Pàgines

dimecres, 24 de juny del 2009

Nazanín Amirian, UNA IRANIANA ENTRE NOSALTRES

Ahir al matí vaig veure (per casualitat) el final de l'entrevista a Nazanín Amirian al programa "Els matins" de TV3. La tecnologia em/ens permet veure l'entrevista sencera


http://www.tv3.cat/videos/1331329
Mussavi no és un reformista, és un home de la República Islàmica, pertany al Consell d’Estat. Mussaví és un mal menor.
La República Islàmica és una teocràcia i les teocràcies són incompatibles amb la democràcia. El poble però ha volgut donar-li una la ultima oportunitat perquè es reformi per dintre abans que s’enderroqui per fora.
Iran no és Iraq; no permetrem una intervenció militar estrangera...

És una entrevista densa i intensa on parla d'internet, d'economia, de relacions internacionals... A mi m'ha ajudat a entendre moltes coses i a reafirmar-me en altres. Interessant!

Nazanín Amirian, periodista i escriptora, va ser expulsada d'Iran el 1983, quan Mussaví era primer ministre, i viu Catalunya.

Amirian és llicenciada en Ciències Polítiques i professora de la UNED.

En el seu web (http://www.nazaninamirian.es) trobareu els articles que està publicant a diferents mitjans sobre la crisi a Iran

L'ISLAM SENSE VEL
Nazanín Amirian ha escrit, amb Martha Zein, el llibre "Islam sin velo", publicat per Ediciones del Bronce (Planeta). Les ressenyes diuen que les autores desmunten certes idees entorn el "món islàmic", un concepte que, des de la mentalitat occidental, sovint no té en compte les diferents realitats i acabo posant-ho tot en un mateix calaix. És un llibre escrit des d'un punt de vista laic, amb rigor i sentit de l'humor. Demà l'aniré a comprar

Amirian ha escrit molts altres llibres de temes diversos: "Robaiyat", "El cuentacuentos persa", "Mujeres sin hombres", "Kurdistán", el país inexistente" o "Al gusto persa".

És la foto d'una foguera de Sant Joan a Catalunya?

No. És una foto del چهارشنبه سوری (el dimecres de foc) i està feta a l'Iran. La Festa del foc té un origen antiquíssim, preislàmic i se celebra el dimecres abans de l'any nou iranià que comença el primer dia de la primavera. No cal dir que a la República Islàmica no els agrada aquesta festa!

Cercant informació per escriure aquest post, m'he topat amb la foto i he continuat cercant fins que he descobert el seu significat. Com que ahir era la revetlla de Sant Joan, he decidit incorporar-la. Entre altres coses, perquè ens mostren/demostren que no estem tan lluny!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja ho he dit altres vegades. He visitat el Marroc, he fet un curs d'àrab (amb profe àrab), veig als emigrants que ens arriben o que volten per Europa (Paris, Berlin), que hi resideixen des de fa temps, penso, i acabo : no es pot lluitar contra un fanatisme religiós que inclou com a peça substancial la incultura. Hi hauran desertors i desertores. Però el gruix i els fonaments són inamovibles.

Endemés, el que podem ensenyar els cristians (per dir-ho d'alguna manera) és llastimós.

La meva certesa és que hi ha molta més hipocresia al mon cristià que a l'islàmic.

TONI

anna gonzález batlle ha dit...

La Manolita (la de les NOTIS) em recorda que Nazanín Amirian també és sòcia de l'ADPC (associació de dones periodistes de Catalunya)

anna gonzález batlle ha dit...

La Nazanín Amirian m'ha escrit un correu recomanant-me un llibre. Us l'adjunto
----------------------
Estimada Anna

Sobre la mujer iraní, hay un libro muy interesante que estudia sus derechos desde el inicio del siglo XX hasta el gobienro de Jatami en la República Islámica "Entre coronas y turbantes" de Azade Kayani, editorial Flor del vineto.

saludos,


Nazanín Amirian

www.nazaninamirian.es