seva exparella, de 67 anys. Rafaela era usuària del Servei de Teleassistència del Ministeri de l'Interior. Juan tenia una ordre d'allunyament (1 de juliol, Pinos Puente. Granada).
MILAGROS, de 64 anys, mor asfixiada pel seu marit, de 67 anys. Francisco es suïcida amb un tret d'escopeta al cap (3 de juliol, Puerto de Santa María. Cádiz).
FELICIA, de 68 anys, assassinada a ganivetades, a casa seva, pel seu marit, de 77 anys. Ambdós patien trastorns mentals i tenien assistència domiciliària. Cap denúncia prèvia. Pedro Luís es detingut i ingressa a una unitat de salut mental (4 de juliol, Landete. Cuenca).
OLANA, ucraniana de 37 anys, mor en tirar-se des d'un sisè pis després de discutir amb la seva ex-parella, de 33 anys i d'origen magrebí. Hafid es detingut pels Mossos (6 de juliol, Girona).
ANDREA, embarassada, nascuda a l'Equador feia 28 anys, estrangulada per la seva parella, de 33 anys, en el pis que compartien al barri de Sants. Andrea havia denunciat Marcelo Iván per maltractaments en dues ocasions. El presumpte assassí es lliura als Mossos (7 de juliol, Barcelona)
EMESE KRISTINA, hungaresa de 37 anys, assassinada a casa pel seu marit, de 38 anys, i abandonada en un barranc. Cap denúncia prèvia. Peter es detingut quan va a denunciar la suposada desaparició d'Emese Kristina (Araona. Tererife).
LAURA, 32 anys, assassinada amb verí pel seu marit, un ATS de . Cap denúncia prèvia. Ivan, el presumpte assassí es detingut per la policia (11 de juliol, Telde. Gran Canaria).
Z., marroquina de 33 anys, cosida a ganivetades pel seu marit, també nascut al Marroc fa 44 anys, que tenia una ordre d'allunyament que havia trencat en més d'una ocasió. Z., malgrat l'ordre, feia poc que havien tornat a conviure amb l'assassí. R. es detingut per la policia (15 de juliol, Villanueva de la Jara. Cuenca)
CECILIA, equatoriana d'uns 50 anys, . Assassinada a ganivetades. El presumpte autor és Alejandro, la seva parella, de 49 anys. La policia el deté (16 de juliol. Saragossa).
MARIA DEL CARMEN, de 49 anys, assassinada per la seva parella, de 51 anys. Cap denúncia prèvia. Després de matar Maria del Carmen, s'ha tirat des d'un tercer pis i ha mort. (17 de juliol, La Orotava. Tenerife)
La violència de gènere amb resultat de mort només és la punta de l'iceberg.
En un proper article, tractaré un tema que ens hauria de preocupar molt: violència masclista i joventut.
El primer mapa de la violència masclista a l'estat espanyol http://www.amecopress.net/spip.php?article4186
Aquest matí he rebut un correu electrònic amb el títol d'aquesta entrada, enviat pel Xavier Duran a la llista de l'Associació Catalana de Comunicadors Científics (ACCC). Reprodueixo el cos del text després d'haver-lo traduït al català.
Marta Sanz-Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, ha estat elegida presidenta de la Societat Matemàtica Europea (EMS, sigles en anglès) per al període 2011-2014. És la primera vegada que una persona de nacionalitat espanyola ocupa aquest càrrec, i també la primera vegada que aquesta persona és dona.
L'elecció ha tingut lloc al Consell General de l'EMS celebrat a Sofia (Bulgària) durant els dies 10 i 11 de juliol.
La Societat Matemàtica Europea, fundada el 1990, congrega unes 50 societats matemàtiques i 20 centres de recerca europeus. Té, a més, a uns 2.500 socis individuals. La seva finalitat és fomentar el desenvolupament de les matemàtiques europees en els seus múltiples aspectes. En particular la EMS estimula la recerca matemàtica i les seves aplicacions; assessora sobre educació matemàtica, i promou la projecció de les matemàtiques en la societat. Per això l'EMS actua com a interlocutora entre la comunitat matemàtica i les institucions acadèmiques, científiques i polítiques d'Europa, cooperant amb altres societats científiques internacionals.
En el seu nou càrrec, Sanz-Solé aspira a aconseguir "programes específics de finançament de les matemàtiques en els programes marc de la Unió Europea", així com a-entre altres coses-"incrementar l'atractiu de la professió per a joves amb talent per a les matemàtiques, posant condicions que facilitin el seu ingrés ".
Sanz-Solé té una llarga trajectòria investigadora reconeguda a tot el món. És cap del grup d'investigacions en processos estocàstics de la UB i autora de més de 80 articles publicats a revistes científiques. Entre el 1997 i el 2004 va ser membra del comitè executiu de l'EMS i, des del 2007, és directiva del Centre d'Investigació Matemàtica de Barcelona.
Neda i molts altres iranians i iranianes van ser assassinats fa quasi 13 mesos. Ja fa més d'un any que l'Iràn era tema de conversa diària. El Mirador de les Dones va dedicar diversos articles a parlar de l'Iran i les dones. S'ha celebrat (sense celebracions) el primer aniversari de la contestada reelecció de Mahmud Ahmadineyad. I les coses, lluny de millorar, empitjoren.
Aleshores, la força de moltíssimes persones va aconseguir salvar la vida a Sakineh. Semblava que el destí de morir lentament a cops de pedra per haver estat acusada d'adulteri s'allunyava. Només ho semblava. Ara Sakineh Mohammadi Ashtiani torna a estar en perill de mort.
La filla i el fill d'aquesta dona vídua, de 43 anys, empresonada des de 2005, que ja va ser castigada amb 99 fuetades, ens demanen que la salvem d'una mort horrible
Què podem fer-hi? Tornar a participar a la ciberacció, organitzada per Amnistia Internacional,per exigir a les autoritats iranianes que no executin Sakineh Mohammadi i que aturin totes les execucions per lapidació.
La teva firma pot tornar salvar la vida de Sakineh Mohammadi. Implica-hi a les teves amistats i familiars.
El Codi Penal Iranià estipula especifica com s'han d'executar les penes de mort per lapidació, les quals violen els articles 6 i 7 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
A l'Iran hi ha, com a mínim, 8 dones més i 3 homes en perill de ser executats a pedrades.
La nova entitat és fruït d'anys de negociacions entre els estats membres i els grups que lluiten pels drets de les dones, i forma part de l'agenda de reformes de l'ONU.
ONU DONES reagruparà les quatre agències de gènere de les Nacions Unides: l'Oficina de l'Assessor Especial en qüestions de gènere (OSAGI), la Divisió per a l'Avanç de la Dona (DAW), l'Institut Internacional d'Investigacions i Capacitació per a la Promoció de la Dona (INSTRAW) i el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona (UNIFEM). L'objectiu, com diuen en un comunicat conjunt, és disposar d'un intrument capaç de "fer front als reptes que ens esperen i de defensar els drets i expectatives de les dones i les nenes del món". Que el seu pressupost sigui de 1000 milions de dòlars (el doble del que actualement tenen els quatre organismes que es fusionaran) ens dóna una idea del que vol significar ONU DONES. Els ingressos de la nova entitat, però, procediran de les contribucions voluntàries dels estats membres.
Hoy es un día histórico Esta tarde, la Asamblea General de las Naciones Unidas decidió por unanimidad establecer UN Women (ONU Mujeres), la Entidad de la ONU para la Igualdad de Género y el Empoderamiento de la Mujer. La creación de una organización fuerte de la ONU que lidere la promoción y el logro de los derechos de las mujeres y de las niñas en todo el mundo, ha sido un objetivo por el que hemos luchado durante muchos años, y sé que se felicitarán conmigo de este momento histórico.
Como saben, ONU Mujeres fusionará a UNIFEM con las tres entidades de la ONU que trabajan en asuntos de género: la División para el Adelanto de la Mujer (DAW); la Oficina del Asesor Especial en cuestiones de género (OSAGI); y el Instituto Internacional de Investigaciones y Capacitación para la Promoción de la Mujer (INSTRAW). Durante muchos años hemos trabajado eficazmente con los socios nacionales, regionales y mundiales para generar una respuesta más firme en materia de políticas públicas a los asuntos relativos a los derechos de las mujeres, que hasta ahora no recibían mucha atención, tales como acabar con la violencia en contra de las mujeres, aumentar la participación política de las mujeres y priorizar el liderazgo de las mujeres a la hora de forjar la paz y la seguridad.
Simultáneamente nos hemos enfrentado a serias dificultades en nuestro esfuerzo por apoyar a los países a implementar los compromisos de igualdad entre los hombres y mujeres, en parte debido a una financiación insuficiente y en parte porque no había un motor único reconocido para dirigir la respuesta de la ONU en pro de la igualdad entre los géneros. Ésta es la razón por la que nos unimos a los defensores de los derechos de la mujer y a los Estados Miembros de la ONU en el llamamiento para fortalecer el sistema de la ONU, de modo que diera un respaldo aún más firme al logro de la igualdad entre los géneros.
Hoy celebramos un comienzo, no un fin. El tipo de trabajo que UNIFEM ha apoyado continuará después de fusionarse en una institución que será más fuerte y coherente, en una mejor posición y con mayores recursos que la suma de sus partes. Con ONU Mujeres seremos más fuertes en nuestra meta común de poner fin a la violencia contra las mujeres. Aprovechemos este momento y este impulso, y trabajemos con una energía y un entusiasmo renovados.
Inés Alberdi. Directora ejecutiva de UNIFEM 2 de julio de 2010
Entrades
