Pàgines

dissabte, 21 de novembre de 2009

Contra la violència masclista: + EDUCACIÓ i TOLERÀNCIA ZERO



Avui, a Barcelona, s'ha celebrat la cloenda del el V Fòrum per la prevenció de la violència vers les dones. El Fòrum, que s'ha consolidat com un espai de participació i reflexió de la comunitat educativa, les entitats i col·lectius que treballen per la prevenció i les ciutadanes (i els ciutadans), té com a objectius sensibilitzar i eradicar les violències de gènere (per cert, heu vist alguna referència d'aquest fòrum de 3 dies de durada en els mitjans de comunicació?).

El Fòrum, organitzat per la Plataforma unitària contra les violències de gènere, pretén ser un espai per “trencar el silenci” i prevenir possibles relacions vinculades a la dominació i submissió entre les noies i nois, a través de la participació activa de totes les persones assistents, tan adolescents com persones adultes, en debats, tallers, vídeo-fòrums...

Aquest matí també s'ha reunit el Consell de Dones del PSC al qual he assistit. Al final d'aquest article trobareu els principals punts del Manifest del Dia Internacional contra la Violència de Gènere i l'enllaç per a poder-lo llegir íntegrament.



Què en pensem de la violència masclista?
Els homes i les dones ho fem de la mateixa manera?

Per què moltes víctimes no denuncien?
Per què perdones els seus agressors?
Per què...


Segons vam llegir en EL PERIODICO, l'any vinent, el departament d'Interior de la Generalitat enquestarà 15.000 persones per a tenir un coneixement real d'aquest tipus de violència a Catalunya.

De moment, doncs, ens seran d'utilitat els resultats d'una enquesta on line realitzada sobre una mostra de 1000 usuaris (és tot el que he trobat sobre la fitxa tècnica) sobre la percepció social de la violència masclista, que el Ministerio de Igualdad va donar a conèixer juntament amb la presentació pública del "Balance sobre violencia de género del primer semestre de 2009".

Trobareu tots els resultats en aquest enllaç (de la pàgina 19 a la 30). He volgut però compartir amb vosaltres alguns ítems.

Com veureu, els resultats de l'enquesta posen de manifest que les dones i els homes, en general, tenim diferències quant a la percepció del fenomen.
Així, un 91,6% (92,3% de les dones; 90,9% dels homes) opinen que la violència de gènere és inacceptable. Però alerta, 7 de cada 100 persones creuen que la violència contra les dones ha existit sempre i que és inevitable! I un 1% de les dones i un 1,6% dels homes pensen que és acceptable en algunes condicions (pàg. 21).
Una de les preguntes més punyents és sobre el grau de culpa que els enquestats creuen que tenen les dones maltractades amb freqüència que continuen convivint amb l'agressor. El 71,% de les dones i el 55,45 dels homes consideren que les dones maltractades que ho fan no són gens o res culpables. I he dit punyent perquè el 10% de les persones enquestades están d'acord amb l'anunciat i un 26,4% hi estan bastant d'acord; només un terç de la mostra no hi està gens d'acord. (pàg. 27)

Quan els pregunten pel mecanisme de lluita més eficaç, les respostes varien substancialment.

Mentre el 46,1 de les dones apunten l'educació com l'arma més efectiva, ho fan el 64,8% dels homes. En canvi, quasi un terç (un 28,9%) de les dones creuen que l'enduriment de les penes és un bon instrument; només un 14,5% dels homes ho creuen. On no hi ha variació és en el valor de la conscienciació social. Solament un de cada 10 homes i una de cada 10 dones apunten la conscienciació com un mecanisme eficaç!

Els motius per a no denunciar l'agressió

En primer lloc, trobem la por (63% de les dones; 58,6% dels homes), seguida per la vergonya (17,6% de les dones; 23,1% dels homes). Crec que ha de fer pensar i molt que el 5,1% de les dones i el 4,8 dels homes pensin que el motiu per a no formular denuncia és perquè és una agressió justificada! O que el 4,2% de les dones i el 3,4% dels homes pensin que és perquè l'agressió no és greu

El paper dels mitjans

Els coneixements sobre la violència de gènere procedeixen de forma aclaparadora (90.9%) dels mitjans de comunicació.
  • un 70,8% (73,7% de les dones i un 68% dels homes) de la TV
  • un 15% (11,5% de les dones i un 18,5% dels homes) de la premsa escrita
  • un 5,1% (4% de les dones i 6,2% dels homes de la ràdio)
Cap de les altres procedències supera el 4% (pàg. 20)

Per altra banda, la majoria dels enquestats, quasi 6 persones de cada 10 consideren que els mitjans fan un tractament sensacionalista de la violència de gènere (un 51,3% de les dones i un 62% dels homes). Menys d'un terç considera que el tractament informatiu és correcte (el 30,9% de les dones i el 24, 1% dels homes)

I aquí ho deixo, perquè si no acabaria comentant cada una de les preguntes i no es tracta d'això. Però no puc estar-me de comentar-ne una darrera: un 4% de les dones (un 3,8% dels homes) opina que està bastant o molt justificat que home agredeixi la seva dona o novia si aquesta decideix deixar-lo! (pàg. 28)

-------------------------------------------------------


A punt de començar la intervenció de Mar Serna, consellera de Treball
Imatge: Carme Sánchez Martín


He anunciat al començament que al final posaria l'enllaç del MANIFEST del PSC contra la violència masclista, presentat al Consell de Dones del dissabte. Fet! A continuació el trobareu quasi sencer.

Educació + tolerància zero
= + IGUALTAT


A punt de complir-se cinc anys de la promulgació de la Ley Integral de Medidas Urgente contra la violencia de género i gairebé dos anys de la Llei dels Drets de les Dones per a l’eradicació de la violència masclista, és hora de reconèixer allò que aquestes lleis pioneres han suposat per a la societat i també la seva transcendència a nivell mundial : aquestes mesures legals han estat imprescindibles perquè la conscienciació social en contra d'aquests crims hagi calat profundament en la societat, i han tingut una especial rellevància en la protecció de les víctimes de maltractaments i en el respecte i la dignitat que han assolit les dones al llarg d'aquests anys.
A Catalunya, tot i la tasca feta pels ajuntaments, la sequera de respostes polítiques a aquest fenomen durant els diferents governs de CiU ha fet que encara resti molta feina per fer. Tot i amb això, aquestes lleis estan demostrant ser eficaços instruments: molts han estat els maltractaments evitats i els assassinats que s'han impedit [...].
En aquest temps, les campanyes de conscienciació social han produït els seus fruits, però no podem passar per alt que queden missatges, palesos o soterrats en les famílies, en l'educació, en els mitjans de comunicació, en la publicitat, en la televisió, en els videojocs, etc., que segueixen transmetent una imatge de les dones que denigra profundament el seu paper i la seva situació en la societat, que les menysprea i les anul·la, que les fa responsables, gairebé, de tots els mals, mantenint un estereotip femení cruel i inacceptable i, sobretot, injust.

Aquesta imatge, tergiversada i malèvola, s’insereix en el més profund de les persones més joves que estan formant la seva personalitat i les fa reproduir tan terrible violència, cosa que comporta que l'edat de maltractadors i víctimes sigui cada vegada menor i que els casos de maltractament hagin augmentat en les franges d'edat inferiors als 30 anys.

Hem de treballar, doncs, perquè la percepció social que hom té de les dones no segueixi sent esbiaixada, de dependència ni de dominació. I en aquesta tasca és imprescindible implicar i reconèixer a tots aquells homes que estan convençuts que sense igualtat d’oportunitats no assolirem mai la justícia social ni transformarem un model de societat que ens impedeix assolir la felicitat a totes i a tots, a tots aquells que saben que aquesta lluita és també la seva.

L'educació en valors democràtics implica situar el paper de les dones com a persones en igualtat de drets i per això, l'educació, tant dins de la família com a l'aula, ha de ser l'eix de les nostres properes actuacions de manera prioritària [...] També cal cercar un compromís més explícit en pares i mares perquè qüestionin i combatin tot allò que contribueixi a la perpetuació dels rols de la desigualtat, i perquè transmetin missatges directes als seus fills i a les seves filles: “que no se t’acudeixi controlar a una dona”, i “no et deixis mai controlar per un home”.

Ens queda molt treball per fer en el llarg camí cap a la igualtat, per aconseguir la construcció d’una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes. A les novetats legislatives introduïdes per la Llei dels drets de les Dones per a l’eradicació de la violència masclista caldrà afegir-hi aquelles que incorpori la futura Llei d’igualtat catalana que s’està dissenyant en aquests moments. I no cal dir que encara existeixen països a Europa que ni tan sols quantifiquen els assassinats per violència de gènere i en els quals aquests no són considerats com específics de violència contra les dones. És aquest un repte que caldrà intentar resoldre durant la Presidència Espanyola de la Unió Europea a partir de Gener de 2010 i per al qual ja s'ha anunciat un primer pas definitiu: la creació de l'Observatori Europeu de Violència de Gènere i l'aplicació de l'Ordre de Protecció Europea que suposarà un nivell de protecció uniforme per a les víctimes de violència de gènere en tots els Estats de la Unió.

Estem en un moment en què la societat ha d'agafar, encara amb més decisió, les regnes del canvi de valors en els i les joves i ha de fer una crida general al respecte, a la dignitat, a la llibertat, a la igualtat, a la integritat i al valor social imprescindible de les dones com a subjectes posseïdors dels drets fonamentals.

El futur no és només l'arribada del temps esperat, el futur ha de ser construït, i aquesta construcció ha de ser aixecada sobre els pilars dels drets humans, de tots ells. Si en falta algun, com ara succeeix amb la Igualtat, el futur mai arribarà. És cert que tots i totes hem de construir el futur, però també és veritat que l'aportació dels i les joves és decisiva perquè l'espai conquerit sigui un lloc de convivència on es trobin la igualtat amb la llibertat, i la justícia amb la dignitat
.


25 de novembre de 2009
Dia Internacional contra la violència de gènere



Enllaços a articles anteriors sobre la violència masclista

1 comentari:

Núria Cortinas ha dit...

Felicitats Anna, un article molt interessant que val la pena fer-ne difusió!