Pàgines

divendres, 22 d’octubre de 2010

Una ensopegada en el llarg camí per la igualtat

Una imatge per a la història. Bibiana Aido promet el seu càrrec de ministra d'Igualtat (14 d'abril de 2008)
Ahir, José Luís Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol, va anunciar ahir una important remodelació del seu gabinet. Més enllà de l'anunciada sortida de Celestino Corbacho, (ja ex)ministre de Treball, segurament feia falta. Personalment celebro l'entrada d'algunes de les persones que acaben de prometre els seus càrrecs de ministre.
Després de prometre els seus càrrecs de ministre (21 d'octubre de 2010)


I em sap greu la sortida d'altres. Avui, Maria Teresa Fernández de la Vega, en la seva darrera compareixença davant els mitjans com a vicepresidenta primera, ha dit que tenir la maleta sempre feta és l'actitud que han de tenir els i les membres d'un govern democràtic. És veritat, forma part de les regles del joc democràtic (tot i que sovint s'oblida!), però em sap greu. Ha estat una peça capital; també en els temes d'igualtat. Estic d'acord amb la Montse Boix, les dones li devem un homenatge.
Un tàndem que s'ha trencat



Roses rojes de comiat
El que de veritat em sap greu, molt greu, és la dissolució del ministeri d'Igualtat. Crec que el president Zapatero s'ha equivocat i molt. 
 ¿Le parece bien suprimir el Ministerio de Igualdad ?
El de Igualdad, que es el más pobre y de menor presupuesto, significa que alguien que lo lleva está sentado en el Consejo de Ministros, en el primer nivel, y por lo tanto tiene voz. La insistencia en bajarlo, con lo poco que cuesta, me extraña. Yo prefiero que la igualdad esté sentada en el Consejo de Ministros.
Entrevista a Amelia Valcárcel (17 de juny de 2010)

Un 0,03% dels Pressupostos Generals de l'Estat
Zapatero, en la seva compareixença per explicar la remodelació del seu executiu, ha justificat la reducció de ministeris en la petició de les Corts: El Congreso ha tenido diversas iniciativas y he entendido que debía corresponder con la petición mayoritaria de la reducción de ministerios y responder a la voluntad política del Congreso.

No hi poso pegues, però per què el d'Igualtat? Amb prou feines suposava un 0,003% dels Pressupostos Generals de l'Estat! Fins i tot va ser qualificat de "ministeri de la Señorita Pepis" per les persones, entitats i partits que des del primer moment van estar en contra de la seva existència: el Carajillo Party que diuen les Cicatrices Transgénicas. Per cert que el Carajillo Party ha anat més lluny; no ha parat d'insultar Bibiana Aido (no em refereixo a criticar; que consti que utilitzo el verb insultar "a sabiendas").
Cuarenta y tres millones de presupuesto. ¿No es un ministerio de la Señorita Pepis?
Para nada. Es una apuesta política de primer nivel del presidente del Gobierno. Y ése no es el presupuesto. Aunque en ningún caso éste va a ser un ministerio especialmente inversor. Su misión es hacer efectivo ese principio de transversalidad que tiene que aplicarse a todas las políticas públicas y a todos los actos del Gobierno.
Entrevista a Bibiana Aido (18 de maig de 2008)
Però si continua com a Secretaria d'Estat...
Algunes i alguns defensen que no es notarà la diferència, que el govern continuarà treballant per la igualtat..... Crec que les persones que raonen així, si més no, obvien que el significat d'una acció va molt més enllà de la pròpia acció. La creació del ministeri d'Igualtat va ser molt significativa i és molt significativa la seva desaparició. 

Les batalles es guanyen o es perden, i aquesta l'hem perdut (i no sols les dones, eh!).
La dissolució del ministeri d'Igualtat és una ensopegada en el llarg camí de la igualtat. Lluitarem perquè no signifiqui un pas enrere 

5 comentaris:

Puccini ha dit...

Certament és una ensopegada,per la igualtat. Una cosa semblant va pasar amb l'ICD, que li van rebaixar el rang, no va als Consells de Govern com abans, i està dins de la Conselleria de fAMILIA I AACIÓ SOCIAL. Serà que quan hi ha crisi el primer que retallen són les institucions de les dones.

Un aspecta important, M.Teresa Fdez. de la Vega, ha estat vi-cepresidenta, durant sis anys, demostrant la seva capacitat per resoldre o enfocar temes molt delicats. No se si un homenatge..però si divulgar la seva tasca, ja que ha obert camí.

anna gonzález batlle ha dit...

Puccini, em sembla bé. El millor homenatge = difondre el treball fet.

Gràcies pel comentari

Joan Muñoz ha dit...

Gràcies Anna per l'enllaç.

Personalment, per a mi, ha sigut un cop que no entenc. Crec que els socialistes tenim molts valors a seguir, i amb el Ministeri d'Igualtat hem fet realitat un d'ells.

La notícia em va caure com una gerra d'aigua freda, ja que he tingut la oportunitat de participar en moltes de les jornades que ha realitzat el Ministeri. Fins i tot el I foro Internacional Juventut i Violència de Gènere.

La Secretaria d'Estat no em serveix com a solució però... podia haver estat pitjor. I saber que continuem amb Bibiana al capdavant, em treu un pes de sobre.
Quina parrafada......

En fi, aviam si demà hi ha sort i a l'Observatori de les dones comptem amb la recent nomenada Secretària D'Estat.

Una abraçada!!!!

Joan

Carmen Castro ha dit...

Gracias, Anna. La eliminación del Ministerio de Igualdad es un acto de absoluta irresponsabilidad que cercena las expectativas y posibillidades de seguir avanzando hacia otro modelo de sociedad, hacia la igualdad efectiva.

Montserrat Barba Pan ha dit...

ha estat una marxa enrere i un dur cop. cada vegada tinc més clar que en moncloa es castiga el carisma i la coherència i es premien els focs artificials.