Pàgines

dimarts, 26 d’octubre del 2010

ELS NOIS NO PLOREN!

Rendición de Granada (Francisco Padrilla)

LLORA COMO MUJER LO QUE NO HAS SABIDO DEFENDER COMO HOMBRE

Ho recordeu? Ho varem aprendre a l'escola els nens i les nenes de la meva generació.
És la humiliant frase que, segons la tradició, Boabdil (أبو عبد الله محمد ابن علي) va escoltar de boca de la seva mare, quan aquest es va aturar per a veure Granada per darrera vegada camí de l'exili. Acabava de lliurar la ciutat, darrer reducte de la dinastia nassarita, als Reis Catòlics. Per cert, sembla que Boabdil era ros, d'ulls clars i pell clara, contràriament a la imatge d'un home de cabell i pell fosca que ens ha transmès la literatura, la pintura i el cinema.

Els nois no ploren!  Hom hem sentit una i altra vegada, juntament amb altres principis de l'educació sexista que ens van imposar i que hem tingut que espolsar-nos. Però no totes ni tots ho hem fet.

És evident que no ho han fet Arturo Pérez Reverter i el señorito de Valladolid, Francisco Javier León de la Riva (del que parlaré més tard). Són dos homes que odien les dones i, pel que s'ha vist, els homes que ploren.

No ho dic gratuïtament. Mireu -si encara no ho heu llegit- el que ha escrit Pérez Reverter al twitter 

Por cierto, que no se me olvide. Vi llorar a Moratinos. Ni para irse tuvo huevos
I per arreglar-ho, ha afegit
Se es un mierda cuando uno demuestra públicamente que no sabe irse. De  ministro o de lo que sea. Moratinos adornó su retirada con un lagrimeo  inapropiado. A la política y a los ministerios se va llorado de casa.  Luego Moratinos, gimoteando en público, se fue como un perfecto mierda
I tot això, per què?
Perquè no ha pogut suportar que Miguel Ángel Moratinos no hagi amagat l'emoció que li ha provocat abandonar el ministeri d'Exteriors i els elogis rebuts.
Miguel Ángel Moratino

El nois no poden plorar
Pobrets!  









Veure també:
FEMINATA DESAFORADA [el mirador de les dones, 5 d'agost de 2009]

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Primer, potser amb referiré al vocabulari: fue un perfecto mierda, no tiene huevos. Trobo que li falta repertori per ser un escriptor (tants adjectius on triar i s'expressa així). És insultant amb falta absoluta de respecte i per suposat sexista (em semblen expressions anacròniques, però ja veig que encara estan vigents) I tinc una pregunta: com s'és un "perfecto mierda" ?

Per altra banda, jo que he estat a Granada i a l'Alhambra no m'ha estranyat mai que Boabdil plorés. Aquesta acció sempre ha fet que fos un personatge històric per el que sento empatia.
Però no oblidem qui li va dir aquesta frase: la seva mare. Mares i pares que a vegades se'ns escapa dir no ploris que no és res. Deixe'm-los plorar quan cal. Com una forma més d'expressar-nos

Ara que tant es parla de l'educació emocional, resulta que encara els homes no poden expressar la seva emoció en públic?

Montse

anna gonzález batlle ha dit...

Gràcies, Montse. Hi estic d'acord

anna gonzález batlle ha dit...

Para tener muchos huevos solamente hay un sistema: tener muchas gallinas ponedoras

Aquesta frase forma part del comentari que m'ha enviat Daniel Cando al Facebook.

Em sembla boníssima i per això l'he volgut compartir