mirador: espai elevat des del que s’observa un ampli panorama.
Però també, espai de la casa des d’on es contempla (MIRA AMB ATENCIÓ I INTERÈS) l’exterior.
mirador (ES); viewpoint (ENG)
Ahir, 28 de juliol, Romeu va publicar aquesta vinyeta al diari EL PAÍS.
Es pot dir més alt però difícilment més clar!
Pel seu interès, però, reprodueixo alguns dels escrits que les amigues han escrit sota aquesta imatge en el meu facebook.
Molt encertat i preocupada perquè això és un no acabar. Les actituds costen de canviar, però mentre no canviïn la condemna implacable al maltractador, el seu aïllament i l'ajuda a la dona i els fills per part dels poder públics no s'ha d'escatimar, també i especialmente en la prevenció des de la proximitat, la solidaritat i el compromís per part de totes i tots. (Esperança Esteve)
Acertado lo de aprovechar el tirón Larsson para poner de relieve la cruda realidad. (Carme Sánchez)
Una verdad como un templo. Hay que luchar contra eso y erradicar totalmente la violencia machista. (Mari Carmen Insa)
Més clar impossible (Isabel Marcuello)
si, si como siempre Romeu dando en el clavo... (Krmen Freixa)
Todos nuestros esfuerzos contra la violencia machista (Las Igualias)
Una verdad como un templo....Tenemos que luchar contra la violencia machista!!!!!!!!!!! (Júlia de Benito)
BARCELONAés una de les 103 ciutats del món que participaran en elDIA D'ACCIÓ A FAVOR DE LA DEMOCRÀCIA, LA LLIBERTAT i ELS DRETS HUMANS a L'IRAN, el proper DISSABTE 25 de juliol (a la plaça de la Universitat, a les 20.30 hores).
El “Global Day of Action” ha estat promoguda per Shirin Ebadi, aquella dona iraniana, advocada i activista pro drets humans, que el 2003 es converteix en la primera dona musulmana que rep el premi Nobel de la Pau, i de la qual vaig parlar el passat 21 de juny (veure L'IRAN, LES DONES I LES ELECCIONS [2]).
Aquesta mobilització global està convocada internacionalment per Shirin Ebadi i l'International Campaign for Human Rights in Iran, i compta amb el suport d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch, Reporters without Borders, Iranian League for Defense of Human Rights (LDDHI), PeaceJam, FIDH, Nobel Women's Initiative i Physicians for Human Rights (PHR), entre altres.
El dia d’acció internacional s’organitza al voltant de las següents peticions:
1‐ Que la comunitat internacional defensi els drets humans del poble iranià i que el secretari general de la ONU designi una delegació per investigar la situació dels presos i de les persones desaparegudes
2‐ L’immediat i incondicional alliberament i amnistia de tots els presos polítics i presos de consciència, incloent periodistes, estudiants, i activistes civils de la societat
3‐ El final de la violència per part del règim, en les seves diferents tipologies
4‐ Respecte als drets humans: Llibertat de reunió, d'expressió i de premsa, segons el garantit pel Dret Internacional.
El dissabte 25, de forma conjunta se celebraran concentracions de suport a la població civil iraniana en la seva lluita per les llibertats democràtiques a 45 ciutats de Canadà i els Estats Units d'Amèrica; 40 ciutats europees (Barcelona ja no és l'única ciutat espanyola, en els darrers dies s'han incoporat Palència, Palma i Castelldefels!); 3 ciutats llatinoamericanes (Veneçuela, Bogotà i Sao Paulo); 9 asiàtiques (entre elles, Istambul i Beirut), 2 africanes i 4 australianes.
Una població civil que a partir d'avui ho tindran encara més difícil, ja el Consell de Guardians acaba d'aprovar una llei per a controlar Internet. La que alguns han anomenat la REVOLUCIÓ VERDA ha tingut un gran aliat: Internet (penseu que a l'Iran més d'un terç de la població té accés a Internet -23 milions de persones-, mentre que a Hondures -un altre punt molt conflictiu-, la seva penetració és menor d'un 6%).
Aquest tag ha estat actualitzat el dia 25, a les 08.52h per tal d'incorporar les ciutats que s'han adherit en els darrers dies. Molt bé per CASTELLDEFELS!
L'Espai Dones és un espai d'intercanvi i d'experiències dedicat al sabers de les dones nouvingudes...i no.
És un espai on es desenvolupen tallers per a afavorir les habilitats socials, comunicatives i emocionals.
També es pot transformar en un gran taller d'experiències compartides, reflexions sobre la situació del "nosaltres" avui. És des d'aquest lloc de sabers on cada any construïm la revista Mirades i, a més, és on neixen les idees sobre com farem front a aquests nous temps que vivim.
Des d'aquesta pàgina vull saludar les dones de MIRADES (especialment, la Daniela Mansilla, promotora del blog). Us convido a que visiteu MIRADES
La Hemeroteca Nacional de Honduras “Ramón Rosa” es una una Dependencia de la Dirección General del Libro y el Documento de la Secretaría de Cultura, Artes y Deportes de Honduras, tiene a su cargo investigar, rescatar, restaurar, conservar y difundir el patrimonio documental – hemerográfico de la nación hondureña
1.- Comunicat de l'Asociación Nacional de Escritoras de Honduras
2.- L'equitat de gènere a Hondures
3.- Vint-i-dos víctimes de femicides des del cop d'Estat
Torno a escriure sobre Hondures. No us penseu que el president Zelaya (Mel) m'agradi; no m'agrada! Però encara m'agrada menys el tal Micheletti! De totes formes no és una qüestió de gustos personals (m'agrada, no m'agrada). És tracta de contribuir, encara que sigui amb una ajuda menor a la d'un gra de sorra, a FER FRONT a un COP D'ESTAT i a les seves conseqüències! Per cert, el govern de facto (dictadura l'acaba de qualificar Insulza, el secretari general de l'Organización de Estados Americanos) ha tornat a instaurar el toc de queda.
DENUNCIA: 1. Que mantenemos nuestra posición de abierta oposición frente al golpe de Estado perpetrado en contra del sistema democrático hondureño, que derivó en la destitución del Presidente Constitucional Manuel Zelaya, el 28 de junio de 2009.
2. Que el gobierno de facto encabezado por Roberto Micheletti –“la mara 28”- está dirigiendo medidas represivas contra el pueblo hondureño con la imposición de un estado de sitio enmascarado en un “toque de queda”.
3. En consonancia con el ejercicio fascista, el 17 de julio el gobierno de facto ha intervenido las instalaciones del Archivo Nacional y la Hemeroteca Nacional por personal no calificado –militares- como iniciativa de la ministra usurpadora de Secretaria de Cultura Artes y Deportes, Mirna Castro.
4. Que tal medida pone en riesgo la integridad del Patrimonio Cultural de la Nación, bienes que atesoran especial valor por su importancia histórica y antropológica.
5. Que la historiadora hondureña, Nathalie Roque, Directora de la Hemeroteca Nacional, ha sido acosada por cumplir con sus funciones de propiciar el conocimiento de nuestra historia.
Por tanto, DEMANDAMOS:
1. A la población hondureña a mantenerse alertas y manifestarse pacíficamente en defensa de la democracia legalmente constituida.
2 A la comunidad Internacional su apoyo decidido para que el pueblo hondureño alcance su meta de ver el retorno al orden institucional y el regreso del Presidente Constitucional Manuel Zelaya al Gobierno de la Nación.
18 de julio de 2009 A los 22 días de la Resistencia Popular ante el Golpe de Estado
¡Venceremos, porque lo que se hace bien termina bien!
Vídeo institucional d'ANDEH (una mica llarg!)
SITUACIÓ DE L'EQUITAT DE GÈNERE A HONDURES
Hondures és el segon país més pobre de la regió, segons les estadístiques de la la Comisión Económica para América Latina y el Caribe (CEPAL). El primer lloc l'ocupa Haiti i el tercer, Nicaragua que aquests dies celebra el 30 aniversari del triomf de la Revolució Sandinista(Ay, Nicaragua, Nicaraguita // la flor mas linda de mi querer, on són els avenços socials de la Revolució? A Daniel Ortega ja no li queda res de sandinista, només un discurs inflamat pero buit, desmentit per una política neoliberal!).
A Hondures, la situació de la dona és dolenta. Us adjunto una anàlisi molt interessant de Mirta Kennedy, del Centro de Estudios de la Mujer (CEM-H).
Al final d'aquest post copio l'abstract per aquelles persones sense temps de llegir l'informe sencer
A Hondures, la situació de la dona ha empitjorat en menys d'un mes.
Vigésimo segundo dia de resistencia Feministas al Golpe de Estado Mientras los policías con órdenes de Maria Marta Díaz, ministra de facto del gobierno golpista, agredían a las feministas en resistencia en las instalaciones del Instituto Nacional de la Mujer, entre los días del 1 al 18 de julio se incrementaron los femicidios en el país. Entre las ciudades de de San Pedro Sula y Tegucigalpa ha habido 22 víctimas de femicidio
LAS CATTRACHAS
ABSTRACT (Situación de la equidad de género en Honduras. Mirta Kennedy)
A pocos años de iniciado el siglo XXI, Honduras se debate ante graves problemas sociales. La pobreza y la violencia dibujan el perfil de país en el escenario mundial con una marcada fragmentación social, cruzada por profundas desigualdades que alejan la posibilidad de alcanzar metas de justicia, democracia, y calidad de vida, con derechos humanos para todas y todos. Los desequilibrios y persistente brecha en el desarrollo humano de las mujeres respecto a los hombres, por la sola condición de género, levanta probablemente la más grande y extendida barrera para la superación de la pobreza y la violencia. Las mujeres constituyen el 51.4% de la población total, el 52.1% de las personas en edad de trabajar, realizan el 94% del trabajo doméstico reproductivo que sostiene las unidades familiares en todo el país, representan el 33.7% de la población económicamente activa, aportan el 51.2% del trabajo mercantil y no mercantil, y están a cargo de la jefatura de uno de cada cuatro hogares a nivel nacional. En cambio, ocupan menos del 10% de las diputaciones en el Congreso Nacional, reciben en promedio un ingreso equivalente al 42% del que obtienen los hombres, y tienen limitado acceso a la propiedad y control de los recursos económicos y productivos.
Los avances logrados en materia de equidad de género no son suficientes para reducir el rezago histórico frente a los nuevos retos que plantea la inserción de Honduras en el mercado global y los procesos de transnacionalización económica. Las nuevas industrias exportadoras surgidas de la inversión extranjera prosperan con el trabajo de una clase obrera mayoritariamente femenina, joven, que produce una riqueza que no le es retribuida en mejor calidad de vida ni reconocimiento de derechos. En los demás grupos de edades, la PEA femenina se concentra en las actividades informales de baja calificación e ingresos, con salarios que representan una fracción del que reciben los hombres por igual trabajo, aún para los estratos con educación superior.
La violencia de género es un flagelo que adquiere dimensiones generalizadas en el país, al igual que en la región mesoamericana. El aumento de los femicidios contrasta con la impunidad prevaleciente y la inseguridad ciudadana. Esto trae graves consecuencias para la vida y el ejercicio de los derechos humanos de las mujeres en el ámbito doméstico y público.
Las mujeres, al igual que los hombres, mantienen similares promedios de educación que hace dos décadas atrás, y se siguen muriendo por causas prevenibles relacionadas a la reproducción y sexualidad: partos, abortos, cáncer cérvico uterino, y el VIH SIDA, que crece entre la población femenina el doble de rápido que entre la masculina. Entre tanto, crece la oposición ultra conservadora al avance de los derechos sexuales y reproductivos de las mujeres.
Las políticas públicas enfatizan excesivamente el papel instrumental de las mujeres como madres y trabajadoras voluntarias de las comunidades en los programas sociales, recargando en ellas el costo del ajuste económico y el recorte del gasto público. Pero ese papel no es valorado y, ante la feminización de la pobreza, se resalta la mayor vulnerabilidad de las mujeres, invisibilizando sus capacidades como protagonistas y creadoras de alternativas.
Frente a este panorama desalentador, el qué hacer pasa por el fortalecimiento de las
instancias legales, estructuras institucionales y políticas públicas creadas en el país para avanzar en la eliminación de todas las formas de discriminación y violencia hacia las mujeres, combatir la pobreza, ampliar la participación política ciudadana de las mujeres en equidad, y propender a relaciones internacionales más justas.
Escrit el 20 de juliol (a los 24 días de resistencia popular al GOLPE DE ESTADO)
Lubna Ahmed al-Hussein és periodista i publica una columna setmanal anomenada "Kalam Rijal" (la traducció seria "Parli amb l'home" i es refereix al poc valor de la paraula de les dones) en alguns diaris sudanesos.
Lubna Ahmed al-Hussein és empleada de les Nacions Unides al Sudan i molt critica amb el govern sudanès i amb la situació de les dones.
Aquesta sudanesa ha estat detinguda en una restaurant de Khartum, la capital del Sudan, juntament amb altres 12 dones,
per vestir indecentment = per portar pantalons
He dubtat molt abans de titular definitivament aquest comentari. Els fets són tan REPULSIUS que finalment he optat pel SARCASME!
Lubna Ahmed al-Hussein s'enfronta a ser assotada. En aplicació de la llei islàmica, la xaria, ha de ser assotada i rebre fins a 40 fuetades. Però Hussein i altres dues detingudes han posat el cas en mans d'advocats i esperen la sentència. La resta de dones detingudes per portar pantalons van reconèixer la seva "culpa" i van demanar clemència. El càstig es va aplicar amb immediatesa: van rebre 10 assots.
Hussein ha explicat que el seu cas i el de les altres 12 dones, algunes menors d'edat, no és una excepció. La periodista ha denunciat que cada dia centenars de dones son assotades a causa de la roba que porten. Aquest "càstig" funciona, serveix d'escarni públic. Les dones queden "tocades"; les seves famílies també.
Al Sudan, l'Estat més extens de l'Àfrica, hi ha una gran desigualtat entre el nord, àrab i islamista, i les comunitats negres del Sud, cristianes i animistes. Una desigualtat alimentada per les forces colonials britàniques (el Sudan ha estat colònia britànica fins a 1956) i, després, pels governs de Jartum.
La llei islàmica va ser introduïda fa 30 anys per l'ex-president Jaffar Al Numeri. En teoria, però, els no musulmans no haurien d'estar-hi subjectes. Algunes de les detingudes no són musulmanes, són del sud.
portaven pantalons massa ajustats,de manera quepertorbaven la pau
(R. Lege, subcomissari de la policia del comtat de Juba)
Diem en teoria perquè hem trobat un despatx d'agència d'Europa Press pel qual ens assabentem de la detenció d'altres 25 dones, a Juba, la capital de la regió del Sud de Sudan. La causa un altre cop la seva vestimenta; el motiu: pertorbaven la pau
Com diu l'amic Enric Llorens, que m'ha enviat el seu darrer post: FUETEJADA PER PORTAR PANTALONS, el Sudan és un país africà que malauradament només surt als noticiaris europeus quan és l’hora d’explicar alguna desgràcia: epidèmies de fam, sequera, plagues o guerres estan sempre a l’orde del dia.
Del Sudan n'hauriem de parlar i de fer-hi més. La situació a la zona de Darfur és gravíssima. La política de terra cremada duta a terme pels janjaweed, les milícies àrabs, ha causat més de 300.000 morts i ha obligat més de 3 milions de persones a fugir de les seves llars. La majoria s'han convertit en desplaçats interns dins del país: molts viuen refugiats en els campaments de l'ACNUR i altres organitzacions humanitàries i depenen de la seva ajuda per a sobreviure; altres estan disseminades al llarg de la zona fronterera, en condicions extremes. La resta, centenars de milers de persones, ha fugit als països veïns del Txad i de la República Centreafricana.
El conflicte bèl·lic entre els rebels de Darfur i el govern de Jartum no és un conflicte ètic o religiós, malgrat que els negres del sud viuen sotmesos pels àrabs musulmans del nord. El conflicte és pel control dels recursos naturals. En el sud hi ha una important zona petrolífera (Bentiu), jaciments de níquel i urani, i terres molt fèrtils.
A la imatge de Reuters, el pressident Al Bashir. A començaments d'any, la Cort Penal Internacional (CPI), amb seu a la Haia, va dictar ordre d'arrest acusant-lo de crims de guerra i contra la humanitat pels fets de Dafur.
Tant Al Bashir, com el seu antecessor Jaffar Al Numeri, han arribat al poder com a resultat d'un cop d'estat.
Conforme l'esperança d'una solució ràpida per a Hondures s'ha esvaït, la resta del món hem anat oblidant el país i la seva gent. És el mateix que hem fet amb l''Iran o els uigurs a la Xina per a no anar més lluny en el temps.
No ho recullen els mitjans, però les manifestacions i altres accions contra el cop d'Estat continuen. Les feministes hi juguen un paper important.
El govern de facto hondureny ha aixecat el toc de queda. Això voldria dir que s'han restituït les llibertats individuals i el dret d'associació i d'expressió. Però ens arriben noticies que ho desmenteixen: se suspende el estado de sitio pero se sigue violentando las garantias constitucionales.
Ràdio Internacional Feminista ha estat censurada i els seus programes no poden escoltar-se. Reproduïm un nou comunicat de repulsa que ens ha arribat de FEMINISTAS EN RESISTENCIA.
A LA COMUNIDAD INTERNACIONAL DENUNCIAMOS:
LA CENSURA EJERCIDA POR EL GOBIERNO GOLPISTA Y LAS EMPRESAS MULTIMEDIA PRO-GOLPISTAS, A LOS PROGRAMAS DE RADIO FEMINISTA "TIEMPO DE HABLAR" DEL CENTRO DE DERECHO DE MUJERES (CDM), Y "LA BULLARANGA", DEL CENTRO DE ESTUDIO DE LA MUJER -HONDURAS(CEM-H).
- EL PRIMERO QUE SE TRASMITE DE 8 A 9 DE LA MAÑANA, FUE RETIRADO DEL AIRE A POCOS MINUTOS DE INICIADO, EL DIA DE HOY SABADO 11 DE JULIO, Y EL SEGUNDO, QUE SE TRASMITE A LAS 11 DE LA MAÑANA, EN LA MISMA EMISORA, NO SALIO AL AIRE.
EL ESPACIO DE LA EMISORA RADIO CADENA VOCES CONTRATADO PARA LA DIFUSION DE ESTOS PROGRAMAS PERMANECE EN SILENCIO. LA INFORMACION DE LOS TECNICOS DE LA EMISORA ES QUE "NO SABEN" POR QUE FUE SUSPENDIDA LA TRASMISION.
SOLICITAMOS PRONUNCIARSE CONTRA LA CENSURA Y VIOLACION AL DERECHO A LA LIBRE EXPRESION DE LAS ORGANIZACIONES FEMINISTAS DE HONDURAS POR EL REGIMEN DE FACTO.
L'Herminia Fajardo, amiga, periodista i autora d'un dels meus "blogs amics", m'ha enviat un correu amb l'enllaç al darrer post del blog de l'Ángeles Álvarez: "LAS PRIMERAS DAMAS: DOS VERSIONES CON MATÍZ". Us adjunto les dues fotos que hi comenta (són del mateix dia, la primera amb Benet XVI i la segona amb l'alcalde de Roma) i un enllaç al comentari que Marisa Soleto, directora de la Fundación Mujeres, ha publicat sobre la primera fotografia, la del Vaticà. Aquest cop no ens han regalat fotos de culs, però déu n'hi do!
Però no vull continuar parlant de la "cimera paral·lela" de les conjugues (per cert, on era el conjugue d'Angela Merckel? o la conjugue de Medvedev -diuen que la "va deixar" a Moscú amb solidaritat amb el seu amic Berlusconi que no pot exhibir esposa legal-?; i les altres 4 dones del president de Sud-àfrica, Jacob Zuma -només va viatjar amb la primera conjugue-?).
El que vull, un cop acabada la reunió a l'Aquila (amb uns resultats decebedors!!!), és mencionar les altres primeres dames del G8: Les DONES del W8
El desenvolupament no el representen un grapat d'homes encorbatats. El desenvolupament té rostre de dona, viu als països del sud i és molt actiu. (Elba Rivera)
Vídeo de presentació del W-8 (menys de 3 minuts molt aclaridors)
LES DONES DEL W8
Són 8 dones de procedències diverses, activistes pel dret a una educació i a una sanitat per a tothom, que s'han reunit amb el nom de Women 8 (W8) per exigir als líders mundials que compleixin amb els seus compromisos d'ajuda al desenvolupament. Un d'aquests compromisos és destinar a aquesta finalitat el 0,7% del seu PIB
1.-Sandhya VENKATESWARAN treballa per a la coalició índia "Don't Break Your Promises", que té més de 3.000 membres. El seu objectiu és supervisar el compliment dels compromisos governamentals de reducció de la pobresa. "Una cosa tan bàsica com parir resulta tremendament perillós i moltes dones no saben si sobreviuran al part"
2.- Miranda AKHVLEDIANI, georgiana, treballa per a la coalició "Future Without Poverty?". El seu objectiu: convertir-se en un mecanisme per a donar veu als pobres i als seus problemes. Gràcies a les seves campanyes, el govern georgià ha reconegut la necessitat de regular de forma adequada els sistemes sanitaris privats. "A Geòrgia, la falta d'accés a la sanitat és un dels problemes més urgents."
3.- Rokeya KABIR és la representant de la campanya "My Rights" a Bangla Desh: una plataforma nacional que pressiona el govern perquè garanteixi l'educació primària per a tothom. "A Bangla Desh, l'educació per a tothom és un principi bàsic només en la constitució; no és un dret bàsic del ciutadà ni una responsabilitat de l'estat. Necessitem, almenys, una escola per poblat, i un professor per cada 40 alumnes"
4.- Kadiatou Baby MAIGA presideix la coalició "Education for All" de Mali. Considera que una societat civil forta és un recurs important per al govern, i oferix els seus coneixements i experiència per a sonar suport al govern a l'hora d'assolir els objectius en educació: "En la meva classe de l'institut, només dos dels 80 alumnes eren noies."
5.- Jiraporn LIMPANANONT és membre de la coalició "Free Trade Agreement Watch", que protegeix les persones pobres enfront d'acords comercials. És doctora i proporciona al grup coneixements sobre les normes de propietat intel·lectual que afecten els preus i l'accès a les medecines. En la seva opinió,"perquè hagi un gran canvi a la societat, sobretot entre les persones més desfavorides, han d'aixecar-se, unir-se i exigir els seus drets al govern."
6.- Leonor Magtolis BRIONES és la representant de "Social Watch Philippines / Alternative Budget Initiative". Amb els seus amplis coneixements sobre finançament públic, està ajudant a elaborar un pressupost alternatiu per al govern a Filipines i assegura que "si la majoria de filipins gaudís de bona salut, el país no hauria de gastar tants diners a guarir a malalts i enterrar els que es moren abans d'hora."
7.- Dorothy NGOMA és directora de l'Organització Nacional d'Infermeres i Llevadores de Malawi, un lloc des del qual S'enfreta a nombrosos enemics: "Lluitem contra tot tipus de malalties: tuberculosis, malària, VIH/SIDA, còlera i disentería. El grau de malaltia en la comunitat és elevat. I per quina resulta tan complicat? Els països més rics ja han superat moltes d'aquestes malalties."
8.- Elba RIVERA, nicaragüenca, representant de l'Amèrica Llatina al W8. Està compromesa amb iniciatives a favor de l'educació. Ella és un exemple del poder de l'educació, ja que fins als 16 anys era analfabeta. "Per cada anys que ells (el G-8) posterguen els seus compromisos d'ajuda, en el sud es perden generacions senceres."
Aquesta iniciativa forma part de la campanya d'Intermón-OXFAMSALUT I EDUCACIÓ PER A TOT EL MÓN. Pots donar suport a la campanya signant aquí
La crisi l'ha provocat el nord, que no estalviïn amb nosaltres(Elba Rivera)
Entrades
