NOVETATS EDITORIALS
- Mercedes Abad publica Media docena de robos y un par de mentiras (Alfaguara) un recull de contes que fugen del món quotidià per anar cap al món surrealista.
- Agnès Agboton publica Eté utú (José J. Olañeta). El subtítol del llibre és: (Cuentos de tradición oral). De por qué las cosas en Àfrica son lo que son. Agnès, que fa 30 anys que viu a Barcelona, ens ofereix una selecció de llegendes i faules que ha recollit al llarg del temps en pobles de Benín, el seu país d’origen.- Angela Becerra publica Ella, que todo lo tuvo (Planeta), on ficciona sobre una escriptora que no pot tornar a escriure. Amb aquest llibre acaba de guanyar el premi Casa de América.
- Joanna Bourke publica Sed de sangre , en traducció de Luis Noriega y Los violadores, en traducció d’Enrique Herrando Pérez, ambdues a l’editorial Crítica. La primera tracta experiències extremes d’homes en situacions límit, és a dir, de la importància del factor humà en guerres tecnificades. A la segona, relaciona el combat militar i la violència sexual. Bourke (1963) és historiadora i es dedica a la investigació sobre guerra i violència.
- Mª Teresa Campos publica Historias de mi tele (Ed. B), un llibre de memòries sobre els seus anys a la televisió.
- Teresa Colom publica On tot és vidre (Pagès Editors), un recull de poesia.
- Espido Freire publica Los hijos del fin del mundo (Imagine). Un llibre on, a través del pelegrinatge a Santiago, explica la seva visió d’aquesta ruta mística. Amb aquest llibre ha obtingut el IV premi Llanes de Viajes 2009.
- Anna Funder publica Stasiland (Columna/Tempus en castellà), traduïda al català per Esther Roig i al castellà per Julia Osuna. Crònica periodística més que un llibre d’història, elaborada a partir dels testimonis de persones que van patir la policia secreta de l’extinta República Democràtica Alemanya (Stasi).
- Amy Hempel publica Cuentos completos (Seix Barral) en traducció de Sílvia Barbero. És un recull de contes que exposen situacions al límit.
- Åsa Larsson publica Aurora boreal (Seix Barral) en traducció de P. Sánchez Giménez i M. Giménez. Una novel·la policíaca que parteix de l’assassinat del predicador més famós a Suècia. La investigació de l’assassinat corre a càrrec de dues dones: una advocada amiga de la germana del mort i una intel·ligent policia que està embarassada. El llibre va guanyar el premi a la Millor Primera Novel·la Negra de l'Associació sueca d'escriptors de novel·la negra.
- Sara Lawrence-Lighfoot publica El tercer capítol. Passió, risc i aventura més enllà dels 50 (Columna / Libros de Vanguardia en castellà), en traducció de Núria Vives i Núria Artigas al català i Anunciata Bremón al castellà. Les protagonistes del llibre són les persones entre cinquanta i setanta-cinc anys i el “tercer capítol” és aquest període de vint-i-cinc anys que pot ser un dels períodes de major transformació i regeneració de les nostres vides: històries apassionades i commovedores de risc i vulnerabilitat, de dubte i renaixement, d’experimentació i improvisació.- Michelle Magorian publica Sencillamente Henry (Oniro), en traducció de Pilar Ramírez Tello. Una obra que té el rerefons de la Segona Guerra Mundial i el cine, amb un adolescent que descobrirà el valor de l’amistat malgrat els seus prejudicis.
- Judit Pujadó publica Les edats perdudes (Empúries). És una novel·la que narra temps recents començant per l’enderroc de les Cases Barates de Barcelona.

- Eulàlia Solé publica Con y contra Suárez (Flor de Viento) on explica el pes de les bases socials com a motors del canvi de la transició.
- Cristina De Stefano publica Americanas aventureras (Circe) amb les vides de vint dones que van canviar Amèrica del Nord. En la nòmina, escriptores com Dorothy Parker o Anne Sexton, barrejades amb actrius, aviadores, fotògrafes, pintores, etc. També hi surten les seves parelles.
- Aurora Venturini publica Las primas (Caballo de Troya), les passions de quatre persones minusvàlides en una mateixa família a l’Argentina de 1940. Venturini va guanyar l’any 2007 el primer premi de Nova Novel·la que va organitzar el diari argentí Página/12 a la recerca d’una narració agosarada, innovadora i jove; Venturini tenia 85 anys!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada