Contra la violència masclista: LA FERIDA ÉS DE TOTHOM

A començaments de novembre vaig topar amb aquesta imatge. M'hauria agradat dir-vos de qui era, però no he aconseguit saber-ne l'autoria.

Negre i vermell sobre blanc, simple que no senzilla, minimalista diria alguna persona. Em va impactar molt i la vaig guardar esperant el moment de compartir-la amb vosaltres. La celebració del Dia Internacional de la NO VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES em va semblar una ocasió adequada. Primer però vaig pujar la imatge al meu perfil del Facebook i vaig etiquetar-la amb els noms de part de les meves amistats (part, perquè el sistema no em va permetre etiquetar-les totes). Alhora de l'obligada tria, vaig prioritzar les dones.

Estic contenta, he obtingut moltes respostes i comentaris. Per tant, aquest post no és meu; és de tots i totes el que hi heu volgut col·laborar. Perquè QUAN LA SANG ÉS D'UNA DONA MALTRACTADA, LA FERIDA ÉS DE TOTHOM (la frase no és meva, però me l'he apropiat)

Autores i autors

Silvia ALABART GARRE - Nuria ANTOLÍ - Griselda BALLESTER - Josep Fèlix BALLESTEROS - Julia de BENITO GUTIÉRREZ - Amparo BERNAD - Pilar BESPÍN MINGUILLÓN - Emília BRIONES - Pitu BUXÓ - Ester CAPELLA - Santi CARBONELL BERTRÁN - Carme CARMONA - Núria CARMONA - Eulalia CORTÉS - Núria CORTINAS - Montse CUNILLERA BUSQUETS - Ana María DAVILA - Agrupació DONES DE DALT - Josep DURÁN - David ESCUDER MARTÍNEZ - Bego FLORIA - Maria FREIRÍA - Carme FREIXA ZURITA - Jordina FREIXANET - Anna GARRIGA CASAS - Anna Maria GASPAR - Nati GÓMEZ - Eva GONZALO PALAU - Vicenç GONZÁLEZ BELMONTE - Charo HIDALGO HIDALGO - Mari Carmen INSA - Lady KAYAK - Gemma LIENAS MASSOT - Caro Lina (BARBER) - Fab LLANOS - Enric LLORENS - Jordi LÓPEZ CAMPS - Africa LORENTE - Caterina MAJÓS - Daniela MANSILLA - Isabel MARCUELLO - Àngels MARÍN - Jana MARTÍ ESTADELLA - Aurea MARTÍN - Namara MARTÍNEZ NAVARRETE - J.L. MASIP QUEROL - Lola MINGUEZ - Carme PADILLA - Montserrat PALLARÉS CARREÑO - Ethel PARICIO - Cristina PÉREZ PRADES - Cati PIZA - Carme POVEDA - Isabel POZO - Rosa PUEYO PORTA - Ana ROMERO CÀLIX - Juani RUZAFA LÓPEZ - Eugènia SÁNCHEZ CARRETE - Txetxu SANZ MARTÍNEZ - Rafi SEGURA - Carmen SERENO - Jordi VALLS - Beni VEIGA - Olga VERLARDIEZ

Aquests són els noms de més de 60 persones que han comentat la imatge. Moltes s'han limitat (limitat? us sembla poc?) a dir que la imatge els ha agradat o a agrair la complicitat que significa haver-les etiquetat (haver pensat en elles).

Aquestes persones són els autèntics autors i autores d'aquest post. Les he ordenat per ordre alfabètic. A més, he buscat qui d'elles tenia blog i els he enllaçat.

Hi han interpretacions diverses; algunes referides a la seva pròpia experiència; altres menys literals, més globals... He estat dubtant sobre què feia i com ho feia jo... he cercat imatges... finalment he cregut que el millor era lliurar-vos els comentaris sense més (no he posat els missatges d'agraïment purs i durs). L'únic que desitjo és que hi siguin tots perquè el Facebook no ha parat de fer-me putades.

M'agrada el cartell, és molt significatiu. Més val una imatge que mil paraules....
Quin tema més complex!!!! La violència masclista és una lacra que desgraciadament no pot ser eradicada, ara per ara. L'home maltractador es capaç de immolar-se, i això és terrible. Molts d'ells no els importa morir per la seva espantosa causa. Aquesta indiferència per la mort en front als seus propòsits ens posa les coses molt i molt difícils. L'allunyament, les penes de presó, el càstig, tant els hi fa. Creuen en la seva raó. Es necessita una educació social molt i molt profunda.... No podem parar de lluitar. Els que tenim fills n'hem de ser plenament conscients i responsables. Aquest és també un camí.... la societat està malalta i l'esperit de lluita sota zero. Sempre li dic a la meva filla: encara que sigui poc o molt poc val la pena posar el teu granet de sorra. Si tots ho féssim les coses serien molt diferents. Endavant!!!!

Sílvia ALABART
--------------

Molt bona, Molt forta, Molt delicada, Molt femenina...arriba! T'agraeixo que em demanis la teva opinió.

Anna, la imatge és gràficament molt bona (feminitat, amor, cor ferit), però no sé si estic totalment d'acord amb les seves connotacions. Jo penso que no som les úniques a qui se'ns trenca el cor. Sincerament. Es més, penso que tenim una facilitat sorprenent per tirar endavant en les circumstàncies més extremes i per molt que et fereixin, tires endavant. Com totes i com tots. Aquí no hi ha diferencies perquè sentiments els tenim tots!

Núria ANTOLÍ
------------

Per a mi, la sang es el darrer capítol d'una història de violència. Quan arriba significa que la ira i el menyspreu han guanyat la partida en una relació malaltissa. El vermell comença sent una mala mirada, una mala resposta, un crit. Quan això es converteix en agressió física no hi ha volta enrere.

Amparo BERNAD
-------------

Un cor esquinçat: el de totes i el de tots

Ester CAPELLA
-------------

És un crit a la consciència de tots plegats i ens demana un ajut que no arribat a temps, mai arriba a temps...

Santi CARBONELL
---------------

Elegància, alegria, llibertat, atractiva, femenina, vida, independent..... tacats de ràbia, impotència, soledat enfosquida i tristesa. ..contra la violència cal anar junts: dones i homes!

Núria CARMONA
-------------

Cada trocet de cor trencat és una experiència que ens ajuda a créixer...Tot son experiències acumulades que s'han de viure per arribar a aquesta conclusió ... Si et trencant el cor és perquè has estimat i això és un sentiment estimulant encara que de vegades ens costi car... Jo prefereixo cors recomposts i amb historia que cors ben dibuixats sense cap relleu ....

Núria CORTINAS
--------------

Anna, moltes vegades ens han trencat el cor, però de seguida amb una mica de pega l'enganxem.
Gràcies per pensar en nosaltres.

Agrupació DONES DE DALT
-----------------------

Anna, como siempre en la vanguardia. Todavía no somos conscientes de la gran red que estamos tejiendo entre todas. Un beso

María FREIRIA
-------------

No tan solo a algunas (nos rompen el corazón) en las relaciones, creo que a las mujeres en general nos rompen el corazón el sexismo social, el sexismo de las religiones, el sexismo laboral....

Krme FREIXA
-----------

Gràcies Anna! Farem córrer el missatge!

Jordina FREIXANET
-----------------

Gràcies, bonica. El meu cor ja no és meu; estar esbocinat, esmicolat i desballestat; un lladre me'l llevà i ja ni el tinc. Tan i tan aplaudeixo la teva iniciativa i predicaré de per tot la bona nova; de moment a les amèriques que van justos d'afectes....

Anna GARRIGA
------------

És la puresa maltractada, ferida i llastimada que és queda aturada, perquè no entén què és el que ha passat...

Eva GONZALO
-----------

El maltractament és encara una seqüela de la "inquisició" i tot lo que va comporta 400 anys de persecució,. La democràcia que tenim no es la solució a aquest problema greu de la societat [conseqüència de] la falta d'educació social i de respecte que alguns (PP, Església... ) volen mantenir per a continuar amb els seus privilegis. Hòstia Anna estic inspirat, la veritat és que no ser com expressar-ho però segur que tu me entens. Petons.

Vicenç GONZALEZ
---------------

És reconfortant, ara que s'acosta la data del 25 de novembre. Moltes gràcies amiga

Lady KAYAK
----------

Duro el dibujo, quizás como el mensaje!!!! Seguimos

en muchos ámbitos a las mujeres nos rompen el acceso, cuando no la ILUSION POR .....y esto quizás sea lo más difícil de reparar, aunque las redes ayudan a mejorar las roturas!!!!!!

Caro LINA
---------

Yo añadiría uno o dos vestidos más, uno más vacío, otro más llenito, emulando los michelines que muchas tenemos, con exactamente la misma herida y las mismas manchas, para decir que, aunque no seamos iguales, podemos padecer de las mismas violencias. Me ha gustado muchísimo la reflexión de l'Enric.

Fab LLANOS
----------

Només em faltava això, una tarda de divendres que tinc lliure i l’Anna em posa deures. En fi, tot i que no és dels meus millors dies, aquí van algunes idees que em suggereix el cartell.
D’entrada em recorda l’estètica “tarantiniana”, en especial em sona a Kill Bill – pel·lícula que per altra banda m’apassiona -. I com sempre que parlo de cinema o de literatura recordo que cal que tinguem molt clar el què és la ficció i el què és realitat. Cal saber on és la línia vermella; aquella que no és pot traspassar mai.
No hem tingut filles, però tinc dos nois. Els hem intentat educar en democràcia i llibertat, sempre hem parlat de tot; a casa no hi ha temes tabú. No cap al meu magí que els meus fills pugin alguna vegada a la seva vida utilitzar la violència per imposar les seves idees. Si algun dels meus fills utilitzés la violència masclista per mi seria un cop molt dur, m’estarien agredint a mi també, i , el què és pitjor, certificaria el fracàs de les nostres ensenyances.
La violència masclista primerament és un atac imperdonable a la llibertat de les dones, però també atenta contra la llibertat dels homes . És el reflex que a la nostra societat encara falta molta democràcia, que falta molta educació i més pedagogia. La societat actual està fracassant, encara ens queda molt fer. Encara ens hem de “guanyar la llibertat”.

Enric LLORENS
-------------

Jo no hi era, però no puc ser-ne indiferent. He de fer tot el que pugui perquè no passi mai més.

Jordi LÓPEZ CAMPS
-----------------

Gràcies. Crec que no necessita paraules. és molt expressiva. Petons

Africa LORENTE
--------------

Gracias Anna, nade tiene el derecho a romper a nadie. Y cuando digo romper, lo digo en el más amplio sentido de la palabra.

Isabel MARCUELLO
----------------

Me’l van trencar en mil trossos. Està gairebé recompost; falta ajuntar uns dos-cents trenta i cinc trocets i JA!!!!!

Lola MINGUEZ
------------

Nunca será tarde para buscar un mundo mejor y más nuevo, si en el empeño ponemos coraje y esperanza (Alfred Tennyson)

Caterina MAJÓS
--------------

Es tan difícil blindar-se!

Àngels MARÍN
------------

Eso espero, porque a veces la cicatriz aún está ahí.

Aurea MARTÍN
------------

El dolor de la ferida, d'alguna cosa que s'ha trencat per sempre. Un ànima estripada.

Ethel PARICIO
-------------

Gràcies Anna! El que em sap més greu és tenir por a que es torni a trencar. Petons

Cristina PÉREZ
--------------

Gràcies Anna, el cor es trenca moltes vegades, però el tornem a enganxar i apa .....

Carme POVEDA
------------

I si passa, l'arreglem i l'enfortim... gràcies!

Ana ROMERO
----------

Gràcies Anna per aquesta foto tant expressiva. Tenim el cor molt fràgil, i alora molt dur. Ens el trenquen, el recomponem però queda l'esquerda

Eugènia SÁNCHEZ CARRETE
-----------------------

La primera impresión ha sido la película el Padrino III. La segunda es la traición, un vestido blanco lo asocio a fiesta (seguramente a boda) y el rojo lo vinculo con un disparo, con algo que rompe la fiesta, el compromiso. Traicionero, a distancia. La tercera idea o impresión sería la perdida de un futuro para una persona que imagino joven.

Txetxu SANZ
---------------

I per acabar, com a agraïment a totes i tots, una cançó que he descobert aquesta setmana:
SE ACABARON LAS LÁGRIMAS



Huecco - "Se acabaron las lágrimas" (Colaboraciones)


Cuando sientes frio en la mirada
cuando alguien a roto tu sonrisa de cristal
y tu carita de porcelana se acuerda de su mano
mano de metal

u es hora de empezar a andar
u se acabaron las lagrimas
u es hora de empezar a andar
rompe tu jaula

4 primaveras cayadas
las losas se cayan no saben decir na
siente las espinas que se clavan pinchando bien adentro
donde duele mas

u es hora de empezar a andar
u se acabaron las lagrimas
u es hora de empezar a andar
rompe tu jaula ya

ESTRIBILLO:

mira
escapa que la vida se acaba, que los sueños se gastan,
los minutos se marchan
salta que la calma te abraza, los momentos se pasan y se
te rompe el alma
ai el alma

cuando sientes que nunca lo extrañas,
y la lluvia cae castigando la ciudad
que las gotas no calan tu alma
sus barcas en tus ojos
y tus escudos no podran remar

de nada vale ya llorar
se acabaron las lagrimas
sientes que ya no hay marcha atras
rompe tu jaula ya

ESTRIBILLO:

mira
escapa que la vida se acaba, que los sueños se gastan,
los minutos se marchan
salta que la calma te abraza, los momentos se pasan y se
te muere el alma
ai el alma

y siente la llamada de la libertad
rompe las cadenas que te hacen llorar
corretela, monta y no lo pienses mas
salta, rie, baila
y siente la llamada de la libertad
rompe las cadenas que te hacen llorar
corretela, monta y no lo pienses mas
salta, rie, baila

escapa que la vida se acaba, que los sueños se gastan,
los minutos se marchan
salta que la calma te abraza, los momentos se pasan y se
te rompe el alma
uai
escapa que la vida se acaba, que los sueños se gastan,
los minutos se marchan
salta que la calma te abraza, los momentos se pasan y se
te rompe el alma
uai el alma

escapa que la vida se acaba, que los sueños se gastan,
los minutos se marchan
salta que la calma te abraza, los momentos se pasan y se
te rompe el alma
el alma, el alma