Pàgines

dilluns, 11 d’octubre de 2010

AMNISTIA PER A LA DONA (2), de 1976 a 2010


Interior de la presó de la Trinitat, feliçment enderrocada l'any passat

AMNISTIA PER A LA DONA continuació

La dona estava discriminada fins i tot a la presó, no tan sols perquè era subjecte de delictes que només l’afectaven a ella, com l’adulteri o l’avortament, sinó perquè el règim a les presons de dones, en concret a la Trinitat, era diferent del de les presons masculines.

El post de 22 de setembre sobre la manifestació del 7 de març de 1976 davant la presó de dones de la Trinitat reclamant l'Amnistia per a la Dona, mencionàvem que en aquesta presó no hi havien funcionàries sinò les Cruzadas Evángélicas de Cristo Rei, una ordre religiosa que empitjorava encara més la vida de les recluses en aquest centre.

Les condicions de vida de les dones a la presó (document inèdit)

Avui volem ampliar la informació sobre les Cruzadas i sobre les condicions de vida de les dones en aquesta presó a les darreries del franquisme. Per fer-ho hem traduït al català un manuscrit de l'Associació de Dones Universitàries, anterior a la concentració del 7 de març de 1976 davant de la presó de la Trinitat. Es tracta d'una escrit que conservo al meu arxiu personal, adreçat a... (no ho recordo!), on s'informa de la campanya que l'Associació està desenvolupament perquè las Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey siguin expulsades de la Trinitat i reemplaçades per funcionàries

L'Associació de Dones Universitàries ha creat una Comissió de Presons arrel de la vaga de fam de les preses en reivindicació de millors condicions de vida i per l’Amnistia. Aquesta Comissió, a més de preocupar-se de les condicions de les presons i de l’Amnistia, etc, pretén conèixer, divulgar i denunciar la situació de les presons de dones.

En aquestes, les condicions –de per sí penibles- de les presons es veu greujada per una sèrie de discriminacions per part de la institució penitenciaria

1.- En el treball: els treballs que es fan a la presó de dones són absolutament no qualificats (cartonatges, flors de plàstic, farcits de bosses, etc.), i “femenins”: brodats, telers, estores.... Tots molt mal pagats i que no suposen cap capacitació cara al treball al carrer.

2.- Només hi ha un penal de dones, amb la qual cosa s’aguditzen tots els problemes de relació joves-velles, diversos delictes més o menys mal vistos, prostitució en unes condicions concretes físiques pitjors que a les presons d’homes. Quant a les presons provincials de dones són un apèndix que en gairebé tots els casos no tenen serveis ben muntats, [disposen] d’espais molt petits amb patis minúsculs, on després de les batudes policials s'hi amunteguen les recluses.

3.- [...] El fet de ser dona fa que la censura de llibres, de revistes, de la correspondència amb relacions masculines no legalitzades (que es permet amb més facilitat a les presons d’homes), etcètera, sigui molt més dura.
La dona delinqüent, en opinió de la institució, no pena només per un delicte, sinó per ser descarrilada (en general), la qual cosa rebaixa la seva categoria com a persona i, fins i tot, (es causa) d’un abandonament més gran per part de la família.

4.- De cara a les llibertats condicionals, la dona té més problemes per qüestió de treball i família. Això darrera, sobretot en els casos de delictes femenins (avortament, adulteri, infanticidi, prostitució, etc.).
Quant a la possibilitat de presó oberta, el mateix fet que no existeixi un establiment per al cas, demostra que només s’aconsegueix en casos excepcionals i un dels motius més greus per a la institució és “què fem si ens ve embarassada?”

En concret, ara estem compromeses en una campanya sobre la Presó de Dones de la Trinitat. Aquesta presó és un tant especial doncs la duen les “Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey”, organització religiosa que no depèn del bisbe. Aquestes monges agreugen la situació de les preses, fent de la presó un reformatori escola del pitjor estil ja que es prenen el seu treball no només com a guardianes sinó com a missioneres de la moral.
Això comporta a situacions com:

  • Prohibits els pantalons, els escots i les mànigues curtes
  • Prohibit xiular, dir tacos i parlar segons en quin to
  • Prohibits gairebé tots els llibres, en molts casos, fins i tot, els de text
  • Prohibida la relació entre polítiques i comuns, i entre preses comuns segons el delicte, etc
  • Més declaracions morals sobre cartes, comunicacions, postures, etc


El que ens proposem amb aquesta campanya és que les Cruzadas que només són en aquesta presó i a la d’Alcazar de San Juan desapareixin i amb elles tot allò que endureix encara més un reglament de presons que ja ho és de per si.

Voldriem que es posessin en contacte amb nosaltres tant abans (perquè moltes de nosaltres hem passat per aquesta presó i la nostra experiència els podrà servir per a saber per on atacar) com després de la seva entrevista amb el director a fi que ens passin tota la informació possible.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre les Cruzadas i la presó de la Trinitat a la dècada dels 70 del segle passat.


Amnistia per a les dones, un dret irrenunciable

La Llei d'amnistia política i sindical de 1977 no va incloure l'amnistia per als delictes de la dona, reivindicació del moviment feminista que incloïa la despenalització dels anticonceptius, de l'avortament, de l'adulteri i de l'amistançament...
Les dones varem tenir que esperar i continuar lluitant... No ha estat fins fa uns mesos que s'ha aprovat una llei que permet l'avortament lliure.

En aquest enllaç podeu descarregar la publicació del PSUC, elaborada per la Comissió Nacional per a l'Alliberament de la Dona. És un dels molts documents que formen part del treball EL FEMINISME AL PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX.
Veure també:
EL FEMINISME AL PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX
[el mirador de les dones, 12 de febrer de 2010]
http://elfeminismealpsuc.adpc.cat
[el mirador de les dones, 17 de febrer de 2010]

En El Salvador, las mujeres que abortan van del hospital a la cárcel

El passat 29 de setembre, LA VANGUARDIA publicava una entrevista a Morena Herrera, feminista i ex-guerrillera salvadorenca, membra de La Colectiva Feminista para el Desarrollo Local i activista per la despenalització de l'avortament al seu país.


Afganistan: a la presó per "tonteries"

L'entrevista a Morena Herrera i el visionat del següent vídeo de la BBC, realitzat a la única presó de dones de Kabul, m'ha fet recordar la lluita per l'amnistia per a la dona a casa nostra.

1 comentari:

Pilar ha dit...

Anna,
Molt bé, veig que t'hi has posat amb ganes.
Una abraçada!
pilar