mirador: espai elevat des del que s’observa un ampli panorama.
Però també, espai de la casa des d’on es contempla (MIRA AMB ATENCIÓ I INTERÈS) l’exterior.
mirador (ES); viewpoint (ENG)
Aquest és el post número 100 del MIRADOR DE LES DONES
Cent escrits sobre temes diversos. Alguns han estat senzills de fer, altres han requerit d'una llarga i complicada elaboració. Tots els he escrit amb amor, alguns amb passió. Amb tots he aprés coses noves, he descobert diferents enfocaments, matisos....
Cent oportunitats de comunicar-me amb vosaltres, lectores i lectors. Gràcies
Cent....
Uff!! Finalment!! M'agrada que aquest post número 100 hagi coincidit amb l'aprovació, ahir, al Senat, de la Ley de Salud Sexual y Reproductiva y de Interrupción Voluntaria del Embarazo, coneguda popularment com la llei de l'avortament, tot i que la llei posa l'accent en la prevenció dels embarassos no desitjats a través de l'educació, la informació i l'accés als mètodes anticonceptius.
Acabo aquest post centenari amb una frase del professor Manuel Castells
La gente que utiliza Internet tiene más amigos, sale más frecuentemente, participa más políticamente, tiene mayores intereses y actividades culturales... Internet expande el mundo. Manuel Castells
PASSIÓN POR LAS ONDAS. Aquest és el títol de llibre de memòries d’Odette Pinto, publicat l’any 2005. No podia ser més encertat. La seva llarga vida professional està absolutament lligada amb la ràdio. Amb 10 anys va començar a recitar poesies i contes al programa de tarda infantil de Ràdio Sabadell; als 14 anys, ja era locutora.
Després de passar per diverses emissores, va arribar a ràdio Barcelona el 1957. La veu d'Odette es va fer popular a tot Catalunya a través de Ràdio Espanya de Barcelona, Ràdio Joventut, Cadena Catalana, Ràdio Miramar i Ràdio Salut, emissores on va exercir els papers de guionista, locutora i entrevistadora.
De “Las tardes de Odette” a “Els diumenges amb Odette” El seu programa més emblemàtic va ser Las tardes de Odette, que es va emetre durant 29 anys. En els darrers anys, ha presentat Els diumenges amb Odette , un magazine al Canal Català.
Un dia escriure sobre la Manola, avui només vull (puc) deixar constància de la seva vida compromesa en totes les causes de la justícia i de la igualtat . Per fer-ho, reproduiexo un escrit de Maribel Nogué i Felip, presidenta de Dones d'Idualada i militant d'EUiA.
La Manola, primera de la dreta, amb altres components de DONES DEL 36, a l'Ajuntament de Barcelona
Així de dur, en silenci per a la família extensa que va formar part de la seva vida: veïnatge, feministes, sindicalistes i camarades de partit.
Malalta d'Alzhéimer vivia sola a la casa que tanta història podria explicar-nos, aquell indret a la Rambla del Carmel que s'havia convertit en la seva fortalesa, com si de l'exterior com a potencial enemic s'hagués de defensar..
Feia temps que s'anava apagant envoltada dels seus gats, però també de les seves coses, vivències i records d'uns passatges de la vida molt emblemàtics per la generació que no varem viure la guerra civil. Ella va ser un testimoni infatigable des d'un compromís que va mantenir viu fins al final dels seus dies.
En el seu periple per instituts i tots els indrets on era requerida, no buscava pas el protagonisme personal d'una heroïna, sinó aprofitar la circumstància per continuar difonent ideals de llibertat i de lluita per canviar una societat que no li agradava a ella ni a nosaltres, perquè és injusta, perquè està basada en la riquesa cada vegada més gran d'uns pocs en detriment dels drets humans més elementals de la gran majoria.
Pensar en la Manola és pensar en la seva lluita incansable, en la seva fidelitat al compromís, en la seva ètica personal que, potser algunes vegades, ens hi distanciava momentàniament perquè et feia sentir incòmode: la seva capacitat de sacrifici es mantenia malgrat l'edat avançada a que ha arribat...
Acompanyada dels seus germans, fills i nets, es va apagar dolçament el dia de la Mercè de l'any passat. El 30 de setembre hauria fet 92 anys. La seva família va decidir fer-li la cerimònia de comiat en la intimitat.
Avui hem sabut d'aquest desenllaç i, amb tota la tendresa dels inoblidables moments passats amb ella, us en vull transmetre el més digne record.
Maribel Nogué i Felip
La Manola ha estat una lluitadora infatigable (20 de març de 2004)
Dones fent la bugada a la Gran Via de Barcelona, al 1917 (AHB)
Avui, amb aquesta imatge, LA VANGUARDIA obria un reportatge de Santiago Tarín sobre les dones a Barcelona o, millor dit, sobre l'oblit de les dones en fer la crònica de Barcelona
Memoria es una palabra de género femenino, pero de proceder masculino. La crónica de Barcelona recoge multitud de hechos remarcables de los hombres de la ciudad, pero olvida, o anota marginalmente, lo que hicieron sus mujeres, cuyos logros no fueron menores a sus coetáneas de otras latitudes. Aquí, por ejemplo, se licenciaron las primeras mujeres en Medicina en España, y ejerció en los años veinte una mujer como abogada. En la urbe destacaron periodistas, pedagogas, sindicalistas y políticas. Sus historias son recuperadas ahora por otras mujeres y por la iniciativa de dar preferencia a sus nombres en el nomenclátor barcelonés.
La Marta Estruch, a primera hora del matí, ens ha enviat un correu per informar-nos de la publicació del reportatge. Gràcies, Marta. Ara jo en parlo al MIRADOR per si alguna persona no l'ha llegit. Ho podeu fer en aquest enllaç Maria López de Sagredo Es tracta de la primera regidora de l'Ajuntament de Barcelona. Ho fou el 1926, en temps de la dictadura de Primo de Rivera. No en sabia res i continuo sense saber-ne gran cosa.
Si la busqueu al Google us trobareu amb uns resultats molt minsos. He descobert que era membre de la junta directiva d'Acció Catòlica de Barcelona i que va ser una de les 13 dones nomenades pera participar a l'Asamblea Nacional de 1927 (les altres dones eren Mª Natividad Domínguez de Roger, Micaela Díaz y Rabaneda; Josefina Olóriz Arcelus, regidora de l'ajuntament de San Sebastián; María Echarri y Martínez, vocal de l'Instituto de Reformas Sociales; Concepción Loring y Heredia, marquesa viuda de La Rambla; l'advocada Carmen Cuesta del Muro; l'escriptora Blanca de los Ríos Lampérez; Isidra Quesada y Gutiérrez de los Ríos, comptesa viuda d'Aguilar de Inestrillas; Teresa Luzzatti Quiñones, María López Monleón; Trinidad Von Scholtz-Hermensdorff, duquessa viuda de Parcent, i María de Maeztu). Curiosament, Miguel Primo de Rivera havia atorgat, de forma restrictiva, el vot a les dones: és a dir a les dones solteres, majors d'edat
També he descobert que a l'any 1930, a Vallvidrera, un carrer duia el seu nom. Seria hora que Barcelona tornés a tenir un carrer dedicat a la que va ser la primera regidora de la ciutat.
El Diccionario de uso del español continua sent una obra indispensable i indiscutible. No obstant això, Maria Moliner, la seva autora, no ha estat membre de la RAE. El 1972 els acadèmics (l'article és correcte, tots eren homes) van rebutjar la seva candidatura. Fins el 1978 no van escollir la primera dona acadèmica: Carmen Conde
LES NOTIS DE LA MANOLITA d'aquest mes acaben amb la notícia de l'elecció de Soledad Puertolas per ocupar el silló "g" de la Real Academia Española i fent èmfasi en el fet que sigui la cinquena dona que forma part d'aquesta institució.
No m'he equivocat al posar el títol d'aquest post. Tot i que acadèmia (Societat literària, artística o científica, generalment fundada o aprovada i reglamentada i sostinguda per l'autoritat pública, constituïda per a l'avançament de les lletres, de les arts o de les ciències) és una paraula femenina, veient el panorama l'article que l'acompanya hauria de ser masculí. Perquè la presència femenina a les institucions acadèmiques espanyoles és insignificant; en alguns casos, com el de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación, fins i tot inexistent!
Maria Moliner quan va veure vetada la seva entrada a la Real Academia Española va dir que si hagués estat home, tothom s'hauria escandalitzat... El rebuig que va patir per "només ser una dona" és escandalós. L'actual presència de les dones a les acadèmies és escandalosa.
Homes i dones a les reals acadèmies espanyoles (elaboració pròpia)
A.- RAE; B.- Doctores; C.- Ciencias Veterinarias; E.- Historia; F.- Farmacia; G.- Ingenieria; H.- Bellas Artes de San Fernando; I.- Ciencias Morales y Políticas; J.- Ciencias Económicas y Financieras; K.- Medicina; L.- Ciencias Exactas, Físicas y Naturales; M.- Jurisprudencia y Legislación
Ahir, l'Ángeles Caso publicaba un interessant article al MAGAZINE sobre aquest tema. Un dia, caldrà veure quina és la presència de les dones a les acadèmies catalanes
Quan rebo el correu electrònic de la Manolita amb LES NOTIS del mes no l'obro. Per fer-ho, espero tenir una estona llarga, normalment al cap de setmana. Aleshores, obro el document, el llegeixo i començo a editar-lo. M'agrada buscar informació complementària i descobrir obres i dones. Aquest mes, si hagués d'escollir em quedaria amb la Lina Codina o Lina Prokofiev i amb una mare i una filla, el duo format per la Marina Tsvetaiva i l'Ariadna Efron: tot molt soviètic!
NOVETATS LITERÀRIES
- Matilde Asensi publica Venganza en Sevilla (Planeta), la segona aventura de la trilogia sobre Catalina Solís, ambientada al segle XVII, en el temps que Sevilla era un centre financer de primer ordre.
- Valentina Chemberdjí publica Lina Prokofiev. Una española en el gulag (Siglo XXI) en traducció de Natalia Novosílzov. És una documentada biografia de Lina Codina (nascuda a Madrid el 1897). Codina va conèixer el compositor rus Serguei Prokofiev a Nova York, amb qui va formar parella, va interpretar cançons i va tenir dos fills.
La fitxa policial de Lina Codina
Aquesta dona, que es va relacionar amb persones com Picasso, Matisse, Ravel, Falla, Stravinsky, Rubinstein, Andrés Segovia, Rachmáninov, Toscanini, Chaplin, Stanislavski, Gorki, Eisenstein, García Lorca, Coco Chanel o Diaguilev, va viure fins als 92 anys i va morir a París, després de passar una vida molt difícil que inclou 8 anys de gulag a Sibèria.
- Flàvia Company publica L’illa de l’última veritat (Proa). Quan sap que està greument malalt, el doctor Prendel sent la necessitat de confessar un secret amb què ha pogut viure però amb què no pot morir.
- Ariadna Efron publica Marina Tsvetaieva, mi madre (Circe), un homenatge a l’obra i la persona de l’escriptora i poeta russa.
Tsevetaieva es va suïcidar a Elabuga on havia estat deportada.Ariadna Efron que també va patir els rigors de l'stalinisme. Ara al cap d'anys, s'ha publicat el seu llibre en castellà.
- Lucia Etxebarria publica Lo verdadero es un momento de lo falso (Suma). La mort d’un cantant de moda vist per diferents testimonis amb els quals la persona que llegeix composarà la seva realitat.
- Mavis Gallantpublica Los cuentos (Lumen) en traducció de Sergi Lledó. Nascuda al 1922 a Montreal, al llibre hi ha 35 relats escollits per la mateixa autora i ordenats de manera cronològica, amb un pròleg també seu.
- Joana Gallego publica Eva devuelve la costilla. El nuevo estado de conciencia de las mujeres (Ed. Icària). A la manera d’un diccionari incomplet, Eva retorna la costella i repassa alguns aspectes de la vida sobre els quals caldria actuar per construir una societat més igualitària i democràtica. L’autora, professora de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha publicat títols com El sexo de la noticia o Si te vas, te mato.
- Teresa Gutiérrez de Cabiedes publica El hechizo de la comprensión (Editorial Encuentro), la primera biografia d’Hanna Arendt escrita en espanyol. Fa un retrat de la vida de la autora jueva-alemanya on tracta de l’assetjament nazi, la fugida a França, l’emigració als Estats Units, el diàleg amb Jaspers, les relacions amb Heidegger, o la gènesi de les seves obres més cèlebres como Eichmann a Jerusalem, Els orígenes del totalitarisme...
- Yiyun Li publica Las puertas del paraíso (Lumen) en traducció de Laura Martín de Dios. La vida a una ciutat xinesa en els anys 70 del segle XX, amb la història d’una noia contrària a Mao.
- Berta Marsé publica Fantasías animadas (Anagrama), el seu segon recull de relats (el primer, el va publicar al 2006). Personatges que busquen per trobar la unió amb el món que els envolta.
- Sara Moss publica Tierra fria (Duomo), un thriller que situa l’acció a Groenlàndia, en un grup d’arqueòlegs que busquen les restes d’una civilització perduda.
Sara Moss (Austràlia) és poeta, editora i activista política
- María Teresa Rodríguez de Castro i José Antonio Marina publiquen La conspiración de las lectoras (Anagrama) on recuperen la memòria de les dones que van formar el Lyceum Club Femenino, fundat al 1926 per María de Maeztu. El llibre ha estat plantejat com un joc detectivesc.
- Kate Wilhelm publica La estación del crepúsculo (Bibliópolis) en traducció de Manuel de los Reyes. Una història que s’aproxima a la ciència ficció ecològica.
Premis
- Almudena Vidorreta Torres ha guanyat el II accèssit de la V edició del premi de poesia Govern d’Aragón-Cajalón amb Algunos hombres insaciables.
- Soledad Puértolasés la cinquena dona que forma part de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). Va ser escollida el 28 de gener d’enguany i ocupa el seient g. Puértolas va guanyar el Premi Planeta l’any 1989 amb Queda la noche, i el Premi Anagrama d’Assaig l’any 1993 amb La vida oculta. Ana María Matute, Carmen Iglesias, Margarita Salas i Inés Fernández Ordóñez són les altres quatre dones.
El principal objectiu de l'exposició, que és itinerant amb presència a Internet a través del bloc http://16cientifiquescatalanes.blogspot.com, és apropar la figura de la científica a la societat, trencant certs tòpics com ara el fet que els professionals que es dediquen a la recerca solen ser majoritàriament homes.
si bé la presència de la dona segueix sent minoritària en alguns àmbits de la recerca, el nombre d'investigadores ha anat augmentat en les últimes dècades. Però aquesta major presència en els laboratoris no sol reflectir-se en la percepció pública de la ciència. (Mercè Piqueras, Presidenta de l'ACCC i coordinadora de l'exposició)
Per a pal·liar aquest dèficit s'ha preparat aquesta exposició basant-se en una sèrie de perfils sobre investigadores en actiu de diferents àrees de recerca: biomedicina, química, física, matemàtiques, arqueologia,... (Raül Toran, secretari tècnic de la mostra)
L'exposició recull el perfil de 16 científiques que treballen en universitats, centres de recerca i empreses a Catalunya
Lina Badimon, biomèdica (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
Pilar Bayer, matemàtica (Universitat de Barcelona
Isabel Cacho, paleoclimatòloga (Universitat de Barcelona)
Alícia Casals, bioenginyera (Institut de Bioenginyeria de Catalunya)
Mara Dierssen, neurobiòloga (Centre de Regulació Genòmica)
Marta Estrada, oceonògrafa (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
Carme Jordi, astrònoma (Universitat de Barcelona)
Adriana Kaplan, antropòloga (Universitat Autònoma de Barcelona)
Marta Orive, biòloga especialista en microbiologia cervesera, de l'empresa Mahou-San Miguel
Marta Prevosti, arqueòloga (Institut Català d'Arqueologia Clàssica)
Teresa Puig, física (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
Sílvia Simón, química computacional (Universitat de Girona)
Conxita Solans, química (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
Anna Veiga, biòloga (Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona)
Lourdes Vega, física, directora de MATGAS.
Assumpció Vila, arqueòloga (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
A la recerca de les dones Aquest és el titular d'un article que Joaquim Elcacho, membre també de l'ACCC, va publicar a l'AVUI el passat dia 29 de gener. Podeu llegir-lo sencer en aquest enllaç però voldria destacar aquí algunes dades que em van semblar molt interessants.
A Catalunya, creix el nombre de dones dedicades a la ciència però es manté molt baix el nombre de dones amb càrrecs de direcció o alta responsabilitat.
Entre l'any 2002 i 2008 el nombre de dones que es dediquen a la recerca científica a Catalunya ha augmentat un 87,8%. En el mateix període, el nombre d'homes dedicats a la recerca ha crescut un 62,4%.
Però als equips de direcciódels 39 centres de recerca adscrits a la Generalitat i els 21 centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a Catalunya -sis d'aquest centres són compartits CSIC/Generalitat-, només s'hi poden localitzar sis dones (10%).
Juliana Morell, nascuda al barri del Raval de Barcelona a finals del segle XVI. Experta en saber clàssic, filosofia i llengües antigues i modernes. És l’única dona citada al paranimf de la Universitat de Barcelona, que així reconeix la seva intel·ligència i erudició
Per què les dones som tan poc visibles a l'àmbit científic? Per què no hi ha pràcticament dones catedràtiques ni investigadores reconegudes? I sobretot, per què la ciència continua sent un terreny majoritàriament masculí malgrat l’augment de matriculacions femenines en carreres científiques?
En aquest enllaç de Dones en Xarxa trobareu la ressenya del dinar-xerrada amb Carmina Virgili i podreu descarregar el text integre de la seva ponència, amb un exhaustiu recull de dades quantitatives de la presència de les dones en els àmbits tant acadèmic com de recerca científica i una anàlisi de les causes de la seva invisibilitat i/o baixa participació.
Geòloga i doctora en Ciències Naturals, Carmina Virgili ha estat investigadora del CSIC, i la tercera catedràtica en ciència a Espanya. A més, va ser Secretària d’Estat durant el primer govern de Felipe González i senadora per Barcelona amb el PSC a les eleccions de 1996.
avortament-sense-restriccions!-les-dones-decidim!-manifest-1.jpg)
Entrades
