LES NOTIS DE LA MANOLITA (desembre 10)

Avui he rebut un correu de l'Anna G. que començava dient: Bon Nadal bonica, per cert seguint el teu Blog he comprat llibres per a dones escrits per dones...Què bé, oi, Manolita?
Doncs bé, espero arribar a temps amb suggeriments per al 6 de gener, facilitant la feina als Reis.

NOVETATS EDITORIALS AMB VISÓ DE GÈNERE

 - Denise Affonço publica El infierno de los jemeres rojos (Libros del Asteroide), la crònica de la vida d’una família de classe mitja als camps de treball situats a la Cambodja rural on la gent moria de fam. L’autora que és francesa-vietnamita narra el pitjor genocidi del segle XX.

- Miren Arzalluz publica Cristóbal Balenciaga (Nerea) un anàlisi de la trajectòria del modisto de fama internacional.

 - Gioconda Belli publica El país de las mujeres (Editorial Norma) on l'autora nicaragüenca imagina com seria un país governat per dones. El llibre va guanyar el premi hispanoamericà de novel·la "La otra orilla", al qual s’hi van presentar 615 manuscrits. El títol amb que el va presentar era Crónicas de la izquierda erótica i el pseudònim, Viviana Sansón.

- Poppy Z. Brite publica El arte más íntimo (La Factoría de Ideas) en traducció d’Almudena Romay, un thriller psicològic amb pinzellades gore i assassins en sèrie.



- Gail Carriger publica Sin alma (Versàtil) on reviu l’univers victorià amb éssers sobrenaturals. 





 
- Siri Hustvedt publica La mujer temblorosa (Anagrama) un assaig on l’escriptora aprofundeix en la neurociència cercant la solució als seus problemes. Hustvedt va tenir un atac de tremolors descontrolats mentre feia un discurs en homenatge al seu pare.

- Felisa Moreno publica Trece cuentos inquietantes, un recull de relats on l’atzar és el factor determinant.

- Kenizé Mourad publica A la ciutat d’or i argent (Edicions 62/ Espasa en castellà). Es tracta d’una novel·la basada en uns fets històrics, la rebel·lió dels sipais (soldats hindús i musulmans sota comandament anglès) contra els colonitzadors britànics el 1857. Jazrat Mahal és l’heroïna de l’obra que, a més, és un cant a favor de l’aliança de religions i cultures. Mourad va publicar De parte de la princesa muerta, amb l’editor Mario Muchnik a l’àmbit espanyol, novel·la de caire autobiogràfic, que va ser un gran èxit.

بیگم حضرت محل, la Begum Hazrat Mahal va tenir un important paper a la guerra de 1857



- Elena Moya publica Los olivos de Belchite (Suma de letras). Des de una trama actual s’arriba a fets relacionats amb la Guerra Civil.

- Anita Nair publica Lecciones de olvido (Duomo). Una dona abandonada ha de tirar endavant la seva família.


 



Autoretrat (2007). 
Audrey Niffenegger compagina l'escriptura amb la pintura, el dibuix i el gravat

-  Audrey Niffenegger publica Una inquietante simetría (Salamandra), una novel·la d’estil gòtic, relacionada amb un pis de Londres amb vistes al cementiri d’Highgate.

- Marta Pessarrodona publica L’exili violeta (Meteora en coedició amb Dones per la llibertat i la democràcia), un assaig sobre l’exili interior i exterior de les dones intel·lectuals republicanes que, soles, o amb els familiars, van marxar o recloure’s a casa.
Dones com, Lola Anglada, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana, Francesca Bonnemaison, Roser Bru, Núria Folch, Rosa Leveroni, Frederica Montseny, Anna Murià, Teresa Pàmies, Irene Polo, Mercè Rodoreda, Teresa Rebull, Maria Teresa Vernet o Margarida Xirgu. El llibre té un pròleg de Joaquima Alemany i també s’ha publicat en castellà, en traducció de Mireia Sust.

- Sara Stridsberg publica Escuela de sueños (451 editores) en traducció de Carmen Montes. L’obra pivota sobre la vida de Valerie Solanas, una feminista radical que va redactar el Manifest SCUM (Society for Cutting Up Men) i que es va fer famosa per haver disparat contra Andy Warhol. És un assaig sobre la cultura patriarcal.

- La periodista xilena, Elizabeth Subercaseaux publica Un affaire casi perfecto (Siruela), una novel·la on denuncia la discriminació contra un periodista homosexual.

- Zoe Valdés publica El todo cotidiano (Planeta). La protagonista és Yocandra, el personatge de La nada cotidiana, l’obra que la va llançar en el món literari. Ara, però, l’acció se situa a París en un grup de cubans exiliats.

- Angela Vinent publica Maragall vs. Alzheimer (Cromosoma), un llibre de divulgació sobre l'Alzheimer, a través de l’experiència de Pasqual Maragall. Vinent va ser cap de premsa a l’ajuntament amb Maragall i Cromosoma és la productora de la pel·lícula Bicicleta, cullera, poma, amb el mateix protagonista i tema. 

- L’editorial Navona publica Fiebre romana d’Edith Wharton, en traducció de José Luis Piquero. Tres relats amb protagonistes membres de l’aristocràcia nord-americana de primeries del segle XX.

- Seix Barral publica Marilyn Monroe. Fragmentos, un recull de documents inèdits i privats de Marilyn Monroe que reflecteixen un gran passió per l’art i la literatura. El pròleg és d’Antonio Tabucchi, l’autor de Sostiene Pereira

- Àlex Martín Escribà i Sebastià Bennassar són els antòlegs de Crims.cat, un recull de 17 relats inèdits d’autors i autores catalans de gènere negre. Entre ells, Teresa Solana amb La mentida i Clàudia Pujol amb Ulls de vidre.

CUINETES

- Teresa Artigas publica La cocina de mi madre (Alba) amb receptes de la infància dels cuiners més coneguts.

M'agrada aquesta foto que he descobert de la Matute

PREMIS

 - Ana Maria Matute (n. 1925) ha obtingut el Premio Miguel Cervantes 2010. Entre els seus llibres, Matute destaca Olvidado Rey Gudú, mentre Paraíso inhabitado, és el més recent i biogràfic. Pel mig, ha guanyat premis com el Nadal, el Planeta, el Nacional de Literatura i altres. És la tercera dona que rep el Cervantes, un premi que es concedeix des de 1976, després de Maria Zambrano (1988) i Dulce Maria Loynaz (1992).

- Carmen Amoraga amb El tiempo mientras tanto ha estat la finalista del Premio Planeta 2010 que ja està a les llibreries.

- Carmen Fernández Villalba ha obtingut el III Premi la Galera Jóvenes Lectores amb Luzazul. El jurat està format per 235 nois i noies de 12 a 15 anys d’arreu d’Espanya i és la tercera vegada que es convoca.

- Belén Gopegui ha guanyat el VII Premio Dulce Chacón en la seva sisena edició, amb Deseo de ser punk, que ha publicat Anagrama. L’import del premi és de 9.000 euros.

- Beatriz Lerma ha guanyat el premi de literatura juvenil As de Picas que dóna l'editorial Viceversa amb June Vagsto. Viaje a los reinos del norte. És la segona edició del premi

TRADUCCIÓ- Monika Zgustova ha obtingut el XIII Premi de Traducció Angel Crespo, per la seva traducció de Las aventuras del buen soldado Svej, del txec Jaroslak Hasek. L’import del premi és de 12.000 euros. El premi es va lliurar el 16 de novembre a l’Ateneu Barcelonès. Zgustova ha traduït més de 40 llibres del txec (Bohumil Hrabal, per exemple) i del rus i ha rebut premis com el Ciutat de Barcelona i el premi de les Lletres Catalanes.

 ACADÈMICA

- Soledad Puértolas va llegir el seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia Espanyola que portava per títol Aliados: los personajes secundarios del Quijote, on va tractar, entre altres, els personatges femenins de l’obra cervantina. Puértolas és la setena dona en la història de la institució. A la RAE hi seuen actualment 5 dones.

Tot recordant tia Julia

Mario Vargas Llosa, premi Nobel de Literatura d’enguany, va fer un sentit elogi de la seva dona, Patricia Llosa, en el discurs d’acceptació del premi. En canvi, no va mencionar la seva primera esposa, Julia Urquidi (Cochabamba, 1926- març de 2010), la seva tia política, amb qui es va casar quan tenia 19 anys i ella 29 al 1955, i es va divorciar al 1964, per casar-se amb la seva cosina i neboda de Julia (és obvi que li agrada reforçar els llaços familiars). Sobre aquest primer amor, Vargas Llosa va publicar al 1977 La tia Julia y el escribidor, llibre gairebé autobiogràfic, de lectura absolutament recomanable. Julia Urquidi li va contestar amb Lo que Varguitas no dijo, publicada al 1983.

Mario Vargas Llosa i Julia Urquidi, la tia Julia

I finalment, he pogut acabar l'edició de les NOTIS d'aquest mes. Que tingueu un bon any 2011!